Bon Nadal, des d'egipte

Segurament aquest serà el darrer post d'aquest any. Un servidor demà marxa cap a Egipte a veure temples, piràmides i cucudrulus al NIL... del que us en poso una foto.
Bon Nadal i fins l'any que ve.
Ludo

Evangeli de l'ètica del hacker segons Apolion

El llibre "Etica del hacker" (llibre de la setmana a ca'n Ludo) està resultant extremadament útil per a la meva tesi. El meu amic Pablo Casado (Apolion) n'ha escrit un resum/assaig al seu blog... Si no teniu humor per llegir el llibre, una estoneta per llegir el resum d'en Pablo no la podeu escatimar.
Per fer boca, penseu que parla de Max Webber, Sant Benet, Karl Marx, Linux Torvalds, persecuciones, dragones amor verdadero !!!
OK OK, va seguiu el link i deixem'ho que desvario....
Ludo out

Els Objectius de desenvolupament del mileni i les TIC: la obsolescencia dels indicadors.

Continuo la serie de posts amb fragments de la tesi.
Ludo out
-----------------------------

Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni de les Nacions Unides.

El 13 de setembre de 2000 l'Assemblea General de l'ONU els caps d'estat de 189 van aprovar la Declaració del Mil•lenni . Aquesta declaració acorda la definició de vuit objectius específics prioritaris i que cal assolir l'any 2015. Malauradament a meitat de termini no sembla que s'hagin d'assolir. Aquests objectius son

1. Eradicar l'extrema pobresa i la fam
2. Aconseguir l'educació primària universal
3. Promoure la igualtat de gènere i l'autonomia de les dones
4. Reduir la mortalitat infantil
5. Millorar la salut materna
6. Ampliar l'accés a la planificació familiar i combatre la SIDA, la malària i altres malalties
7. Assegurar la sostenibilitat mediambiental
8. Desenvolupar una Associació Global per al Desenvolupament

Els objectius del mil.leni i les TIC.
Els objectius del Mil.leni es concreten amb 18 fites associades mesurades per 48 indicadors per a valorar el seu acompliment . La darrera d'aquestes fites menciona explícitament les TIC :

• Fita 18. Fer accessibles, en col•laboració amb el sector privat, els beneficis de les noves tecnologies, en especial les TIC .

On els indicadors associats són:

• 47. Línies de telèfon i abonats a telèfons cel•lulars per 100 habitants
• 48. Computadores personals en ús per 100 habitants i usuaris d'Internet per 100 habitants

Obsolescència dels indicadors.
Curiosament l'evolució tecnològica deixarà obsolets aquests indicadors prou abans del plaç del 2015.

• El model de línies de telefon i abonats a telèfons cel.lulars pot canviar dràsticament en els propers anys. L'evolució al model 4G de connexió a xarxes sense fils i la rapida adopció de la tecnologia de veu sobre IP, pot implicar en molt pocs anys que el concepte de línia telefònica i d'abonament a xarxa cel.lular es substitueixi per un únic abonament a internet. Aquest abonament serà independent d'un medi de connexió (cablejat, radio (xarxa mòbil cel.lular), fibra òptica ... etc) i s'usarà indistintament per el trafic d'Internet tradicional (Web, email, p2p), telefonia ( veu sobre IP) televisió ( cada cop més personalitzada i interactiva ) i altres entreteniments (jocs en xarxa, entorns de realitat virtual -second life etc...-) i altres usos que encara no hem inventat.
• Els ordinadors personals (PC) han deixat de ser l'única forma d'accedir al ciber-espai, i ben aviat deixaran de ser l'habitual. Cada dia hi ha més alternatives: telèfons mòbils intel.ligents (smartphones), PDA's connectades, reproductors de vídeo i música portàtils, consoles de videojocs (connectades al televisor o portables) i, per acabar, la domòtica oferirà l'oportunitat de connectar molts aparells. Els dispositius mòbils en concret tenen un ritme i potencial de difusió molt més gran que els PC, en països com Espanya o el Regne Unit la penetració de mercat dels telèfons mòbils és de més del 100%! Així doncs en plantejar estratègies per combatre la fractura digital, els dispositius mòbils son una alternativa clara als PC's. Complementant això els nous models del treball que apareixen a la xarxa (Web 2.0) desvinculen l'espai de treball dels discs del PC i els recursos comencen a trobar-se distribuïts en serveis online (com wikis).

Segons Internostrum.com hacker=intrus .

Aquesta tarda he usat el traductor internostrum.com (de que ja he parlat una altre vegada) per traduir un text del llibre de Pekka Himanen "La ética del hacker y el espíritu de la era de la información" ...
Aném a repètir l'experiment:

En el centro de nuestra era tecnológica se halla un grupo fascinante de personas que se autodenominan hackers. No se trata de celebridades televisivas con amplia fama y reconocimiento, pero todos conocen sus logros, que constituyen la nueva base tecnológica de la
sociedad emergente: Internet y la Red de redes (lo que en conjunto podríamos llamar la Red), el ordenador personal, así como una parte importante del software utilizado para que todo ello funcione. El diccionario del argot hacker, el <>, compilado de forma co1ectiva en la Red, define a los hackers como personas que se dedican a <>(1) y creen que <

Preciós oi? dona ganes de llegir tot el llibre que és el que he fet en menys de 2 dies.

Però ara anem a internostrum.com (que no linkare perque estic enfadat amb ells ) i traduïm.

En el centre de la nostra era tecnològica es troba un grup fascinant de persones que es *autodenominan intruses. No es tracta de celebritats televisives amb àmplia fama i reconeixement, però tots coneixen els seus assoliments, que constituïxen la nova base tecnològica de la societat emergent: Internet i la Xarxa de xarxes (el que en conjunt podríem cridar la Xarxa), l'ordinador personal, així com una part important del programari utilitzat perquè tot això funcioni. El diccionari de l'argot intrús, el <<*jargon *file>>, compilat de forma *co1*ectiva en la Xarxa, defineix als intrusos com persones que es dediquen a <forma entusiasta>>(1) i creuen que <la informació constituïx un extraordinari bé, i que a més per a ells és un deure naturalesa ètica compartir la seva competència i perícia elaborant programari gratuït i facilitant l'accés a la informació i als recursos de computació sempre que això sigui possible>

Ops... ens ha traduir "hacker" per intrus ??? Això comença a ser greu. Els lingüistes ja ens han obligat a traduir "software" per "programari" (que ja és horrorós) i "hardware" per "maquinari" (que simplement és còmic, sempre que ho sento m'imagino dalt una maquina de tren a vapor amb una gorra d'alpaca i fent tocar el xiulet!)... però posar al diccionari de l'internostrum.com la equivalència hacker = intrus... és del tot incorrecte i desafortunat.

Ludo out
ps. la imatge ve del joc de paraules hack - cop de destral ... El protagonista del "golden axe" és un hacker oi ;-)
-----
CONTINUACIÓ.... h'he posat en contacte amb els resposables d'internostrum i he rebut una molt bona resposta en molt poc temps... Es un plaer tractar amb bons hackers :-D

Marc,

tens raó: "hacker" no és intrús. Això és un "cracker" en tot cas. Un
"hacker" es una persona especialment respectable per la seua capacitat
de resoldre problemes, en particular de programació. Proposaré que
deixen "hacker" sense traduir en la pròxima actualització.

Moltes gràcies pel teu missatge. Estem encantats de ser útils.

Salutacions cordials

M. F.

El dv 15 de 12 del 2006 a les 19:31 +0100, en/na Ludo (Marc Alier) va
escriure:

> Hola,
> avui el vostre servei m'ha fet la següent traducció
> hacker == intrús
> Aquesta traducció no és gens correcta, ni adequada ni afortunada.
> De totes formes us vull felicitar per el vostre software, és el millor
> traductor que corre pel mon ara com ara.
> Cordialment
> Marc

Una imatge val que més paraules,

Quan algu em pregunt de que va la meva tesi ja no cal que li clavi un rollo... Amb aquest dibuix esta tot dit...
Quin pes em trec de sobre.
Ludo out

Sobre TIC , desenvoluapment i programari lliure... una mica de rollo a mitja setmana.

Fa uns dies que no dic res al blog en català. Noi, això va com va. avui vull compartir amb vosaltres una versió inicial a la introducció del capitol sobre TIC i Desenvolupament Sostenible de la meva tesi en gestació.
Qualsevol comentari serà benvingut i agrait.
Ludo out
----------

Introducció

La tecnologia és un dels factors que poden influir en aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és una evidència al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, que actualment es pot considerar quasi revolució. Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d'una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l'entorn a ritmes accelerats. Dins la nostre pròpia experiència fa sols 10 anys la World Wide Web o la telefonia mòbil eren sols productes a l'abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana . Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC, també dits infotecnologíes), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol eina, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones que la utilitzen.

El coneixement de l'eina, en aquest cas, és important per a saber si s'està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Les TIC

Les TIC son la unió de tres tecnologies: les telecomunicacions, els ordinadors i el software o programari. El potencial de les TIC ve donada per la sinergia de les tres. La característica principal comú a les dos primeres tecnologies, les comunicacions i els computadors, és que tenen un componen material molt important.

El hardware - maquinari, i les infraestructures de comunicacions.

El hardware o maquinari i les infraestructures de comunicacions son la part física i visible de les TIC, son els ginys que necessitem per accedir al mon d'idees virtuals que alguns anomenen ciber-espai . El hardware ens envolta arreu on anem, cada dia més imperceptible i ubiquí en la seva omnipresència, tant que fins hi tot el portem amb nosaltres en forma de telèfons mòbils, reproductors de música, rellotges, PDA', videoconsoles, navegadors GPS, marcapassos o velocímetres a la bicicleta tot terreny. Com pot tota aquesta ferralla pot influir en la sostenibilitat és un camp de recerca important. Cal trobar respostes aviat a tota una sèrie d'interrogants: Com fer arribar les comunicacions de forma equitable a tot arreu?
Com evitar els components nocius del maquinari(com els metalls pesats) i reciclar aquest material ? Hi ha alguna alternativa al model d'obsolescència planificada que ens "obliga" a canviar d'ordinador i telefon cada pocs anys ? Es pot re-aprofitar tot el maquinari que substituïm per la darrera novetat, allargant-ne el cicle d'utilitat i fomentant el desenvolupament a col.lectius menys privilegiats? Quines infraestructures organitzatives cal per mecanitzar i fer rutllar aquest re aprofitament ? O el que cal és construir maquinari de baix cost.

El software - programari

El programari o software, per la seva banda, és un element immaterial. No contamina i la seva reproducció -duplicació- té un cost menyspreable. No obstant el seu disseny i qualitat afecten a incomptables processos de la activitat humana, i per tant el seu impacte s'ha de tenir molt en compte a molts nivells. La forma en que es desenvolupa ( el programari no es produeix , es desenvolupa ), es distribueix i es manté tenen un impacte social i cultural que s'ha de tenir en compte.

L'economia del programari (i el contingut digital)

Si hom te dues pomes i en dona una a un altre, llavors hom es queda sols amb una poma i n'ha perdut una (i potser ha fet un amic o ha guanyat uns calerons amb la transacció). Però si hom té dos peces de programari ( o continguts digitals ) i els dona a un altre llavors tots dos tenen dues peces de programari.

Aquesta diferencia entre pomes ( o qualsevol bé material ) i el programari dona resultats sorprenents quan apliquem el concepte (ètic i econòmic) de valor a les coses:

Un col·leccionista de segells creia que tenia un segell únic al món. Un dia va esbrinar que existia un altre segell igual que el seu en mans d'un altre col·leccionista. El primer co.leccionista va comprar el segon segell a l'altre col.col·leccionista. Quan va tenir els dos segells en el seu poder en va cremar un dels dos. Així tenia un segell únic al món, quelcom més valuós que tots dos segells per separat ja que no eren únics.

El valor econòmic esta relacionat amb la seva escassesa, quan hom disfruta del recurs els altres en deixen de disfrutar.

Però la utilitat social del programari està sols limitada per la possibilitat de distribució d'aquest programari. Si aquesta distribució es fa de forma lliure, el seu potencial d'utilitat social és il·limitat.

El concepte de llicencia del programari apareix com a eina per fomentar l'aparició d'una industria de desenvolupament de Software. El programari no es duplica, sinó que se'n cedeix el dret d'us per a uns propòsits i condicions estipulades. Amb aquestes regles del joc podem aplicar les regles dels recursos escassos. Jo tinc dues llicencies d'us i tu no. Si te'n cedeixo una, sols me'n queda una.

Quan el programari es distribueix lliurement la utilitat social d'aquest és il·limitada. Però si es distribueix amb el seu codi font; de forma que hom pot modificar lo, millorar-lo i adaptar-lo; llavors en comptes d'existir un únic desenvolupador ( o empresa desenvolupadora ) hi ha una xarxa de desenvolupadors col.laboren desenvolupant el programari i fent-ne versions i adaptacions. La llei de Metcalf ens diu que la utilitat d'una xarxa social és proporcional al quadrat dels seus usuaris. Així doncs, la qualitat del procés de desenvolupament del software es veu beneficiada per aquesta llei.

Hi ha un canvi de regles del joc on si jo tinc dos programes i et dono els dos programes, junts col.laborarem a millorar, ampliar i pensar com podem aprofitar aquests programes. I tenim més que dos programes.

sostenibilitat, teoria de jocs y software lliure

El dimecres de la setmana passada vaig assistir a les la primera de les Jornades "Univers lliure" organitzades per la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació de la "Generalitat de Catalunya". L'esdeveniment va ser un èxit i personalment crec que ho vaig aprofitar a diferents nivells.

Però el que vull comentar és "la perla" de la jornada que per motius de *parkingware vaig estar a punt de perdre'm: el keynote inicial del Doctor Javier Bustamante sobre Sostenibilitat teoria de jocs i programari lliure. Bustamante és un d'aquests que realment té habilitat comunicativa i sap captivar l'audiència. Atès que aquesta és una de les habilitats que intento conrear, la comunicació oral i escrita, solc apreciar les "*performances" realment bones amb el delit d'un catador de vins. Però a més de l'habilitat comunicativa de Bustamante el discurs que ens duia és realment interessant ja que ens va venir a explicar on es troben les fallades de la racionalitat, la necessitat social del comportament ètic que duu a la cooperació i com aquesta cooperació es troba en el món del programari lliure.
No entraré en els detalls per a no xafar res.
En el següent enllaç teniu el vídeo i les dispositives de la presentació. http://www.lafarga.cat/universlliure
Que ho gaudiu.
Ludo out

Les 5 regles d'en Martin Dougiamas

Ahir a la tarda vaig dedicar una estoneta a traduir un nou article que en Martin Dougiamas, fundador lider del projecte Moodle i gurú de e-learning, ha publicat a http://docs.moodle.org la documentació oficial de Moodle.
Espero que en gaudiu. Ludo out

By: Martin Dougiamas. Trad. by Ludo

Anem a asseure'ns una estona a refexionar sobre la pedagogia que nosaltres, educadors online, estem intentant aplicar.

Moodle en tres breus paràgrafs

El cor de Moodle són els cursos que contenen activitats i recursos. Hi ha prop de 20 tipus d'activitats disponibles (fòrums, glossaris, wikis, tasques, qüestionaris, enquestes, reproductors scorm, databases etc...) i cadascuna d'aquestes pot ser adaptada bastant a plaer.

La potència d'aquest model basat en activitats ve donada al combinar les activitats en seqüències i grups, el que permet guiar als participants a traves de camins d'aprenentatge. Així doncs, cada activitat pot construir damunt dels fruits de l'anterior. Hi ha un bon numero d'eines que permet facilitar la tasca de construir comunitats d'estudiants, incloent els blogs, missatgeria, llistes de participants etc... així com altres eines com l'avaluació , els informes d'activitat, integracions amb altres sistemes etc...

Per a més informació sobre Moodle, vegin [*http://moodle.org], i en particular el "curs" principal de la comunitat Moodle anomenat "Using Moodle" (o el curs "Moodle en català) últimament està molt concorregut i atrafegat, simplement fica't dintre i segur que trobessis coses interessants, estic segur. Els desenvolupadors i els usuaris es troben allà deliberadament barrejats en els mateixos fòrums. L'altre gran lloc per on començar és nostra [http://docs.moodle.org/] documentació online que és una wiki desenvolupada per tota la comunitat.

El construccionisme social com referent.

Tinc una transparència amb 5 punts fixos en totes les presentacions que faig. Són referents molt útils trets de la recerca i que s'apliquen a l'educació en general i que he condensat sota l'etiqueta de "constructionismo social".

1. '''Cadascun de nosaltres és un mestre i un estudiant en potència.- en un autentico entorn *colaborativo som ambdues coses alhora'''.
   
   Recordar això és realment important. Crc que aquesta perspectiva ens ha d'ajudar com a professors per retenir un cert nivell d'humilitat, aixi com a lluitar contra la tendència (absolutament natural!) a consolidar el propi bagatge i assumir la reverenciada posició de la “sàvia font de tot coneixement”(Amen!).
   
   Hem d'estar atents i propiciar que els altres participants del procés d'aprenentatge comparteixin les seves idees amb nosaltres. Hem de posar consciència en la necessitat d'escoltar atentament i formular les preguntes correctament per a treure el màxim dels nostres interlocutors. Personalment m' he de recordar a mi mateix això constantment, especialment quan la conjuntura d'una situació em situa en un rol central (!com ara!)
   
   
2. '''Aprenem particularment bé de l'acte de crear o expressar quelcom per a una audiència.'''
   
   Per la majoria de nosaltres això consisteix en "Aprendre de la practica" (“learning by doing”), i és un principi obvi, que no obstant això val la pena recordar-nos i prendre 'n consciència. És sorprenent la proporció d'ensenyament online que encara es presenta en forma d'informació estàtica, proporcionant als estudiants poques oportunitats de practicar les activitats sobre les quals estan aprenent.
   
   Veig sovint professors d'ensenyament online dedicant gran quantitat de temps elaborant una documentació impecable per als seus cursos, en el que sens dubte és una experiència d'aprenentatge estupenda per a ells mateixos, però deneguen als seus estudiants la mateixa experiència d'aprenentatge. Fins i tot els llibres de text solen aportar més amb exercicis després de cada capítol o similars.
   
   El més important, aquest aprenentatge és àdhuc millor quan aquestes publicant en fòrums, desenvolupant projectes , tasques, etc '''perquè ho vegin altres'''. En aquesta situació les teves "apostes" personals són molt més altes, i té lloc un munt d'auto avaluació i reflexió que augmenta l'aprenentatge.
   
   Seymour Papert (l'inventor del llenguatge Logotip) va descriure el procés de construir quelcom perquè vegin altres com una poderosa eina d'aprenentatge, i realment aquest tipus de pensament arrenca de Plató, Socrates i fins i tot més enrere en el temps.
   
   
3. '''Aprenem molt solament amb observar l'activitat dels nostres iguals'''.
   
   Bàsicament d'això va la "cultura d'aula" o l'aprendre per osmòsi (que no consisteix en posar-se un cataplasma d'apunts que química orgànica ''Nota del T ;-)''). Els éssers humans som molt bons observant als altres i aprenent què fer en una situació donada a partir de senyals de tercers.
   
   Per exemple: si entres en un aula on hom és assegut mirant cap al front, escoltant en silenci al professor i prenent apunts, segurament això és el que el teu vas a fer, cert? Si ets a una classe menys rígida on la gent formula preguntes tots alhora, segurament sentiràs que pots fer el mateix. Fent això estaràs aprenent sobre tema de la classe i sobre meta-tema de com el succeïx l'aprenentatge a força d'escoltar les discussions dels teus companys i el tipus de preguntes que formulen. Això condueïx a una immersió multi-dimensional en el procés d'aprenentatge .
   
   
4. '''A l'entendre els contextos dels altres, podem ensenyar d'una manera més *trasformacional (*ein??) (*constructivisme)'''
   
   Segurament ja saps per experiència, el consell d'un mentor o amic pot aportar una millor, més duradora i adequada experiència d'aprenentatge que amb algú que no et coneix i aquesta parlant a cent persones més. Si comprenem el context de la gent amb la qual estem parlant podem adaptar el nostre llenguatge i expressar els conceptes de forma més adequada a l'audiència. Pots escollir metàfores que saps que l'audiència va a identificar. Pots usar argot quan ajuda o evitar fer-lo quan pot ser un impediment. Una vegada més això aquesta és una idea molt bàsica - tota guia sobre com parlar en publico parla sobre la necessitat de conèixer a la teva audiència - però en el online learning necessitem posar especial consciència en això perquè sovint mai haurem vist a aquesta gent i no podrem recolzar-nos en senyals visuals o gestuals.
   
   
5. '''Un entorn d'aprenentatge ha de ser flexible i adaptable, asi pot respondre rápidamentea les necessitats dels seus participants '''.
   
   Combinant els elements anteriors, si com professor vols aprofitar allò que vas sabent dels teus estudiants, planificar oportunitats per a compartir idees, preguntar i expressar els seus coneixements , llavors necessites un entorn flexible tant en l'espai com en el temps. Si descobreixes que has de llençar per la broda la teva planificació perquè descobreixes que els teus estudiants saben bastant menys del que esperaves al dissenyar el curs, deuries forma senzilla poder reajustar la teva planificació i afegir noves activitats de suport (per a tot el curs o solament un grup). De la mateixa manera algunes grans idees per a una simulació o quelcom semblant, poden aparèixer durant un debat, hauries de poder afegir aquestes experencies al curs més endavant. Els teus estudiants poden estar dispersats en diferents zones horàries, o viuen en la mateixa zona horària però tenen distints horaris, aixi que hauries de poder oferir activitats asíncrones en les quals la gent pugui treballar en grup sense coincidir en el temps.

Jason Cole de la *Open University UK recentment es va referir a això com les “5 lleis de Martin(!*Jah!) però realment són referents: conceptes guia que trobo personalment útils i als quals em refereixo quan he de prendre una decisió en qualsevol situació educacional. En particular les trobo utils per a construir '''comunitats d'estudiants'''/ "Comunitats d'aprenentatge".

Suposo que probablement trobaràs molt d'això familiar, fins i tot si uses termes distints per referir-t'hi. En cas contrari doncs hi ha molta documentació i recerca sobre construccionisme social, constructivismo que pots trobar a [http://dougiamas.com/writing/ les meves publicacions més formals] (algunes d'aquestes obres están en procés de traducció, Ludo ).

Allò que voliem saber sobre Sindicació web i no sabiem que ho voliem saber... aixi que com carai ho podiem preguntar....

L'Ivan Riveiro i en Carles Ferreiro ( El guitarra rós de Sargon ) son els projectistes que s'estan encarregant del mòdul Internalmail de Moodle i més endavant aportaran la sindicació web a la wiki de moodle. La setmana passada van fer un informe prou complert sobre les tecnologies disponibles de sindicació web. si hi esteu interessats aqui ho teniu:http://morfeo.upc.es/crom/mod/wiki/view.php?id=22&page=RSS+in+comparisson+with+ATOM+%28spanish+version%29&gid=0&uid=0
Ludo out

Redescobrint fotos velles... La india del sud

La senzillesa d'us de Picasa 2 ( paquet de lliure distribució de Google ) convida a re visitar col.lecions de fotos que simplement ocupaven espai al disc. Jugant amb les 4 eines de retocat (il·luminació, contrast, retallat i rectificat ) fotos de qualitat mitja o dubtosa, tirades amb una càmera analògica ( si d'aquelles que anaven amb carret... 100, 200, 400 ISO - 24-36 fotos) i digitalitzades de diverses formes ( escaneig de revelats, de negatius..), es transformen al iluminarse ( i descobrir detalls que no sabíem... guaita si aquí hi ha la Mama!!!) I dedicant una estoneta a recordar les circumstancies en que es varen prendre les fotos... part de la nostre memòria.

Avui he pujat, de fet puja mentre escric, un àlbum a picasaweb, amb algunes les fotos del viatge a la índia del sud de 4 estius... com passa el temps. Els que heu parlat amb mi sobre el tema segur que sabeu que vaig tornar fart d'aquest viatge... veient la bellesa de les imatges i la singularitat de les escenes us podeu imaginar com n'és de dur per al viatger poc curtit ( encara que un ja va fent la pell dura ... ) aquest univers hiperrealista que és la india del Sud... Els colors, les olors, la miseria extrema al costat dels emporios i mercats espectaculars a rebossar. La profilaxi de la malaria, la calor, els bots del autocars ( i les secueles d'un accident de cotxe, fiblada cervical, uns mesos abans), els aires acondicionats extrems (encara no havia anat a hong kong), la llarga durada del viatge i els problemes que m'esperaven llavors a la tornada... I amb tot això potser em vaig perdre la part del viatge...

Potser algun dia hi hauré de tornar i redescobrir la India del sud... però no hi ha pas pressa.

La India del Sud

Mobile AJAX? Antes de correr aprendamos a caminar...con J2ME

El fenomen de la Web 2.0 ( que ja comença a cansar) i la consolidació d'AJAX ( Javascript asíncron més XML) com la seva plataforma de desenvolupament insígnia, està deslligant les eufòries dels més pintats.

Alguns il·luminats ja prediquen el Mobile Web 2.0 i fins i tot vaticinen amb una arrogància digna del Capità del Titanic ( !Icebergs al meu! ) que AJAX reemplaçarà a J2M'i XHTML com plataforma de desenvolupament per a l'aplicacions mòbils.

Segurament a aquests auto ungits Gurús no els falta raó. AJAX avui dia és una gran tecnologia per a desenvolupar aplicacions contra un client web universal que es comunica asíncronament (és a dir sense recarregar la pàgina) amb webservices que s'executen en un servidor segur. I en un futur, diguem 5 anys vista, les comunicacions sense fils permetran una disponibilitat cuasi permanent de la connexió a preus semblants (o integrats ) a les ADSL que avui sofrim. Llavors el desenvolupament d'aplicacions mòbils es limités al desenvolupament aplicacions web tenint (i molt) en compte les limitacions d'accessibilitat de les pantalles diminutes d'aquestes andròmines.
Però això no va a succeir avui.

Les connexions que tenim a la nostra disposició són lentes, cares i la infraestructura no aquesta preparat per a tenir 40 milions d'usuaris de telèfon mòbil navegant la Mobile Web 2.0...

La velocitat de les connexions és limitada i solament arriba a les velocitats dels fullets que (hostesses esculturals reparteixen en els aeroports) quan s'usen serveis de streaming de video o àudio, però no s'aconsegueixen quan el trafico és Web o Wap, moment en el qual la latència ens porta reminiscències dels anys 90 i els mòdems de 33 kbps. També ens recordem del temps que demanàvem tarifa plana en els fòrums. Tornarem a demanar-la.


La capacitat de procés dels dispositius augmenta, però també ho fa el consum de bateria. Els propietaris de flamants mòbils 3G em comenten: abans la bateria em durava una setmana. Això ha passat a la història. I la seguretat de les dades en les lineas sense fils ? Com està la criptografia en AJAX ? (ho desconec, no és una pregunta retòrica)

Google ( sempre google... sempre google) fa poc ha alliberat una versió mobile de Google Maps i de Gmail implementades en J2EM (JAva 2 Micro Edition) demostrant la rodonesa del circulo: Deixem el Mobile Ajax per els Gurús i dediquem nos a fer aplicacions que funcionin avui i aportin valor. Doncs bé per Google!

J2EM funciona en la majoria dels mòbils del parc ( fins i tot Palm distribueix sense cost la maquina virtual per als smartphones (treo 650 - 680 - i aquest engendro anomenat treo 750 ) que no ho inclouen de sèrie. Amb el que no van a haver d'esperar que Mozilla tingui llesta uneixi versió estable de Minimo per a un sistema operatiu que no sigui Windows Mobile....

Dintre d'aquest escenari el DFWikiteam té alguna cosa que dir? Doncs clar que si!!! Des de fa uns mesos hem estat desenvolupant una llibreria J2EM que permet gestionar la persistència en dispositius mòbils com si tinguéssim un servidor (cutrecillo això si) de bases de dades en el propi telèfon. Com tot el nostre treball alliberem aquesta llibreria sota llicència GPL i la documentació amb llicencia Creative Commons i aquesta disponible aqui.

Com a millores estem desenvolupant un motor SQL per a accedir a les taules i indexos de tipus Btree. A més estem preparant unes micro aplicacions per a accedir des del telèfon mòbil al fòrum, el glossari i el wiki de Moodle.

Qui en dóna més?

Ludo out

Paisatges de la Web 2.0

El fenomen Web 2.0 a més d'implicar certs canvis en la forma de crear i experimentar la WWW ( que per altra banda es ja havien produït abans que els Gurús de Oreilly parlessin de Web 2.0) comporta amb si una segona bombolla tecnològica vinculada a la web. Estan apareixent com bolets sites web on oferixen "de gratix" serveis que fa pocs anys hagués estat impensable disposar pagant.

L'exemple paradigmàtic és YouTube. Recentment adquirida per Google per una pasta infecta (ja comentat en aquest blog el mes passat) YouTube oferei, com tots sabem ja, hosting de fitxers de vídeo.... I això és alguna cosa molt car!!! D'una banda, l'espai en disc costa diners, i no em refereixo als discos que podem muntar en els nostres PC's de sobretaula a 50 o 60€ diversos centenars de Gigues; sinó a discos durs de servidors amb alta disponibilitat i còpies de seguretat automatizades... Per altra banda, la factura de transferència de dades de YouTube no ha de ser petita... Les autopistes de la informació també tenen peatges!

YouTube no tenia model de negoci, no cobrava per cap servei estalvi pels anuncis GoogleAddSense, els quals no aconseguien justificar les factures de YouTube. Però l'objectiu de YouTube no era ésser rendible sinó crear un producte: una marca, i vendre'l al millor postor. Si pot ser Google. Qui té pasta i no li importa gastar-la per a posicionar-se en l'hegemonia que obtindrà si Yahoo o Microsoft no li planten cara seriosament

Existeixen moltes empreses en la línea de YouTube que estan intentant atreure i fidelitzar a una massa suficient d'usuaris que justifiqui que algun dels grans jugadors els planti un xec en blanc damunt de la taula ... Moltes d'elles es frotrán la gran nata . Això no és cap secret.

En tot cas, nosaltres internautes, hem d'aprofitar els serveis que ens ofereixin i tenir en compte no oblidar: d'una banda llicenciar els continguts que generem (els continguts són un valor en la societat de la informació) i per altra banda ser conscients del poder que la nostra activitat en la web té. La matèria primera en el joc de la Web 2.0 és l'atenció de l'usuari i no hem de regalar-la.

Un site interessant, dins aquesta linea, és TiddlySpot.com un servei de hosting de Tiddlywikis (Tiddlywiki ja de per si és interessant, com sabeu els lectors d'aquest blog.. que SE que existiu i us saludo!) i aquesta gent no solament oferix un servei sinó que ha desenvolupat una tecnologia FOSS que permet enviar les dades d'un Tiddlywiki ( per definició locals) a un servidor. Per tant els desitjo que tinguin molta sort!!!!

Per la meva banda vaig a usar TiddlyWiki i TiddlySpot.com en alguns projectes privats i públics com aquest.

Ludo out

L'esforç de Moodle i el paper del dfwikiteam

Aquesta matinada Martin Dougiamas ens ha passat un enllaç a un site que amida mètriques sobre el programari a partir de l'activitat en els repositorios de CVS.

Curiosament el tercer usuari en modificació de lineas de codi en tot Moodle.org és el dfwikiteam1. Això significa que els meus nens i *sobretodo el gran, enorme i immens Pigui (en la foto en un dels seus grans moments de treball)estan fent un treball tremend, que solament el projecte *wiki en si té un volum considerable i que anem pel bon camí...

Animo DFWikiteam que falta poco!!!!
Ludo out

I encara més... google pages

Doncs si, Google ataca de nou. Avui he descobert un nou servei filantròpic de Google (que sumarem a l'omnipresent cercador, maps, groups, gmail, picasa, toolbar, blogger , les eines d'edició de text i full de càlcul, o moltes mes que se m'escapen)

Es tracta de Google Pages, una eina que recorda al Geocities de tota la vida. Geocities des de finals dels 90 ha estat el hosting gratuït de paginas web per excel·lència. Però Google ataca amb força, proporciona una interfície *AJAX acord a la moda del moment i permet en pocs minuts crear la teva pàgina. Cosa que Geocities ni funcionava ràpid ni era fàcil d'usar ni s' aconseguia massa cosa amb poc temps.

Jutgeu vosaltres. En una estoneta( 5 minuts) he creat el meu *pagina (copiant i pegant un poc) l'he publicat i he reportat un bug a Google.

He trigat més en explicar-lo aquí.

I us deixo amb un link a la pagina de prova creada.
La meva pagina a google pages

Ludo out

Una nueva vuelta de tuerca: Google pages

Pues si, Google ataca de nuevo. Hoy he descubierto un nuevo servicio filantrópico de Google (que sumaremos al omnipresente buscador, maps, groups, gmail, picasa, toolbar, blogger , las herramientas de edición de texto y hoja de cálculo, o muchas mas que se me escapan)
Se trata de Google Pages, una herramienta que recuerda al Geocities de toda la vida. Geocities desde finales de los 90 ha sido el hosting gratuito de paginas web por excelencia. Pero Google ataca con fuerza, proporciona una interfaz AJAX acorde a la moda del momento y permite en pocos minutos crear tu pagina. Cosa que Geocities ni funcionaba rápido ni era fácil de usar ni se conseguia demasiada cosa con poco tiempo.
Juzgad vosotros. En un ratito ( 5 minutos) he creado mi pagina (copiando y pegando un poco) la he publicado y he reportado un bug a Google.
He tardado más en explicarlo aquí.
Y os dejo con un link a la pagina de prueba creada.Mi pagina en google pages
Ludo out

I l'aneguet de goma?

Doncs sols falta l'aneguet de goma ...
El tecnogeek-isme esta fora de control... es la fi del mon!
Personalment seguire preferint llegir a la banyera encara que de tant en tant s'em mullin els fulls.
Ludo out

The Battle. Jorn Lande & Russell Allen

Amantes del Rock Epico, del Rock y de lo Epico. Mi amigo, exiliado en las tierras de Malaga programando videojuegos, Fernando Claros de Luna (Alias Acos de Telebaris) me recomendó poco antes de pirarse pal sur este disco: The Battle.
Os corto y pedo en ingles el inicio de esta critica que he encontrado y comparto:

After listening to "The Battle" the first time I said to myself "this is too good to be true, there must be something wrong in here". But there wasn’t. You see "The Battle" is simply ONE OF THE BEST HARD ROCK ALBUMS released in the 00’s!!! What "New Jersey" (Bon Jovi, 1988), "Firehouse" (Firehouse, 1990), "Look What The Cat Dragged In" (Poison, 1986) were for the previous millennium, "The Battle" is for this one!

En fin, el disco es completamente recomendable y cuasi imprescindible en vuestro iPod o sucedaneo.
Ludo out.

Tiddlywiki integrat con el moodle new wiki... documentació

He estat documentant una mica el tema del plugin, per motius que no acabo de tenir massa clars m'ho he currat tot en angles, però cre que amb tres imatges y un parell de links us en fareu una idea:
Allà van:
* Fichero a descargar y abrir desde tu ordenador
Foto 1

Foto 2

Y foto 3

Ludo out

Integració Moodle wiki Tiddlywiki

Doncs si , els bojos del DFWikiteam estem integrant tiddlywiki amb wiki. L'Oriol Nieto i L'Alex Moreno estan fent una feina tremenda amb l'ajuda d'en Didac amb els parsers.
Ara com ara només tenim un plugin de tiddlywiki que permet importar pagines wiki del moodle (nwiki es clar ) en tiddlers...ja hem demanat ajuda a en Paco Riviere, profeta i traductor del tiddlywiki que ens dongui un cop de mà amb les traduccions.
Tal com estem tenim tanta feina que no podem ni traduir, i a més si ho fessim en Joan queralt ens renyaria
Ara com ara la integració consisteix en un Plugin que permet des d'un tiddlywiki importar les pàgines d'una wiki que es tingui al Moodle. El que fem bàsicament és conectar-nos a un servei que s'instal.la amb el nwiki amb qui el tiddlywiki es comunica. També fem la traducció de format dfwiki ( semblant al de wikipedia) al de tiddlywiki... que se l'han inventat per la ocasió.
Els futurs desenvolupaments consisteixen en posar seguretat al tema ( verificació de permisos d'accés al conextarse al servei ) i permetre fer el cami de tornada, és a dir passar els continguts del tiddlywiki al dfwiki.
Això podra permetre emportar-se les pàgines del wiki, modificar-les quan s'esta fora de linia i després tornar a pujar les pagines al moodle. Tenint en compte que tiddlywiki funciona sobre "minimo" (minimozilla) el futur navegador dels nostres pda's i telefons mòvils intel.ligents ... pot ser una eina molt útil...
Seguirem informant
Ludo out

La caixa musical de pandora

Pandora és una d'aquests requisits (culinaris) que sorgeixen com bolets en el sotabosc de la Web 2.0 ( quina frasr més xula per a començar... és que a aquestes hores del matí el cafè entra directe a les venes).

Pandora és una "ràdio" web que sense posar anuncis solament toca la musica que a tu t'agrada. Fins i tot, i aquesta és la millor part, la música que encara no saps que t'agrada. Pandora et demana que li suggereixis un artista/grup o un titol de cançó. A partir d'aqui Pandora fa sonar, amb una qualitat acceptable (no tinc dades), cançons de l'estil que li acabes de suggerir, en una emissora personalitzada.

Posem un exemple:

Demano a Pandora que creï una nova estació de ràdio personalitzada. Li proposo "Clapton". Ara Pandora em pregunta si em refereixo a un nom d'artista o de cançó. Òbviament li dic que Artista. I ara em pregunta si em refereixo a Eric Clapton o (sorpresa) a "*BB King & *Eric Clapton" ja que aquest parell tenen un disc editat junts. Trio "BB King & Eric *lapton" i en la meva nova emissora ( sense anuncis ) comença a sonar el tema "*My heart beats like a hammer". Puc veure la portada del disc i dades de la cançó. Tinc un enllaç per a veure una descripció i critica sobre el disc i enllaços a blogs on parlen sobre aquest tema/disc. I a més ( ara no em sorprenc) em proposa que compri la cançó a Amazon.com o a iTunes.

Fins aqui bé. Però a més aPandore em demana si la cançó m'agrada o no. I quan la cançó acaba o la passo cap a davant OH yeah... qui em proposa Pandora i comença a sonar? doncs : John Mayal, amb una canço de la qual en puc veure els detalls aqui. Ara li dic que la cançó m'agrada i segueixo escoltant fins al final de la cançó. I comença a sonar un tema de Jimmie Vaughan ( el germà de Steve Ray) ...

Pandora no solament em posa la musica que m'agrada, sinó que em permet trobar nova musica que segurament em pot agradar, i puc llegir acosta, publicar en la meva pàgina personal en Pandora i escriure sobre això en el Blog de Pandora o aqui mateix llocs a això.

Espero que en disfruteu:-D

Ludo out

Extraído de un forum de Moodle.org
subj:Soodle
por: Irene
Hola a todos y a todas,
Alguien ha oido acerca de soodle? Lo encontraréis en http://www.sloodle.com

SLoodle is a project tono integrate the VLE platform Moodle with the 3D world ofoff Second Life. Imagine a Moodle course that, if you wanted, could turn into a 3D interactive classroom with all your Moodle resources available to your students in the virtual world.

Sabéis de qué va?
sorprendida
Irene
----
Re: Soodle
por: Ludo
Hola Irene, no sabía nada de esto pero me he puesto el traje de neopreno y he surfeado un poco . Esto del SLoodle tiene esta pinta :
Second Life: es un mundo virtual , con más de un millón de usuarios regsitrats no es moco de pavo. Pero este mundo virtual que han creado no es un mundo mejor, sino que es un lugar tan "manifiestamente mejorable" como este dónde vivimos. En el sentido que es un lugar dónde con dinero del mundo real debes comprar dinero para moverte por second life, con ello puedes cromprar, edificar, trabajar y consumir.
De hecho he visto en http://secondlife.reuters.com graficos que la agencia reuters elabora sobre la cotización de esta moneda virtual con monedas de las de verdad... La gente esta tan enganchada que ahora hasta quieren montar los LMS en el mundo virtual... el desarrollo hecho por SLoodle es muy primario y chapucero, y no es open source...
El tema es interesante, no obstante, porque tarde o temprano los LMS habrán de presenbtarse en interficies 3D / RV ... seguro que cuando esto toque en moodle estaremos apunto
Marc
----
Re: Soodle
por: Irene
Uau, Marc! Gracias por la explicación, habremos de usmear algo más.
O sea, que habrá un moodle "real", que podremos utilizar más o menos como a+hora, y un de "virtual" que podremos utilizar a nuestra vida paralela? Es esto? Uf! Irene ---- Re: Soodle por Ludo (Marc Alier) - Monday, 23 October 2006, 10: Por el que he visto hay una aproximación un tanto matossera que el que hace es "mapejar" los contenidos del curso Moodle (real) en elementos "fisics" como mostradores, pizarras o proyectors VGA en aulas virtuales del SecondLife. Yo cuanto más me miro este Second Life menos gracia me hace. Este entorno RV está montado como negocio dónde tienen cabida los principios más bajos y me explico: * sólo al llegar a l ahome page de entrada te explican cuántos usuarios hay y cuántos dolars "de verdad" se han gastado en este mon virtual. La base del mon es la propiedad de la "tierra" y de las creaciones que tienen lugar, o sia que hacen una mezcla entre los derechos de autor y el derecho romano por montar un paradis neoliberal-tabla apocaliptic *usan el término "metaverse" usado por Neal Stephenson ( autor de criptonomicon y el ciclo barroco) a la novela postciberpunk Snowcrash... dónde se describe en plan apocaliptic lo patetic que puede ser una extensión global de algo como el second life con la ayuda de la mejoro de las interficies humano-máquina Según mi punto d evista la virtualidad aporta muchas ventajas y posibilidades, pero no pasan por escriturar el bytes ni por perder la función de realidad. De otro banda la posibilidad de utilizar las herramientas de realidad virtual por encabir una proyección del aula de moodle a un entorno 3D, SI que es una buena pensada. Sobre todo hace falta tener en cuenta que toda aula de Moodle presente o futura se debe poder beneficiar de las filigranas tecnológicas, como el 3D o el mucho más próximo AJAX, pero también debe coplir con criterios de accesibilidad. Entender una aula virtual del futuro (no demasiado llunya) como una proyección de una aula de Moodle, ya disenyada desde los principios filosóficos, como un espacio d etrobada y participación... es un acierto. Marc

Reaccio antitecnológica?

Els telefons mòbils realment elteren els costums i les maneres socials...
Aquest video me l'han recomanat en unforum de professors 





ASAI ... Voleu comentar-ho ?

Velocidad de escape

Un blog interessant per als amants de la ciencia ficcó la tecnologia i aquestes coses.
Ludo out

Internostrum traductor català castellà

Els cracks de la universitat d'alacant han desenvolupat l'aplicació online internostrum , un excel.lent traductor online català-castellà/catsellà-català. Personalment he convertit Internostrum en una eina de treballa cuotidiana: treballo més comode en català, però com que principalment vull comunicar i per tant com a més llengües pugui traduïr els meus escrits millor que millor.

Adicionalment la rutina de traduir el que escric amb internostrum, m'està aportant beneficis inesperats: com la formalització de la revisió d'allò que escric (internostrum és una eina collonuda però no ho tradueix tot correctament, sobretot determinades formes gramaticals poc comunes )... A més a més cada dia estic obligat a tenir més cura de l'ortografia quan escric perquè Intrenostrum no tradueix les faltes d'ortografia... un dia d'aquest en deixaré de fer ;-)

Ludo out
(ara vaig a traduir aquest post per penjar-lo al blog en castellà)

El cavaller de l' armadura brillant

L'Eloy Lafuente,
(qui com jo adjunta al seu nom un pseudonim extrany: Stronk7 ?¿?) és el cavaller de l'armadura brillant defensor de la comunitat moodle. Aquest navarres resident a la Rioja és un autentic defensor del Open Source davant del Software Propietari, una persona preocupada i compromesa per l'aplicació coherent de les TIC a l'educació, i un tio collonut. Qui anava a a dir que el número dos de Moodle s'amaga per les espanyes...

Bé us poso un enllaç a la seva pàgina a i us convido a que el coneixeu en persona a la propera MoodleMoot a Extremadura. Ens hi veiem!!!

Ludo out

Integració amb tiddlywiki un pas previ a wikibook??

Vejam,
l'Uri i l'Alex estàn fent una pencada tremenda amb el WikiBook. Pencada que pot arribar a ser frustrant perquè refer tot el wikibook pot ser una inbhumà i potser no sigui realment productiu diguem fins al març / abril 2007 quan el wikibook sigui "propietat" de nous projectistes del dfwikiteam. Ojo! no estic dient que no s'avançi, sino que segurament el desenvolupament del wikibook implica necessariament passar per una llarga temporada de versions alfa.
Però tenim un tema pendent que els desenvoluapments del wikibook poden facilitar i donar un èxit quasi immediat: la integració entre wiki i tiddlywiki (que ja fa temps que pregono i que la gent demana arreu).
Com es mecanitza això:
1. usant els webservices que ja han desenvolupat l'Uri i l'Alex.
2. afegint unplug-in a tiddlywiki.
Aném a explicar-ho més: Tiddlywiki ja te un plugin pèr importar tiddlers ( entrades wiki d'altres tiddywikis), OK?
http://www.tiddlytools.com/#ImportTiddlersPlugin

Es pot modificar aquest pluguin perque "parli" amb el webservice del wiki per llegir-ne les pàgines i importar els continguts que li molin.
3. Traduint (ja sigui desde el wiki(php) o desde tiddlywiki (javascript) el format dfwiki (mediawiki) al format tiddlywiki... a no ser que trobeu un plugin de tiddywiki que permeti treballar amb el format mediawiki, cosa que no m'extranyaria gens.
Va comentaris... que em sembla que tirarem per aqui...
es nota que m'he quedat el pont a treballar ??¿ Estic fatal!!!
Ludo out

Penelope=edudora+thunderbird

Doncs ens diuen desde Castelló, que Eudora el mitic client de correu electrònic alliberarà el seu codi. El projecte en el que s'han embrancat consisteix en fusionar l'Eudora amb el Thunderbird per donar a llum un nou client que s'anomenarà Penelope.
Certament el Thunderbird tot i que és el millor client de correu que corre pel mon pot millorar molt la seva interficie d'usuari ( especialment les cerques ràpides de persones ) Que tinguin molta sort i que Ulises no trigui massa ;-)


http://www.eudora.com/press/2006/eudora-mozilla_final_10.11.06.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Eudora
http://en.wikipedia.org/wiki/Penelope_%28disambiguation%29

Animetal...el que hi ha per youtube

En anteriors posts parlava de YouTube i la seva compra per part de google.
Senyors Google ha pagat 1600 milions de dolars per una web on es pot veure aixo!!!!!!

Us imagineu als Goblin city d'aquesta pinta a la propera festafib? Ni de coña XDDD

Google compra YouTube... implicacions?

Doncs ens diuen que Google té intenció o ha comprat ja YouTube per una pasta indecent ( crec que son uns 1.600 milions de dolars segons l'Antoni Bassas de Catalunya Radio , en tot cas una pasta indecent )
Les implicacions d'entrada son interessants. Google demostra que remena caler i que no li importa gastar-lo en invertir en innovació socio-tecno-cientifica (avui ja no es tracta sols d'innovació cientifica o tecnològica ( teconcientifica ) sinó que l'aspecte social és al bell mig de l'assumpte ) , tal i com ens va dir a la FIB el head hunter de Google dijous passat, sinó que també inverteix en posicións estratégiques als barris d'internet. I obviament YouTube ha esdevingut en ben poc temps un barri molt visitat.
La compra denota també, que el rei dels cercadors donava per perduda la batalla del hosting de video, mentre microsoft va desestimar (segons ZDnet) la compra de YouTube i s'ha muntat la seva propia barraqueta. Google ja tenia la barraqueta de google videos, però no obstant ha decidit comprar la companyia i el seu impacte. Google valora le inercies socials a la xarxa i aposta amb els seus calers.

El videcasting ( ampliat per fenòmens com la PSP o el Ipod Video (ajuda... quin em compro???) aporta altres problemes a la equació del negoci dels drets d'autor. Per una banda hi ha qui denuncia que aquests llocs infringeixen els seus drets d'autor. Recordem que you tube és un caldo de cultiu de parodies sobre gairebé tot. Però per altre banda hi ha els que veuen (com Google ) en el videcasting un lloc on penjar la seva publicitat ( com google adds ) o, fins hi tot, un canal publicitari per explorar... fenòmens com "Opa quiero hase un caorra", "amo a laura" o la "silla de Zapatero" ens ilustren l'abast de la pùblicitat virica que només acaba de començar, en parlarem a classe d'ASAI

Ludo out