Ara publico a Mossegalapoma.cat

Ep!
A partir d'ara escriuré les meves entrades de blog en català a Mossegalapoma.cat, i continuaré escrivint en castella a Orangoodling.

jueves, diciembre 21, 2006

Bon Nadal, des d'egipte

Segurament aquest serà el darrer post d'aquest any. Un servidor demà marxa cap a Egipte a veure temples, piràmides i cucudrulus al NIL... del que us en poso una foto.
Bon Nadal i fins l'any que ve.
Ludo

lunes, diciembre 18, 2006

Evangeli de l'ètica del hacker segons Apolion


El llibre "Etica del hacker" (llibre de la setmana a ca'n Ludo) està resultant extremadament útil per a la meva tesi. El meu amic Pablo Casado (Apolion) n'ha escrit un resum/assaig al seu blog... Si no teniu humor per llegir el llibre, una estoneta per llegir el resum d'en Pablo no la podeu escatimar.
Per fer boca, penseu que parla de Max Webber, Sant Benet, Karl Marx, Linux Torvalds, persecuciones, dragones amor verdadero !!!
OK OK, va seguiu el link i deixem'ho que desvario....
Ludo out

sábado, diciembre 16, 2006

Els Objectius de desenvolupament del mileni i les TIC: la obsolescencia dels indicadors.

Continuo la serie de posts amb fragments de la tesi.
Ludo out
-----------------------------

Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni de les Nacions Unides.

El 13 de setembre de 2000 l'Assemblea General de l'ONU els caps d'estat de 189 van aprovar la Declaració del Mil•lenni . Aquesta declaració acorda la definició de vuit objectius específics prioritaris i que cal assolir l'any 2015. Malauradament a meitat de termini no sembla que s'hagin d'assolir. Aquests objectius son
  1. Eradicar l'extrema pobresa i la fam
  2. Aconseguir l'educació primària universal
  3. Promoure la igualtat de gènere i l'autonomia de les dones
  4. Reduir la mortalitat infantil
  5. Millorar la salut materna
  6. Ampliar l'accés a la planificació familiar i combatre la SIDA, la malària i altres malalties
  7. Assegurar la sostenibilitat mediambiental
  8. Desenvolupar una Associació Global per al Desenvolupament
Els objectius del mil.leni i les TIC.
Els objectius del Mil.leni es concreten amb 18 fites associades mesurades per 48 indicadors per a valorar el seu acompliment . La darrera d'aquestes fites menciona explícitament les TIC :

  • Fita 18. Fer accessibles, en col•laboració amb el sector privat, els beneficis de les noves tecnologies, en especial les TIC .
On els indicadors associats són:
  • 47. Línies de telèfon i abonats a telèfons cel•lulars per 100 habitants
  • 48. Computadores personals en ús per 100 habitants i usuaris d'Internet per 100 habitants
Obsolescència dels indicadors.
Curiosament l'evolució tecnològica deixarà obsolets aquests indicadors prou abans del plaç del 2015.
  • El model de línies de telefon i abonats a telèfons cel.lulars pot canviar dràsticament en els propers anys. L'evolució al model 4G de connexió a xarxes sense fils i la rapida adopció de la tecnologia de veu sobre IP, pot implicar en molt pocs anys que el concepte de línia telefònica i d'abonament a xarxa cel.lular es substitueixi per un únic abonament a internet. Aquest abonament serà independent d'un medi de connexió (cablejat, radio (xarxa mòbil cel.lular), fibra òptica ... etc) i s'usarà indistintament per el trafic d'Internet tradicional (Web, email, p2p), telefonia ( veu sobre IP) televisió ( cada cop més personalitzada i interactiva ) i altres entreteniments (jocs en xarxa, entorns de realitat virtual -second life etc...-) i altres usos que encara no hem inventat.
  • Els ordinadors personals (PC) han deixat de ser l'única forma d'accedir al ciber-espai, i ben aviat deixaran de ser l'habitual. Cada dia hi ha més alternatives: telèfons mòbils intel.ligents (smartphones), PDA's connectades, reproductors de vídeo i música portàtils, consoles de videojocs (connectades al televisor o portables) i, per acabar, la domòtica oferirà l'oportunitat de connectar molts aparells. Els dispositius mòbils en concret tenen un ritme i potencial de difusió molt més gran que els PC, en països com Espanya o el Regne Unit la penetració de mercat dels telèfons mòbils és de més del 100%! Així doncs en plantejar estratègies per combatre la fractura digital, els dispositius mòbils son una alternativa clara als PC's. Complementant això els nous models del treball que apareixen a la xarxa (Web 2.0) desvinculen l'espai de treball dels discs del PC i els recursos comencen a trobar-se distribuïts en serveis online (com wikis).

viernes, diciembre 15, 2006

Segons Internostrum.com hacker=intrus .



Aquesta tarda he usat el traductor internostrum.com (de que ja he parlat una altre vegada) per traduir un text del llibre de Pekka Himanen "La ética del hacker y el espíritu de la era de la información" ...
Aném a repètir l'experiment:
En el centro de nuestra era tecnológica se halla un grupo fascinante de personas que se autodenominan hackers. No se trata de celebridades televisivas con amplia fama y reconocimiento, pero todos conocen sus logros, que constituyen la nueva base tecnológica de la
sociedad emergente: Internet y la Red de redes (lo que en conjunto podríamos llamar la Red), el ordenador personal, así como una parte importante del software utilizado para que todo ello funcione. El diccionario del argot hacker, el <>, compilado de forma co1ectiva en la Red, define a los hackers como personas que se dedican a <>(1) y creen que <
Preciós oi? dona ganes de llegir tot el llibre que és el que he fet en menys de 2 dies.

Però ara anem a internostrum.com (que no linkare perque estic enfadat amb ells ) i traduïm.

En el centre de la nostra era tecnològica es troba un grup fascinant de persones que es *autodenominan intruses. No es tracta de celebritats televisives amb àmplia fama i reconeixement, però tots coneixen els seus assoliments, que constituïxen la nova base tecnològica de la societat emergent: Internet i la Xarxa de xarxes (el que en conjunt podríem cridar la Xarxa), l'ordinador personal, així com una part important del programari utilitzat perquè tot això funcioni. El diccionari de l'argot intrús, el <<*jargon *file>>, compilat de forma *co1*ectiva en la Xarxa, defineix als intrusos com persones que es dediquen a <forma entusiasta>>(1) i creuen que <la informació constituïx un extraordinari , i que a més per a ells és un deure naturalesa ètica compartir la seva competència i perícia elaborant programari gratuït i facilitant l'accés a la informació i als recursos de computació sempre que això sigui possible>

Ops... ens ha traduir "hacker" per intrus ??? Això comença a ser greu. Els lingüistes ja ens han obligat a traduir "software" per "programari" (que ja és horrorós) i "hardware" per "maquinari" (que simplement és còmic, sempre que ho sento m'imagino dalt una maquina de tren a vapor amb una gorra d'alpaca i fent tocar el xiulet!)... però posar al diccionari de l'internostrum.com la equivalència hacker = intrus... és del tot incorrecte i desafortunat.

Ludo out
ps. la imatge ve del joc de paraules hack - cop de destral ... El protagonista del "golden axe" és un hacker oi ;-)
-----
CONTINUACIÓ.... h'he posat en contacte amb els resposables d'internostrum i he rebut una molt bona resposta en molt poc temps... Es un plaer tractar amb bons hackers :-D

Marc,

tens raó: "hacker" no és intrús. Això és un "cracker" en tot cas. Un
"hacker" es una persona especialment respectable per la seua capacitat
de resoldre problemes, en particular de programació. Proposaré que
deixen "hacker" sense traduir en la pròxima actualització.

Moltes gràcies pel teu missatge. Estem encantats de ser útils.

Salutacions cordials

M. F.

El dv 15 de 12 del 2006 a les 19:31 +0100, en/na Ludo (Marc Alier) va
escriure:
> Hola,
> avui el vostre servei m'ha fet la següent traducció
> hacker == intrús
> Aquesta traducció no és gens correcta, ni adequada ni afortunada.
> De totes formes us vull felicitar per el vostre software, és el millor
> traductor que corre pel mon ara com ara.
> Cordialment
> Marc

jueves, diciembre 14, 2006

Una imatge val que més paraules,

Quan algu em pregunt de que va la meva tesi ja no cal que li clavi un rollo... Amb aquest dibuix esta tot dit...
Quin pes em trec de sobre.
Ludo out

martes, diciembre 12, 2006

Sobre TIC , desenvoluapment i programari lliure... una mica de rollo a mitja setmana.


Fa uns dies que no dic res al blog en català. Noi, això va com va. avui vull compartir amb vosaltres una versió inicial a la introducció del capitol sobre TIC i Desenvolupament Sostenible de la meva tesi en gestació.
Qualsevol comentari serà benvingut i agrait.
Ludo out
----------

Introducció

La tecnologia és un dels factors que poden influir en aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és una evidència al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, que actualment es pot considerar quasi revolució. Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d'una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l'entorn a ritmes accelerats. Dins la nostre pròpia experiència fa sols 10 anys la World Wide Web o la telefonia mòbil eren sols productes a l'abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana . Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC, també dits infotecnologíes), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol eina, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones que la utilitzen.

El coneixement de l'eina, en aquest cas, és important per a saber si s'està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Les TIC

Les TIC son la unió de tres tecnologies: les telecomunicacions, els ordinadors i el software o programari. El potencial de les TIC ve donada per la sinergia de les tres. La característica principal comú a les dos primeres tecnologies, les comunicacions i els computadors, és que tenen un componen material molt important.

El hardware - maquinari, i les infraestructures de comunicacions.

El hardware o maquinari i les infraestructures de comunicacions son la part física i visible de les TIC, son els ginys que necessitem per accedir al mon d'idees virtuals que alguns anomenen ciber-espai . El hardware ens envolta arreu on anem, cada dia més imperceptible i ubiquí en la seva omnipresència, tant que fins hi tot el portem amb nosaltres en forma de telèfons mòbils, reproductors de música, rellotges, PDA', videoconsoles, navegadors GPS, marcapassos o velocímetres a la bicicleta tot terreny. Com pot tota aquesta ferralla pot influir en la sostenibilitat és un camp de recerca important. Cal trobar respostes aviat a tota una sèrie d'interrogants: Com fer arribar les comunicacions de forma equitable a tot arreu?
Com evitar els components nocius del maquinari(com els metalls pesats) i reciclar aquest material ? Hi ha alguna alternativa al model d'obsolescència planificada que ens "obliga" a canviar d'ordinador i telefon cada pocs anys ? Es pot re-aprofitar tot el maquinari que substituïm per la darrera novetat, allargant-ne el cicle d'utilitat i fomentant el desenvolupament a col.lectius menys privilegiats? Quines infraestructures organitzatives cal per mecanitzar i fer rutllar aquest re aprofitament ? O el que cal és construir maquinari de baix cost.

El software - programari

El programari o software, per la seva banda, és un element immaterial. No contamina i la seva reproducció -duplicació- té un cost menyspreable. No obstant el seu disseny i qualitat afecten a incomptables processos de la activitat humana, i per tant el seu impacte s'ha de tenir molt en compte a molts nivells. La forma en que es desenvolupa ( el programari no es produeix , es desenvolupa ), es distribueix i es manté tenen un impacte social i cultural que s'ha de tenir en compte.

L'economia del programari (i el contingut digital)

Si hom te dues pomes i en dona una a un altre, llavors hom es queda sols amb una poma i n'ha perdut una (i potser ha fet un amic o ha guanyat uns calerons amb la transacció). Però si hom té dos peces de programari ( o continguts digitals ) i els dona a un altre llavors tots dos tenen dues peces de programari.

Aquesta diferencia entre pomes ( o qualsevol bé material ) i el programari dona resultats sorprenents quan apliquem el concepte (ètic i econòmic) de valor a les coses:

Un col·leccionista de segells creia que tenia un segell únic al món. Un dia va esbrinar que existia un altre segell igual que el seu en mans d'un altre col·leccionista. El primer co.leccionista va comprar el segon segell a l'altre col.col·leccionista. Quan va tenir els dos segells en el seu poder en va cremar un dels dos. Així tenia un segell únic al món, quelcom més valuós que tots dos segells per separat ja que no eren únics.

El valor econòmic esta relacionat amb la seva escassesa, quan hom disfruta del recurs els altres en deixen de disfrutar.

Però la utilitat social del programari està sols limitada per la possibilitat de distribució d'aquest programari. Si aquesta distribució es fa de forma lliure, el seu potencial d'utilitat social és il·limitat.

El concepte de llicencia del programari apareix com a eina per fomentar l'aparició d'una industria de desenvolupament de Software. El programari no es duplica, sinó que se'n cedeix el dret d'us per a uns propòsits i condicions estipulades. Amb aquestes regles del joc podem aplicar les regles dels recursos escassos. Jo tinc dues llicencies d'us i tu no. Si te'n cedeixo una, sols me'n queda una.

Quan el programari es distribueix lliurement la utilitat social d'aquest és il·limitada. Però si es distribueix amb el seu codi font; de forma que hom pot modificar lo, millorar-lo i adaptar-lo; llavors en comptes d'existir un únic desenvolupador ( o empresa desenvolupadora ) hi ha una xarxa de desenvolupadors col.laboren desenvolupant el programari i fent-ne versions i adaptacions. La llei de Metcalf ens diu que la utilitat d'una xarxa social és proporcional al quadrat dels seus usuaris. Així doncs, la qualitat del procés de desenvolupament del software es veu beneficiada per aquesta llei.

Hi ha un canvi de regles del joc on si jo tinc dos programes i et dono els dos programes, junts col.laborarem a millorar, ampliar i pensar com podem aprofitar aquests programes. I tenim més que dos programes.

viernes, diciembre 08, 2006

sostenibilitat, teoria de jocs y software lliure


El dimecres de la setmana passada vaig assistir a les la primera de les Jornades "Univers lliure" organitzades per la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació de la "Generalitat de Catalunya". L'esdeveniment va ser un èxit i personalment crec que ho vaig aprofitar a diferents nivells.

Però el que vull comentar és "la perla" de la jornada que per motius de *parkingware vaig estar a punt de perdre'm: el keynote inicial del Doctor Javier Bustamante sobre Sostenibilitat teoria de jocs i programari lliure. Bustamante és un d'aquests que realment té habilitat comunicativa i sap captivar l'audiència. Atès que aquesta és una de les habilitats que intento conrear, la comunicació oral i escrita, solc apreciar les "*performances" realment bones amb el delit d'un catador de vins. Però a més de l'habilitat comunicativa de Bustamante el discurs que ens duia és realment interessant ja que ens va venir a explicar on es troben les fallades de la racionalitat, la necessitat social del comportament ètic que duu a la cooperació i com aquesta cooperació es troba en el món del programari lliure.
No entraré en els detalls per a no xafar res.
En el següent enllaç teniu el vídeo i les dispositives de la presentació. http://www.lafarga.cat/universlliure
Que ho gaudiu.
Ludo out

sábado, diciembre 02, 2006

Les 5 regles d'en Martin Dougiamas

Ahir a la tarda vaig dedicar una estoneta a traduir un nou article que en Martin Dougiamas, fundador lider del projecte Moodle i gurú de e-learning, ha publicat a http://docs.moodle.org la documentació oficial de Moodle.
Espero que en gaudiu. Ludo out

By: Martin Dougiamas. Trad. by Ludo

Anem a asseure'ns una estona a refexionar sobre la pedagogia que nosaltres, educadors online, estem intentant aplicar.

Moodle en tres breus paràgrafs

El cor de Moodle són els cursos que contenen activitats i recursos. Hi ha prop de 20 tipus d'activitats disponibles (fòrums, glossaris, wikis, tasques, qüestionaris, enquestes, reproductors scorm, databases etc...) i cadascuna d'aquestes pot ser adaptada bastant a plaer.

La potència d'aquest model basat en activitats ve donada al combinar les activitats en seqüències i grups, el que permet guiar als participants a traves de camins d'aprenentatge. Així doncs, cada activitat pot construir damunt dels fruits de l'anterior. Hi ha un bon numero d'eines que permet facilitar la tasca de construir comunitats d'estudiants, incloent els blogs, missatgeria, llistes de participants etc... així com altres eines com l'avaluació , els informes d'activitat, integracions amb altres sistemes etc...

Per a més informació sobre Moodle, vegin [*http://moodle.org], i en particular el "curs" principal de la comunitat Moodle anomenat "Using Moodle" (o el curs "Moodle en català) últimament està molt concorregut i atrafegat, simplement fica't dintre i segur que trobessis coses interessants, estic segur. Els desenvolupadors i els usuaris es troben allà deliberadament barrejats en els mateixos fòrums. L'altre gran lloc per on començar és nostra [http://docs.moodle.org/] documentació online que és una wiki desenvolupada per tota la comunitat.

El construccionisme social com referent.

Tinc una transparència amb 5 punts fixos en totes les presentacions que faig. Són referents molt útils trets de la recerca i que s'apliquen a l'educació en general i que he condensat sota l'etiqueta de "constructionismo social".

  1. '''Cadascun de nosaltres és un mestre i un estudiant en potència.- en un autentico entorn *colaborativo som ambdues coses alhora'''.

    Recordar això és realment important. Crc que aquesta perspectiva ens ha d'ajudar com a professors per retenir un cert nivell d'humilitat, aixi com a lluitar contra la tendència (absolutament natural!) a consolidar el propi bagatge i assumir la reverenciada posició de la “sàvia font de tot coneixement”(Amen!).

    Hem d'estar atents i propiciar que els altres participants del procés d'aprenentatge comparteixin les seves idees amb nosaltres. Hem de posar consciència en la necessitat d'escoltar atentament i formular les preguntes correctament per a treure el màxim dels nostres interlocutors. Personalment m' he de recordar a mi mateix això constantment, especialment quan la conjuntura d'una situació em situa en un rol central (!com ara!)

  2. '''Aprenem particularment bé de l'acte de crear o expressar quelcom per a una audiència.'''

    Per la majoria de nosaltres això consisteix en "Aprendre de la practica" (“learning by doing”), i és un principi obvi, que no obstant això val la pena recordar-nos i prendre 'n consciència. És sorprenent la proporció d'ensenyament online que encara es presenta en forma d'informació estàtica, proporcionant als estudiants poques oportunitats de practicar les activitats sobre les quals estan aprenent.

    Veig sovint professors d'ensenyament online dedicant gran quantitat de temps elaborant una documentació impecable per als seus cursos, en el que sens dubte és una experiència d'aprenentatge estupenda per a ells mateixos, però deneguen als seus estudiants la mateixa experiència d'aprenentatge. Fins i tot els llibres de text solen aportar més amb exercicis després de cada capítol o similars.

    El més important, aquest aprenentatge és àdhuc millor quan aquestes publicant en fòrums, desenvolupant projectes , tasques, etc '''perquè ho vegin altres'''. En aquesta situació les teves "apostes" personals són molt més altes, i té lloc un munt d'auto avaluació i reflexió que augmenta l'aprenentatge.

    Seymour Papert (l'inventor del llenguatge Logotip) va descriure el procés de construir quelcom perquè vegin altres com una poderosa eina d'aprenentatge, i realment aquest tipus de pensament arrenca de Plató, Socrates i fins i tot més enrere en el temps.

  3. '''Aprenem molt solament amb observar l'activitat dels nostres iguals'''.

    Bàsicament d'això va la "cultura d'aula" o l'aprendre per osmòsi (que no consisteix en posar-se un cataplasma d'apunts que química orgànica ''Nota del T ;-)''). Els éssers humans som molt bons observant als altres i aprenent què fer en una situació donada a partir de senyals de tercers.

    Per exemple: si entres en un aula on hom és assegut mirant cap al front, escoltant en silenci al professor i prenent apunts, segurament això és el que el teu vas a fer, cert? Si ets a una classe menys rígida on la gent formula preguntes tots alhora, segurament sentiràs que pots fer el mateix. Fent això estaràs aprenent sobre tema de la classe i sobre meta-tema de com el succeïx l'aprenentatge a força d'escoltar les discussions dels teus companys i el tipus de preguntes que formulen. Això condueïx a una immersió multi-dimensional en el procés d'aprenentatge .

  4. '''A l'entendre els contextos dels altres, podem ensenyar d'una manera més *trasformacional (*ein??) (*constructivisme)'''

    Segurament ja saps per experiència, el consell d'un mentor o amic pot aportar una millor, més duradora i adequada experiència d'aprenentatge que amb algú que no et coneix i aquesta parlant a cent persones més. Si comprenem el context de la gent amb la qual estem parlant podem adaptar el nostre llenguatge i expressar els conceptes de forma més adequada a l'audiència. Pots escollir metàfores que saps que l'audiència va a identificar. Pots usar argot quan ajuda o evitar fer-lo quan pot ser un impediment. Una vegada més això aquesta és una idea molt bàsica - tota guia sobre com parlar en publico parla sobre la necessitat de conèixer a la teva audiència - però en el online learning necessitem posar especial consciència en això perquè sovint mai haurem vist a aquesta gent i no podrem recolzar-nos en senyals visuals o gestuals.

  5. '''Un entorn d'aprenentatge ha de ser flexible i adaptable, asi pot respondre rápidamentea les necessitats dels seus participants '''.

    Combinant els elements anteriors, si com professor vols aprofitar allò que vas sabent dels teus estudiants, planificar oportunitats per a compartir idees, preguntar i expressar els seus coneixements , llavors necessites un entorn flexible tant en l'espai com en el temps. Si descobreixes que has de llençar per la broda la teva planificació perquè descobreixes que els teus estudiants saben bastant menys del que esperaves al dissenyar el curs, deuries forma senzilla poder reajustar la teva planificació i afegir noves activitats de suport (per a tot el curs o solament un grup). De la mateixa manera algunes grans idees per a una simulació o quelcom semblant, poden aparèixer durant un debat, hauries de poder afegir aquestes experencies al curs més endavant. Els teus estudiants poden estar dispersats en diferents zones horàries, o viuen en la mateixa zona horària però tenen distints horaris, aixi que hauries de poder oferir activitats asíncrones en les quals la gent pugui treballar en grup sense coincidir en el temps.
Jason Cole de la *Open University UK recentment es va referir a això com les “5 lleis de Martin(!*Jah!) però realment són referents: conceptes guia que trobo personalment útils i als quals em refereixo quan he de prendre una decisió en qualsevol situació educacional. En particular les trobo utils per a construir '''comunitats d'estudiants'''/ "Comunitats d'aprenentatge".

Suposo que probablement trobaràs molt d'això familiar, fins i tot si uses termes distints per referir-t'hi. En cas contrari doncs hi ha molta documentació i recerca sobre construccionisme social, constructivismo que pots trobar a [http://dougiamas.com/writing/ les meves publicacions més formals] (algunes d'aquestes obres están en procés de traducció, Ludo ).