Orangoodle... the blog

Em quedaré al sofà d'en Tomàs

2008-06-17T00:48:00.000-07:00

Acabo de posar una noticia al meu blog en castellà: Orangoodling, en que essenciament explico quelcom que ja li he dit a en Tomàs: a partir d’ara el meu blog en català és Mossegalapoma. Abandono el meu vell blog Orangoodle que mica en mica he deixat en estat d’hivernació.

Això segurament impliqui que jo ampliaré el rang temàtic de les meves intervencions, però no patiu que no deixaré de ser malvado.

Us deixo amb la meva entrada en castellà:

Me mudo de blog en catalàn… y planes de futuro blogger.

De izquierda a derecha Miquel Laboria, un Ludo y Tomás Manzanares.

Hace un año, como ya comenté en su dia, compré el primer ordenador que realmente me gusta usar despues de muchos años ( el Sinclair ZX 81, el Amstrad PC-512, el clónico AMD 386 y ahora…) el MacBook Pro. Ello combinado con el Geekismo que me gusta que me caraterice me ha llevado por los derroteros de los AppleZombies.

A causa de esto un buen dia de Julio caí en el Blog de un tal Tomás Manzanares que explicaba como instalar Aspell en el MacOS X (Tiger por aquel entonces). Como era novato tuve problemas y deje una pregunta en aquel blog… Y en pocas horas Tomás me respondió… No supo resolver el problema, porque la había hecho gorda (y me tuvo que ayudar el autor del módulo al que también había escrito en un ataque de pánico…), pero me respondió con muy buen rollo. Intercambiamos algunos mensajes y al final me invitó a participar en su podcast en una entrevista que me hizo.

Una cosa llevó a la otra, grabamos podcast, quedamos para hacer una birra, me apunté a escribir en su blog de forma regular y a participar en su podcast…. Entonces empecé a darle consejos y el muy insensato los sigue… Nuestras colaboraciones son muy fructiferas, el blog es leído, el podcast es escuchado y afortunadamente cada vez ampliamos más la tematica y no nos cerramos en Apple, iPhone, iPod… como un disco rallado. Aunque su buena dosis haya..
El caso es que mi viejo Blog en catalán Orangoodle (de nombre tan impronunciable y absurdo como este:Orangoodling) cada vez està más abandonado y desatendido por mi parte. Por lo que he decidido clausurarlo oficialmente. A partir de hoy mi actividad blogera en catalàn va a canalizarse en Mossegalapoma. Pues es un proyecto con bastante sentido y estamos creando una comunidad de lectores y oyentes bastante activa.

Además con Tomás vamos a empezar a producir algunos screencasts y podcasts también en castellano y los distribuiremos desde este blog: Orangoodling. Veremos que sale de todo ello.

Asi pues yo seguiré por aqui y por Mossegalapoma.cat

Ludo

El SDK del iPhone canvia escenari del desenvolupament per a dispositius mòbils...

2008-03-09T01:01:00.000-08:00

Nota aquest article el vaig lliurar com a primicia a Mossegalapoma. El re-publico aqui perque sé que no tots els que em llegiu aqui em llegiu alla, i aquest article es definitivament de la linia Orangoodle... sigui quina sigui aquesta.

Fa uns nou mesos vaig escriure al meu blog en castellà una entrada sobre com l’Steve Jobs es va quedar sense la gran ovació en anunciar que la proposta per als desenvolupadors per a fer coses per l’Iphone eren les webapps…

Però avui es veu tot molt més clar. Fa uns 10 anys que estic poc o molt relacionat amb el desenvolupament per a dispositius mòbils. Conec des de la cuina PalmOS, Windows Mobile (ecs!), Java 2 Micro Edition i darrerament he fet ullades a Google’s Android. I això és el que en penso:

Per desenvolupar per PalmOS cal se un hacker del quinze, les coses ben fetes s’han de programar en C com els autèntics “machotes” i per compilar i debuggar cal dibuixar un pentacle a terre i invocar les forces telúriques. Kudos a tots els desenvolupadors de Palm!!!

Windows Mobile no és ni una plataforma, es desenvolupa en .Net o el compilador de Microsoft del moment. Es programa com si fos un windows amb totes les facilitats, però quan a la base de dades i fiques més de 500 registres peta per tot arreu, i les màquines fan coses estranyes. tal és la penetració de mercat que tenen tot i que hi son desde fa la tira.

J2ME és la opció per programar els “telèfons barats” que les operadores ens regalen a canvi de programes de punts perque els aguantem estòicament els seus plans de veu i dades de preus abusius, com pot oligopoli fa sempre. És una plataforma hiper-limitada en la que qualsevol funcionalitat que necessita un developer se la ha de currar desde zero, l’accés a funcionalitats del telèfon (com l’accés a la tarjeta SD o la càmara del telèfon) son no estàndars i les implementacions de la majoria de les funcions avançades es comporten diferent a cada terminal. Una pesadilla i a sobre et trobes amb que les operadores tenen capada la instlació d’aplicacions Java en molts terminals per evitar que instalem coses com el client de GMail i obligar-nos a comprar els serveis de pagament (alguns de qualitat ben baixa segons les meves proves) .Cal que Sun i els fabricants darrera la plataforma comencin a fer una mica més de cas al germà petit de la familia Java

Google s’ha despenjat amb Android: Una plataforma ben dissenyada que defineix un sistema operatiu programari lliure per a dispositius mòbils, que es programa amb una mena de Java ( que Sun no ha certificat ) i que té accés a serveis natius del telefon i utilitats com un motor de base de dades. Però ara com ara no hi ha terminals al mercat i no és una plataforma consolidada. Espero que tingui un èxit considerable ja que és la única alternativa de disposar d’un sistema operatiu plenament open source en terminals de consum. Alternatives com Open Moco o el ACCESS Linux Platform (dels japonesos que han comprat PalmOS, que no Palm divisió de hardware) no estàn madures i els falta empenta i capacitat d’impacte.

I Steve Jobs que sense plataforma de desenvolupament lliurada a desenvolupadors va i es fa en menys d’un any amb una part molt significativa del mercat de terminals mobils d’alta gama. Evidentment en aquest any tots l’han imitat i vam veure al congrés de Barcelona una pila d’imitacions de l’Iphone que corren pel mon. Apple sabia que el copiarien… de fet suposo que ho esperava…

I ahir, quan els tertulians de MacBreak deien que en realitat no es presentaria rés, sinó que seria un preview del SDK que es presentaria en realitat a la developer Conference d’Apple d’aquest estiu... PAM!!!

S’ha desvelat un SDK que tecnicament és : LA HOSTIA!

El potencial d’aplicacions que es poden desenvolupar amb el SDK que he vist al video és senzillament impressionant. Això no es pot copiar. Quan totes les plataformes tenen els desenvolupadors agobiats amb paranys, especificacions poc fiables i SDK’s mal pensats, Apple porta unes eines ben estructurades, organitzades per serveis (core services) i us asseguro que no hi trobo rès a faltar!

Fins hi tot l’estrategia de lliurament em sembla adequada, ja que xupa un 30% de la possible facturació pel programari de pagament que si hi penseu no esta malament donat el servei de hosting, ample de banda, despeses de tarjetes, i promoció que et fan… i no et cobren un duro per el programari gratuit!

En Tomàs ens explicava que s’està qüestionant la figura de l’oncle Steve com a CEO… doncs per acabar es presenta el responsable d’una de les firmes més importants de capital risc, demana una ovació per a Jobs i anuncia un programa de finançament de 100.000.000 $ per a emprenedors sobre iPhone..

El iPhone amb el tipus de programari que es pot desenvolupar amb aquest SDK es pot convertir en quelcom més gran que el PC. Quina por!

Ludo out

Compte amb el que tens al disc quan passis la frontera

2008-02-14T02:33:00.000-08:00

Recordeu la pelicula Fortaleza Infernal (de Cristopher Lambert) on els guardes podien espiar els pensaments i els somnis dels reclusos ?

Ahir mentre feia el sopar tot escoltant el podcast This Week in Tech em va sobtar una història que el gran comunicador i Geek: Leo Laporte explica:

Es veu que cada vegada és més freqüent el fet que els duaners d’aeroports i de la frontera EEUU-Canadà exigeixin revisar els continguts dels ordinadors portàtils dels viatgers. Sembla ser que els duaners tenen prou competència tècnica per cercar informació en el disc i quan troben fitxers encriptats ( segur que en Tomàs ens farà un Leopard Vid Tip sobre com encriptar els continguts del Mac ) exigeixen que se’ls digui el password.

Curiosament a EEUU existeix quelcom anomenat la cinquena esmena a la constitució que diu que hom no pot ser obligat a fer declaracions autoincriminiatories. Per això un personatge que tenia un fitxer encriptat que podríem anomenar “jugant amb criatures”.avi es va acollir a la cinquena esmena i no va facilitar el password als duaners. L’home està ara acusat d’obstrucció a una investigació i hi ha alguna associació que l’esta defensant, perquè a EEUU son molt forófos dels seus drets constitucionals ( no com a altres llocs que s’usa la constitució com a pretexte d’anar en contra dels drets d’altres ).

El problema ètic és greu. Sabem que no té sentit inspeccionar els continguts dels portàtils en les duanes. Internet ens permet transmetre fàcilment qualsevol informacio, per tant els objectes informacionals no son un contrabando potencial. D’altre banda a base de tocar la pera al personal podem enganxar algun pederasta fill de puta de tant en tant.

Però tinguem en compte això, segons Laporte un jutge de no sé on (no ho recordo) ha anul·lat proves obtingudes en un escorcoll d’un portàtil en passar una frontera adduint que “El disc de l’ordinador és una extensió de la memòria de l’individuu, i que no es pot registrar d’ofici sinó existeix causa previa ni ordre judicial”. Personalment estic d’acord amb aquesta sentencia, si no hi ha indicis que hom esta delinquint ni hi ha una ordre judicial sisplau fotin el puto favor de mantenir les seves grapes lluny del meu portàtil, el que hi ha dins son dades privades i escorcollar-les atempta contra el dret a la intimitat i la dignitat.

A quants drets ens faran renunciar a canvi d’una falsa sensació de seguretat? A cagar home!

Ludo

NWiki vs OU Wiki: eleccions a Moodle.org

2008-02-07T02:45:00.000-08:00

Benvolguts,
com alguns sabeu, des de fa 3 anys estem treballant desde la UPC per desenvolupar un mòdul
Wiki per sustituir el wiki oficial del programari lliure educatiu Moodle. Ja fa temps que la
comunitat al voltant de Moodle.org ha assumit que cal canviar aquest mòdul.

Ara com ara hi ha dues aternatives, el wiki que hem desenvolupat a la UPC consegut com a NWiki
i el wiki desenvolupat per la Open University, conegut com a UO Wiki.
Els darrers ays els meus projectistes/becaris i jo hem dedicat molt esforç a desenvolupar aquest
mòdul i a donar suport als milers d'usuaris de la comunitat que ara com ara estan usant NWiki.

Es per això que us demano que participeu a la votació que s'ha plantejat a la comunitat Moodle.
Per votar cal que registreu un compte d'usuari a http://wiki.moodle.org i en el curs "Wiki Playground"
voteu a les dues enquestes sobre funcionalitats i codi.

Gracies per endavant

Marc Alier , alies Ludo

ps. Una explicació més emfatica d'aquesta votació, qe no deixo de compartir la fan els autentics autors
d'aquest mòdul wiki en els seus blocs
http://laveudet.blogspot.com/2008/02/nova-votaci-per-incloure-la-nwiki.html

Els 300 , Frank Miller i jaume I el conqueridor.

2008-01-31T02:31:00.000-08:00

Fa tems que no escric massa a aquest blog. La major part d'allò que escric en català acaba a Mossegalapoma, però aquesta la reservo per a Orangoodle: La recnoquesta de Mallorca per part de jaume I portat a la gran pantalla. Impressionant la sincronització dels llavis en el doblatge. No us ho perdeu!!!

Exclussiva: Ja sabem el nou producte que presentara Apple dimarts que vé a la MacWorld

2008-01-10T05:43:00.000-08:00

HI ha molts rumors al respecte, a Mossegalapoma n'hem parlat molt i en farem un especial dimarts que ve. Fins hi tot al GUM català hem fet una porra. el que ningú sospita sé que el que es presenta és el nou iJam 5J una delicia en disseny, producció i estil. Apple ho ha aconseguit d enu ;-)

Fotografies del X0 OLPC

2007-12-23T09:47:00.000-08:00

Com que som bons minyons, a DFwikilabs ens han deixat un regalet: Un OLPC X0 per poder treballar. D'entrada li hem fet unes fotos i potser després de nadal farem feina més seriosa.

Us deixo amb un parell de fotos i la resta les podeu veure al Blog sobre OLPC que escrivim a DFWIKILABS.

Sí és un pigüi, la cosa executa Linux Fedora.

Doncs aquesta és la joguina.

Moodle pa que sus entereis d'una ves

2007-12-21T04:34:00.000-08:00

Si encara no sabeu que carai és Moodle aqui teniu uns videos meravellosos que us ho deixaran tot encara menys clar.
Proposo que es posi aquest a la propera Moodlemoot a Barcelona! Ahí va eso

Moodle y yo

Cómo instalarte Moodle

Los entresijos tecnológicos de Moodle

Gracies a Aaricia Thorgalson pel bon rato i a Anibal y Eloy Lafuente per avisar.

Curs de seguretat informàtica sobre Moodle

2007-12-17T11:51:00.001-08:00

Us copio i enganxo quelcom que he llegit al forum de Moodle en català.

Hola,

Per si és del vostre interès us comunico que esta disponible un nou curs creat per Lluís Perez Vidal i jo mateix en format Moodle.

El podeu trobar al Moodle de l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa:

http://www.iescopernic.com/moodle/course/view.php?id=154

No se amb quina llicència es fa public aquest curs
però l'he vist per sobre i em sembla molt complert.
L.

Agregador dels feed dels blogs Macaires en català

2007-12-17T01:37:00.001-08:00

Ho vam dir a la mítica quedada de macaires de fa unes setmanes, Cal tenir agregats tots els bloc macaires en català en un sol feed. Així ens podem tenri a tots controlats i incoure les entrades dels altres d’una sola tacada.

Doncs ja està fet. Malauradament Feedburner no proporciona aquest servei però druppal si que ho fa. I ja esta fet:

Podeu veure l’agregador aquí i suscriure-us al feed comú

Si algú de vosaltres hi falta no dubteu en enviar-m a mi o en Tomàs el link del feed que us ho posaré.

Ludo

Parlant del OLPC .. a Mossegalapoma.cat

2007-12-14T04:36:00.000-08:00

En l’episodi 13 del Mossegalapoma.cat parlem sobre l’OLPC i altres coses que us poden interessar. Efecte polimer entre d’altres.

Versió MP3 MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

Versió iPOD MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

I no oblidem el Blog sobre OLPC a dfwikilabs.

El DFWikiteam està treballant en l'OLPC

2007-12-09T10:16:00.000-08:00

Ja no és cap secret. ens hi hem posat a treballar. Estem començant a generar documentació i ja tenim alguna linia de codi. I espero aviadet tenir màquines i tot. Si vols estar al corrent d'aquesta nova aventura o vols col.laborar estarem a http://blogs.dfwikilabs.org/olpc

foto de la OLPC Install Party (foto extreta de la La veu de T)

Bloquejen l'accés a blogger desde la UPC, cada cop més a prop de xina

2007-12-04T23:36:00.000-08:00

Nota /actualització: He tingut acces a la llista complerta i concreta de webs que es volen bannejar. (no la reproduiré per no fer-los un favor) Realment son webs de contingut insultant i lamentable. De ben segur que els seus autors d'aquestes webs que es volen bloquejar estan a favor de prohibir continguts i aplicar censures. Precisament per això estic en contra de la censura. Sobretot quan s'aplica de forma matussera

Així és, durant diversos dies els routers de la UPC han bloquejat els accessos al domini blogger.com i alguna que altra URL, atès que una resolució judicial ho imposa com mesura cautelar. Coses de la LSSI .

Sembla ser que algun blog allotjat a blogger (com que n'hi ha pocs) contenia continguts poc adequats sobre la base d'algun criteri. OK, estic d'acord que existeixen blogs a blogger en concret i a internet en general que seria millor que no existissin. Moltes de les coses que es diuen a la blocosfera no les comparteixo, igual que molta gent no compartirà les meves opinions.

!Però és que d'això es tracta! !Refot!!

Existeix un principi conegut com LLIBERTAT D'EXPRESSIO i després aquesta altra cosa coneguda com CENSURA.

Vejam, si una empresa privada vol bloquejar, com algunes que jo em es l'accés a blogger, a youtube o a la web dels teletubies, a mi plim. Si en una escola o intituto es vol implantar un control parental que eviti que els nens vegin continguts com els que els posen a la tele cada dia, d'acord.

Però una universitat publica, és una institució dedicada al coneixement on els seus alumnes i professors són majors d'edat i tenim un criteri. Jo sóc professor d'aquesta universitat i uso blogger com eina de treball (tinc altres plataformes per a bloggear, però a aquest bloc li he pres afecte, ves per on) i alguns dels meus estudiants usen blogger com diaris dels seus projectes de fi de carrera, Per no parlar de diposits de saviduriaimpressionants com The Julipedia creat per un dels nostres estudiants aventatjats.

Si la LSSI no permet certs continguts, doncs senyors vagin a Google (propietari de blogger) i obliguin-los a tancar un blog o toquin-els els nassos a ells. A veure que passa.

Però no comencem amb censures en universitats públiques, que això afortunadament no és xina, i crec que quelcom anomenat constitució reconeix un dret anomenat llibertat d'expressió.

Però igual m'equivoco.
Ludo out
ps.Gràcies per l'avís Ferran.
ps2. oviamente el comunicat s'ha realitzat en una llista d'avisos que ningú llegix i no a la web de la upc sinó a l'empresa de serveis que la UPC va crear per a externalitzar els serveis informàticos. I en la qual tinc bons amics., dit sigui de passada.

BCN Park: Maximitzem l'us de les places de parking a Barcelona

2007-11-21T06:55:00.000-08:00

Un parell de vells amics ( que dur és dir això, per a mi i per aells que tenien 17 anys quan els vaig coneixer ;-) han engegat una iniciativa que em sembla interessant. Us en faig l'spam corresponent i els desitjo tota la sort del mon en aquesta iniciativa. endavant nois!!!

Després del caos ferroviari, molta gent ha d'agafar el cotxe i es troba amb la impossibilitat d’aparcar a Barcelona sense pagar preus abusius. Creiem que la millor opció per aparcar a ciutat és compartir pàrking i per tant després de la prova pilot que ja vam fer en el seu dia hem rellançat www.bcnpark.com , on els propietaris de places de pàrking les podeu llogar les hores que no les utilitzeu i els qui veniu de fora i estudieu o treballeu a Barcelona, hi podeu aparcar per només 0,80 € l’hora.
Visiteu www.bcnpark.com !!

Trobada de Mac-eros dissabte 1 de desembre per la tarda

2007-11-19T01:32:00.000-08:00

Tal com anumnciem a Mossegalapoma.cat
1ª Trobada catalana de Maqueros
Serà una trobada informal el proper dissabte 1 de Desembre entre les 16:00 i les 19:00 hores a Barcelona, per xerrar, conèixer-nos i fer uns cafès, unes birretes o uns güiskeis en funció dels gustos.

Presentació d’x3c, una xarxa internacional que promociona l’educació pel desenvolupament amb el suport de l’OLPC XO

2007-11-09T23:51:00.000-08:00

El proper divendres, 16 de novembre, a les 12:30 hores, a la Sala d’Actes de la FIB, es farà una presentació pública d’x3c, una xarxa formada per tres Càtedres UNESCO (UPC, Universitat d’Andorra –Principat d’Andorra-, i Université Toulouse 1 Sciences Sociales –França-) amb la finalitat de promocionar l’educació mitjançant la formació i la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

El primer projecte desenvolupat per la xarxa x3c serà dissenyar i experimentar un model per facilitar i afavorir l’ús del portàtil de baix cost OLPC XO en diferents països en vies de desenvolupament (en una primera fase seran Burkina Faso, Camerun i la República Dominicana).

El projecte OLPC (One Laptop Per Child) és una iniciativa sorgida del MediaLab del MIT. Pretén obtenir un ordinador portàtil amb prestacions suficients i amb un cost inferior als $100. Aquest projecte és una il·lustració de la utilització de l'ordinador i d’Internet en els sistemes d'ensenyament i de formació de massa, gràcies al seu cost poc elevat, a la seva autonomia i a la seva configuració per treballar en xarxa.

La valoració i l'extensió d'aquesta eina és un dels factors que les tres càtedres volen aprofitar per tal de potenciar la sinergia entre innovació tecnològica, innovació educativa i desenvolupament.

Entrades relacionades: Negroponte parla del OLPC
Campanya 2X1 OLPC (Blog Anibal de la Torre)

Leopard Vid Tips a mossega la poma

2007-11-06T23:46:00.000-08:00

En Tomás de Mossagalapoma s'esta currant uns videos didactics sobre la migració de MacOSX Tiger a Leopard.
Aquest es el primer video i els podreu veure actualitzatas a http://mossegalapoma.cat
L.

Mossegant la poma

2007-11-05T00:06:00.000-08:00

Fa uns mesos que vaig col.lborant amb el blog i podcast sobre Mac en català Moossegalapoma.cat
dissabte passat mentre feiem una Guiness vam estar xerrant amb en Tomàs Manzanares (el pare de la criatura) sobre MACOSX-Leopard i altres coses. Parts de la conversa estàn en l'episodi X del podcast mossega la poma.
A més a més hem quedat amb en Tomàs que la meva col.laboració amb el blog mossegalapoma i el podcast serà més regular.
MOSSEGALAPOMA_EPISODI_10 (alta qualitat audio m4a aviat estarà en format mp3 a Moossegalapoma.cat)
Vaig a escoltar-lo a veure com ha quedat.

A qui regalem informació sobre nosaltres a canvi del caliu social que enyorem ?

2007-11-02T02:39:00.000-07:00

La Web 2.0 va, entre moltes altres coses, de recuperar el contacte amb la gent que el ritme de vida de les urbs no arravassa. Molts de nosaltres tenim una o més identitats digitals i analitzant l'embull d'enllaços, visites, comentaris, google, flickr, tube i... facebook o myspace es pot obtenir molta informació sobre cadascun de nosaltres, a titulo personal o respecte del col·lectiu al que semblem pertànyer. El gran germà observa i en aquest malson post-orwelliana nosaltres mateixos regalem les nostres dades i informació, en canvi de poder estar un poc més prop dels "nostres", sense a penes llegir els acords de privadesa d'aquestes webs 2.0 ni saber a qui serveixen aquestes companyies, a part del lloable propòsit de guanyar una pasta que et cagues.

El concepte de "popularitat" dels High School als quals les pel·lícules nord-americanes ens tenen acostumats ara es pot amidar contant comentaris en el nostre blog, o els contactes que tenim en facebook o *myspace. Però aquesta informació alimenta models estadístics d'investigació operativa per a conèixer millor la societat, grup per grup intentant aconseguir el major grau de granularitat possible.

Us deixo amb dos vídeos per a reflexionar. Un és l'episodi d'ahir de *MoobuzTV, dura 5 minuts i us pot ficar un poc en context. L'altre és un *video que recomana *Mobuzztv i que explica que és *Facebook i qui aquesta darrere. Si algun d *evosotros troba una versió subtitulada d'aquest segon *video que m'ho faci saber, per favor.

Gràcies...

L.

Estandards a l'e-learning

2007-10-19T12:06:00.000-07:00

Fa quatre dies debatíem amb en Jordi Adell a la MoodleMoot de Caceres si la implementació dels estàndards OKI i IMS IT(que estèm realitzant en el projecte Campus) tenen algún sentit o conduiran a alguna banda.
Aqui van algunes consideracions al respecte:

Dubtes sobre el sentit dels estàndards d’e-learning

Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards oberts les arquitectures d’interoperatibilitat, no s’ha de perdre de vista el fet que estàndards e-learning, com la majoria els estàndards, estan essent definits TOP-DOWN, en processos on consells de “savis” prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Un exemple d’aquest tipus de procés és l’arquitectura d’objectes d’aprenentatge (Learning Objects) que proposa basar els processos educatius en la difusió de continguts multimèdia construïts com a “matxhembrat” d’objectes educatius. Aquesta proposta fortament suportada per la industria dels continguts educatius (qui òbviament veu un possible mercat) ha generat prou soroll els darrers anys en congressos i publicacions sobre e-learning, fins que afortunadament la opinió general està adonant-se que pedagògicament no s’aguanta per enlloc, ni des dels plantejaments conductistes més pavlovians, donat que els continguts han de ser adequats als itineraris d’aprenentatge.

Sovint entitats més o menys prestigioses diuen que publiquen un estàndard, quan en realitat el que fan es propostes d’especificacions, arquitectures i formats de dades, res més. Son les comunitats d’usuaris, desenvolupadors, recercaries i empreses els que fan que determinada proposta sigui un estàndard o no. Per exemple la ISO va proposar els anys 90 l’“estàndard” d’arquitectura de xarxa OSI. No obstant usuaris, desenvolupadors i empreses van adoptar el protocol TCP/IP que és realment un estandard.

Davant aquest plantejament el manifesto per la cultura lliure (Free culture) diu.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure.
Free culture manifesto. http://freeculture.org/manifesto.php

Els processos educatius que a m'interessen son aquells que usen els formats genèrics de les TIC, no necessariament específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Segons Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes89, es a dir per a finalitats d’interoperabilitat. D’aquí que formats com SCORM hagin esdevingut un estàndard real: perquè ha estat implementat i adoptat. Malgrat jo personalment l'avorreixi.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponència “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius” son més optimistes en quant al paper dels estàndard en l’aplicació de les TIC a les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) . Però la meva opinió és que alguns estàndards educatius tal com s’estan plantejant suposen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessariament el model de distribució de programari privatiu.

En canvi protocols com OKI o IMS TI ( O el mateix Moodle network de Catalyst i l'API de webservices que el DFwikiteam programarà per a Moodle) en comptes d'encaixonar l'aprenentatge ofereixen possibilitats de col.laborar entre diversos sistemes i comunitats... que no és poc.

... Toooma rollo!!!

Ludo

Del Memex a HyperWords... el plug-in de firefox que canvia les regles del joc.

2007-09-22T03:37:00.000-07:00

Una mica d'història

El juliol de l’any 1945, un visionari del MIT anomenat Vannevar Bush va escriure a la revista The Atlantinc Monthly l’article "As we may think", on declarava que els mètodes d’aquell temps per emmagatzemar i transmetre informació de forma generacional començaven a estar obsolets davant els canvis tecnocientífics. Els llibres i les biblioteques no complien del tot amb aquest requeriment: "La ment humana no funciona d’aquesta manera. Opera per associació. Quan té un element al seu abast, salta cap al següent element que li ve suggerit segons una associació de conceptes. Aquesta associació està determinada per xarxes intricades contingudes en neurones del cervell." [Bush, Vannevar 1945]

Bush proposava una nova forma d'accedir a la informació: el Memex. El Memex es un artilugi amb forma de moble, molt semblant a un ordinador personal actual, on una persona podia llegir llibres de forma que quan trobés determinades paraules o frases destacada en un d’ells, podria sol·licitar l'accés a un altre llibre/paràgraf o capítol on es tracta el tema amb més profunditat. D'aquesta manera l'estudi de les matèries no es faria de forma seqüencial, sinó seguint un ordre d'associació de conceptes més semblant al procés de funcionament del pensament humà.

El 1965, el filòsof i programador Ted Nelson va ampliar la idea del Memex en descriure el Xanadu. El Xanadu també era un giny per accedir a continguts però estaria connectat a un repositori anomenat "docuvers" (document + univers) que contindria tota l’informació disponible a tot el món, mitjançant un sistema que va anomenar “hipertext”, podríem navegar-hi de forma semblant a la que ja descrivia Vannevar Bush en el seu article. Nelson tenia clar que muntar aquest sistema de gestió d’informació no es podia pas fer amb el paper convencional i és per això que va iniciar, fins i tot, l’estudi i disseny del famós Xanadu com a sistema informàtic.

Vint i tres anys després el 1988 apareixia una implementació del que Nelson i Bush havien pensat: la World Wide Web. El 1993 apareix el primer navegador gràfic: mosaic, i la resta ens és força familiar a la majoria de nosaltres.

La World Wide Web és realment hipertext?

Si naveguem per la Web podem veure que la majoria de les pàgines tenen links cap a seccions de la mateixa web i cap a altres webs. Però, realment s’utilitzen els enllaços de la forma que havien proposat Vanebar Bush i Ted Nelson ?

Els links que s’utilitzen per portar d’un lloc a un altre i per navegar per la web, generalment no corresponen amb enllaços conceptuals que sorgeixen del contingut del discurs del document. El més habitual es que els enllaços es trobin en el marc del contingut de la pagina web, a les barres superiors, inferiors i laterals. Però no dins el contingut.

Per exemple, a la web tenim la possibilitat d’accedir a les edicions web de molts diaris que tradicionalment han tingut i segueixen tenint una edició en premsa. Aquestes edicions on-line ofereixen els mateixos continguts que la versió en paper, afegint alguns valors afegits com una actualització més continuada i independent de les edicions i l’accés a les hemeroteques del propi diari. Però la lectura dels continguts del diari es exactament la mateixa que la de l’edició en paper, només que més incomoda ja que la pantalla del ordinador o PDA encara no té una qualitat comparable a la del paper ( per això la majoria dels informàtics acabem duent ulleres).

Hyperwords

Aquest mati el blog del Uri m'explica que existeix un nou plug-in per a firefox que porta més enllà la forma de navegar. Com tot gran programari HyperWords té una gran idea al darrera, recolzada per una línia de pensament currada.

A un sol click intuitiu Hyperwords ens permet cercar a diversos motors, traduir text, cercar en mapes, convertir divises o accedir a pàgines de wikipedies i diccionaris online. en sols 30 minuts m'he convençut que Hyperwords canvia la forma d'accedir a la web. Un pas més cap a Memex

Orangoodle al podcast de mossega la poma

2007-09-16T23:54:00.001-07:00

Ahir per la tarda vam estar xerrant sobre diversos temes Mac-eros tot i que no exclussivament amb en Tomàs Manzanares, l'autor de Mossegalapoma el podcast sobre temes relacionats amb Apple en Català. Aquesta conversa apareix en l'episodi 7 de mossegalapoma. D'altre banda si us in teressa la fotografía digital us recomano l'episodi 6 on en Tomàs conversa amb un expert i no es limita al mon Apple ni molt menys.
Que ho disfruteu!
Ludo

Vota per NWiki a Moodle 2,0

2007-09-07T00:21:00.000-07:00

Això és una cridad de socors!!! ;-)

Us poso en antecedents. Passeu del pròxim paràgraf si ja sabeu que va.

Des de fa 3 anys dirigeixo un projecte de programari lliure que consisteix a desenvolupar un nou mòdul *Wiki para *Moodle (ja que el mòdul que inclou per defecte és unes escombraries , i a la banya amb el *politicamente correcte :-p ). Fruit d'aquest projecte han nascut dos mòduls: *DFWiki i *NWiki. *DFWiki és un *wiki alternatiu, que pot coexistir amb el mòdul estàndard. El mòdul *NWiki ( o *New *Wiki ) reemplaça el mòdul *wiki oficial (important tots els continguts que hagués).

Des de fa més d'un any que estem proposats com entrada en la distribució oficial de *Moodle. No obstant això, per diversos motius tècnics i sobretot per un excés de conservadorisme per part dels capos de Moodle, vam seguir en la *recamara.

Sembla ser que NWiki pot entrar en la futura versió 2.0 de Moodle. A aquest efecte s'ha obert una votació en el tracker de Moodle.

Si sou usuaris registrats de moodle.org i a bé teniu, us demano que em doneu con cop de mà i voteu per NWiki a la votació oberta al tracker ( És al menú Actions a la zona inferior esquerra d'aquesta pàgina web). I us dic gràcies.

Ludo

pg. més informació al moodle docs nwiki roadmap i en la web del projecte

Podcast sobre Apple en català: Mossegalapoma:

2007-09-03T08:02:00.000-07:00

Necessitava un corrector ortogràfic en català per fer servir en el meu MacBook pro (la nineta dels meus ulls geeks). L'Office 2004 inconcebiblement no dona suport per català, ni per localització (traducció de l'aplicatiu) ni per a diccionari. Softcatalà i google em varen suggerir que fes servir cocoAspell, un hack de macOSX que permet fer servir el Aspell (utilitat UNIX de corrector ortogràfic, open source i amb centenars de diccionaris disponibles ) com a diccionari de sistema. Curiosament fa 3 anys vaig ser jo mateix qui va integrar aspell a Moodle com a corrector ortogràfic, tot i que jo empro el corrector integrat de Firefox. Ara, tal com diu en Max : you've got to eat your own dog food. Com que (encara!) no soc massa expert en Macosx ( tampoc es que calgui massa perquè això és super intuitíu ) la vaig vessar. Vaig començar a cercar ajuda i vaig trobar el blog d'en Tomás Manzanares mossegalapoma.cat on ofereix unes instruccions prou detallades i em va respondre en poques hores a la petició d'ajuda. Gracies Tomás!

A més a més en Ton i enregistra un podcast molt amè on parla sobre temes prou interessants relacionats amb el mon de la pometa, encara que no exclusivament. Per exemple el número 6 conté una entrevista/xerrada sobre temes relacionats amb fotografia digital que a mi m'ha resultat prou interessant i entretingut.

Sort Tomàs
Ludo

Que son els RSS? Un altre video educatiu sobre la sindicació de continguts

2007-08-07T10:43:00.000-07:00

He tornat a traduir un vídeo, un altre video en plan "sesame street" que explica que significa RSS o sindicació de continguts. Continuo dient que si hi ha clamor popular els doblaré també al català... però de moment no hi ha pressió. ;-)

Video educatiu que explica que és un wiki... doblat al castellà.

2007-08-06T01:01:00.000-07:00

Fa un parell d emesos vaig veure un vídeo educatiu que explicava de forma molt creativa i clara "què carai és un Wiki". Aquests dies abans d'anar de vacances he decidit traduir-lo al castellà (si el clamor popular ho demanés el traduiria al català.... però el meu blog en castellà té 4 o 5 vegades més visites que aquest i l'estic deixant una mica abandonat) Bé aqui teniu el link al
vídeo original i la versió que us he doblat. Useu-lo lliurement.
Ludo

El doblaje se ha realizado usando Garageband 3 y iMovie. La música de fondo es de Sargon http://sargonmetal.com

Blogroll:

Perquè surten els ulls vermells a les fotografies amb flaix?

2007-07-26T00:40:00.000-07:00

Bona pregunta. De fet mai m'ho havia demanat (igual que no havia pensat mai en com s'ho fa per arribar a la feina el senyor que condueix les màquines llevaneus fins que Terry Pratchet mp'ho va fer pensar). Havia suposat que era algun efecte tipus Doppler i m'havia quedat tan panxo.
Doncs en Ferran Recio (il.lustre membre del dfwikiteam) ens explica a la veu de T perquè és això i com resoldre-ho.
Ludo out

Desde el I congrés sobre educació sostenible de la UPC (part I)

2007-07-12T00:56:00.000-07:00

Tal com ens expliquen l'Anna Sastre (vicerrectora UPC) i en Miquel Barceló (comissionat pel desenvolupament sostenible de la UPC i amic): El Pla UPC sostenible 20015 aprovat pel consell de govern de la UOC ens diu que Els titlats de la UPC a partir del 2015 han de tenir competencies relatives al desenvolupament sostenible. L'objetiu del congrés és contribuir a una futura doble proposta
• fer un esborrany de declaració de la UPC sobre el desenvolupament sostenible
• fer una proposta de com introduir la educació pel DS en els estudis de grau.
El 15 de novembre en una jornada que s'organitzara es presentarà un portal web on es comunicarà les intencións de la UPC respecte del DS. htp://www.upc.edu/sostenible2015 . Aquest portal estara opertiu el 16 de Novembre. No preten ser un portal institucional sino operacional.
Notem que hi ha un nou logo a la UPC con es fa servir el nou color del DS un vermell terra en comptes del verd tipic que ja no esta de moda.
Seguirem informant.
Ludo out.

TIC, desenvolupament sostenible i educació...

2007-06-26T08:37:00.000-07:00

El problema del Desenvolupament Sostenible i la transformació social que s’intenta explicar amb el concepte de Societat de la Informació i el Coneixement, plantegen un nou escenari on la educació és clau per adreçar els nous reptes, però els models educatius vigents requereixen una revisió. Els coneixements que necessita un individu per desenvolupar-se en la societat estan vinculats en part al desenvolupament tecnològic. El model de coneixement basat en l’acumulació de sabers enciclopèdics per a tota la vida està esdevenint obsolet.

Un segon repte del sistema educatiu en l’actualitat és saber tractar l’educació com a eina i objectiu del desenvolupament sostenible. L’Informe a la UNESCO : “Education the endless frontier”, conegut com Informe Delors, proposa una educació atenta a les dimensions: mental, creativa, social i espiritual. L'’informe Delors ha sintetitzat així les necessitats de l’educació per el tercer mil•leni:

aprendre a conèixer
aprendre a fer
aprendre a viure plegats
aprendre a ser.

Dins aquest marc ens trobem que la introducció de les TIC a l’educació es un procés que no es pot aturar. Per imperatiu normatiu i legislatiu arreu, els nous models educatius han d’incloure les TIC com a vehicle de transmissió i creació de coneixement, com a eina de comunicació i d’expressió. Però, acceptar una nova tecnologia és com fer un pacte amb el diable: reps quelcom a canvi però perds una part de tu mateix i el pitjor de tot es que no recordes de què era; així doncs la introducció de les TIC en el sistema s’ha de fer conscientment de què s’està guanyant i de a que s’està renunciant.

Segur que hi ha elements dels que ens volem desprendre i altres que volem conservar, i segur que no tots estem d’acord sobre què cau a cada categoria.

No tots els usos tecnològics son adequats i en educació cal tenir en compte que el canal de transmissió forma part del missatge. La forma en que s’utilitza la tecnologia, sobretot en contextos educatius, també transmet valors i actituds. Entre els objectius de recerca plantejats a la meva recerca i desenvolupament s’hi conta identificar quines formes d’aplicar la tecnologia vibren en sintonia amb el models educatius compatibles amb la educació pel desenvoluapment sostenible. I quins comporten actituds culturals en línia amb les actituds que han generat el problema del DS.

Ludo out

Els nens ho imiten tot

2007-06-15T23:09:00.000-07:00

Aquest post és mimètic de l'entrada del blog de l'Anibal de la Torre, però crec que val la pena clonar el missatge:

Els nens ho copien tot, ves en compte amb el que fas davant ells.

Usos educatius del wiki, patrons de disseny instruccional, i 2.

2007-06-09T04:01:00.000-07:00

Fa uns dies publicava alguns patrons de disseny instruccional usant wikis, que vaig traduir d'una wiki educativa en anglès. Després de pensar una mica crec que he aconseguit afegir un nou patró a la llista.
Doncs aqui el teniu.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Llibre de text editable Material lectiu en format hipertext que el professor suministra als estudiants. Alternativa a publicar un PDF. Els estudiants poden editar el contingut, ampliar-lo o prendre notes. S’intenta reproduir l’efecte dels llibres de text subratllats que es troben a les biblioteques, que aporten coneixement adicional.	Distribució de documentació (sobretot si es incomplerta) i es vol que el text esdevingui un material de treball.	El professor proporciona el text en una o diverses págines. Els alumnes poden ampliar, posar notes i comentaris als apunts o crear pagines extenent la documentació o per exepressar dubtes. Es poden usar les págines de discussio o treballar en wikis per grups o individuals (com en el cas de Moodle) on cada estudiant o grup te una copia inicial dels apunts i els evoluciona a mesura que evoluciona.

Espero feedback!
Sigueu bons minyons.
Ludo out

Descripció funcional dels wikis

2007-06-09T03:57:00.001-07:00

Estic preparant un curs sobre Wikis en educació pels amics de la URV, i per això vaig publicant part de la documentació que vaig generant. El document ja donté enllaços al wiki en qüestió.

Descripció funcional del wiki

TABLE OF CONTENTS

Procés Wiki bàsic

Un Wiki? consisteix essencialment en una aplicació Web que permet visualitzar online un conjunt de pàgines (anomenades pàgines wiki) i permet que els usuaris editin al seu torn el contingut i creuen noves pàgines. Així amb un Wiki? tenim una eina de publicació, dició compartida i revisió de documents hipertext? molt fàcil d'usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web? i una connexió a Internet o la Intranet on resideixi el servidor Wiki? (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal·lat en un servidor).

Les pàgines Web s'escriuen en un llenguatge anomenat HTML (Llenguatge de Marques de Hipertext). L'usuari mig no necessita conèixer aquest llenguatge per a crear les seves pàgines, no és simple. Ward Cunninham? va proposar el 1995 usar un llenguatge molt simple que permetés descriure un document i poder concentrar-nos en el contingut. el va anomenar WML? (llenguatge de marques wiki). En realitat el llenguatge dissenyat per Ward Cunninham? fou sols el primer d'una llista de diferents llenguatges wiki i dialectes d'aquests.

Les pàgines Web? s'escriuen en el llenguatge HTML?. L'usuari genèric no necessita conèixer aquest llenguatge perquè no és simple. Cunningham? va proposar usar un llenguatge tan simple com fos possible. Llavors va escriure un programa emmagatzemava el text que l’usuari entrava en la base de dades i que després que traduia al llenguatge HTML? per generar pàgines Web?. Wiki-wiki, significa “ràpid” en llengua hawaiana, i com que aquesta és la forma més rápida de generar una página web, Kunighan? va anomenar Wiki a l’invent.

Edició pàgines Wiki

Qualsevol usuari pot decidir editar el contingut d’una página

Wiki i modificar-ne el contingut. Quan un usuari edita una página

wiki veurá el codi en format Wiki, no en HTML.

Ward Cunningham? va definir un llenguatge de marques Wiki però des de llavors gairebé cada nou “motor wiki” (wiki engine: programari que gestiona un Wiki) defineix el seu propi dialecte del llenguatge wiki. A partir d’ara ens referirem al llenguatge wiki com a WML? (wiki markup language) malgrat no existeixi tal llenguatge sinó múltiples intrepretacions d’allò que ha de ser el WML? (fins hi tot hi ha programari que implementa el mecanisme Wiki sobre editors WYSIWYG que treballed directament en HTML o XML).

Llenguatge Wiki

El WML incorpora una eina per referenciar altres págines dins la mateixa Wiki (wikilinks). La primera solució per a implementar això foren les paraules en CamelCase. El format CamelCase consisteix en escriure una paraula amb majúscules intercalades entre minúscules. En trobar una paraula en CamelCase el motor Wiki interpreta que la paraula fa referència a una altre página del wiki i crea el link automáticament. A mesura que els Wikis han anat evolucionant el CamelCase s’ha anat abandonant per la costum de posar mots entre dobles claus “ …?” seguint l’estandar que Wikipedia? ha marcat.

Control de versions

Per acabar de descriure un sistema Wiki manca una característica fonamental. Un sistema Wiki? ideal és un sistema obert, en el que tot usuari pot editar i modificar els continguts. Aquest model no funcionaria sinó quedés registrat cada canvi que es fa en el sistema i es poguessin recuperar les pèrdues de dades que es pugin per error o intencionadament. Un motor Wiki ha d’incorporar un mecanisme que permeti consultar el registre històric de les modificacions de cada pàgina, consultar cada página tal com era, analitzar les diferencies entre versions per veure què ha canviat i que no, i eventualment desfer els canvis fets per un usuari.

Les pàgines d’un Wiki constitueixen un document hipertext, que un grup d’usuaris pot consultar, editar i ampliar simultàniament. Així en un Wiki tenim una eina de publicació, edició compartida i revisió de documents hipertext molt fàcil d’usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web i una connexió a Internet o la Intranet on aquest el servidor Wiki (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal•lat en un servidor).

Els motors wiki permeten veure la evolució de cada pàgina wiki. Podem veure quantes edicions s’han fet d’una pàgina i qui les ha fet. També es pot accedir al contingut de la pàgina de cada versió. El motor wiki permet restaurar una versió, desfent tots els canvis posteriors. Alguns motors wikis avançats permeten comparar visualment les diferències entre dues versions d’una pàgina. Això permet traçar quins canvis hi ha hagut i valorar la aportació de cada usuari. Una eina molt util en activitats que requereixen que es faci una valoració de la participació, com l’us en entorns docents.

El wiki de Moodle permet visualitzar les diferències de dos maneres, linia a linia o remarcant en color el que s’ha afegit o elimninat.

Usos educatius del wiki: patrons de disseny educatiu

2007-06-07T07:40:00.000-07:00

Traduit de http://edwiki.org/mw/index.php/Design_Patterns_for_EduWikis

i a la vostre disposició si hi voleu contribuir a Aqui

Usos educatius del wiki

Els patróns de disseny son com els patrons de rova. Perfilen solucions particulars a situacions particulars i poden ser alterats per adaptar-los particularitats de cada entorn.
Aquí presentem alguns patrons que ens condueixen a usar wikis.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Micropedia Una versió reduïda i focalitzada de Wikipedia. El rang del contingut es restringit a un domini pre-definit. Cada entrada es una definició o com a mínim una descripció d'una entitat. Exemple: EdGamesWiki o Wiki ASAI	Dins una organització, una micropedia pot ser una forma de capturar coneixement específic pels interessos de la organitzazió. En un curs, una micropedia pot organitzar la recerca bibliogràfica dels estudiants i servir, en si mateixa, com a material de referència quan arriba a cert tamany.	Els participants contribueixen amb noves entrades o fent aportacions a entrades d'altres participants. Les dades poden provenir de fonts externes o els participants poden usar les entrades per capturar i comunicar el seu pròpi coneixement.
FAQ Es semblant a una micropedia en el fet que el tema a cobrir es habitualment concret. Estructural ment, en canvi, el wiki s'organitza al voltant de preguntes i respostes.	Útil organitzar i sintetitzar conceptes complexos o coneixement procedimental distribuït de forma no uniforme entre els participants. També es pot usar per a organitzar activitats d'investigació d'aprenentatge auto dirigit	Els participants generen tant preguntes com respostes. La generació de respostes s'ha de gratificar d'alguna manera, sigui explícitament(amb qualificacions) o per reconeixement de vàlua. Les preguntes s'han d'anar reformulant a mesura que augmenta el nivell de coneixement del problema.
Document de consens Creació col.laborativa d'un document que reflexa l'acord de grups que parteixen de punts de vista prou oposats i objectius divergents. Cal que sigui conduit en un escenari amb descripció de rols i un plan per assignar rols.	Usat per estudiar i resoldre situacions conflictives. Per Exemple tractats de pau, acords de fusió i redacció de contractes, o especificacions requisits de projectes.	Els participants generen esborranys on estipulen el seu punt de vista. Llegeixen els esborranys de les altres parts i van editant en ordre el document final durant diverses iteracions fins arribar a un consens. S'ha de prendre precaucions per evitar col.lisions en les edicions del document.
Història canviant (traducció siu generis de Branching story)Consisteix en escriure una hisòria col.lectivament. Un revival de les noveles canviants que es van posar d emoda fa 25 anys. La història comença amb un escenari i situació inicial seguit d'una sèrie d'enllaços (interns wiki) en funció de les opcions que pot triar el lector per determinar que succeirà a continuació	Es pot usar per intensificar l'estudi d'un paratge i període històric o per practicar i desenvolupar l'escriptura creativa.	Els participants generen pàgines a partir d'un punt de partida. Pot començar amb grans grups que es van tornant més petits a mesura que cada subgrup es fa càrrec d'una branca de la història.
Arbre de simulació Estructuralment semblant a una història canviant amb la diferència que els elements essencials d'una història (conflicte i resolució) no existeixen.	Es poden usar per simular les eleccions fetes per individuus en situacions complexes amb múltiples opcions possibles. Exemples: reacció davant emergències, situacions socipolítiques, conflictes inter-personals. també es pot usar en un context de gestió del coneixement modelar coneixement exepert.	Els participants generen opcions a partir d'una situació inicial i especulen sobre les conseqüències. Han de dissenyar opcions que no siguin trivials, i així altres puguin jugar amb la simulació com a entorn d'aprenentatge.
Granja de formigues És una simulació d'un espai i temps seleccionats amb diversos actors. Es com una història canviant però no hi ha un sol protagonista. Com un joc de rol en grup jugant totes les partides possibles o plausibles.	Util per millorar la comprensió d'aspectes d'una cultura, era o situació.	Els participants han de desenvolupar una serie d'opcions i les seves conseqüències per a un sol personatge, mentre es coordinen amb altres participants que treballen amb altres personatges. El professor ha de vetllar perquè les branques es s'entremesclin fins a un cert nivell.

Nupedia o el fracàs del model burocràtic

2007-06-01T04:31:00.000-07:00

Avui no hi ha qui em pari. Serà que l'oasi m'ha convertit en archivillà en un comic i això em dona empenta. :-D
Aqui va una altre chapa d'aquestes que etzibo darrerament.

Nupedia, o : el fracàs del model burocratic.

El Març del 2000 Jimbo Wales i Larry Sanger van iniciar el projecte Nupedia, amb l’objectiu de crear una enciclopèdia online. Nupedia es va concebre com a enciclopèdia de contingut obert, gratuït, amb llibertat de distribució, sotmesa a rigorosa revisió per iguals, internacional i lliure de prejudicis. L’objectiu dels creadors de Nupedia era que Nupedia es convertís amb el temps en la enciclopèdia més gran mai creada.

El projecte Nupedia es va organitzar de forma que pogués competir amb enciclopèdies comercials com la Enciclopèdia britànica o la Encarta de Microsoft (qui sembla ser a tots els fronts imaginables relacionats amb la societat de la informació). Acadèmics d’arreu foren convidats a participar de forma desinteressada en la creació d’articles en un procés molt rigorós de revisió entre parells. Com a resultat d’aquest feixuc procés de creació l’equip de Nupedia va aconseguir en tres anys i mig que 24 articles acabessin tot el procés de revisió i mentre que 74 articles estaven encara pendents d’aprovació definitiva.

L’any 2001 la Free Software Fundation havia iniciat, a proposta de Richard Stallman (el 1999) la GNUPedia ( la semblança del nom va comportar no poques controvèrsies a la xarxa) que var ser refugi de voluntaris fastiguejats amb el procés excessivament burocratitzat de Nupedia.
A causa del lent avanç del projecte Nupedia va iniciar un petit projecte paral·lel amb la finalitat de crear ràpidament articles que poguessin ser després revisats per experts per a ser inclosos a la Nupedia. La idea fou usar una aplicació wiki per a crear els continguts i no posar restriccions a contribuir (permetent fins hi tot que usuaris anònims sense registrar participessin en la edició de continguts). Es va posar en marxa una wiki, suportada per una modificació del programari wiki Usemod, i se la va batejar amb el nom de Wikipedia.

Sigueu bons minyons
Ludo out

Educació o colonització cultural corporativa

2007-06-01T04:09:00.001-07:00

Va, que us etzibo una altre arenga copipastejada de la tesi

ls Continguts Lliures han de ser compartits amb formats estàndards i oberts que permetin la seva modificació i redistribució. Alguns continguts promocionats com a lliures o oberts venen en formats empaquetats en formats que malgrat ser lliures i oberts imposen barreres tecnològiques a la seva modificació. Formats com el SCORM que es distribueix compilat, o l’estàndard de facto PDF no permeten la modificació dels continguts si no es disposa d’accés als fitxers font. Llavors estarem davant de continguts gratuïts (Free as in Free Beer) no continguts Lliures o Oberts i poden ser part d’una campanya de colonització cultural emmascarada.

Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 d’Abril de 2007 Intel i Microsoft volen facilitar “Software barato para los pobres” en una iniciativa per ajudar als escolars del tercer mon. Intel proporcionarà un ordinador de baix cost per a educació en zones subdesenvolupades, aquest ordinador funcionarà amb una versió de Windows que incorporarà programari com Microsoft Office i continguts educatius com l’enciclopèdia Encarta. Hi ha diversos punts a comentar respecte d’aquesta noticia.

Primer de tot cal recordar les conclusions de l’informe “ICT for poverty reduction”: “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology”. Quan es vol aplicar TIC a un procés educatiu cal tenir en compte aspectes com : on l’aplicarem ? per a que serà aplicada ? quina formació tenen els instructors ? quins objectius es volen assolir ? Les noticies i les webs
Aquesta acció és clarament una resposta d’Intel i Microsoft a la iniciativa Children’s computer engegada per Nicolas Negroponte del MIT i Seymour Papert. Una plataforma no basada en el binomi tecnològic Wintel (Microsoft Windows + Intel ). Per tant no és una acció de cooperació amb voluntat d’ajuda, és una pràctica mercantilista.
Segons Richard Stallman (definitivament no des d’una posició de neutralitat) aquest tipus d’iniciatives son una colonització cultural, (tecnologia de forma gratuïta però sense oferir el coneixement de com està feta)
Qui decideix quins continguts son els adequats a incloure en aquests ordinadors? Quin impacte tindran aquests continguts en la cultura i el desenvolupament del país receptor d’aquesta sola versió de la educació.

Els Continguts Oberts o Lliures estimulen la creació de nous continguts i nous fluxos de coneixement. Els continguts gratuïts son una forma d’imposició d’una visió sobre un tema. Malgrat es vulgui disfressar d’estímul al desenvolupament, caritat o bona voluntat.

Doncs aquí queda dit.

Sigueu bons minyons.......

Ludo out

Coneixement lliure

2007-06-01T02:44:00.000-07:00

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.

Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.

Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out

Nova Catedra de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció,

2007-05-27T11:23:00.000-07:00

Mira aquesta noticia m'agrada prou com per copiarla sencera de la Web de la UPC. Suposo que el bon amic Miquel Barceló (comissionat pel desenvolupament Sostenible de la UPC té quelcom a veure.) va que la copio sencera:

El conveni se signa avui divendres, 25 de maig, a les 16.45 hores a la Sala de Juntes de la Politècnica (C/ Jordi Girona, 31. Barcelona), en un acte al qual assistirà el conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el rector de la Universitat, Antoni Giró; el president del comitè executiu de SEAT SA, Erich Schmitt, i el director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, Ferran Puerta.
25/05/2007

L’empresa SEAT impulsa amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la Càtedra SEAT de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció, un vincle entre els agents implicats en la generació i difusió del coneixement en l’àmbit de l’R+D orientada a l’automoció. L’objectiu d’aquest nou centre és optimitzar, potenciar i dinamitzar els recursos disponibles i crear un fòrum tecnològic, d’alt valor afegit, que impulsi la innovació tecnològica i la competitivitat de la indústria catalana d’aquest sector. La Càtedra impulsarà iniciatives relacionades amb la innovació, el disseny i la sostenibilitat, dins el sector de l’automoció, tant en R+D+I com en formació, divulgació i comunicació.

En aquest marc, SEAT impulsa la creació d’una Càtedra d’automoció a la UPC, promoguda pel Centre Tècnic de SEAT (CTS) i dirigida a la formació de professionals altament qualificats i especialitzats en tecnologia de l’automòbil, cobrint així un dèficit actualment existent en aquest sector del mercat laboral.

La Càtedra SEAT-UPC, que tindrà la seu a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, estarà dirigida per la doctora Margarita González Benítez. Entre les activitats que desenvoluparà, destaquen les següents:
•Interlocució de les relacions UPC-SEAT en temes de docència i recerca
•Creació de grups de recerca per a projectes nacionals i internacionals i establir acords i convenis de col·laboració.
•Foment de les relacions amb altres universitats.
•Participació en la sol·licitud de fons europeus per a R+D+I.
•Impuls a la creació d’un Màster Europeu en disseny amb reconeixement de Màster oficial.
•Establiment de programes d’acollida per a estudiantat en pràctiques, projectes de final de carrera i tesis doctorals.
•Organització d’una jornada anual de treball en temes d’innovació en disseny de vehicles i components.
•Promoció d’activitats de formació per a la indústria de components.
•Participació en la implantació d’un Portal Industrial.

Amb la nova Càtedra SEAT de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció, la Universitat Politècnica de Catalunya disposa ja de 22 aules i càtedres d’empresa. L’objectiu d’aquestes unitats d’R+D+I és concretar la creixent relació que manté la institució amb el món empresarial, col·laborar i impulsar amb decisió la transferència del coneixement.

Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

2007-05-25T08:55:00.000-07:00

Després de rumiar-ho molt he arribat a una decisió per a la meva tesi: Passar olímpicament dels estàndards elearning... passo de SCORM, de IMS, de LAMS i especialment de OKI (encara que l'he d'implementar). A mig escriure tinc la justificació, i a mode de provocació ( per si no us n'heu adonat m'encanta provocar per generar debat i aixi aprendre jo alguna cosa pel cami, i perquè em va la marxa) aquí us poso una mica del que he escrit.

Una decisió de treball

Durant molts mesos en la planificació d’aquest treball ha estat pendent la tasca de realitzar un ampli estudi dels estàndards del e-learning. Finalment s’ha pres la decisió de no incloure aquest estudi. Aquest treball està guiat per identificar el potencial que la forma de treball del FLOSS i la cultura Open Source poden aportar a les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards de programació i els formats d’interoperatibilitat, després de treballar uns anys en el sector he arribat a la conclusió que la col·lecció d’estàndards específics del e-learning son quelcom a ignorar en aquest treball.

Els estàndards e-learning estan essent definits TOP-DOWN, en processos on es prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Els processos educatius que proposa aquest treball que s’apliquin usen els formats genèrics de les TIC, no específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponencia “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius”[Vivancos, 2005] son més optimistes en quant al paper dels estàndards en l’aplicació de les TIC a les TAC [Vivancos, 2007]. Però la meva opinió és que els estàndards educatius tal com s’estan plantejant plantejen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessàriament el model de distribució de programari privatiu.

Per tant en aquest treball no tractarem els estandars elearning en més profunditat i deixarem bibliografía de referència per al lector interessat...
Ale, Ludo out.

Wikis, Viquipedia educació.... iniciatives interessants

2007-05-22T23:15:00.000-07:00

En Jordi Vivancos ens anuncia al seu Blog la "Marató Viquipèdia, una iniciativa del Departament d'Educació per celebrar el Dia Mundial d'Internet i que s'estendrà fins a finals del 2007. Els objectius de la proposta es resumeixen en:

Donar a conèixer la Viquipèdia com una obra de consulta de creació col·lectiva
Promoure la participació de la comunitat educativa creant o millorant articles
Ampliar la presència del català a la xarxa (es proposa la fita d'assolir 100.000 articles abans d'acabar l'any 2007)"

A més a més en Jordi ens explica molt didàcticament què és un wiki, viquipedia i altres dades d'interés. Visiteu el seu blog.
Ludo out

Articles relacionats
carnet de competencias tic
el wiki un camino para el trabajo colaborativo
Es ben facil contribuir a viquipedia

Jornades Reutilitza a la UPC... Ludo & Blo live

2007-05-15T09:57:00.000-07:00

El proper dijous 17 de Maig de 2007 a l'aula Master de la UPC (planta baixa edifici A3 al costat de la CUP - UPC ) tindrà lloc la segona jornada de les Jornades Reutilitza dedicades a les TIC i el desenvolupament sostenible. Veieu el programa.
El meu amic, ex-professor, company, director de tesi doctoral, editor de ciència ficció , i comissionat per la sostenibilitat de la UPC en Miquel Barceló i Garcia xerrarà sobre sostenibilitat a la UPC i una mica després jo mateix parlaré una mica de desenvolupament sostenible , educació, programari lliure, Moodle i potser wikis... ja veurem.
Us hi espero
Ludo

La festafib 2007...

2007-05-07T05:35:00.000-07:00

Des de fa molts anys la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) celebra el primer divendres de Maig la FestaFIB. Aquesta festa organitzada per els propis estudiants i amb una participació entusiasta per part de professors i altre personal de la Facultat.

L'activitat estrella de la Festafib és el gran dinar a l'aire lliure que es fa al mateix campus on els diferents grups de companys i amics s'organitzen per fer paelles ( el clàssic de la festa) carns a la brasa i elaborar pocions alquímiques amb un alt contingut alcoholic (com caipirinya, mojitos o menys glamuroses sangries amb vi de tetrabrik).

Estudiants, professors i altre personal passeja pel campus i s'establen converses (sovint influïdes per l'esperit de vi) en un context parell on el grau no compta.

Es fan moltes altres activitats (correvins, caraokes, concursos de futbolí, futbolí humà... ) tot organitzat pels alumnes de la DAFIB (Delegació d'alumnes) i la revista de la facultat: l'Oasi
I es que si un estudiant passa per la universitat i sols ha anat a classe, malgrat que hagi tret matricules d'honor no ha entès res. Participar en organitzar coses com la festafib, el forum fib o els actes del 30 aniversari de la facultat ensenyen coses que els professors no podem transmetre a classe.

Els nois del DFWikiteam van dissenyar i encarregar-se d'estampar unes samarretes per a la ocasió, cosa que a mi m'ha emocionat de veure com aquesta colla de bretols han desenvolupat un sentit de comunitat mentre fan el projecte d efi de carrera o compleixen condemna com a becaris d'en Ludo. Sou molt grans nois!!!!

I per la nit es van organitzar concerts (que els tècnics de so es van escarrassar per desmerèixer) ... en el concert, com no? vam actuar els Goblin City, tot i que ens vam endur un gust agredolç de boca per el tema comentat del so.

Recordeu, si esteu estudiant a la universitat no deixeu perdre-us la oportunitat de participar en les associacions d'estudiants i activitats "no acadèmiques" ...

Ludo out

Dels Formats oberts i els no tant oberts

2007-04-14T01:24:00.000-07:00

La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.

El format .DOC del processador de textos de Microsoft és actualment un format estàndard de facto controlat per aquesta companyia. Quan hom envia fitxers en aquest format estan obligant al receptor a utilitzar aquesta aplicació privativa i única que llegeix aquest format correctament . Usant formats tancats (no oberts o lliures) per a compartir informació potencia la creació d’estàndards de facto, la qual cosa implica estendre els monopolis de programari i la dependència absoluta d'un únic proveidor de programari per a accedir a la nostra documentació.

Un àrea en la qual els formats són summament importants és la Internet. El World Wide Web Consortium (W3C) defineix els protocols, llenguatges i formats estandars per a la web. Però els fabricants de programari privatiu apliquen la tecnica anomenada Embrace, extend and extinguish que consisteix en començar utilitzant un estàndard obert, afegir-li extensions privatives per a crear un format expandit, “compatible” amb l'estàndard oficial, en nom d'una suposada innovació, per a després convertir-lo en l'estàndard de facto i acabar amb la competència.

Una pàgines web, per exemple, només es poden veure adequadament amb cert navegador, obliguen a les persones que vulguin veure-les a usar aquest programari. Si s’usen extensions propietàries, encara que siguin gratuïtes, s’obliga als altres a instal•lar programari privatiu i tancat per a veure els nostres continguts multimèdia.

El navegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
IceWeasel (que son unes mostel·les precioses).

Altres estratègies conegudes són integrar el programari en el sistema operatiu fent de tal manera que sigui impossible la competència (com és el cas de Windows Media Player, Internet Explorer, Outlook Express pel que hi ha hagut litigis arreu del mon) o no facilitar informació vital sobre el sistema a la competència perquè el seu programari funcioni pitjor que el propi. Si un fabricant convertís en imprescindible el seu programari per a usar la xarxa, la Internet estaria completament en les seves mans.

Ludo out

Part d'aquesta entrada estè extreta d'un article d'en Jordi Adell que no se ben bé on ha publicat i pèr això no el cito ;-)

Es ben facil contribuir a Viquipedia

2007-04-07T08:24:00.000-07:00

El terme Viquii, m'esgarrifa i em fa pensar en vailets Vikings, ja que no soc partidari de traduir termes com Wiki (sisplau!!!). Però els responsables de Wikipedia en Català han decidit anomenar-la Viquipedia. Què hi farem! Diuen que un país té els lingüistes que es mereix no? doncs nosaltres tenim els que van inventar termes com programari o maquinari.

Sic transit gloria mundi.

Bé l'objectiu d'aquesta entrada no és fer la guitza als lingüistes, tot i que el cos ho demana ;-) , sinó per comentar dues coses.

Una- la Viquipedia (ecs que malament que sona :-S ) té molt pocs articles i en general de baixa qualitat. Comparativament la Wikipedia en castellà té moltes més entrades i de més qualitat, i la versió anglesa està a anys llum d'ambdues. Renoi si la wikipedia en esperanto té més contingut que la catalana!!!
Dues- quan cerqueu informació a Viquipedia i no la trobeu, sempre podeu cercar a la versió en castellà i usar un traductor castellà a català com internostrum . Però no us pareu aquí. Perquè no perdeu una estoneta (dos, tres minuts) i useu aquesta traducció per alimentar la Viquipedia en Català ?

Aixi mica en mica tindrem una Viquipedia com cai i li podrem dir Wikipedia i tot! :-D

Aqui teniu el meu perfil de la wikipedia per si voleu corregir els daltabaixos que hi pugui causar!
Ludo out

Finalment sé que faig!

2007-04-06T02:42:00.000-07:00

Després d'escriure 125 pàgines ja sé cap on va la meva tesi...

Sabem que el programari lliure és una eina valuosa per al desenvolupament sostenible. Les eines de programari lliure es poden aplicar a la educació, que en sí mateixa és un objectiu i una eina clau del desenvolupament sostenible. Però l’objectiu d’aquest treball no és plantejar ni demostrar que l’ús de programari lliure en l’educació és una eina positiva per al desenvolupament sostenible. Sinó estudiar quins son els processos de creació de coneixement i cultura que s’apliquen en les comunitats generadores de programari i coneixement lliure es poden aplicar i reproduir en l’educació. I encara més important com educar nous hackers que es dediquin a resoldre els problemes del desenvolupament sostenible a nivell local i global.

Bé ara sols falten unes 80 pàgines més....
Ludo out

Ens espiaran els nostres propis ordinadors en el futur?

2007-04-05T03:40:00.000-07:00

La protecció dels drets d’autor és un problema més cultural que tecnològic o legal. Tal com diu Steve Jobs CEO, fundador i Gurú d’Apple Inc.

DRM’s haven’t worked, and may never work, to halt music piracy. (...)

there are many smart people in the world, some with a lot of time on their hands, who love to discover such secrets and publish a way for everyone to get free (and stolen) music.

Steve Jobs (Thougths on music)

No obstant la les principals companyies de la indústria informàtica (Intel, Microsoft, IBM i HP) han fundat la Trusted Computing Platforms Alliance (TCPA) amb l’objectiu de re-definir l’arquitectura del maquinari. La TCPA proposa la implantació de tecnologies tipus DRM (Digital Rigths Management ) en els mateixos xips de les plaques dels ordinadors. Bàsicament això comporta que els ordinadors construïts segons aquesta arquitectura (incloent l’anomenat xip Fritz) impediran al programari prendre control total del maquinari.

D’aquesta manera el maquinari tindrà dos modes d’us: privilegiat i no-privilegiat. El mode no-privilegiat no podrà executar les instruccions de descodificació de continguts digitals, o accedir a determinats perifèrics com les sortides digitals d’àudio i vídeo. El propietari (malgrat l’hagi pagat ) no podrà executar programari en mode privilegiat sinó és programari certificat i signat criptogràficament per la TCPA. No obstant el sistema operatiu si que podrà prendre accions sense el coneixement i autorització de l’usuari com denunciar telemàticament les activitats il·licites del propietari.

La Free Software Foundation està redactant la versió 3.0 de la GPL en la que es prohibirà la distribució de programari llicenciat sota GPL v3.0 juntament amb maquinari amb DRM. Però per la seva banda Linus Torvalds propietari de la llicencia del nucli (kernel) del sistema operatiu Linux s’oposa a aquest redactat i ja ha declarat que el kernel seguirà sota llicencia GPL v2.2

HP esta desenvolupant una versió de Linux que funcioni amb el xip Fritz. Una vegada el mecanisme de control està integrat en el maquinari, malgrat que l’usuari tingui accés a tot el codi font del programari que s’executa en el seu maquinari mai sabrà exactament que està fent en realitat el dispositiu.

Així doncs la computació fiable (trusted computing) és fiable per les gran companyies, no per els usuaris. De fet es una forma de prendre el control del maquinari i dipositar-lo en mans dels fabricants.

Windows Vista implementa les normes de la TCPA, aixi doncs quan compreu un nou ordinador infomeu-vos quin xipset porta.

!Big Brother is whatching you!

Ludo out

Pequè no s'implanta més programari lliure?

2007-04-02T09:19:00.000-07:00

Malgrat la Open Source Initiative (OSI) vulgui mantenir el programari lliure en la part tècnica de l’equació, el cert és que, tal com planteja i promou la FSF, el terme “programari lliure” (Free software) té un pes polític que pot conduir a la presa de decisions tècniques basades en raonaments no tècnics. Ja sigui en un sentit o en un altre.

És cert que el programari lliure ha aconseguit posar a disposició universal un programari d’alta qualitat i seguretat. Però ni s’ha aconseguit que tot el programari sigui lliure, ni s’ha aconseguit que el programari lliure estigui a disposició de qualsevol usuari. El cost d’accés o la disponibilitat del codi font no son les úniques barreres d’accés al programari.

La facilitat d’us (usabilitat) i d’accés per a discapacitats (accessibilitat) son factors importants a tenir en compte en el moment d’adoptar una plataforma de programari, i sovint assignatures pendents del programari lliure. Els usuaris d'informàtica arrosseguen una inèrcia en l’hàbit d’us del programari amb que han après a fer anar els ordinadors. I aquest programari és propietari.

La introducció en una organització del programari lliure de forma obligatòria per decisió presa “des de dalt” pot ser una mala estratègia sinó és acompanyada per accions de formació, conscienciació dels usuaris i d’una parametrització del programari a usar per adaptar-lo a les necessitats especifiques de l’entorn on s’ha d’implantar.

La introducció d’un nou programari i forma de treballar causa inevitablement un rebuig en els usuaris. Es canvien els processos de treball, les interfícies i, per llei de Murphy, les antigues funcionalitats que el nou sistema no implementi seran les que els usuaris trobaran a faltar més.

Per tant si es vol apostar per l’adopció de programari lliure cal considerar implantacions progressives ( per això molts projectes de programari lliure ofereixen versions per a Windows ), combinades amb campanyes de capacitació dels usuaris i abduir els usuaris atraient-los amb noves funcionalitats i millores. Malauradament aquesta serà també l’estratègia dels fabricants de programari propietari, que ofereixen noves funcionalitats i programari de franc (que no lliure).

Actualment l’assignatura lliure el programari és la facilitat d’us i configuració del sistema operatiu Linux, esglaó que impedeix que molts usuaris no experts accedeixin al programari lliure.

Ludo out

Nova versió del NWiki per a Moodle 1.7 i plans del DFwikiteam

2007-03-29T10:07:00.000-07:00

Després de dos mesos el DFwikiteam publiquem una nova versió del Moodle NWiki. De momento no incorporem massa noves funcionalitats llevat del nou parser amb format mediawiki (el de wikipedia) i resoldre alguns bugs que van sortint.
Ben aviat però treure'm unes quantes innovacions que faran les vostres del.licies:

Wikibook... si finalment
Exportació de documents word i open office directament a wiki i wikibook
plantiles wiki
Eina d'anàlisi basada en gràfics tipus Timeline per avaluar les wikis dels estudiants...

Algú dona més ? Doncs aviat podrem consultar offline els continguts d ela wiki i el fòrum de Moode des d'un telèfon mòbil J2ME .... I tot això abans de vacances... gracies a l'esforç del DFWikiteam i especialment en Jordi Piguillem ( alies el Gran Pigui!!!)

Que cal ? Doncs que feu rebombori i que el Martin Dougiamas no se'ns adormi i ens posi d'una vegada a la Moodle 1.9 en versió alpha encara. Tal com està planificat.

En aquest sentit moodlers tot ajut és poc.

I de cara a tornada de vacances que farem??? doncs farem una distribució standalone de nwiki ( és a dir un wiki sense moodle (bé amb un trosset que ens enduerm) una versió distribuïda del Wiki compatible am l'estandar OKI del MIT (on vam enviar el nostre tecnogeek de guàrdia, en Pablo Casado en tasques relacionades amb el projecte Campus que al capdavall si que gira al voltant de Moodle ) part d'altres coses que deixaré que us expliqui ell.

I les males llengües diuen que un tal Ludo s'enclaustra aquesta setmana santa per acabar la seva tesi i que aquest estiu mentre espera que es compleixin el tramits per poder llegir es posarà a programar sobre Second Life i que el setembre començarà a dirigir projectes de fi de carrera relacionats amb Moodle, Second Life, Dispositius mòbils i.... i el que faci falta.

Qui dona més?
Ludo out
----------------------------------------------------------------------

Més informació als blogs del dfwikiteam:
DFwikiteam Blogs
http://orangoodling.blogspot.com/
http://orangoodle.blogspot.com/
The Hard Life of Apo
DFWikiteam - Pigui
http://elpigui-i-lawiki.blogspot.com/
DFWikiteam - Uri
Somatización del despropósito
http://cartrons.blogspot.com/
http://katiajose.blogspot.com/
http://33pfc2006.blogspot.com
http://albert719.wordpress.com/tag/pfc/
http://porquenoquedaron.blogspot.com
http://wikiwii.blogspot.com

Second Life, Web 3.0 i educació en el metavers

2007-03-23T00:42:00.000-07:00

No ho acostumo a fer, però voldria referir-vos al meu blog en castellà on he escrit una serie d'articles sobre Second Life, la Web 3.0 i l'us del Metavers com a espai educatiu... resultat d'unes quantes hores de recerca i reflexió.
Espero que us interessi i perdoneu per l'autospam.

Educación en el Metaverso.

Que maco és ser estimat!

2007-03-21T01:37:00.000-07:00

Aquest matí he repassat els informes que fa el google analytics sobre l'activitat d'aquest blog.
Realment anima a escriure posts regularment el saber que hi ha gent que s'ho llegeix. La quantitat industrial de text que poso esta causant que google m'estimi força i m'envii una bona quantitat de visites i les imatges que acostumo a posar per il·lustrar cada post fa que el el motor de cerca d'imatges també ens porti alguns visitants.
Avui he descobert que una part de les visites que ens venen arriben del blog del club Omnia CIJBellvitge que ha posat aquest blog a la llista de blogs més estimats.
Gracies!
He intentat esbrinar qui hi ha al darrere però no me n'he sortit (encara!) però d'entrada volia retornar el favor i posar un enllaç cap allà.
Curiosejant entre les entrades he vist dues altres webs estimades que parlen de tecnologia i discapacitació i educació. Posaré els enllaços aqui per aquells a qui us interessi, incloent els meus estudiants que n'han de fer un treball al respecte.

Ludo out

Editant pàgines Wiki ... un video educatiu by Paco Riviere

2007-03-13T08:41:00.000-07:00

En Paco Riviere és el Gurú català del TiddlyWiki. Ell s'ha encarregat de la traducció i s'encarrega de promocionar l'eina i formar usuaris. Aquí us poso un vídeo educatiu que ha preparat en Paco que us explicara com usar Tiddlywiki ... Que ho disfruteu:
Anteriors missatges sobre Tiddlywiki
http://galindaines.blogspot.com/search/label/TiddlyWiki

El wiki un camino para el trabajo colaborativo en el aula....

2007-03-07T07:22:00.000-08:00

Buenas,
hace un añito publiqué en la revista Espiral Bits N6 un articulo sobre el wiki y su uso en educación. Recupero el texto por si os interesa.
El wiki un camino hacia el trabajo colaborativo en el aula. By Ludo
Ludo

Codi deonotògic per l'ensenyament de programari lliure

2007-03-06T03:20:00.000-08:00

Els responsables del Màster en Enginyeria del Programari Lliure de la universitat de Lleida, han creat Codi Deontològic per regir-se.

Un codi deontològic s'estableix com el conjunt de principis i regles ètiques que inspiren i guien la conducta d'un professional.

Poeu trobar el document original a http://www.eup.udl.es/infoacad/master_pl/codi_deontologic.pdf
i us en recomano llegir el preàmbul.

1. Els aspectes socials i positius que han caracteritzat el programari lliure, com són la llibertat a escollir, el criticisme, la col·laboració i la solidaritat, han d'impregnar el caràcter del màster en totes les seves vessants, i han de ser igualment traslladats a l'alumne
2. El docent ha d'informar i conèixer el marc legal en el que ens movem, i en cap cas, incentivar i/o justificar cap mena de pràctica il·legal, particularment en aquells aspectes referents a la còpia, distribució i alteració de propietat intel·lectual.
3. Les dades i els estudis objectius guiaran qualsevol judici de valor que s'emeti sobre la qualitat de les eines, sistemes i/o màquines
4. Tota documentació lliurada o sol·licitada a l'alumne haurà de ser en formats oberts, garantint així la independència de l'aplicació i la llibertat a escollir les eines més adients
5. La docència que empri programari de suport s'impartirà emprant eines de codi obert, de manera que tot treball requerit a l'alumne ha de poder-se realitzar emprant eines i sistemes de codi obert, assegurant que l'alumne disposa allà on sigui de les eines i sistemes necessaris
6. D'igual forma, i d'acord amb el punt anterior, el professorat i el centre vetllaran perquè les instal·lacions informàtiques a disposició de l'alumne disposin de les eines i sistemes de codi obert adients per dur a terme les tasques encomanades
7. Tot material docent elaborat pel professorat del màster i destinat al màster haurà de ser publicat sota les condicions d'una llicència no restrictiva, com per exemple Creative Commons, i així haurà de figurar tant en els propis continguts com en els camps d'informació que el campus digital disposa a tal efecte
8. Els treballs final de carrera que resultin en generació de codi seran lliurats amb una llicència acceptada per la FSF (Free Software Foundation), tal i com contempla la secció IV.2 de la “Normativa sobre la protecció dels resultats de les activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (propietat industrial i intel·lectual) a la Universitat de Lleida”.

Tot i que em congratulo de la idea i m'agrada força el codi, no puc dir que subscribeixi al 100% el codi, en especial el punt 2 que és excessivament políticament correcte. No crec que un codi ètic hagi de sotmetre's a la legalitat, donat que la ètica i les lleis no estan necessàriament de la mateixa part. Les lleis s'han de poder analitzar estudiar, debatre, interpretar i posar en dubte la seva adequació ètica. I en dir : " i en cap cas, incentivar i/o justificar cap mena de pràctica il·legal, particularment en aquells aspectes referents a la còpia, distribució i alteració de propietat intel·lectual." estem fent un "pre-emptive strike" a qualsevol debat relatiu aquesta temàtica.... Quan s'aprovin les lleis sobre patents de programari tampoc podrem escriure programes que les infringeixin?

Saludo i felicito la iniciativa, alhora que lamento la manca de coratge

Ludo out

Avui hi he arribat... a la fi d'internet

2007-02-16T23:44:00.000-08:00

I posava:

The End of the Internet

Congratulations! This is the last page.
Thank you for visiting the End of the Internet. There are no more links.

You must now turn off your computer and go do something productive.

Go read a book, for pete's sake.

Doncs això...
Ludo out

Sobre tecnologies de la informació aplicades al desenvolupament sostenible.

2007-02-14T11:42:00.000-08:00

Hola,
us torno a atacar amb un rollo sobre desenvolupament sostenible i TIC. Darrerament no me'n puc ocupar gaire del blog i us vaig posant alguns fragments dels esborranys de la tesi que vaig coent.
Espero que us sigui d'interès. I sisplau feu una ullada al meu darrer post sobre el documental "qui va matar el cotxe elèctric" al meu blog en castellà.
Ludo out

Partim de la premissa que la tecnologia és una de les eines essencials que tenim a disposició per aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és evident al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, i que manté ocupats sociòlegs i economistes tal com hem vist en parlar de societat de la informació a l’apartat 2.3.

Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d’una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l’entorn a ritmes accelerats. Per citar un exemple clar i recent: fa sols 10 anys la World Wide Web i la telefonia mòbil eren sols productes a l’abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana. Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC, també dits infotecnologies), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol tecnologia, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones/societat que la utilitzen.

El coneixement de l’eina, en aquest cas, és important per a saber si s’està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Un exemple de TIC aplicat al desenvolupament : la radio.

Quan parlem de TIC correm perill de pensar únicament en ordinadors, xarxes de fibra òptica, telefonia mòbil de cinquena generació, i alta tecnologia. Quan hi ha tecnologies molt més quotidianes i molt més madures com per exemple la radio poden ser d’una gran utilitat.

A través de la radio s’han aconseguit resultats impressionants per transmetre informació útil a gent pobre en situacions d’accés remot. Un estudi en 15 viles d’alta muntanya al Nepal va detectar receptors de radio a totes elles, on els grangers les escolten mentre treballen al cam. A Zambia existeix un programa de radio de divulgació sobre temes agraris amb 21.000 oients, el 90% dels quals declaren que els temes tractats son rellevants i més de la meitat asseguren que gràcies als programes han aconseguit millorar les seves collites. [Dodds, 1999].

Altres exemples:

In the Philippines, a partnership programme between UNESCO, the Danish International Development Agency and the Philippine government is providing local radio equipment and training to a number of remote villages. The project is designed to ensure that programming initiatives and content originate within the communities. According to UNESCO, the project has not only increased local business and agricultural productivity, but also resulted in the formation of civic organizations and more constructive dialogue with local officials.

Els aparells de radio l’empresa Baygen Freeplay funcionen sense bateries i son utilitzades de forma molt extensa per Organitzacions no Governamentals (ONG) com a element de suport a programes d’educació i ajuda humanitària.

El receptor de radio LifeLine està dissenyat per a accions

d’ajuda humanitària, es carrega per energia solar o se li dona corda.

El propi fundador de Moodle Martin Dougiamas explica com va obtenir la seva educació primària i secundaria a través d’un programa educatiu basat en la radio per poder arribar a les zones més remotes d’Australia.

My youth was spent as an isolated child in small desert towns in central Australia. Much of my school education was undertaken in distance mode via School of the Air, using CB radio. I had half-an-hour contact with a teacher per day, with several hours self-directed study using worksheets and projects.

[Dougiamas, 1998]

La radio és una eina molt valuosa a la hora de transmetre informació i alertar a la població. És el canal principal usat en campanyes d’informació sobre la SIDA o altres amenaces com la grip aviar, i d’haver existit coordinació i voluntat s’hagués pogut emprar per informar a la població de Sumatra de l’arribada inminent del Tsunami.

Atesa la utilitat que pot tenir una tecnologia tan quotidiana i madura com és la radio, que ja era present a la vida dels nostres besavis, cal ser conscients que les tecnologies necessàries per a fomentar el desenvolupament sostenible, i més en el camp de l’educació no s’han de desenvolupar, ja estan presents i disponibles. Sols cal pensar com utilitzar-les i saber fer-les arribar allà on calguin.

La societat de la informació i el desenvolupament.

2007-02-09T03:25:00.000-08:00

1 La Societat de la informació. (jôhô shakai)

El terme "Societat de la Informació" es una traducció del japonès jôhô shakai , que significa "el nivell més alt d'evolució social" i va començar a discutir-se ja als anys 50 del S.XX [MARUDA]. El primer en estudiar el concepte de societat de la informació (o societat de la informació i el coneixement ) fou l’economista nord americà Fritz Machlup quan el 1933 va comença a estudiar l’efecte de les patents a la recerca, el 1962 va publicar un estudi titulat "The production and distribution of knowledge in the United States" el qual va tenir força impacte i difusió, essent traduït al Rus i al Japonès.

La societat de la informació es una nova forma de societat on les TIC ocupen un espai central per a la producció i l’economia. La societat de la informació es vista com a successora de la societat industrial, per això s’empra també el terme societat post-industrial, post-industrialisme o era de d’informació.

Machlup introdueix el concepte de la indústria del coneixement la qual es divideix en cinc sectors: Recerca i desenvolupament, serveis d’informació, tecnologies de la informació, medis de comunicació de masses (mass media) i educació. Machlup estima el 1959 que 29% del producte interior brut dels estats units ja és produït per la indústria del coneixement.

No hi ha una versió universal sobre el què significa societat de la informació. La majoria dels teòrics estan d’acord, en que en algun moment de la segona meitat del S. XX, va començar una transformació, que encara continua, que està canviat el funcionament de la societat vers la nova societat de la informació i el coneixement. Aquesta transformació s’evidencia per el pas d’una economia basada en bens materials a una economia basada en el coneixement (Peter Druker 1969).

El 1971 Alan Touriane comença a parlar d’una societat post industrial

“The passage to postindustrial society takes place when investment results in the production of symbolic goods that modify values, needs, representations, far more than in the production of material goods or even of ‘services’. Industrial society had transformed the means of production: post-industrial society changes the ends of production, that is, culture” [Touriane1971]

A la societat de la informació el coneixement esdevé la principal força de producció (Lyotard 1984) i la majoria dels llocs de treball es converteixen en treballs “informatitzats” on han de tractar més amb dades, símbols i imatges (bits) que amb matèria i energia (Bell Peter Otto i Philipp Sonntag 1985) on la qualificació necessària del treballador és la capacitat de treballar amb el coneixement (Stehr 2002).

El fet que una tecnologia transformi la societat no és un fenomen nou. Per exemple les tecnologies aplicades durant la revolució industrial van causar un canvi radical en l'estructura sociopolítica arreu del món, es van implantar els models econòmics que explicàvem a l'apartat anterior (el capitalisme d'Adam Smith) que van transformar l'estructura de la societat (migracions massives del camp a les ciutats per treballar a les fabriques, desaparició progressiva dels models de poder absolutistes) i de la política mundial (la Gran Bretanya va aconseguir dominar l'economia mundial durant gairebé un segle i va colonitzar vastes regions en 4 continents.) [Freeman 1997]

La societat de la informació i el coneixement és fruit d’una transformació d’origen tècnic i científic, on la ciència i la tecnologia com a eines de creació de coneixement prenen un rol central on es converteixen en forces de producció directes. (Bell Peter Otto i Philipp Sonntag 1985)

Però amb aquesta transformació, el que costa més és percebre cap on condueixen aquests canvis amb la mateixa facilitat i fiabilitat amb que analitzem l'impacte de la revolució industrial. D'entrada, és difícil analitzar objectivament unes transformacions que ens estan afectant a nosaltres mateixos, però la dificultat s'incrementa al veure la velocitat amb que evolucionen aquestes tecnologies, la seva ràpida difusió i l'impacte que tenen en tots els àmbits de la societat. Posem per exemple dos exemples recents i propers:

La World Wide Web va aparèixer el 1992, després de diverses dècades d’existència embrionària de la xarxa Internet. A partir de 1995 (coincidint amb el llançament i promoció a escala mundial -a ritme de Rolling Stones- del sistema operatiu Windows 95), comença un procés de popularització de l’ús d’Internet i la Web. Es coneguda l'amplíssima difusió actual d'aquest medi entre la població dels països desenvolupats (més endavant ens ocuparem de les diferencies que causa la heterogènia difusió de l'accés a Internet).
En menys de 10 anys, la telefonia mòvil a Espanya ha passat de ser un producte d’us molt restringit, a ser un producte massivament utilitzat. Les darreres estadístiques mostren que, a Espanya, hi ha dos milions més de línies de telefonia mòbil que d’habitants al cens.

Dues aplicacions tecnològiques que amb prou feines tenen deu anys de vida, que tenen una difusió quasi completa dins el nostre teixit social i que han alterat (i segueixen fent-ho) els nostres costums i formes de relacionar-nos. Això prova l’extensió del canvi social que estan tenint aquestes tecnologies i la velocitat (mai vista fins ara) amb que la societat accepta i incorpora aquests canvis.

Les TIC augmenten el gran d’informació disponible i els fluxos de comunicació entre els diferents actors socials (persones, empreses, governs), d’on apareix el concepte de societat de la xarxa (network society [Castells2000]). Segons Castells els processos i funcions dominants de l’era de la informació s’organitzen cada cop més al voltant de xarxes. Les xarxes constitueixen la nova morfologia social, la difusió de la lògica de xarxa modifica substancialment la forma de treball i els resultats dels processos de producció, poder i cultura. Jav Van Dijk [Van Dijk2006]la societat de la xarxa és una:

“social formation with an infrastructure of social and media networks enabling its prime mode of organization at all levels (individual, group/organizational and societal). Increasingly, these networks link all units or parts of this formation (individuals, groups and organizations)”

Per Castells i Van Dijk aquestes xarxes s’han convertit en el sistema nerviós de la societat.

2 La societat de la informació i l’activitat econòmica.

Com hem vist a la societat de la informació o post-industrial hi haurà uns canvis fonamentals que duen cap a una "nova economia" caracteritzada per aquests tres punts:

1. La font de productivitat serà fruit de la generació de coneixement en tots els àmbits de l' activitat econòmica, mitjançant el procés de la informació.

2. La nova economia, augmenta d’importància dels treballs amb un alt contingut d’informació i coneixement Les ocupacions executives, professionals i tècniques creixeran més de pressa y seran el nucli de la nova estructura social.

3. L’activitat econòmica passarà de la producció de bens a la realització de serveis. Després de la progressiva desaparició del sector agrícola, es produirà la davallada del treballs de fabricació en benefici dels treballs del sector serveis.

a. Serveis de producció: Proporcionen informació i suport per millorar la productivitat i l'eficiència.

b. Serveis socials: Conjunt d’activitats (normalment governamentals o finançades pel Govern) amb interès social.

c. Serveis de distribució: Transport y comunicació.

d. Serveis personals: Relacionats amb el consum i manteniment individual: oci, restaurants, llars d’avis …

Els paràmetres actuals indiquen que les economies "avançades" occidentals estan adoptant aquesta "nova economia" de la societat de la informació i el coneixement. Com hem dit, en aquesta nova economia el factor clau per a la productivitat no és el capital o les matèries primeres sinó el coneixement. Aquest coneixement resideix en les persones sempre i quant hagin rebut una educació, una formació i una experiència com a creadors de nou coneixement.

Els conceptes de societat de la informació i el coneixement, societat post-industrial, etc tenen els seus crítics i detractors. La corrent de pensament neo-Marxista creu que aquests termes donen la impressió de que estem entrant en un tipus completament nou de societat, com si existís una mena de discontinuïtat i la societat contemporània no tingué res a veure amb la societat de fa 100 o 150 anys. Aquestes assumpcions comporten un perill ideològic d’aportar una visió d’inevitabilitat d’adoptar les estructures socials i politiques existents. Els crítics neo-Marxistes[1] argumenten que la societat contemporània és essencialment una societat capitalista orientada a l’acumulació de capital econòmic cultural i polític. [Webster2002]

“Computer networks are the technological foundation that has allowed the emergence of global network capitalism, i.e. regimes of accumulation, regulation and discipline that are helping to increasingly base the accumulation of economic, political and cultural capital on transnational network organizations that make use of cyberspace and other new technologies for global co-ordination and communication. [...] The need to find new strategies for executing corporate and political domination has resulted in a restructuration of capitalism that is characterized by the emergence of transnational, networked spaces in the economic, political and cultural system and has been mediated by cyberspace as a tool of global co-ordination and communication.(...) Global network capitalism is based on structural inequalities, it is made up of segmented spaces in which central hubs (transnational corporations, certain political actors, regions and countries, western lifestyles and world views) centralize the production, control and flows of economic, political and cultural capital (property, power, skills)” [Fuchs2007]

Castells parla de capitalsime informacional o informacionalisme com a nou paradigma tecnològic i de desenvolupament. L’informacionalisme es caracteritza en el fet que les fonts fonamentals de poder i productivitat son la generació, processat i transmissió d’informació.

“The most decisive historical factor accelerating, channelling and shaping the information technology paradigm, and inducing its associated social forms, was/is the process of capitalist restructuring undertaken since the 1980s, so that the new techno-economic system can be adequately characterized as informational capitalism” [Castells2000]

3 La nova economia i desenvolupament sostenible ?

Proposem una hipotesi: Una economia on la informació i el coneixement siguin les matèries primeres i els mitjans de producció fonamentals (diguem-ne com vulguem) no comprometen en principi el desenvolupament sostenible. Desapareix una relació directa entre producció i consum de recursos (materials i energètics), ja que el factor clau de la producció és el coneixement i el producte fabricat no és un bé material, sinó quelcom intangible com un bit. Així doncs no sembla que hi hagi un límit al creixement. I sembla ser que els únics models socioeconòmics portats a la pràctica necessiten de l’existència d’un creixement sostingut en l’activitat o es col·lapsen.

A d’analitzar amb deteniment aquesta hipòtesi ens revelarà les seves fallades començarà a revelar els seus punts febles. La societat de la informació i el coneixement no substitueix el model anterior, sinó que s’implementa sobre les economies dels països desenvolupats, com ens demostren els mapes de la fractura digital. La societat de la informació no permet de per si el desenvolupament de zones amb situacions de pobresa, mancança d’educació, d’atenció medica o de justícia social. La societat de la informació apareix en combinar TIC amb una societat on existeix una massa critica social situada a les capes altes de la piràmide de Maslov[L1] . Si un model socioeconòmic no es sostenible, dificilment s’hi tornarà sols per informacionalitzarse.

4 El valor dels recursos escassos.

Quin és el valor dels recursos a la societat de la informació? El cost d’un producte de la societat de la informació no està relacionat amb la quantitat de recursos finits (matèries primeres, energia, impacte ambiental) que han calgut per a la seva elaboració. Sinó en l’esforç i el coneixement aplicat per crear-lo.

Per exemple, un microxip de silici no té un valor proporcional a la sorra de la que esta principalment compost, sinó al coneixement i el treball intel·lectual dels enginyers que han dissenyat la lògica de la seva circuitería, al treball dels especialistes en marketing i publicitat que donen a conèixer el producte i als acords que els executius de l’empresa propietària de la patent hagin arribat amb fabricants de hardware i software per emprar aquest xip i no el de la competència... el valor és el fruit del coneixement aplicat i de la utilitat del producte.

Amb aquest discurs no es pretén menystenir els costos ambientals que ocasiona la indústria de les TIC, dels que ens ocuparem en un capítol posterior (TIC i Desenvolupament sostenible[L2] ).

Així doncs ens trobem davant un possible escenari on el valor dels recursos no el determina el fet de que siguin escassos, concepte tan artificial com l’habilitat que tinguin determinades minories d’acaparar un determinat producte.

Els productes naturals de la societat de la informació solen tenir un preu molt elevat en el moment de la seva sortida al mercat –per exemple els microprocessadors, o les estrenes de pel·lícules de cinema[2]– donada la necessitat d’amortitzar el cost de recerca i desenvolupament i, després, el seu preu té una davallada molt important que el fa accessible a la major part de món. Això pot possibilitar que molts d’aquests productes puguin arribar a les zones en vies de desenvolupament, un cop ha passat el període de difusió inicial, donat que els costos son assolibles (o fins hi tot poden arribar de forma gratuïta, per exemple ordinadors de segona mà que als països desenvolupats es consideren obsolets poden fer molta feina a països en vies de desenvolupament).

Malauradament aquesta economia teòricament possible encara no dona mostres de materialitzar aquests avantatges teòrics. I fins hi tot existeix el perill de que els productes originaris de la societat de la informació es treguin d’aquest cercle de valor basat en la utilitat i esdevinguin productes escassos artificialment (com la majoria dels productes d’entitat física).

Hi ha iniciatives per “patentar” els conceptes, idees i aplicacions més elementals del programari en el que es basen les tecnologies de la informació[3]. Les lleis per dur-ho a terme estan pendents d’aprovació al parlament europeu i son legals als Estats Units d’Amèrica del Nord. Hi ha hagut força protestes al respecte a Internet i espais com el Fòrum de les Cultures de Barcelona, però la major part de la societat ho desconeix[4].

El sistema de patents, posat en marxa en el seu moment com una forma d’incentivar la creació tecnocientífica, es una eina excel·lent per frenar la seva difusió universal. D’altre banda les lleis de propietat sobre continguts digitals i les eines per defensar-les, tant legals com les arquitectures de control (digital Rigths Management DMR) permeten convertir la informació i el coneixement en recursos “escassos” sobre els que es poden aplicar els vells models econòmics i de negoci. En tot cas el valor dels productes generat per mecanismes legals i tècnics és artificial, i per tant tard o d’hora el “mercat” prendrà les mesures per ajustar el preu. La anomenada pirateria de continguts digitals i programari compleix aquesta funció, així com alguns estats com la Xina ignoren directament patents, llicencies i restriccions d’accés a continguts. El govern Xinès distribueix copies “oficials” de programari privatiu sense tenir pas llicencia, de fet el programari distribuït ve acompanyat del “crack[5]” i les instruccions per desprotegit el programari.

4 Societat de la informació i diferencies socials.

Per esdevenir un individu actiu i productiu a la societat de la informació cal ser capaç d’accedir a tot allò que et pot oferir. Això significa que cal disposar dels mitjans per accedir-hi: corrent elèctrica, comunicacions, hardware i software, tot a un cost assequible; i cal tenir els coneixements bàsics per treure’n profit: capacitat d’interactuar amb l’ordinador, accedir a, cercar i transmetre informació.

Es un fet provat que els països que s’integren en la societat de la informació aconsegueixen una acceleració en el seu creixement econòmic (i segurament també desenvolupament). Aquests països son precisament son aquells que, ja d’entrada, eren rics. L’economia i el desenvolupament dels països rics accelera més depressa que la dels pobres. Hi ha estudis que mostren com la renda per capita de dels habitants d’Estats Units d’America conectats a Internet es un 10% superior als que no ho estan.

La diferencia d’oportunitats per accedir a les TIC fa que cada vegada hi hagi més diferencia entre països (i persones) rics i pobres: És “la fractura digital[6]”.

Per fomentar el desenvolupament sostenible és imprescindible que aquells que no tenen accés a la societat de la informació tinguin la possibilitat (que no l’obligació) d’accedir-hi per a poder accelerar el seu desenvolupament.

Per això és necessari [UN 2001]:

Proporcionar formació a la població de les zones en vies de desenvolupament. Especialment formació en TIC a la població que no hi té accés encara. Per poder salvar la fractura digital.
La habilitació d’infrastructures que permetin que les TIC arribin als països no desenvolupats. Es proposa el desenvolupament de dispositius petits, portàtils que puguin funcionar amb bateries optimitzades carregades amb energia fotovoltàica; i les comunicacions sense fils que no demandin una inversió molt costosa i difícil de mantenir en cablejat. Pel que fa al software, és molt important la possibilitat que ofereixen les iniciatives de software lliure[7] i de software de codi obert[8], donat que aquest moviment (bicèfal) està generant una gran quantitat de software de qualitat. Software que es pot emprar en projectes per al foment del desenvolupament sostenible sense necessitat de fer cap despesa en llicencies de software. L’existència del software lliure i de codi obert a més elimina barreres d’accés per a empreses de zones en vies de desenvolupament per entrar en la societat de la informació.
Aplicar les TIC a la formació per aprofitar l’increment de qualitat i reducció de costos que poden aportar. Estudiarem aquest punt més endavant.

[1] En referencia a Karl Marx 1818-1883 no Groucho Marx 1890-1977. http://en.wikipedia.org/wiki/Marx

[2] El programa “el medi ambien de Tv3” informava el febrer del 2007 que la indústria del cinema és la segona més contaminant de l’estat de california després de la indústria del petroli. Per tant crear pel.licules segons si que té un cost ambiental gens despreciable.

[3] Per exemple el concepte de link està patentat!.

[4] Més informació veure bibliografia [PATENTS]

[5] Un “crack” és una programari per eliminar la protecció anti copia d’un programari amb llicencia.

[6] Traducció del terme “la brecha digital” que empra l’antropoleg Manuel Castells.

[7] Liderades per la Free Software Foundation i GNU que proposen la creació de software no propietari i lliure per motius ideològics. http://www.gnu.org

[8] La Open Source Foundation fa propostes quasi identiques a les de GNU i la Free Software Foundation però motivats per la millors qualitat que es pot obtenir amb software de codi ober.

Aeroport internacional a Barcelona ... fent campanya

2007-02-06T00:54:00.000-08:00

M'ha arribat aquest correu que m'ha semblat interessant difondre.
Ludo out.
--------------------------------------------------------------

D'aquí a poques setmanes AENA farà pública la
seva decisió sobre la concessió de la nova terminal sud de l'aeroport
del Prat. Si bé és evident que per als interessos catalans resulta més
atractiva la oferta del grup Star Alliance , que convertiria
Barcelona en un centre d'intercanvi amb vols intercontinentals, hi ha la
possibilitat que AENA no afavoreixi aquesta opció.

Més enllà del suport que Ajuntament , Cambra de Comerç, Universitat i d'altres institucions, han donat a la oferta del grup Star Alliance, seria bó fer veure a AENA que aquesta qüestió té una transcendència social i política que supera la institucional.

Us demano que us sumeu a l'enviament del correu electrònic que trobareu
a continuació. Podeu fer-lo arribar a l'adreça
servicios-aeroportuarios@aena.es amb còpia a campanyahub@hotmail.com per tal de
poder seguir-ne l'impacte.

Feu-ho correr!

___________________________________________________________________

Apreciados/as Sres./as. de AENA:

Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente
decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del
aeropuerto de Barcelona.

El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades
y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la
oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría
a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental.
Ante esta posibilidad, la oferta de una compañía de bajo coste como
Click Air, no puede considerarse una opción de futuro sino una
interferencia en el desarrollo del propio aeropuerto y la economía catalana.

Por todo ello, es justificado el temor a que la necesidades de
amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de
Iberia como antigua compañía de bandera y la inercia centralista del
estado, condicionen una decisión que resulta evidente desde los
intereses del aeropuerto de Barcelona y la sociedad catalana.

Espero, esperamos, una decisión ajustada a la lógica más allá del modelo
unipolar que AENA ha impulsado hasta hoy.

Atentamente,

Nom :

DNI :

NO em truquis avui al movil sisplau! Faig vaga

2007-02-06T00:32:00.000-08:00

Avui toca rondinar per els preus abusius i pel retard en la difusió dels serveis d'informació mòbil, que les politiques de preus de les operadores de mòbils estan causant. De la mateixa forma que ens van fer esperar a les tarifes planes i les adsl's (que sempre ens han anat molt més lentes que a França o Alemanya) ara ens fan pagar els serveis de dades a preu d'or i les trucades 3/4 del mateix... quan amb la extensió del negocio les economies d'escala permeten tranquilament uns preus molt més competitius...
d'altre banda ens donen els mòbils bloquejats on no podem executar el programari fet per nosaltres mateixos... ( estem intentant fer un programari educatiu amb J2ME que no podrem difondre perquè Vodafone no deixa executar Java que no passi per vodafone live... quins cullons...
Doncs avui no em truqueu sisplau. Envieu-me un correu que el cost marginal és 0.
Ludo out

La Unió Europea Publica un Informe sobre el programari lliure i els seus avantatges

2007-01-29T09:09:00.000-08:00

I m'arriba a través de la llista de mail de la càtedra de programari lliure de la UPC:

La Comissió Europea ha publicat un informe sobre els avantatges d'utilitzar programari de codi obert en el sector empresarial europeu. L'estudi ha estat liderat per la Universitat de Nacions Unides de Maastricht Centre d'Investigació i Formació Social i Econòmica sobre Innovació i Tecnologia.
http://ec.europa.eu/enterprise/ict/policy/doc/2006-11-20-flossimpact.pdf

Quin horror.. ara m'hauré de llegir 400 pagines més per la meva tesi :-(((( això no s'acabarà mai :_(
Ludo out ( que tinc molt per llegir)

J2MEMicroDB Motor de Base de Dates Open Source desenvolupat a la UPC

2007-01-29T07:12:00.000-08:00

Des de fa un any a la UPC hem estat desenvolupant un motor de bases de dades per a J2ME.

Davant aquesta informació poden aparèixer 2 preguntes :
1. Fantastic i què?
2. Fantastico i això que és i perquè serveix?

Pels s'hagin fet la primera pregunta els remeto a una notícia molt més interessant sobre un nen xinès que mata pollastres a crits.

Aquí contesto als que s'hagin fet la segona pregunta i potser tinguin la notícia dels pollastres a una pestanya aquí al costat. J2ME (Java 2 Micro Edition) , és un llenguatge de programació que permet als desenvolupadors programar per a la majoria de telèfons i PDA's. Sempre que el vostre operador no ho impedeixi, el vostre telèfon podrà executar programes fets en aquest llenguatge, la qual cosa té un gran potencial. J2ME és de lliure ús ( encara que encara no és Open Source ) pel que un programador pot descarregar-se gratis els kits de desenvolupament de java.sun.com o altres llocs com les webs de Nokia o Ericson.

El problema és que es tracta d'un kit de desenvolupament molt limitat i si un programador algú vol fer una mica extraordinari com ... no sé... emmagatzemar dades persistents en un arxiu, llavors ha de començar a gestionar els fitxers a nivell de byte. I això és molt bonic i meravellós, permet al programador un control total, però és el que es diu tècnicament "un rollo" . Si volem guardar dades estructurades com registres d'una base de dades, hem d'escriure molt codi, i això duu temps de codificar, provar i mantenir.

Per això hem desenvolupat una sèrie de llibreries, el que es coneix com API ( Application Programming Interface), que permeten al programador de J2EM tractar amb fitxers estructurats (que guarden objectes), amb una capa relacional (per a guardar taules com la d'una base de dades normal), amb indexació amb BTree (si no sabeu no pregunteu, no importa però és guay) i fins i tot una capa (*)que executa "query's SQL" (si, això del select from where ).

El cas es que hem desenvolupat aquestes API's i les hem fet publiques baixos llicència GPL a la nostra web on donem una visió més tècnica.

Fins a la data no existeix res de semblant, almenys que sigui programari lliure o codi obert. Aquest projecte ha estat liderat per Maria José Casany, Pablo Casado i un servidor i han participat els estudiants de projecte de fi de carrera Núria Lara, Jose Antonio Rodriguez, Yolanda Vigil, Miquel Teruel (risitas) a més dels alumnes de la primera edició del Postgrau de desenvolupament d'aplicacions Mòbils i PDA's que perpetrem a la UPC.

A la cuina tenim una part de l'invent que també permet obtenir i enviar dades d'un servidor de bases de dades ( jo que sé un mysql o un Oracle) i estem desenvolupant algunes joguines com una eina per a llegir els fòrums del Moodle des del mòbil.
Ja sabeu , per a més informació J2MEMIcroDB...
Ludo out
* Es que lo de les APIS com esl ogres i les cebes va per capes.

Firefox més usat que IE però windows encara guanya de llarg... estadístiques casolanes

2007-01-29T06:30:00.000-08:00

Aquí us presento unes dades que he recopilat de 3 web sites que administro. Os mostro una comparativa del browsers i sistemes operatius que fas servir els visitants d'aquestes webs. La mostra sols té 25.000 visitants, pel que no és massa muy significativa pel que fa a Internet. Però la Web 2.0 va de "la llarga cula"... i aquestes 3 webs formen part d'aquesta cua... o sia que son petites però no despreciables
Espero que us sigui d'interès o/o utilitat.
Ludo out

I-Legal portal amb informació legal sobre programari lliure

2007-01-26T00:57:00.000-08:00

La Càtedra de programari lliure (www.cpl.upc.edu ) de la UPC ha engegat fa un mes el portal i-legal on oferix informació i assessorament. La iniciativa aquesta liderada per la incansable Eulalia Formentí (en la foto) i per Malcom Bain de el bufete LegisTics. El Portal en castellà i català ens oferiex als desenvolupadors de programari lliure una informació molt valuosa si volem distribuir el nostre programari sense complicacions.
http://legal.cpl.upc.edu/
Ludo out

Educación para el desarrollo sostenible...i II

2007-01-23T08:24:00.000-08:00

Ahir comentant el llibre "Educació Sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat als processos educatius"parlava de les limitacions que ens imposa la visió del món dualista, lineal i mecanicista (Seguiré quotant el llibre de l'Angells Canadells, tot i jo soc l'únic culpable de les reflexions i conclusions a les que jo pugui arribar... per a experiències de primera mà llegiu el llibre ;-) )

Tant a nivell social i polític com a nivell personal, aquests dualismes han provocat grans divisions, essent un factor de malestar permanent. El buit creat entre aquests dos móns ha causat la pèrdua de referents ètics, la disgregació social i el desinterès per un coneixement que ha perdut la connexió
amb la realitat viva. El sentiment d'alienació del món és el principal obstacle a l'hora deducar, ja que bloqueja el sentiment d'empatia pels demés i impedeixque es desperti el sentit de responsabilitat amb l'entorn.

El qüestionament d'aquestes premisses (dualisme, mecanicisme, linealitat) ha proporcionat noves formes de coneixement ...

...la teoria de sistemes, de la ciència holista, de la psicologia gestalt, de la física quàntica, de noves interpretacions de la biologia i, sobretot, del pensament ecologista que ha aportat el marc principal on incloure aquests altres continguts.

però

Del que no disposem tan bé és de les eines per canviar nosaltres mateixos (...) Aquest exercici requereix un descondicionament cultural i personal alhora. (...)Per això, els educadors necessiten eines de formació integral.

Crec que aquest és el tema que li correspon desenredar a la nostra generació. I no és casual que la nostra època sigui un temps dintens intercanvi cultural

I ja som dos.

...una educació per a la sostenibilitat ha de situar-se en el lloc de l'equanimitat; ha de trobar la justa proporció entre l'acció i la contemplació, entre lanàlisi i la síntesi. Ha de mirar que els estudiants creixin sencerament, sense perdre la seva pròpia mesura, el seu propi ritme interior.

Per canviar els patrons de comportament, pensament i percepció cal canviar els pressupòsits. La cita que atribueix a Einstein diu "Els problemes no es poden resoldre des del mateix nivell de consciencia que els ha generat",

oferir una perspectiva àmplia que permeti relacionar els diferents nivells de la realitat i, per tant, comprendre millor el moment que es viu.

I dic jo, que la societat de la informació ens pot ajudar a obtenir aquesta perspectiva, a través de les eines de comunicació entre pars i les comunitats virtuals on la col.laboració i el diàleg son l'actitud predominant. Aquí és on tenim eines educatives valuosisimes, no en filigranes educatives multimèdia interactives, sinó en les eines quye permetin la comunicació, l'establiment de relacions i comunitats que transmetin i generin valors.

Culturalment, necessitem fonamentar novament els valors en una interpretació del món no jeràrquica, ni milenarista. Uns valors que se sostinguin en ells mateixos, en la pròpia experiència d'interrelació amb la comunitat humana i planetària.

Així doncs...

Com contribuir des de l'educació formal a aquest doble canvi? Cap a on cal transformar l'escola o la universitat per facilitar aquest procés? (...)
a) clarificar la visió del món emergent;
b) adequar els currículums, la metodologia i l'organització escolar i la universitària, a aquesta visió del món;
c) admetre la necessitat de canviar interiorment i posar-se a disposició de treballar per aquest canvi.

L'informe Delors ha sintetitzat així les necessitats de leducació per el tercer
mil·leni: aprendre a conèixer, a fer, a viure junts i a ser. Educant per tant la
dimensió mental, creativa, social i espiritual

L'informe Delors titulat "learning the treasure within" (aprendre el tresor interior)
http://www.unesco.org/delors/delors_e.pdf és un informe per a la UNESCO elaborat per la comissió internacional per l'educació.

En què consisteix un coneixement no parcial? Com es transmet un coneixement que no és només mental? Com sensenya la responsabilitat? Com es fa veure que el món que vivim és el reflex de la nostra ment? Que el coneixement, si no va acompanyat dun treball interior, no transforma la realitat? Per tant, com canviar interiorment? Com canviar els patrons de comportament, els hàbits socialment adquirits?.
Aquestes són les qüestions que es plantegen si volem anar més enllà d'una educació teòrica sobre el medi ambient i fer front a la qualitat ètica de les relacions que establim amb les persones i amb el planeta. (...)
a) Com ensenyem? Com ens relacionem amb els alumnes, amb els continguts i amb els materials?
b) Com adequar els currículums acadèmics als valors que volem transmetre?

Som plenament consients els educadors que no sols estem transmetent continguts, sinó que també transmetem valors? Segurament els mestres de primaria en son, però ho son els professors de materies més especialitzades (matemàtiques, quimica, literatura o programació orientada a objectes)...

c) Què és important conèixer?

I aprofitant la benentesa ho deixarem aquí per avui amb una cita que no és de pero surt a Matrix...

Coneixte a tu mateix

Ludo out

Educació Sostenible.... revisant el llibre

2007-01-22T07:49:00.000-08:00

Tal com vaig dir recentment ens ha caigut a les mans el següent llibre : "Educació Sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat als processos educatius" de la Dra.Angells Canadells que ha editat la Càtedra UNESCO de sostenibilitat tecnologia i humanisme de la UPC que és disponible en format electrònic aqui sota llicència creative commons.

Com ja sabreu estic en la feixuga tasca d'escriure la meva tesi doctoral que relaciona d'alguna forma esotèrica la educació, el desenvolupament sostenible, el programari lliure, moodle i els wikis... ja veure'm com m'en surto d'aquesta alquímia... però el cas és que aquest llibre omple molts forats que encara tenia per tapar en la meva línia d'alquímia argumentatoria. I per postres comparteixo la major part del que vaig llegint.

A continuació o en posteriors posts aniré citant alguns paràgrafs que m'han semblat prou interessants ja des de la introducció.

Proposem una reflexió amb els mestres, professors i educadors en general, per tal davançar cap a un canvi de consciència que pugui reflectir-se en una cultura de la sostenibilitat.
La major part del que sensenya a l'educació formal primària, secundària i universitària està basat en la visió del món que ha originat l'actual crisis socioecològica, fet que provoca una manca de credibilitat del model educatiu

No puc estar més d'acord, l'educació per al desenvolupament sostenible ha de començar per replantejar un canvi de consciencia que arrenca del model educatiu. I continua donant canya:

La dificultat principal que trobem a nivell educatiu és l'estructuració fragmentada del coneixement en assignatures i la separació entre coneixement teòric i pràctic.

Toma ya! I segueix la meva heroina...

Un model basat en la concepció mecanicista que ha dominat làmbit científic des del s. XVII i que impedeix la visió sencera de la realitat que la comprensió dels problemes actual requereixen.

Estic intel·lectualment enamorat!

Comprendre el món des duna visió sencera i interconnectada requereix superar dos dualismes fonamentals: l'escissió entre els éssers humans i la naturalesa i la separació entre el pensament i l'experiència. Des dells sha construït una cultura dividida que es reflecteix socialment en l'absència de referents ètics i en el malestar creixent de la població.

M'encanta! Ara passem al capitol 1: Educar per al canvi de cultura, on es planteja clarament que educar per al desenvolupament sostenible no pot consistir sols en etzibar monsergues ambientalistes (personalment apreto a córrer) sinó que cal canviar una visió del mon que genera intolerància, violència, explotació de recursos i contaminació. Cal canviar els hàbits de pensament i de percepció del mon, fet que, inevitablement, transformarà els nostres hàbits de comportament.

Aquesta visió del mon arrenca de les nostres creences implícites que tenen les seves arrels en el dualisme que apareix en la grecia clàssica.

Per dualisme entenem la visió escindida del món que es va originar a Grècia, dividint el món de les idees, considerat lautèntic i veritable, i el món dels fenòmens naturals, considerat il·lusori. Un paradigma que ha configurat tota la nostra civilització.
El dualisme filosòfic ha consolidat la separació entre ment i matèria i entre ésser humà i naturalesa, originant un buit cada vegada més gran entre l'un i l'altre. Un paradigma que ha anat desplaçant altres formes de saber creient en la superioritat de la racionalitat abstracta.

I no solament hem de culpar el dualisme, també ens afecta la visió lineal de la història que ens fa percebre una idea de progrés que sols pot anar cap endavant. Quan en realitat, si estudiem història amb cura veurem que son molt més freqüents els escenaris en els que la civilització ha reculat que els grans avenços. Us recordo que acabo d'arribar d'Egipte, un indret on es veu clarament com una civilització va anar degenerant. Vegeu com els temples dels faraons Ptolomeus (descendents de Cleaopatra germana d'Alexandre el gran) son sols burdes imitacions de les obres anteriors, i com les obres més magnifiques ( les piràmides ) estaven allà per recordar-los la seva progressiva decadència. Que cal preservar el coneixement perquè es pot perdre i oblidar en el temps (com recoi construien aquelles coses !!)

Bé ho deixo aquí per avui, però continuara...
Ludo out

Integración Moodle nWiki con Tiddlywiki , importa/exporta y sincroniza

2007-01-20T23:44:00.000-08:00

Con mis estudiantes de proyecto de fin de carrera de ingenieria en informática Uri Nieto y alex Moreno, hemos estado estos últimos meses trabajando en una integración de dos softwares libres. Nuestro wiki (nwiki) de Moodle y Tiddlywiki .
http://moodle.tiddlyspot.com
Y eso de que va?

Tiddlywiki es una herramienta que permite tener una wiki (o algo parecido) en un único documento (documento HTML) sin necesidad de un servidor o una base de datos. Mientras se accede al documento desde el sistema de archivos (del ordenador del mismo usuario) el usuario puede editar micro contenido de páginas wiki (llamadas tiidlers). Se puede acceder a una tiddlywiki desde un servidor web, pero solo se permite su lectura. Futuras versiones de Tiddlywiki permitiran comunicación con servidores.

DFWikiteam está desarrollando un conjunto de plugins para Tiddlywiki y scripts para servidores de Moodle para establecer un lazo entre Tiddlywiki y la nueva wiki de Moodle.

TABLE OF CONTENTS:
1. Integración Moodle - Tiddlywiki
1.1. ImportDFwikisPlugin
1.1.1. Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?
1.1.2. Como lo hago funcionar ?
1.2. ExportTiddlersToDFwikiPlugin
1.2.1. Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?
1.2.2. Como lo hago funcionar ?
1.2.3. Usar ExportTiddlersToDFwikiPlugin
1.3. SynchronizePlugin
1.3.1. Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?
1.3.2. Como lo hago funcionar ?
1.3.3. Usar SynchronizePlugin
1.4. Desarrollo actual

Integración Moodle - Tiddlywiki

Los planes de integración se dividen en diferentes fases que estan actualemente en desarrollo.

La primera fase consiste en un mecanismo que permita importar páginas wikis almacenadas en la wiki de moodle (servidor) en un documento tiddlywiki. Esto se consigue con el ImportDFwikisPlugin.

La segunda fase consiste en exportar tiddlers de una tiddlywiki hacia la Nwiki en un servidor Moodle. Esto se consigue con el ExportTiddlersToDFwikiPlugin.

Actualmente, la última fase del desarrollo es el SynchronizePlugin, o plugin de sincronización. Consiste en sincronizar algunos tiddlers de una Tiddlywiki con sus correspondientes páginas wikis en un servidor Moodle, actualizándose mútuamente dependiendo de la última actualización hecha.

ImportDFwikisPlugin

El ImportDFwikisPluglin se compone de un plugin Tiddlywiki y algunos scripts php. El ImportDFwikisPlugin se conecta con un webservice en un servidor Moodle para conseguir el contenido a importar.

Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?

ImportDFwikisPlugin puede encontrarse en este documento Tiddlywiki. Los archivos para el servidor y la documentación relacionada se pueden encontrar en en el sitio de DFWikilabs.

Como lo hago funcionar ?

Esta pregunta se divide en dos subpreguntas:

ExportTiddlersToDFwikiPlugin

Este plugin es muy parecido al the importar. ExportTiddlersToDFwikiPlugin se compone de un plugin Tiddlywiki y algunos scripts php. ExportTiddlersToDFwikiPlugin se conecta a un webservice en el servidor Moodle para exportar el contenido de los tiddlers como paginas de la wiki que se elija.

Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?

En el mismo sitio dónde está ImportDFwikisPlugin. Esto es en este documento Tiddlywiki. Los archivos para el servidor y la documentación relacionada se pueden encontrar en en el sitio de DFWikilabs.

Como lo hago funcionar ?

Lo primero que debe hacer es instalar el plugin. Esto lo puede hacer copiando todo el contenido del plugin en un tiddler nuevo de su Tiddlywiki y añadiendole la etiqueta "systemConfig" o usando el plugin ImportTiddlers, presente en casi todas las Tiddlywikis 2.1.3 (las últimas versiones).

Luego es necesario que se descargue la Tiddlywiki a su ordenador ya que debido a algunas restricciones de seguridad AJAX es imposible conectarse desde un servidor externo a otro servidor externo.

Para hacer funcionar los scripts php siga las mismas instrucciones que para hacerlos funcionar con ImportDFwikisPlugin. Las puede encontrar aquí. Si ya tiene instalado y configurado ImportDFwikisPlugin no hdebe hacer nada mas .

Usar ExportTiddlersToDFwikiPlugin

Clique aquí para abrir una página con explicación detallada sobre el uso de ExportTiddlersToDFwikiPlugin.

SynchronizePlugin

Este es el plugin definitivo, el que hace funcionar todos los otros a la vez (o por lo menos a nosotros ;). Este plugin requiere tener instalado los plugins de importación y exportación para funcionar. Con este plugin usted será capaz de actualizar el contenido de un tiddler con el mismo nombre que una página wiki, exportando el tiddler o importando la página wiki dependiendo de la última fecha de modificación de ambos. Y solo presionando el nuevo botón "synchronize"!

Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?

SynchronizePlugin puede encontrarse en este documento Tiddlywiki. Los archivos para el servidor y la documentación relacionada se pueden encontrar en en el sitio de DFWikilabs.

Como lo hago funcionar ?

Tiene que tener instalado ImportDFwikisPlugin y ExportTiddlersToDFwikiPlugin en su Tiddlywiki.

Para instalar el plugin visite la SynchronizePlugin página del plugin, copie el contenido del tiddler en un nuevo tiddler llamado "SynchronizePlugin''' en su Tiddlywiki y añádale la etiqueta "systemConfig".

Luego, para crear el tiddler SynchronizePanel, cree un nuevo tiddler, llámelo "SynchronizePanel" y escriba como contenido <>.

La última cosa que debe hacer es modificar su ViewTemplate tiddler. Tiene que modificar la primera linea añadienedo "synchronize" al final. Debe quedar así:

< class="'toolbar'" macro="'toolbar">synchronize' >< /div >

Eso es todo! Recargue su tiddlywiki y verá un nuevo boton en la esquina superior derecha de todos sus tiddlers llamado "synchronize". Aquí tiene un pantallazo:

Usar SynchronizePlugin

Clique aquí para abrir una página con explicación detallada sobre el uso de SynchronizePlugin .

Desarrollo actual

Actualmente estamos trabajando en nuevas releases del ¡¡¡SynchronizePlugin'''. Puede encontrar información detallada sobre el desarrollo de las aplicaciones en los blogs de los desarrolladores:

Educació Sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat als processos educatius

2007-01-19T06:46:00.000-08:00

M'acaben d'informar que el llibre "Educació Sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat als processos educatius" de la Dra.Angells Canadells que ha editat la Càtedra UNESCO de sostenibilitat tecnologia i humanisme de la UPC esta diponible en format electrònic aqui .

Jo me l'estic imprimint i així que tingui algun comentari a fer el tindreu en aquest blog ben aviat.
Ludo out
ps. òbviament la obra es publica sota llicencia creative commons.

Decididament Flickr

2007-01-12T12:15:00.000-08:00

Amb en Pablo Casado fa temps estem analitzant Flick (de yahoo) i el Picasa web (de google)...
Ambdós son productes que permeten penjar fotos a la web. Cosa que té diverses utilitats.

Potenciar la vanitat ( com a fotògraf, com a model - que no és el meu cas -, com a viatger - m'encanta ferme el xulo explicant on viatjo, però es que m'agrada viatjar renoi!!! - o ésser social )
Enviar les fotos amb amics i coneguts.
Penjar fotos a la teva web sense gastar amplada de banda ni espai en disc - enllaçant a les URL's de picasa o flickr...
O simplement per ampliar les visites de la teva web.

Avantatge e inconvenients.
Avantatges Picasa:

La integració amb el sofware Picasa Studio de Google és un punt molt fort. Picasa studio permet fer els retocs fotogràfics més habituals en el 99% dels casos ( aumentar lluminositat i contrast, ulls vermells, retallar i alinear la foto ) en poc més de dos clicks.
Picasa pemet pujar les fotos a la web i compartir directament.

Desavantatges Picasa:

LLicencia: Google et fa cedir els drets de la imatge que penges.
Resolució. Google va entregant mica en mica la qualitat a la imatge mentre es descarrega. Això esta molt bé perque comences a veure la imatge ben aviat, però el veure les fotos uns segons borroses crea una sensació des agradable.

Flickr.

Proporciona una eina software molt senzilla per pujar les fotos i permet treballar amb el software d'edició que vulguis ( fins hi tot Picasa Studio)
Proporciona fins a 200 fotos gratis
Permet gestionar la llicencia permetent escollir les Creative Commons
Implementa un autentic software social web 2.0

Així que, he adquirit un compte "pro" de flickr per penjar fotos al menys durant el proper any... si us interessen, a la vostre disposició estan. A http://www.flickr.com/photos/orangoodle/
Ludo out

Ah, y una cosa más... iphone

2007-01-09T23:32:00.000-08:00

Hace semanas que vengo predicando la venida del iPhone... y ayer en su keynote speech Steve Jobs, bienamado gurú del tecnogeekismo y el camino hacia la iluminación mediante la tecnología lo ha vuelto a hacer. Nos trae el iPhone.... Y es que el cuerpo nos lo pedía.
Primeras impresiones... se han visto en la red miles de conceptos, diseños y propuestas ( algunos los he colgado en este blog... ) pero ninguno es tan mono como este pitizui... Telefono, IPOD, Televisor, PDA, cámara .... brrrrr

Vamos con las características técnicas que ha recopilado el amigo Pablo :
Apple iPhone!

* Hasta 8GB de disco duro
* Móvil GSM/GPRS/EDGE (SMS - MMS) cuatribanda
* iPod Video !!!
* Camara 2Megapixels
* WiFi (802.11b/g!!!!)
* Bluetooth
* Pantalla táctil de 3.5'' (320 by 480 at 160 ppi) multitouch sin lapicitos !!!
* La pantalla gira (vertical o apaisada) automáticamente
* Mac OS X + Safari + Mail !!!

En Europa tendremos que esperar hasta después de verano o sea que ya podemos empezar a ahorrar los 400 # que costará, o pasar de todo y comprarlo en USA o ASIA ... pero lo queremos YA!!!!
Para terminar basta con citar al gurú jobs citando un famoso jugador de hockey (conocido en su casa) :

"yo patino hacia donde va el disco, no hacia done esta".

Amen
Ludo out
ps. alguien quiere un Palm Treo 650 baratito oiga!!!

Musica contemporanea

2007-01-08T00:32:00.000-08:00

On es crea la música contemporània ? Als conservatoris? A les sales per a audiències selectes on s'escolta jazz experimental? Em sembla que no. La música contemporània és la música que escolta i canta la gent, aquella que no s'oblida i es recorda amb carinyo. D'aquesta categoria en podem treure la música de radio fórmula, que s'adopta per saturació i afortunadament s'oblida al cap de poc i només es recorden les 4 cançons cridades a ser "Olides Goldies" ....
Aqui us faig dues propostes de música contemporània que segur que coneixereu aquells quisàpigeu quí és en Guybrush Threepood (i perquè els pollastres de goma funcionen tant d'anada com de tornada)
Ludo Out

Croniques d'en Ludo: El Caire

2007-01-06T08:22:00.000-08:00

El Caire, ,القاهرة AL-Qā*hira , la ciutat triomfant... wow. Com explicar-vos una mica sobre El Caire... millor citar de forma abusiva però justificada al, gran Neal Stephenson (segons l'Uri Nieto el Steve Vai de la literatura) ...

Bé, El Caire era una espècie de complice del que allí succeïa. Era prou gran com per a empassar-se a un exercit, i prou sàvia per a comprendre qualsevol pla, i prou antiga per a haver sobreviscut a pobles, nacions i religions. Així que allí no podia passar gens sense el consentiment de la ciutat. (Neal Stephensonn "La confusió" volum 2 del cicle barroc , primera part, edicions B colecció Nova nº178 pàgina 268)

El Caire es desparrama a banda i banda del Nil a la vora del delta (en el qual es troben ciutats tan llegendàries com Alexandria oRoseta ), és a dir, fa de frontissa entre els dos Egiptes, el fèrtil delta del nord i el Nilo del sud ... que s'estén fins a la presa de Aswan que inunda amb el llac Nasser el nord de Nubia.

El Caire va fagocitant els pobles ( cuitats!!) dels seus voltants integrant-los en una mega urbs de 60 x 40 kilometros... La població efectiva d'aquesta mega àrea urbana és de 40 milions de persones i uns quants camells.

Fins i tot si Jack no hagués sabut ( ...) que Egipte era el país més antic del món, d'hauria adonat després d'unes hores de lent passeig pels carrers del Caire. Ho veia en les cares de la gent, que eren una barreja de totes les races del les quals havia sentit a parlar i altres de les quals no. Cada rostre contava tantes històries com totes una galera plena d'esclaus. El mateix amb les cases, que estaven construïdes part en pedra, part en fusta, tan antigues i retorçades que semblaven petrificades, i en la seva majoria de maons fabricats a mà toscament cuits, algunes amb aspecte d'haver vist passar A Moisés. Es derrocaven tants edificis com es construïen, el que era raonable, ja que tot l'espai estava ja ocupat, i l'única cosa que es podia fer era desplaçar els materials d'un costat a altre(...). Fins i tot les Piràmides tenien un aspecte dentat com si les estiguessin usant com pedrera.(Neal Stephensonn "La confusió" volum 2 del cicle barroc , primera part, edicions B colecciño Nova nº178 pàgina 269)

Seguiré contant coses sobre El Caire i Egipte en el futur. Però ara us deixo amb un enllaç a les fotos que he tret del Caire (sense incloure les Piràmides que vindran en altre àlbum )
Fins a llavors Ludo out

Bon Nadal, des d'egipte

2006-12-21T03:31:00.000-08:00

Segurament aquest serà el darrer post d'aquest any. Un servidor demà marxa cap a Egipte a veure temples, piràmides i cucudrulus al NIL... del que us en poso una foto.
Bon Nadal i fins l'any que ve.
Ludo

Evangeli de l'ètica del hacker segons Apolion

2006-12-18T07:58:00.000-08:00

El llibre "Etica del hacker" (llibre de la setmana a ca'n Ludo) està resultant extremadament útil per a la meva tesi. El meu amic Pablo Casado (Apolion) n'ha escrit un resum/assaig al seu blog... Si no teniu humor per llegir el llibre, una estoneta per llegir el resum d'en Pablo no la podeu escatimar.
Per fer boca, penseu que parla de Max Webber, Sant Benet, Karl Marx, Linux Torvalds, persecuciones, dragones amor verdadero !!!
OK OK, va seguiu el link i deixem'ho que desvario....
Ludo out

Els Objectius de desenvolupament del mileni i les TIC: la obsolescencia dels indicadors.

2006-12-16T02:35:00.000-08:00

Continuo la serie de posts amb fragments de la tesi.
Ludo out
-----------------------------

Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni de les Nacions Unides.

El 13 de setembre de 2000 l'Assemblea General de l'ONU els caps d'estat de 189 van aprovar la Declaració del Mil•lenni . Aquesta declaració acorda la definició de vuit objectius específics prioritaris i que cal assolir l'any 2015. Malauradament a meitat de termini no sembla que s'hagin d'assolir. Aquests objectius son

Eradicar l'extrema pobresa i la fam
Aconseguir l'educació primària universal
Promoure la igualtat de gènere i l'autonomia de les dones
Reduir la mortalitat infantil
Millorar la salut materna
Ampliar l'accés a la planificació familiar i combatre la SIDA, la malària i altres malalties
Assegurar la sostenibilitat mediambiental
Desenvolupar una Associació Global per al Desenvolupament

Els objectius del mil.leni i les TIC.
Els objectius del Mil.leni es concreten amb 18 fites associades mesurades per 48 indicadors per a valorar el seu acompliment . La darrera d'aquestes fites menciona explícitament les TIC :

Fita 18. Fer accessibles, en col•laboració amb el sector privat, els beneficis de les noves tecnologies, en especial les TIC .

On els indicadors associats són:

47. Línies de telèfon i abonats a telèfons cel•lulars per 100 habitants
48. Computadores personals en ús per 100 habitants i usuaris d'Internet per 100 habitants

Obsolescència dels indicadors.
Curiosament l'evolució tecnològica deixarà obsolets aquests indicadors prou abans del plaç del 2015.

El model de línies de telefon i abonats a telèfons cel.lulars pot canviar dràsticament en els propers anys. L'evolució al model 4G de connexió a xarxes sense fils i la rapida adopció de la tecnologia de veu sobre IP, pot implicar en molt pocs anys que el concepte de línia telefònica i d'abonament a xarxa cel.lular es substitueixi per un únic abonament a internet. Aquest abonament serà independent d'un medi de connexió (cablejat, radio (xarxa mòbil cel.lular), fibra òptica ... etc) i s'usarà indistintament per el trafic d'Internet tradicional (Web, email, p2p), telefonia ( veu sobre IP) televisió ( cada cop més personalitzada i interactiva ) i altres entreteniments (jocs en xarxa, entorns de realitat virtual -second life etc...-) i altres usos que encara no hem inventat.
Els ordinadors personals (PC) han deixat de ser l'única forma d'accedir al ciber-espai, i ben aviat deixaran de ser l'habitual. Cada dia hi ha més alternatives: telèfons mòbils intel.ligents (smartphones), PDA's connectades, reproductors de vídeo i música portàtils, consoles de videojocs (connectades al televisor o portables) i, per acabar, la domòtica oferirà l'oportunitat de connectar molts aparells. Els dispositius mòbils en concret tenen un ritme i potencial de difusió molt més gran que els PC, en països com Espanya o el Regne Unit la penetració de mercat dels telèfons mòbils és de més del 100%! Així doncs en plantejar estratègies per combatre la fractura digital, els dispositius mòbils son una alternativa clara als PC's. Complementant això els nous models del treball que apareixen a la xarxa (Web 2.0) desvinculen l'espai de treball dels discs del PC i els recursos comencen a trobar-se distribuïts en serveis online (com wikis).

Segons Internostrum.com hacker=intrus .

2006-12-15T10:11:00.000-08:00

Aquesta tarda he usat el traductor internostrum.com (de que ja he parlat una altre vegada) per traduir un text del llibre de Pekka Himanen "La ética del hacker y el espíritu de la era de la información" ...
Aném a repètir l'experiment:

En el centro de nuestra era tecnológica se halla un grupo fascinante de personas que se autodenominan hackers. No se trata de celebridades televisivas con amplia fama y reconocimiento, pero todos conocen sus logros, que constituyen la nueva base tecnológica de la
sociedad emergente: Internet y la Red de redes (lo que en conjunto podríamos llamar la Red), el ordenador personal, así como una parte importante del software utilizado para que todo ello funcione. El diccionario del argot hacker, el <>, compilado de forma co1ectiva en la Red, define a los hackers como personas que se dedican a <>(1) y creen que <

Preciós oi? dona ganes de llegir tot el llibre que és el que he fet en menys de 2 dies.

Però ara anem a internostrum.com (que no linkare perque estic enfadat amb ells ) i traduïm.

En el centre de la nostra era tecnològica es troba un grup fascinant de persones que es *autodenominan intruses. No es tracta de celebritats televisives amb àmplia fama i reconeixement, però tots coneixen els seus assoliments, que constituïxen la nova base tecnològica de la societat emergent: Internet i la Xarxa de xarxes (el que en conjunt podríem cridar la Xarxa), l'ordinador personal, així com una part important del programari utilitzat perquè tot això funcioni. El diccionari de l'argot intrús, el <<*jargon *file>>, compilat de forma *co1*ectiva en la Xarxa, defineix als intrusos com persones que es dediquen a <forma entusiasta>>(1) i creuen que <la informació constituïx un extraordinari bé, i que a més per a ells és un deure naturalesa ètica compartir la seva competència i perícia elaborant programari gratuït i facilitant l'accés a la informació i als recursos de computació sempre que això sigui possible>

Ops... ens ha traduir "hacker" per intrus ??? Això comença a ser greu. Els lingüistes ja ens han obligat a traduir "software" per "programari" (que ja és horrorós) i "hardware" per "maquinari" (que simplement és còmic, sempre que ho sento m'imagino dalt una maquina de tren a vapor amb una gorra d'alpaca i fent tocar el xiulet!)... però posar al diccionari de l'internostrum.com la equivalència hacker = intrus... és del tot incorrecte i desafortunat.

Ludo out
ps. la imatge ve del joc de paraules hack - cop de destral ... El protagonista del "golden axe" és un hacker oi ;-)
-----
CONTINUACIÓ.... h'he posat en contacte amb els resposables d'internostrum i he rebut una molt bona resposta en molt poc temps... Es un plaer tractar amb bons hackers :-D

Marc,

tens raó: "hacker" no és intrús. Això és un "cracker" en tot cas. Un
"hacker" es una persona especialment respectable per la seua capacitat
de resoldre problemes, en particular de programació. Proposaré que
deixen "hacker" sense traduir en la pròxima actualització.

Moltes gràcies pel teu missatge. Estem encantats de ser útils.

Salutacions cordials

M. F.

El dv 15 de 12 del 2006 a les 19:31 +0100, en/na Ludo (Marc Alier) va
escriure:

> Hola,
> avui el vostre servei m'ha fet la següent traducció
> hacker == intrús
> Aquesta traducció no és gens correcta, ni adequada ni afortunada.
> De totes formes us vull felicitar per el vostre software, és el millor
> traductor que corre pel mon ara com ara.
> Cordialment
> Marc

Una imatge val que més paraules,

2006-12-14T09:02:00.001-08:00

Quan algu em pregunt de que va la meva tesi ja no cal que li clavi un rollo... Amb aquest dibuix esta tot dit...
Quin pes em trec de sobre.
Ludo out

Sobre TIC , desenvoluapment i programari lliure... una mica de rollo a mitja setmana.

2006-12-12T11:00:00.000-08:00

Fa uns dies que no dic res al blog en català. Noi, això va com va. avui vull compartir amb vosaltres una versió inicial a la introducció del capitol sobre TIC i Desenvolupament Sostenible de la meva tesi en gestació.
Qualsevol comentari serà benvingut i agrait.
Ludo out
----------

Introducció

La tecnologia és un dels factors que poden influir en aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és una evidència al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, que actualment es pot considerar quasi revolució. Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d'una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l'entorn a ritmes accelerats. Dins la nostre pròpia experiència fa sols 10 anys la World Wide Web o la telefonia mòbil eren sols productes a l'abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana . Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC, també dits infotecnologíes), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol eina, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones que la utilitzen.

El coneixement de l'eina, en aquest cas, és important per a saber si s'està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Les TIC

Les TIC son la unió de tres tecnologies: les telecomunicacions, els ordinadors i el software o programari. El potencial de les TIC ve donada per la sinergia de les tres. La característica principal comú a les dos primeres tecnologies, les comunicacions i els computadors, és que tenen un componen material molt important.

El hardware - maquinari, i les infraestructures de comunicacions.

El hardware o maquinari i les infraestructures de comunicacions son la part física i visible de les TIC, son els ginys que necessitem per accedir al mon d'idees virtuals que alguns anomenen ciber-espai . El hardware ens envolta arreu on anem, cada dia més imperceptible i ubiquí en la seva omnipresència, tant que fins hi tot el portem amb nosaltres en forma de telèfons mòbils, reproductors de música, rellotges, PDA', videoconsoles, navegadors GPS, marcapassos o velocímetres a la bicicleta tot terreny. Com pot tota aquesta ferralla pot influir en la sostenibilitat és un camp de recerca important. Cal trobar respostes aviat a tota una sèrie d'interrogants: Com fer arribar les comunicacions de forma equitable a tot arreu?
Com evitar els components nocius del maquinari(com els metalls pesats) i reciclar aquest material ? Hi ha alguna alternativa al model d'obsolescència planificada que ens "obliga" a canviar d'ordinador i telefon cada pocs anys ? Es pot re-aprofitar tot el maquinari que substituïm per la darrera novetat, allargant-ne el cicle d'utilitat i fomentant el desenvolupament a col.lectius menys privilegiats? Quines infraestructures organitzatives cal per mecanitzar i fer rutllar aquest re aprofitament ? O el que cal és construir maquinari de baix cost.

El software - programari

El programari o software, per la seva banda, és un element immaterial. No contamina i la seva reproducció -duplicació- té un cost menyspreable. No obstant el seu disseny i qualitat afecten a incomptables processos de la activitat humana, i per tant el seu impacte s'ha de tenir molt en compte a molts nivells. La forma en que es desenvolupa ( el programari no es produeix , es desenvolupa ), es distribueix i es manté tenen un impacte social i cultural que s'ha de tenir en compte.

L'economia del programari (i el contingut digital)

Si hom te dues pomes i en dona una a un altre, llavors hom es queda sols amb una poma i n'ha perdut una (i potser ha fet un amic o ha guanyat uns calerons amb la transacció). Però si hom té dos peces de programari ( o continguts digitals ) i els dona a un altre llavors tots dos tenen dues peces de programari.

Aquesta diferencia entre pomes ( o qualsevol bé material ) i el programari dona resultats sorprenents quan apliquem el concepte (ètic i econòmic) de valor a les coses:

Un col·leccionista de segells creia que tenia un segell únic al món. Un dia va esbrinar que existia un altre segell igual que el seu en mans d'un altre col·leccionista. El primer co.leccionista va comprar el segon segell a l'altre col.col·leccionista. Quan va tenir els dos segells en el seu poder en va cremar un dels dos. Així tenia un segell únic al món, quelcom més valuós que tots dos segells per separat ja que no eren únics.

El valor econòmic esta relacionat amb la seva escassesa, quan hom disfruta del recurs els altres en deixen de disfrutar.

Però la utilitat social del programari està sols limitada per la possibilitat de distribució d'aquest programari. Si aquesta distribució es fa de forma lliure, el seu potencial d'utilitat social és il·limitat.

El concepte de llicencia del programari apareix com a eina per fomentar l'aparició d'una industria de desenvolupament de Software. El programari no es duplica, sinó que se'n cedeix el dret d'us per a uns propòsits i condicions estipulades. Amb aquestes regles del joc podem aplicar les regles dels recursos escassos. Jo tinc dues llicencies d'us i tu no. Si te'n cedeixo una, sols me'n queda una.

Quan el programari es distribueix lliurement la utilitat social d'aquest és il·limitada. Però si es distribueix amb el seu codi font; de forma que hom pot modificar lo, millorar-lo i adaptar-lo; llavors en comptes d'existir un únic desenvolupador ( o empresa desenvolupadora ) hi ha una xarxa de desenvolupadors col.laboren desenvolupant el programari i fent-ne versions i adaptacions. La llei de Metcalf ens diu que la utilitat d'una xarxa social és proporcional al quadrat dels seus usuaris. Així doncs, la qualitat del procés de desenvolupament del software es veu beneficiada per aquesta llei.

Hi ha un canvi de regles del joc on si jo tinc dos programes i et dono els dos programes, junts col.laborarem a millorar, ampliar i pensar com podem aprofitar aquests programes. I tenim més que dos programes.

sostenibilitat, teoria de jocs y software lliure

2006-12-08T00:49:00.000-08:00

El dimecres de la setmana passada vaig assistir a les la primera de les Jornades "Univers lliure" organitzades per la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació de la "Generalitat de Catalunya". L'esdeveniment va ser un èxit i personalment crec que ho vaig aprofitar a diferents nivells.

Però el que vull comentar és "la perla" de la jornada que per motius de *parkingware vaig estar a punt de perdre'm: el keynote inicial del Doctor Javier Bustamante sobre Sostenibilitat teoria de jocs i programari lliure. Bustamante és un d'aquests que realment té habilitat comunicativa i sap captivar l'audiència. Atès que aquesta és una de les habilitats que intento conrear, la comunicació oral i escrita, solc apreciar les "*performances" realment bones amb el delit d'un catador de vins. Però a més de l'habilitat comunicativa de Bustamante el discurs que ens duia és realment interessant ja que ens va venir a explicar on es troben les fallades de la racionalitat, la necessitat social del comportament ètic que duu a la cooperació i com aquesta cooperació es troba en el món del programari lliure.
No entraré en els detalls per a no xafar res.
En el següent enllaç teniu el vídeo i les dispositives de la presentació. http://www.lafarga.cat/universlliure
Que ho gaudiu.
Ludo out

Les 5 regles d'en Martin Dougiamas

2006-12-02T08:33:00.000-08:00

Ahir a la tarda vaig dedicar una estoneta a traduir un nou article que en Martin Dougiamas, fundador lider del projecte Moodle i gurú de e-learning, ha publicat a http://docs.moodle.org la documentació oficial de Moodle.
Espero que en gaudiu. Ludo out

By: Martin Dougiamas. Trad. by Ludo

Anem a asseure'ns una estona a refexionar sobre la pedagogia que nosaltres, educadors online, estem intentant aplicar.

Moodle en tres breus paràgrafs

El cor de Moodle són els cursos que contenen activitats i recursos. Hi ha prop de 20 tipus d'activitats disponibles (fòrums, glossaris, wikis, tasques, qüestionaris, enquestes, reproductors scorm, databases etc...) i cadascuna d'aquestes pot ser adaptada bastant a plaer.

La potència d'aquest model basat en activitats ve donada al combinar les activitats en seqüències i grups, el que permet guiar als participants a traves de camins d'aprenentatge. Així doncs, cada activitat pot construir damunt dels fruits de l'anterior. Hi ha un bon numero d'eines que permet facilitar la tasca de construir comunitats d'estudiants, incloent els blogs, missatgeria, llistes de participants etc... així com altres eines com l'avaluació , els informes d'activitat, integracions amb altres sistemes etc...

Per a més informació sobre Moodle, vegin [*http://moodle.org], i en particular el "curs" principal de la comunitat Moodle anomenat "Using Moodle" (o el curs "Moodle en català) últimament està molt concorregut i atrafegat, simplement fica't dintre i segur que trobessis coses interessants, estic segur. Els desenvolupadors i els usuaris es troben allà deliberadament barrejats en els mateixos fòrums. L'altre gran lloc per on començar és nostra [http://docs.moodle.org/] documentació online que és una wiki desenvolupada per tota la comunitat.

El construccionisme social com referent.

Tinc una transparència amb 5 punts fixos en totes les presentacions que faig. Són referents molt útils trets de la recerca i que s'apliquen a l'educació en general i que he condensat sota l'etiqueta de "constructionismo social".

'''Cadascun de nosaltres és un mestre i un estudiant en potència.- en un autentico entorn *colaborativo som ambdues coses alhora'''.

Recordar això és realment important. Crc que aquesta perspectiva ens ha d'ajudar com a professors per retenir un cert nivell d'humilitat, aixi com a lluitar contra la tendència (absolutament natural!) a consolidar el propi bagatge i assumir la reverenciada posició de la “sàvia font de tot coneixement”(Amen!).

Hem d'estar atents i propiciar que els altres participants del procés d'aprenentatge comparteixin les seves idees amb nosaltres. Hem de posar consciència en la necessitat d'escoltar atentament i formular les preguntes correctament per a treure el màxim dels nostres interlocutors. Personalment m' he de recordar a mi mateix això constantment, especialment quan la conjuntura d'una situació em situa en un rol central (!com ara!)
'''Aprenem particularment bé de l'acte de crear o expressar quelcom per a una audiència.'''

Per la majoria de nosaltres això consisteix en "Aprendre de la practica" (“learning by doing”), i és un principi obvi, que no obstant això val la pena recordar-nos i prendre 'n consciència. És sorprenent la proporció d'ensenyament online que encara es presenta en forma d'informació estàtica, proporcionant als estudiants poques oportunitats de practicar les activitats sobre les quals estan aprenent.

Veig sovint professors d'ensenyament online dedicant gran quantitat de temps elaborant una documentació impecable per als seus cursos, en el que sens dubte és una experiència d'aprenentatge estupenda per a ells mateixos, però deneguen als seus estudiants la mateixa experiència d'aprenentatge. Fins i tot els llibres de text solen aportar més amb exercicis després de cada capítol o similars.

El més important, aquest aprenentatge és àdhuc millor quan aquestes publicant en fòrums, desenvolupant projectes , tasques, etc '''perquè ho vegin altres'''. En aquesta situació les teves "apostes" personals són molt més altes, i té lloc un munt d'auto avaluació i reflexió que augmenta l'aprenentatge.

Seymour Papert (l'inventor del llenguatge Logotip) va descriure el procés de construir quelcom perquè vegin altres com una poderosa eina d'aprenentatge, i realment aquest tipus de pensament arrenca de Plató, Socrates i fins i tot més enrere en el temps.
'''Aprenem molt solament amb observar l'activitat dels nostres iguals'''.

Bàsicament d'això va la "cultura d'aula" o l'aprendre per osmòsi (que no consisteix en posar-se un cataplasma d'apunts que química orgànica ''Nota del T ;-)''). Els éssers humans som molt bons observant als altres i aprenent què fer en una situació donada a partir de senyals de tercers.

Per exemple: si entres en un aula on hom és assegut mirant cap al front, escoltant en silenci al professor i prenent apunts, segurament això és el que el teu vas a fer, cert? Si ets a una classe menys rígida on la gent formula preguntes tots alhora, segurament sentiràs que pots fer el mateix. Fent això estaràs aprenent sobre tema de la classe i sobre meta-tema de com el succeïx l'aprenentatge a força d'escoltar les discussions dels teus companys i el tipus de preguntes que formulen. Això condueïx a una immersió multi-dimensional en el procés d'aprenentatge .
'''A l'entendre els contextos dels altres, podem ensenyar d'una manera més *trasformacional (*ein??) (*constructivisme)'''

Segurament ja saps per experiència, el consell d'un mentor o amic pot aportar una millor, més duradora i adequada experiència d'aprenentatge que amb algú que no et coneix i aquesta parlant a cent persones més. Si comprenem el context de la gent amb la qual estem parlant podem adaptar el nostre llenguatge i expressar els conceptes de forma més adequada a l'audiència. Pots escollir metàfores que saps que l'audiència va a identificar. Pots usar argot quan ajuda o evitar fer-lo quan pot ser un impediment. Una vegada més això aquesta és una idea molt bàsica - tota guia sobre com parlar en publico parla sobre la necessitat de conèixer a la teva audiència - però en el online learning necessitem posar especial consciència en això perquè sovint mai haurem vist a aquesta gent i no podrem recolzar-nos en senyals visuals o gestuals.
'''Un entorn d'aprenentatge ha de ser flexible i adaptable, asi pot respondre rápidamentea les necessitats dels seus participants '''.

Combinant els elements anteriors, si com professor vols aprofitar allò que vas sabent dels teus estudiants, planificar oportunitats per a compartir idees, preguntar i expressar els seus coneixements , llavors necessites un entorn flexible tant en l'espai com en el temps. Si descobreixes que has de llençar per la broda la teva planificació perquè descobreixes que els teus estudiants saben bastant menys del que esperaves al dissenyar el curs, deuries forma senzilla poder reajustar la teva planificació i afegir noves activitats de suport (per a tot el curs o solament un grup). De la mateixa manera algunes grans idees per a una simulació o quelcom semblant, poden aparèixer durant un debat, hauries de poder afegir aquestes experencies al curs més endavant. Els teus estudiants poden estar dispersats en diferents zones horàries, o viuen en la mateixa zona horària però tenen distints horaris, aixi que hauries de poder oferir activitats asíncrones en les quals la gent pugui treballar en grup sense coincidir en el temps.

Jason Cole de la *Open University UK recentment es va referir a això com les “5 lleis de Martin(!*Jah!) però realment són referents: conceptes guia que trobo personalment útils i als quals em refereixo quan he de prendre una decisió en qualsevol situació educacional. En particular les trobo utils per a construir '''comunitats d'estudiants'''/ "Comunitats d'aprenentatge".

Suposo que probablement trobaràs molt d'això familiar, fins i tot si uses termes distints per referir-t'hi. En cas contrari doncs hi ha molta documentació i recerca sobre construccionisme social, constructivismo que pots trobar a [http://dougiamas.com/writing/ les meves publicacions més formals] (algunes d'aquestes obres están en procés de traducció, Ludo ).

Allò que voliem saber sobre Sindicació web i no sabiem que ho voliem saber... aixi que com carai ho podiem preguntar....

2006-11-27T06:18:00.000-08:00

L'Ivan Riveiro i en Carles Ferreiro ( El guitarra rós de Sargon ) son els projectistes que s'estan encarregant del mòdul Internalmail de Moodle i més endavant aportaran la sindicació web a la wiki de moodle. La setmana passada van fer un informe prou complert sobre les tecnologies disponibles de sindicació web. si hi esteu interessats aqui ho teniu:http://morfeo.upc.es/crom/mod/wiki/view.php?id=22&page=RSS+in+comparisson+with+ATOM+%28spanish+version%29&gid=0&uid=0
Ludo out

Redescobrint fotos velles... La india del sud

2006-11-24T08:12:00.000-08:00

La senzillesa d'us de Picasa 2 ( paquet de lliure distribució de Google ) convida a re visitar col.lecions de fotos que simplement ocupaven espai al disc. Jugant amb les 4 eines de retocat (il·luminació, contrast, retallat i rectificat ) fotos de qualitat mitja o dubtosa, tirades amb una càmera analògica ( si d'aquelles que anaven amb carret... 100, 200, 400 ISO - 24-36 fotos) i digitalitzades de diverses formes ( escaneig de revelats, de negatius..), es transformen al iluminarse ( i descobrir detalls que no sabíem... guaita si aquí hi ha la Mama!!!) I dedicant una estoneta a recordar les circumstancies en que es varen prendre les fotos... part de la nostre memòria.

Avui he pujat, de fet puja mentre escric, un àlbum a picasaweb, amb algunes les fotos del viatge a la índia del sud de 4 estius... com passa el temps. Els que heu parlat amb mi sobre el tema segur que sabeu que vaig tornar fart d'aquest viatge... veient la bellesa de les imatges i la singularitat de les escenes us podeu imaginar com n'és de dur per al viatger poc curtit ( encara que un ja va fent la pell dura ... ) aquest univers hiperrealista que és la india del Sud... Els colors, les olors, la miseria extrema al costat dels emporios i mercats espectaculars a rebossar. La profilaxi de la malaria, la calor, els bots del autocars ( i les secueles d'un accident de cotxe, fiblada cervical, uns mesos abans), els aires acondicionats extrems (encara no havia anat a hong kong), la llarga durada del viatge i els problemes que m'esperaven llavors a la tornada... I amb tot això potser em vaig perdre la part del viatge...

Potser algun dia hi hauré de tornar i redescobrir la India del sud... però no hi ha pas pressa.

La India del Sud

Mobile AJAX? Antes de correr aprendamos a caminar...con J2ME

2006-11-21T10:42:00.000-08:00

El fenomen de la Web 2.0 ( que ja comença a cansar) i la consolidació d'AJAX ( Javascript asíncron més XML) com la seva plataforma de desenvolupament insígnia, està deslligant les eufòries dels més pintats.

Alguns il·luminats ja prediquen el Mobile Web 2.0 i fins i tot vaticinen amb una arrogància digna del Capità del Titanic ( !Icebergs al meu! ) que AJAX reemplaçarà a J2M'i XHTML com plataforma de desenvolupament per a l'aplicacions mòbils.

Segurament a aquests auto ungits Gurús no els falta raó. AJAX avui dia és una gran tecnologia per a desenvolupar aplicacions contra un client web universal que es comunica asíncronament (és a dir sense recarregar la pàgina) amb webservices que s'executen en un servidor segur. I en un futur, diguem 5 anys vista, les comunicacions sense fils permetran una disponibilitat cuasi permanent de la connexió a preus semblants (o integrats ) a les ADSL que avui sofrim. Llavors el desenvolupament d'aplicacions mòbils es limités al desenvolupament aplicacions web tenint (i molt) en compte les limitacions d'accessibilitat de les pantalles diminutes d'aquestes andròmines.
Però això no va a succeir avui.

Les connexions que tenim a la nostra disposició són lentes, cares i la infraestructura no aquesta preparat per a tenir 40 milions d'usuaris de telèfon mòbil navegant la Mobile Web 2.0...

La velocitat de les connexions és limitada i solament arriba a les velocitats dels fullets que (hostesses esculturals reparteixen en els aeroports) quan s'usen serveis de streaming de video o àudio, però no s'aconsegueixen quan el trafico és Web o Wap, moment en el qual la latència ens porta reminiscències dels anys 90 i els mòdems de 33 kbps. També ens recordem del temps que demanàvem tarifa plana en els fòrums. Tornarem a demanar-la.

La capacitat de procés dels dispositius augmenta, però també ho fa el consum de bateria. Els propietaris de flamants mòbils 3G em comenten: abans la bateria em durava una setmana. Això ha passat a la història. I la seguretat de les dades en les lineas sense fils ? Com està la criptografia en AJAX ? (ho desconec, no és una pregunta retòrica)

Google ( sempre google... sempre google) fa poc ha alliberat una versió mobile de Google Maps i de Gmail implementades en J2EM (JAva 2 Micro Edition) demostrant la rodonesa del circulo: Deixem el Mobile Ajax per els Gurús i dediquem nos a fer aplicacions que funcionin avui i aportin valor. Doncs bé per Google!

J2EM funciona en la majoria dels mòbils del parc ( fins i tot Palm distribueix sense cost la maquina virtual per als smartphones (treo 650 - 680 - i aquest engendro anomenat treo 750 ) que no ho inclouen de sèrie. Amb el que no van a haver d'esperar que Mozilla tingui llesta uneixi versió estable de Minimo per a un sistema operatiu que no sigui Windows Mobile....

Dintre d'aquest escenari el DFWikiteam té alguna cosa que dir? Doncs clar que si!!! Des de fa uns mesos hem estat desenvolupant una llibreria J2EM que permet gestionar la persistència en dispositius mòbils com si tinguéssim un servidor (cutrecillo això si) de bases de dades en el propi telèfon. Com tot el nostre treball alliberem aquesta llibreria sota llicència GPL i la documentació amb llicencia Creative Commons i aquesta disponible aqui.

Com a millores estem desenvolupant un motor SQL per a accedir a les taules i indexos de tipus Btree. A més estem preparant unes micro aplicacions per a accedir des del telèfon mòbil al fòrum, el glossari i el wiki de Moodle.

Qui en dóna més?

Ludo out

Paisatges de la Web 2.0

2006-11-19T02:10:00.000-08:00

El fenomen Web 2.0 a més d'implicar certs canvis en la forma de crear i experimentar la WWW ( que per altra banda es ja havien produït abans que els Gurús de Oreilly parlessin de Web 2.0) comporta amb si una segona bombolla tecnològica vinculada a la web. Estan apareixent com bolets sites web on oferixen "de gratix" serveis que fa pocs anys hagués estat impensable disposar pagant.

L'exemple paradigmàtic és YouTube. Recentment adquirida per Google per una pasta infecta (ja comentat en aquest blog el mes passat) YouTube oferei, com tots sabem ja, hosting de fitxers de vídeo.... I això és alguna cosa molt car!!! D'una banda, l'espai en disc costa diners, i no em refereixo als discos que podem muntar en els nostres PC's de sobretaula a 50 o 60€ diversos centenars de Gigues; sinó a discos durs de servidors amb alta disponibilitat i còpies de seguretat automatizades... Per altra banda, la factura de transferència de dades de YouTube no ha de ser petita... Les autopistes de la informació també tenen peatges!

YouTube no tenia model de negoci, no cobrava per cap servei estalvi pels anuncis GoogleAddSense, els quals no aconseguien justificar les factures de YouTube. Però l'objectiu de YouTube no era ésser rendible sinó crear un producte: una marca, i vendre'l al millor postor. Si pot ser Google. Qui té pasta i no li importa gastar-la per a posicionar-se en l'hegemonia que obtindrà si Yahoo o Microsoft no li planten cara seriosament

Existeixen moltes empreses en la línea de YouTube que estan intentant atreure i fidelitzar a una massa suficient d'usuaris que justifiqui que algun dels grans jugadors els planti un xec en blanc damunt de la taula ... Moltes d'elles es frotrán la gran nata . Això no és cap secret.

En tot cas, nosaltres internautes, hem d'aprofitar els serveis que ens ofereixin i tenir en compte no oblidar: d'una banda llicenciar els continguts que generem (els continguts són un valor en la societat de la informació) i per altra banda ser conscients del poder que la nostra activitat en la web té. La matèria primera en el joc de la Web 2.0 és l'atenció de l'usuari i no hem de regalar-la.

Un site interessant, dins aquesta linea, és TiddlySpot.com un servei de hosting de Tiddlywikis (Tiddlywiki ja de per si és interessant, com sabeu els lectors d'aquest blog.. que SE que existiu i us saludo!) i aquesta gent no solament oferix un servei sinó que ha desenvolupat una tecnologia FOSS que permet enviar les dades d'un Tiddlywiki ( per definició locals) a un servidor. Per tant els desitjo que tinguin molta sort!!!!

Per la meva banda vaig a usar TiddlyWiki i TiddlySpot.com en alguns projectes privats i públics com aquest.

Ludo out

L'esforç de Moodle i el paper del dfwikiteam

2006-11-18T03:29:00.000-08:00

Aquesta matinada Martin Dougiamas ens ha passat un enllaç a un site que amida mètriques sobre el programari a partir de l'activitat en els repositorios de CVS.

Curiosament el tercer usuari en modificació de lineas de codi en tot Moodle.org és el dfwikiteam1. Això significa que els meus nens i *sobretodo el gran, enorme i immens Pigui (en la foto en un dels seus grans moments de treball)estan fent un treball tremend, que solament el projecte *wiki en si té un volum considerable i que anem pel bon camí...

Animo DFWikiteam que falta poco!!!!
Ludo out

I encara més... google pages

2006-11-18T00:17:00.000-08:00

Doncs si, Google ataca de nou. Avui he descobert un nou servei filantròpic de Google (que sumarem a l'omnipresent cercador, maps, groups, gmail, picasa, toolbar, blogger , les eines d'edició de text i full de càlcul, o moltes mes que se m'escapen)

Es tracta de Google Pages, una eina que recorda al Geocities de tota la vida. Geocities des de finals dels 90 ha estat el hosting gratuït de paginas web per excel·lència. Però Google ataca amb força, proporciona una interfície *AJAX acord a la moda del moment i permet en pocs minuts crear la teva pàgina. Cosa que Geocities ni funcionava ràpid ni era fàcil d'usar ni s' aconseguia massa cosa amb poc temps.

Jutgeu vosaltres. En una estoneta( 5 minuts) he creat el meu *pagina (copiant i pegant un poc) l'he publicat i he reportat un bug a Google.

He trigat més en explicar-lo aquí.

I us deixo amb un link a la pagina de prova creada.
La meva pagina a google pages

Ludo out

Una nueva vuelta de tuerca: Google pages

2006-11-18T00:07:00.000-08:00

Pues si, Google ataca de nuevo. Hoy he descubierto un nuevo servicio filantrópico de Google (que sumaremos al omnipresente buscador, maps, groups, gmail, picasa, toolbar, blogger , las herramientas de edición de texto y hoja de cálculo, o muchas mas que se me escapan)
Se trata de Google Pages, una herramienta que recuerda al Geocities de toda la vida. Geocities desde finales de los 90 ha sido el hosting gratuito de paginas web por excelencia. Pero Google ataca con fuerza, proporciona una interfaz AJAX acorde a la moda del momento y permite en pocos minutos crear tu pagina. Cosa que Geocities ni funcionaba rápido ni era fácil de usar ni se conseguia demasiada cosa con poco tiempo.
Juzgad vosotros. En un ratito ( 5 minutos) he creado mi pagina (copiando y pegando un poco) la he publicado y he reportado un bug a Google.
He tardado más en explicarlo aquí.
Y os dejo con un link a la pagina de prueba creada.Mi pagina en google pages
Ludo out

I l'aneguet de goma?

2006-11-17T02:01:00.000-08:00

Doncs sols falta l'aneguet de goma ...
El tecnogeek-isme esta fora de control... es la fi del mon!
Personalment seguire preferint llegir a la banyera encara que de tant en tant s'em mullin els fulls.
Ludo out

The Battle. Jorn Lande & Russell Allen

2006-11-08T23:29:00.000-08:00

Amantes del Rock Epico, del Rock y de lo Epico. Mi amigo, exiliado en las tierras de Malaga programando videojuegos, Fernando Claros de Luna (Alias Acos de Telebaris) me recomendó poco antes de pirarse pal sur este disco: The Battle.
Os corto y pedo en ingles el inicio de esta critica que he encontrado y comparto:

After listening to "The Battle" the first time I said to myself "this is too good to be true, there must be something wrong in here". But there wasn’t. You see "The Battle" is simply ONE OF THE BEST HARD ROCK ALBUMS released in the 00’s!!! What "New Jersey" (Bon Jovi, 1988), "Firehouse" (Firehouse, 1990), "Look What The Cat Dragged In" (Poison, 1986) were for the previous millennium, "The Battle" is for this one!

En fin, el disco es completamente recomendable y cuasi imprescindible en vuestro iPod o sucedaneo.
Ludo out.

Tiddlywiki integrat con el moodle new wiki... documentació

2006-11-08T11:51:00.000-08:00

He estat documentant una mica el tema del plugin, per motius que no acabo de tenir massa clars m'ho he currat tot en angles, però cre que amb tres imatges y un parell de links us en fareu una idea:
Allà van:
* Fichero a descargar y abrir desde tu ordenador
Foto 1

Foto 2

Y foto 3

Ludo out

Integració Moodle wiki Tiddlywiki

2006-10-31T00:07:00.000-08:00

Doncs si , els bojos del DFWikiteam estem integrant tiddlywiki amb wiki. L'Oriol Nieto i L'Alex Moreno estan fent una feina tremenda amb l'ajuda d'en Didac amb els parsers.
Ara com ara només tenim un plugin de tiddlywiki que permet importar pagines wiki del moodle (nwiki es clar ) en tiddlers...ja hem demanat ajuda a en Paco Riviere, profeta i traductor del tiddlywiki que ens dongui un cop de mà amb les traduccions.
Tal com estem tenim tanta feina que no podem ni traduir, i a més si ho fessim en Joan queralt ens renyaria
Ara com ara la integració consisteix en un Plugin que permet des d'un tiddlywiki importar les pàgines d'una wiki que es tingui al Moodle. El que fem bàsicament és conectar-nos a un servei que s'instal.la amb el nwiki amb qui el tiddlywiki es comunica. També fem la traducció de format dfwiki ( semblant al de wikipedia) al de tiddlywiki... que se l'han inventat per la ocasió.
Els futurs desenvolupaments consisteixen en posar seguretat al tema ( verificació de permisos d'accés al conextarse al servei ) i permetre fer el cami de tornada, és a dir passar els continguts del tiddlywiki al dfwiki.
Això podra permetre emportar-se les pàgines del wiki, modificar-les quan s'esta fora de linia i després tornar a pujar les pagines al moodle. Tenint en compte que tiddlywiki funciona sobre "minimo" (minimozilla) el futur navegador dels nostres pda's i telefons mòvils intel.ligents ... pot ser una eina molt útil...
Seguirem informant
Ludo out

La caixa musical de pandora

2006-10-25T23:15:00.000-07:00

Pandora és una d'aquests requisits (culinaris) que sorgeixen com bolets en el sotabosc de la Web 2.0 ( quina frasr més xula per a començar... és que a aquestes hores del matí el cafè entra directe a les venes).

Pandora és una "ràdio" web que sense posar anuncis solament toca la musica que a tu t'agrada. Fins i tot, i aquesta és la millor part, la música que encara no saps que t'agrada. Pandora et demana que li suggereixis un artista/grup o un titol de cançó. A partir d'aqui Pandora fa sonar, amb una qualitat acceptable (no tinc dades), cançons de l'estil que li acabes de suggerir, en una emissora personalitzada.

Posem un exemple:

Demano a Pandora que creï una nova estació de ràdio personalitzada. Li proposo "Clapton". Ara Pandora em pregunta si em refereixo a un nom d'artista o de cançó. Òbviament li dic que Artista. I ara em pregunta si em refereixo a Eric Clapton o (sorpresa) a "*BB King & *Eric Clapton" ja que aquest parell tenen un disc editat junts. Trio "BB King & Eric *lapton" i en la meva nova emissora ( sense anuncis ) comença a sonar el tema "*My heart beats like a hammer". Puc veure la portada del disc i dades de la cançó. Tinc un enllaç per a veure una descripció i critica sobre el disc i enllaços a blogs on parlen sobre aquest tema/disc. I a més ( ara no em sorprenc) em proposa que compri la cançó a Amazon.com o a iTunes.

Fins aqui bé. Però a més aPandore em demana si la cançó m'agrada o no. I quan la cançó acaba o la passo cap a davant OH yeah... qui em proposa Pandora i comença a sonar? doncs : John Mayal, amb una canço de la qual en puc veure els detalls aqui. Ara li dic que la cançó m'agrada i segueixo escoltant fins al final de la cançó. I comença a sonar un tema de Jimmie Vaughan ( el germà de Steve Ray) ...

Pandora no solament em posa la musica que m'agrada, sinó que em permet trobar nova musica que segurament em pot agradar, i puc llegir acosta, publicar en la meva pàgina personal en Pandora i escriure sobre això en el Blog de Pandora o aqui mateix llocs a això.

Espero que en disfruteu:-D

Ludo out

2006-10-23T01:50:00.000-07:00

Extraído de un forum de Moodle.org
subj:Soodle
por: Irene
Hola a todos y a todas,
Alguien ha oido acerca de soodle? Lo encontraréis en http://www.sloodle.com

SLoodle is a project tono integrate the VLE platform Moodle with the 3D world ofoff Second Life. Imagine a Moodle course that, if you wanted, could turn into a 3D interactive classroom with all your Moodle resources available to your students in the virtual world.

Sabéis de qué va?
sorprendida
Irene
----
Re: Soodle
por: Ludo
Hola Irene, no sabía nada de esto pero me he puesto el traje de neopreno y he surfeado un poco . Esto del SLoodle tiene esta pinta :
Second Life: es un mundo virtual , con más de un millón de usuarios regsitrats no es moco de pavo. Pero este mundo virtual que han creado no es un mundo mejor, sino que es un lugar tan "manifiestamente mejorable" como este dónde vivimos. En el sentido que es un lugar dónde con dinero del mundo real debes comprar dinero para moverte por second life, con ello puedes cromprar, edificar, trabajar y consumir.
De hecho he visto en http://secondlife.reuters.com graficos que la agencia reuters elabora sobre la cotización de esta moneda virtual con monedas de las de verdad... La gente esta tan enganchada que ahora hasta quieren montar los LMS en el mundo virtual... el desarrollo hecho por SLoodle es muy primario y chapucero, y no es open source...
El tema es interesante, no obstante, porque tarde o temprano los LMS habrán de presenbtarse en interficies 3D / RV ... seguro que cuando esto toque en moodle estaremos apunto
Marc
----
Re: Soodle
por: Irene
Uau, Marc! Gracias por la explicación, habremos de usmear algo más.
O sea, que habrá un moodle "real", que podremos utilizar más o menos como a+hora, y un de "virtual" que podremos utilizar a nuestra vida paralela? Es esto? Uf! Irene ---- Re: Soodle por Ludo (Marc Alier) - Monday, 23 October 2006, 10: Por el que he visto hay una aproximación un tanto matossera que el que hace es "mapejar" los contenidos del curso Moodle (real) en elementos "fisics" como mostradores, pizarras o proyectors VGA en aulas virtuales del SecondLife. Yo cuanto más me miro este Second Life menos gracia me hace. Este entorno RV está montado como negocio dónde tienen cabida los principios más bajos y me explico: * sólo al llegar a l ahome page de entrada te explican cuántos usuarios hay y cuántos dolars "de verdad" se han gastado en este mon virtual. La base del mon es la propiedad de la "tierra" y de las creaciones que tienen lugar, o sia que hacen una mezcla entre los derechos de autor y el derecho romano por montar un paradis neoliberal-tabla apocaliptic *usan el término "metaverse" usado por Neal Stephenson ( autor de criptonomicon y el ciclo barroco) a la novela postciberpunk Snowcrash... dónde se describe en plan apocaliptic lo patetic que puede ser una extensión global de algo como el second life con la ayuda de la mejoro de las interficies humano-máquina Según mi punto d evista la virtualidad aporta muchas ventajas y posibilidades, pero no pasan por escriturar el bytes ni por perder la función de realidad. De otro banda la posibilidad de utilizar las herramientas de realidad virtual por encabir una proyección del aula de moodle a un entorno 3D, SI que es una buena pensada. Sobre todo hace falta tener en cuenta que toda aula de Moodle presente o futura se debe poder beneficiar de las filigranas tecnológicas, como el 3D o el mucho más próximo AJAX, pero también debe coplir con criterios de accesibilidad. Entender una aula virtual del futuro (no demasiado llunya) como una proyección de una aula de Moodle, ya disenyada desde los principios filosóficos, como un espacio d etrobada y participación... es un acierto. Marc

Reaccio antitecnológica?

2006-10-21T09:01:00.000-07:00

Els telefons mòbils realment elteren els costums i les maneres socials...
Aquest video me l'han recomanat en unforum de professors

ASAI ... Voleu comentar-ho ?

Velocidad de escape

2006-10-16T10:47:00.001-07:00

Un blog interessant per als amants de la ciencia ficcó la tecnologia i aquestes coses.
Ludo out

Internostrum traductor català castellà

2006-10-16T00:25:00.000-07:00

Els cracks de la universitat d'alacant han desenvolupat l'aplicació online internostrum , un excel.lent traductor online català-castellà/catsellà-català. Personalment he convertit Internostrum en una eina de treballa cuotidiana: treballo més comode en català, però com que principalment vull comunicar i per tant com a més llengües pugui traduïr els meus escrits millor que millor.

Adicionalment la rutina de traduir el que escric amb internostrum, m'està aportant beneficis inesperats: com la formalització de la revisió d'allò que escric (internostrum és una eina collonuda però no ho tradueix tot correctament, sobretot determinades formes gramaticals poc comunes )... A més a més cada dia estic obligat a tenir més cura de l'ortografia quan escric perquè Intrenostrum no tradueix les faltes d'ortografia... un dia d'aquest en deixaré de fer ;-)

Ludo out
(ara vaig a traduir aquest post per penjar-lo al blog en castellà)

El cavaller de l' armadura brillant

2006-10-15T01:26:00.000-07:00

L'Eloy Lafuente,
(qui com jo adjunta al seu nom un pseudonim extrany: Stronk7 ?¿?) és el cavaller de l'armadura brillant defensor de la comunitat moodle. Aquest navarres resident a la Rioja és un autentic defensor del Open Source davant del Software Propietari, una persona preocupada i compromesa per l'aplicació coherent de les TIC a l'educació, i un tio collonut. Qui anava a a dir que el número dos de Moodle s'amaga per les espanyes...

Bé us poso un enllaç a la seva pàgina a i us convido a que el coneixeu en persona a la propera MoodleMoot a Extremadura. Ens hi veiem!!!

Ludo out

Integració amb tiddlywiki un pas previ a wikibook??

2006-10-14T03:04:00.000-07:00

Vejam,
l'Uri i l'Alex estàn fent una pencada tremenda amb el WikiBook. Pencada que pot arribar a ser frustrant perquè refer tot el wikibook pot ser una inbhumà i potser no sigui realment productiu diguem fins al març / abril 2007 quan el wikibook sigui "propietat" de nous projectistes del dfwikiteam. Ojo! no estic dient que no s'avançi, sino que segurament el desenvolupament del wikibook implica necessariament passar per una llarga temporada de versions alfa.
Però tenim un tema pendent que els desenvoluapments del wikibook poden facilitar i donar un èxit quasi immediat: la integració entre wiki i tiddlywiki (que ja fa temps que pregono i que la gent demana arreu).
Com es mecanitza això:
1. usant els webservices que ja han desenvolupat l'Uri i l'Alex.
2. afegint unplug-in a tiddlywiki.
Aném a explicar-ho més: Tiddlywiki ja te un plugin pèr importar tiddlers ( entrades wiki d'altres tiddywikis), OK?
http://www.tiddlytools.com/#ImportTiddlersPlugin

Es pot modificar aquest pluguin perque "parli" amb el webservice del wiki per llegir-ne les pàgines i importar els continguts que li molin.
3. Traduint (ja sigui desde el wiki(php) o desde tiddlywiki (javascript) el format dfwiki (mediawiki) al format tiddlywiki... a no ser que trobeu un plugin de tiddywiki que permeti treballar amb el format mediawiki, cosa que no m'extranyaria gens.
Va comentaris... que em sembla que tirarem per aqui...
es nota que m'he quedat el pont a treballar ??¿ Estic fatal!!!
Ludo out

Penelope=edudora+thunderbird

2006-10-13T09:07:00.000-07:00

Doncs ens diuen desde Castelló, que Eudora el mitic client de correu electrònic alliberarà el seu codi. El projecte en el que s'han embrancat consisteix en fusionar l'Eudora amb el Thunderbird per donar a llum un nou client que s'anomenarà Penelope.
Certament el Thunderbird tot i que és el millor client de correu que corre pel mon pot millorar molt la seva interficie d'usuari ( especialment les cerques ràpides de persones ) Que tinguin molta sort i que Ulises no trigui massa ;-)

http://www.eudora.com/press/2006/eudora-mozilla_final_10.11.06.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Eudora
http://en.wikipedia.org/wiki/Penelope_%28disambiguation%29

Animetal...el que hi ha per youtube

2006-10-12T11:28:00.000-07:00

En anteriors posts parlava de YouTube i la seva compra per part de google.
Senyors Google ha pagat 1600 milions de dolars per una web on es pot veure aixo!!!!!!

Us imagineu als Goblin city d'aquesta pinta a la propera festafib? Ni de coña XDDD

Orangoodle... the blog

Em quedaré al sofà d'en Tomàs

Me mudo de blog en catalàn… y planes de futuro blogger.

El SDK del iPhone canvia escenari del desenvolupament per a dispositius mòbils...

Compte amb el que tens al disc quan passis la frontera

NWiki vs OU Wiki: eleccions a Moodle.org

Els 300 , Frank Miller i jaume I el conqueridor.

Exclussiva: Ja sabem el nou producte que presentara Apple dimarts que vé a la MacWorld

Fotografies del X0 OLPC

Moodle pa que sus entereis d'una ves

Curs de seguretat informàtica sobre Moodle

Agregador dels feed dels blogs Macaires en català

Parlant del OLPC .. a Mossegalapoma.cat

El DFWikiteam està treballant en l'OLPC

Bloquejen l'accés a blogger desde la UPC, cada cop més a prop de xina

BCN Park: Maximitzem l'us de les places de parking a Barcelona

Trobada de Mac-eros dissabte 1 de desembre per la tarda

Presentació d’x3c, una xarxa internacional que promociona l’educació pel desenvolupament amb el suport de l’OLPC XO

Leopard Vid Tips a mossega la poma

Mossegant la poma

A qui regalem informació sobre nosaltres a canvi del caliu social que enyorem ?

Estandards a l'e-learning

Del Memex a HyperWords... el plug-in de firefox que canvia les regles del joc.

Orangoodle al podcast de mossega la poma

Vota per NWiki a Moodle 2,0

Podcast sobre Apple en català: Mossegalapoma:

Que son els RSS? Un altre video educatiu sobre la sindicació de continguts

Video educatiu que explica que és un wiki... doblat al castellà.

Perquè surten els ulls vermells a les fotografies amb flaix?

Desde el I congrés sobre educació sostenible de la UPC (part I)

TIC, desenvolupament sostenible i educació...

Els nens ho imiten tot

Usos educatius del wiki, patrons de disseny instruccional, i 2.

Descripció funcional dels wikis

Estic preparant un curs sobre Wikis en educació pels amics de la URV, i per això vaig publicant part de la documentació que vaig generant. El document ja donté enllaços al wiki en qüestió.

Descripció funcional del wiki

Procés Wiki bàsic

Edició pàgines Wiki

Llenguatge Wiki

Control de versions

Usos educatius del wiki: patrons de disseny educatiu

Traduit de http://edwiki.org/mw/index.php/Design_Patterns_for_EduWikis

Usos educatius del wiki

Nupedia o el fracàs del model burocràtic

Educació o colonització cultural corporativa

Coneixement lliure

Nova Catedra de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció,

Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

Wikis, Viquipedia educació.... iniciatives interessants

Jornades Reutilitza a la UPC... Ludo & Blo live

La festafib 2007...

Dels Formats oberts i els no tant oberts

Es ben facil contribuir a Viquipedia

Finalment sé que faig!

Ens espiaran els nostres propis ordinadors en el futur?

Pequè no s'implanta més programari lliure?

Nova versió del NWiki per a Moodle 1.7 i plans del DFwikiteam

Second Life, Web 3.0 i educació en el metavers

¿Que relevancia va a tener Secon Life en la siguiente evolución de la Web (3.0)?

Que maco és ser estimat!

Editant pàgines Wiki ... un video educatiu by Paco Riviere

El wiki un camino para el trabajo colaborativo en el aula....

Codi deonotògic per l'ensenyament de programari lliure

Avui hi he arribat... a la fi d'internet

The End of the Internet

Congratulations! This is the last page.

Sobre tecnologies de la informació aplicades al desenvolupament sostenible.

La societat de la informació i el desenvolupament.

Aeroport internacional a Barcelona ... fent campanya

NO em truquis avui al movil sisplau! Faig vaga

La Unió Europea Publica un Informe sobre el programari lliure i els seus avantatges

J2MEMicroDB Motor de Base de Dates Open Source desenvolupat a la UPC

Firefox més usat que IE però windows encara guanya de llarg... estadístiques casolanes

I-Legal portal amb informació legal sobre programari lliure

Educación para el desarrollo sostenible...i II

Educació Sostenible.... revisant el llibre

Integración Moodle nWiki con Tiddlywiki , importa/exporta y sincroniza

Integración Moodle - Tiddlywiki

ImportDFwikisPlugin

Dónde puedo conseguir el plugin y los scripts ?