Dels Formats oberts i els no tant oberts

La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.

El format .DOC del processador de textos de Microsoft és actualment un format estàndard de facto controlat per aquesta companyia. Quan hom envia fitxers en aquest format estan obligant al receptor a utilitzar aquesta aplicació privativa i única que llegeix aquest format correctament . Usant formats tancats (no oberts o lliures) per a compartir informació potencia la creació d’estàndards de facto, la qual cosa implica estendre els monopolis de programari i la dependència absoluta d'un únic proveidor de programari per a accedir a la nostra documentació.

Un àrea en la qual els formats són summament importants és la Internet. El World Wide Web Consortium (W3C) defineix els protocols, llenguatges i formats estandars per a la web. Però els fabricants de programari privatiu apliquen la tecnica anomenada Embrace, extend and extinguish que consisteix en començar utilitzant un estàndard obert, afegir-li extensions privatives per a crear un format expandit, “compatible” amb l'estàndard oficial, en nom d'una suposada innovació, per a després convertir-lo en l'estàndard de facto i acabar amb la competència.

Una pàgines web, per exemple, només es poden veure adequadament amb cert navegador, obliguen a les persones que vulguin veure-les a usar aquest programari. Si s’usen extensions propietàries, encara que siguin gratuïtes, s’obliga als altres a instal•lar programari privatiu i tancat per a veure els nostres continguts multimèdia.

El navegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
IceWeasel (que son unes mostel·les precioses).

Altres estratègies conegudes són integrar el programari en el sistema operatiu fent de tal manera que sigui impossible la competència (com és el cas de Windows Media Player, Internet Explorer, Outlook Express pel que hi ha hagut litigis arreu del mon) o no facilitar informació vital sobre el sistema a la competència perquè el seu programari funcioni pitjor que el propi. Si un fabricant convertís en imprescindible el seu programari per a usar la xarxa, la Internet estaria completament en les seves mans.

Ludo out

Part d'aquesta entrada estè extreta d'un article d'en Jordi Adell que no se ben bé on ha publicat i pèr això no el cito ;-)