Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

Després de rumiar-ho molt he arribat a una decisió per a la meva tesi: Passar olímpicament dels estàndards elearning... passo de SCORM, de IMS, de LAMS i especialment de OKI (encara que l'he d'implementar). A mig escriure tinc la justificació, i a mode de provocació ( per si no us n'heu adonat m'encanta provocar per generar debat i aixi aprendre jo alguna cosa pel cami, i perquè em va la marxa) aquí us poso una mica del que he escrit.

Una decisió de treball

Durant molts mesos en la planificació d’aquest treball ha estat pendent la tasca de realitzar un ampli estudi dels estàndards del e-learning. Finalment s’ha pres la decisió de no incloure aquest estudi. Aquest treball està guiat per identificar el potencial que la forma de treball del FLOSS i la cultura Open Source poden aportar a les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards de programació i els formats d’interoperatibilitat, després de treballar uns anys en el sector he arribat a la conclusió que la col·lecció d’estàndards específics del e-learning son quelcom a ignorar en aquest treball.

Els estàndards e-learning estan essent definits TOP-DOWN, en processos on es prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Els processos educatius que proposa aquest treball que s’apliquin usen els formats genèrics de les TIC, no específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponencia “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius”[Vivancos, 2005] son més optimistes en quant al paper dels estàndards en l’aplicació de les TIC a les TAC [Vivancos, 2007]. Però la meva opinió és que els estàndards educatius tal com s’estan plantejant plantejen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessàriament el model de distribució de programari privatiu.

Per tant en aquest treball no tractarem els estandars elearning en més profunditat i deixarem bibliografía de referència per al lector interessat...
Ale, Ludo out.