Ara publico a Mossegalapoma.cat

Ep!
A partir d'ara escriuré les meves entrades de blog en català a Mossegalapoma.cat, i continuaré escrivint en castella a Orangoodling.

viernes, octubre 19, 2007

Estandards a l'e-learning

Fa quatre dies debatíem amb en Jordi Adell a la MoodleMoot de Caceres si la implementació dels estàndards OKI i IMS IT(que estèm realitzant en el projecte Campus) tenen algún sentit o conduiran a alguna banda.
Aqui van algunes consideracions al respecte:

Dubtes sobre el sentit dels estàndards d’e-learning

Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards oberts les arquitectures d’interoperatibilitat, no s’ha de perdre de vista el fet que estàndards e-learning, com la majoria els estàndards, estan essent definits TOP-DOWN, en processos on consells de “savis” prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Un exemple d’aquest tipus de procés és l’arquitectura d’objectes d’aprenentatge (Learning Objects) que proposa basar els processos educatius en la difusió de continguts multimèdia construïts com a “matxhembrat” d’objectes educatius. Aquesta proposta fortament suportada per la industria dels continguts educatius (qui òbviament veu un possible mercat) ha generat prou soroll els darrers anys en congressos i publicacions sobre e-learning, fins que afortunadament la opinió general està adonant-se que pedagògicament no s’aguanta per enlloc, ni des dels plantejaments conductistes més pavlovians, donat que els continguts han de ser adequats als itineraris d’aprenentatge.

Sovint entitats més o menys prestigioses diuen que publiquen un estàndard, quan en realitat el que fan es propostes d’especificacions, arquitectures i formats de dades, res més. Son les comunitats d’usuaris, desenvolupadors, recercaries i empreses els que fan que determinada proposta sigui un estàndard o no. Per exemple la ISO va proposar els anys 90 l’“estàndard” d’arquitectura de xarxa OSI. No obstant usuaris, desenvolupadors i empreses van adoptar el protocol TCP/IP que és realment un estandard.

Davant aquest plantejament el manifesto per la cultura lliure (Free culture) diu.
The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure.
Free culture manifesto. http://freeculture.org/manifesto.php


Els processos educatius que a m'interessen son aquells que usen els formats genèrics de les TIC, no necessariament específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Segons Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes89, es a dir per a finalitats d’interoperabilitat. D’aquí que formats com SCORM hagin esdevingut un estàndard real: perquè ha estat implementat i adoptat. Malgrat jo personalment l'avorreixi.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponència “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius” son més optimistes en quant al paper dels estàndard en l’aplicació de les TIC a les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) . Però la meva opinió és que alguns estàndards educatius tal com s’estan plantejant suposen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessariament el model de distribució de programari privatiu.

En canvi protocols com OKI o IMS TI ( O el mateix Moodle network de Catalyst i l'API de webservices que el DFwikiteam programarà per a Moodle) en comptes d'encaixonar l'aprenentatge ofereixen possibilitats de col.laborar entre diversos sistemes i comunitats... que no és poc.

... Toooma rollo!!!

Ludo

2 comentarios:

Jordi Adell dijo...

Amen a quasi tot, hermano Ludo.

Segons Friesen (2004) SCORM es "pedagogía militar" (un oxímoron :-)

J.




Friesen, N. (2004). Three Objections to Learning Objects and E-learning Standards. En R. McGreal (Ed.), (2004). Online Education Using Learning Objects. London: Routledge.
http://www.learningspaces.org/n/papers/objections.html

__________

"The Great Thing About Standards Is There Are So Many To Choose From"

Ludo (Marc Alier) dijo...

Que gran ets Jordi!!!