Sobre tecnologies de la informació aplicades al desenvolupament sostenible.

Hola,
us torno a atacar amb un rollo sobre desenvolupament sostenible i TIC. Darrerament no me'n puc ocupar gaire del blog i us vaig posant alguns fragments dels esborranys de la tesi que vaig coent.
Espero que us sigui d'interès. I sisplau feu una ullada al meu darrer post sobre el documental "qui va matar el cotxe elèctric" al meu blog en castellà.
Ludo out

Partim de la premissa que la tecnologia és una de les eines essencials que tenim a disposició per aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és evident al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, i que manté ocupats sociòlegs i economistes tal com hem vist en parlar de societat de la informació a l’apartat 2.3.

Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d’una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l’entorn a ritmes accelerats. Per citar un exemple clar i recent: fa sols 10 anys la World Wide Web i la telefonia mòbil eren sols productes a l’abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana. Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC, també dits infotecnologies), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol tecnologia, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones/societat que la utilitzen.

El coneixement de l’eina, en aquest cas, és important per a saber si s’està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Un exemple de TIC aplicat al desenvolupament : la radio.

Quan parlem de TIC correm perill de pensar únicament en ordinadors, xarxes de fibra òptica, telefonia mòbil de cinquena generació, i alta tecnologia. Quan hi ha tecnologies molt més quotidianes i molt més madures com per exemple la radio poden ser d’una gran utilitat.

A través de la radio s’han aconseguit resultats impressionants per transmetre informació útil a gent pobre en situacions d’accés remot. Un estudi en 15 viles d’alta muntanya al Nepal va detectar receptors de radio a totes elles, on els grangers les escolten mentre treballen al cam. A Zambia existeix un programa de radio de divulgació sobre temes agraris amb 21.000 oients, el 90% dels quals declaren que els temes tractats son rellevants i més de la meitat asseguren que gràcies als programes han aconseguit millorar les seves collites. [Dodds, 1999].

Altres exemples:

In the Philippines, a partnership programme between UNESCO, the Danish International Development Agency and the Philippine government is providing local radio equipment and training to a number of remote villages. The project is designed to ensure that programming initiatives and content originate within the communities. According to UNESCO, the project has not only increased local business and agricultural productivity, but also resulted in the formation of civic organizations and more constructive dialogue with local officials.

Els aparells de radio l’empresa Baygen Freeplay funcionen sense bateries i son utilitzades de forma molt extensa per Organitzacions no Governamentals (ONG) com a element de suport a programes d’educació i ajuda humanitària.

El receptor de radio LifeLine està dissenyat per a accions

d’ajuda humanitària, es carrega per energia solar o se li dona corda.

El propi fundador de Moodle Martin Dougiamas explica com va obtenir la seva educació primària i secundaria a través d’un programa educatiu basat en la radio per poder arribar a les zones més remotes d’Australia.

My youth was spent as an isolated child in small desert towns in central Australia. Much of my school education was undertaken in distance mode via School of the Air, using CB radio. I had half-an-hour contact with a teacher per day, with several hours self-directed study using worksheets and projects.

[Dougiamas, 1998]

La radio és una eina molt valuosa a la hora de transmetre informació i alertar a la població. És el canal principal usat en campanyes d’informació sobre la SIDA o altres amenaces com la grip aviar, i d’haver existit coordinació i voluntat s’hagués pogut emprar per informar a la població de Sumatra de l’arribada inminent del Tsunami.

Atesa la utilitat que pot tenir una tecnologia tan quotidiana i madura com és la radio, que ja era present a la vida dels nostres besavis, cal ser conscients que les tecnologies necessàries per a fomentar el desenvolupament sostenible, i més en el camp de l’educació no s’han de desenvolupar, ja estan presents i disponibles. Sols cal pensar com utilitzar-les i saber fer-les arribar allà on calguin.

---