NWiki vs OU Wiki: eleccions a Moodle.org

Benvolguts,
com alguns sabeu, des de fa 3 anys estem treballant desde la UPC per desenvolupar un mòdul
Wiki per sustituir el wiki oficial del programari lliure educatiu Moodle. Ja fa temps que la
comunitat al voltant de Moodle.org ha assumit que cal canviar aquest mòdul.

Ara com ara hi ha dues aternatives, el wiki que hem desenvolupat a la UPC consegut com a NWiki
i el wiki desenvolupat per la Open University, conegut com a UO Wiki.
Els darrers ays els meus projectistes/becaris i jo hem dedicat molt esforç a desenvolupar aquest
mòdul i a donar suport als milers d'usuaris de la comunitat que ara com ara estan usant NWiki.

Es per això que us demano que participeu a la votació que s'ha plantejat a la comunitat Moodle.
Per votar cal que registreu un compte d'usuari a http://wiki.moodle.org i en el curs "Wiki Playground"
voteu a les dues enquestes sobre funcionalitats i codi.

Gracies per endavant

Marc Alier , alies Ludo

ps. Una explicació més emfatica d'aquesta votació, qe no deixo de compartir la fan els autentics autors
d'aquest mòdul wiki en els seus blocs
http://laveudet.blogspot.com/2008/02/nova-votaci-per-incloure-la-nwiki.html

Parlant del OLPC .. a Mossegalapoma.cat

En l’episodi 13 del Mossegalapoma.cat parlem sobre l’OLPC i altres coses que us poden interessar. Efecte polimer entre d’altres.

Versió MP3 MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

Versió iPOD MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

I no oblidem el Blog sobre OLPC a dfwikilabs.

El DFWikiteam està treballant en l'OLPC

Ja no és cap secret. ens hi hem posat a treballar. Estem començant a generar documentació i ja tenim alguna linia de codi. I espero aviadet tenir màquines i tot. Si vols estar al corrent d'aquesta nova aventura o vols col.laborar estarem a http://blogs.dfwikilabs.org/olpc

foto de la OLPC Install Party (foto extreta de la La veu de T)

Presentació d’x3c, una xarxa internacional que promociona l’educació pel desenvolupament amb el suport de l’OLPC XO

El proper divendres, 16 de novembre, a les 12:30 hores, a la Sala d’Actes de la FIB, es farà una presentació pública d’x3c, una xarxa formada per tres Càtedres UNESCO (UPC, Universitat d’Andorra –Principat d’Andorra-, i Université Toulouse 1 Sciences Sociales –França-) amb la finalitat de promocionar l’educació mitjançant la formació i la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

El primer projecte desenvolupat per la xarxa x3c serà dissenyar i experimentar un model per facilitar i afavorir l’ús del portàtil de baix cost OLPC XO en diferents països en vies de desenvolupament (en una primera fase seran Burkina Faso, Camerun i la República Dominicana).

El projecte OLPC (One Laptop Per Child) és una iniciativa sorgida del MediaLab del MIT. Pretén obtenir un ordinador portàtil amb prestacions suficients i amb un cost inferior als $100. Aquest projecte és una il·lustració de la utilització de l'ordinador i d’Internet en els sistemes d'ensenyament i de formació de massa, gràcies al seu cost poc elevat, a la seva autonomia i a la seva configuració per treballar en xarxa.

La valoració i l'extensió d'aquesta eina és un dels factors que les tres càtedres volen aprofitar per tal de potenciar la sinergia entre innovació tecnològica, innovació educativa i desenvolupament.

Entrades relacionades: Negroponte parla del OLPC
Campanya 2X1 OLPC (Blog Anibal de la Torre)

Estandards a l'e-learning

Fa quatre dies debatíem amb en Jordi Adell a la MoodleMoot de Caceres si la implementació dels estàndards OKI i IMS IT(que estèm realitzant en el projecte Campus) tenen algún sentit o conduiran a alguna banda.
Aqui van algunes consideracions al respecte:

Dubtes sobre el sentit dels estàndards d’e-learning

Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards oberts les arquitectures d’interoperatibilitat, no s’ha de perdre de vista el fet que estàndards e-learning, com la majoria els estàndards, estan essent definits TOP-DOWN, en processos on consells de “savis” prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Un exemple d’aquest tipus de procés és l’arquitectura d’objectes d’aprenentatge (Learning Objects) que proposa basar els processos educatius en la difusió de continguts multimèdia construïts com a “matxhembrat” d’objectes educatius. Aquesta proposta fortament suportada per la industria dels continguts educatius (qui òbviament veu un possible mercat) ha generat prou soroll els darrers anys en congressos i publicacions sobre e-learning, fins que afortunadament la opinió general està adonant-se que pedagògicament no s’aguanta per enlloc, ni des dels plantejaments conductistes més pavlovians, donat que els continguts han de ser adequats als itineraris d’aprenentatge.

Sovint entitats més o menys prestigioses diuen que publiquen un estàndard, quan en realitat el que fan es propostes d’especificacions, arquitectures i formats de dades, res més. Son les comunitats d’usuaris, desenvolupadors, recercaries i empreses els que fan que determinada proposta sigui un estàndard o no. Per exemple la ISO va proposar els anys 90 l’“estàndard” d’arquitectura de xarxa OSI. No obstant usuaris, desenvolupadors i empreses van adoptar el protocol TCP/IP que és realment un estandard.

Davant aquest plantejament el manifesto per la cultura lliure (Free culture) diu.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure.
Free culture manifesto. http://freeculture.org/manifesto.php

Els processos educatius que a m'interessen son aquells que usen els formats genèrics de les TIC, no necessariament específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Segons Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes89, es a dir per a finalitats d’interoperabilitat. D’aquí que formats com SCORM hagin esdevingut un estàndard real: perquè ha estat implementat i adoptat. Malgrat jo personalment l'avorreixi.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponència “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius” son més optimistes en quant al paper dels estàndard en l’aplicació de les TIC a les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) . Però la meva opinió és que alguns estàndards educatius tal com s’estan plantejant suposen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessariament el model de distribució de programari privatiu.

En canvi protocols com OKI o IMS TI ( O el mateix Moodle network de Catalyst i l'API de webservices que el DFwikiteam programarà per a Moodle) en comptes d'encaixonar l'aprenentatge ofereixen possibilitats de col.laborar entre diversos sistemes i comunitats... que no és poc.

... Toooma rollo!!!

Ludo

Vota per NWiki a Moodle 2,0

Això és una cridad de socors!!! ;-)

Us poso en antecedents. Passeu del pròxim paràgraf si ja sabeu que va.

Des de fa 3 anys dirigeixo un projecte de programari lliure que consisteix a desenvolupar un nou mòdul *Wiki para *Moodle (ja que el mòdul que inclou per defecte és unes escombraries , i a la banya amb el *politicamente correcte :-p ). Fruit d'aquest projecte han nascut dos mòduls: *DFWiki i *NWiki. *DFWiki és un *wiki alternatiu, que pot coexistir amb el mòdul estàndard. El mòdul *NWiki ( o *New *Wiki ) reemplaça el mòdul *wiki oficial (important tots els continguts que hagués).

Des de fa més d'un any que estem proposats com entrada en la distribució oficial de *Moodle. No obstant això, per diversos motius tècnics i sobretot per un excés de conservadorisme per part dels capos de Moodle, vam seguir en la *recamara.

Sembla ser que NWiki pot entrar en la futura versió 2.0 de Moodle. A aquest efecte s'ha obert una votació en el tracker de Moodle.

Si sou usuaris registrats de moodle.org i a bé teniu, us demano que em doneu con cop de mà i voteu per NWiki a la votació oberta al tracker ( És al menú Actions a la zona inferior esquerra d'aquesta pàgina web). I us dic gràcies.

Ludo

pg. més informació al moodle docs nwiki roadmap i en la web del projecte

Descripció funcional dels wikis

Estic preparant un curs sobre Wikis en educació pels amics de la URV, i per això vaig publicant part de la documentació que vaig generant. El document ja donté enllaços al wiki en qüestió.

Descripció funcional del wiki

TABLE OF CONTENTS

1. Procés Wiki bàsic
2. Edició pàgines Wiki
3. Llenguatge Wiki
4. Control de versions

Procés Wiki bàsic

Un Wiki? consisteix essencialment en una aplicació Web que permet visualitzar online un conjunt de pàgines (anomenades pàgines wiki) i permet que els usuaris editin al seu torn el contingut i creuen noves pàgines. Així amb un Wiki? tenim una eina de publicació, dició compartida i revisió de documents hipertext? molt fàcil d'usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web? i una connexió a Internet o la Intranet on resideixi el servidor Wiki? (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal·lat en un servidor).


Les pàgines Web s'escriuen en un llenguatge anomenat HTML (Llenguatge de Marques de Hipertext). L'usuari mig no necessita conèixer aquest llenguatge per a crear les seves pàgines, no és simple. Ward Cunninham? va proposar el 1995 usar un llenguatge molt simple que permetés descriure un document i poder concentrar-nos en el contingut. el va anomenar WML? (llenguatge de marques wiki). En realitat el llenguatge dissenyat per Ward Cunninham? fou sols el primer d'una llista de diferents llenguatges wiki i dialectes d'aquests.






Les pàgines Web? s'escriuen en el llenguatge HTML?. L'usuari genèric no necessita conèixer aquest llenguatge perquè no és simple. Cunningham? va proposar usar un llenguatge tan simple com fos possible. Llavors va escriure un programa emmagatzemava el text que l’usuari entrava en la base de dades i que després que traduia al llenguatge HTML? per generar pàgines Web?. Wiki-wiki, significa “ràpid” en llengua hawaiana, i com que aquesta és la forma més rápida de generar una página web, Kunighan? va anomenar Wiki a l’invent.

Edició pàgines Wiki

Qualsevol usuari pot decidir editar el contingut d’una página

Wiki i modificar-ne el contingut. Quan un usuari edita una página

wiki veurá el codi en format Wiki, no en HTML.  

Ward Cunningham? va definir un llenguatge de marques Wiki però des de llavors gairebé cada nou “motor wiki” (wiki engine: programari que gestiona un Wiki) defineix el seu propi dialecte del llenguatge wiki. A partir d’ara ens referirem al llenguatge wiki com a WML? (wiki markup language) malgrat no existeixi tal llenguatge sinó múltiples intrepretacions d’allò que ha de ser el WML? (fins hi tot hi ha programari que implementa el mecanisme Wiki sobre editors WYSIWYG que treballed directament en HTML o XML).

Llenguatge Wiki

El WML incorpora una eina per referenciar altres págines dins la mateixa Wiki (wikilinks). La primera solució per a implementar això foren les paraules en CamelCase. El format CamelCase consisteix en escriure una paraula amb majúscules intercalades entre minúscules. En trobar una paraula en CamelCase el motor Wiki interpreta que la paraula fa referència a una altre página del wiki i crea el link automáticament. A mesura que els Wikis han anat evolucionant el CamelCase s’ha anat abandonant per la costum de posar mots entre dobles claus “ …?” seguint l’estandar que Wikipedia? ha marcat.

Control de versions

Per acabar de descriure un sistema Wiki manca una característica fonamental. Un sistema Wiki? ideal és un sistema obert, en el que tot usuari pot editar i modificar els continguts. Aquest model no funcionaria sinó quedés registrat cada canvi que es fa en el sistema i es poguessin recuperar les pèrdues de dades que es pugin per error o intencionadament. Un motor Wiki ha d’incorporar un mecanisme que permeti consultar el registre històric de les modificacions de cada pàgina, consultar cada página tal com era, analitzar les diferencies entre versions per veure què ha canviat i que no, i eventualment desfer els canvis fets per un usuari.


Les pàgines d’un Wiki constitueixen un document hipertext, que un grup d’usuaris pot consultar, editar i ampliar simultàniament. Així en un Wiki tenim una eina de publicació, edició compartida i revisió de documents hipertext molt fàcil d’usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web i una connexió a Internet o la Intranet on aquest el servidor Wiki (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal•lat en un servidor).




Els motors wiki permeten veure la evolució de cada pàgina wiki. Podem veure quantes edicions s’han fet d’una pàgina i qui les ha fet. També es pot accedir al contingut de la pàgina de cada versió. El motor wiki permet restaurar una versió, desfent tots els canvis posteriors. Alguns motors wikis avançats permeten comparar visualment les diferències entre dues versions d’una pàgina. Això permet traçar quins canvis hi ha hagut i valorar la aportació de cada usuari. Una eina molt util en activitats que requereixen que es faci una valoració de la participació, com l’us en entorns docents.




El wiki de Moodle permet visualitzar les diferències de dos maneres, linia a linia o remarcant en color el que s’ha afegit o elimninat.

Coneixement lliure

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.


Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.

Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out

Jornades Reutilitza a la UPC... Ludo & Blo live

El proper dijous 17 de Maig de 2007 a l'aula Master de la UPC (planta baixa edifici A3 al costat de la CUP - UPC ) tindrà lloc la segona jornada de les Jornades Reutilitza dedicades a les TIC i el desenvolupament sostenible. Veieu el programa.
El meu amic, ex-professor, company, director de tesi doctoral, editor de ciència ficció , i comissionat per la sostenibilitat de la UPC en Miquel Barceló i Garcia xerrarà sobre sostenibilitat a la UPC i una mica després jo mateix parlaré una mica de desenvolupament sostenible , educació, programari lliure, Moodle i potser wikis... ja veurem.
Us hi espero
Ludo

Dels Formats oberts i els no tant oberts

La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.

El format .DOC del processador de textos de Microsoft és actualment un format estàndard de facto controlat per aquesta companyia. Quan hom envia fitxers en aquest format estan obligant al receptor a utilitzar aquesta aplicació privativa i única que llegeix aquest format correctament . Usant formats tancats (no oberts o lliures) per a compartir informació potencia la creació d’estàndards de facto, la qual cosa implica estendre els monopolis de programari i la dependència absoluta d'un únic proveidor de programari per a accedir a la nostra documentació.

Un àrea en la qual els formats són summament importants és la Internet. El World Wide Web Consortium (W3C) defineix els protocols, llenguatges i formats estandars per a la web. Però els fabricants de programari privatiu apliquen la tecnica anomenada Embrace, extend and extinguish que consisteix en començar utilitzant un estàndard obert, afegir-li extensions privatives per a crear un format expandit, “compatible” amb l'estàndard oficial, en nom d'una suposada innovació, per a després convertir-lo en l'estàndard de facto i acabar amb la competència.

Una pàgines web, per exemple, només es poden veure adequadament amb cert navegador, obliguen a les persones que vulguin veure-les a usar aquest programari. Si s’usen extensions propietàries, encara que siguin gratuïtes, s’obliga als altres a instal•lar programari privatiu i tancat per a veure els nostres continguts multimèdia.

El navegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
IceWeasel (que son unes mostel·les precioses).

Altres estratègies conegudes són integrar el programari en el sistema operatiu fent de tal manera que sigui impossible la competència (com és el cas de Windows Media Player, Internet Explorer, Outlook Express pel que hi ha hagut litigis arreu del mon) o no facilitar informació vital sobre el sistema a la competència perquè el seu programari funcioni pitjor que el propi. Si un fabricant convertís en imprescindible el seu programari per a usar la xarxa, la Internet estaria completament en les seves mans.

Ludo out

Part d'aquesta entrada estè extreta d'un article d'en Jordi Adell que no se ben bé on ha publicat i pèr això no el cito ;-)

Pequè no s'implanta més programari lliure?

Malgrat la Open Source Initiative (OSI) vulgui mantenir el programari lliure en la part tècnica de l’equació, el cert és que, tal com planteja i promou la FSF, el terme “programari lliure” (Free software) té un pes polític que pot conduir a la presa de decisions tècniques basades en raonaments no tècnics. Ja sigui en un sentit o en un altre.

És cert que el programari lliure ha aconseguit posar a disposició universal un programari d’alta qualitat i seguretat. Però ni s’ha aconseguit que tot el programari sigui lliure, ni s’ha aconseguit que el programari lliure estigui a disposició de qualsevol usuari. El cost d’accés o la disponibilitat del codi font no son les úniques barreres d’accés al programari.

La facilitat d’us (usabilitat) i d’accés per a discapacitats (accessibilitat) son factors importants a tenir en compte en el moment d’adoptar una plataforma de programari, i sovint assignatures pendents del programari lliure. Els usuaris d'informàtica arrosseguen una inèrcia en l’hàbit d’us del programari amb que han après a fer anar els ordinadors. I aquest programari és propietari.

La introducció en una organització del programari lliure de forma obligatòria per decisió presa “des de dalt” pot ser una mala estratègia sinó és acompanyada per accions de formació, conscienciació dels usuaris i d’una parametrització del programari a usar per adaptar-lo a les necessitats especifiques de l’entorn on s’ha d’implantar.

La introducció d’un nou programari i forma de treballar causa inevitablement un rebuig en els usuaris. Es canvien els processos de treball, les interfícies i, per llei de Murphy, les antigues funcionalitats que el nou sistema no implementi seran les que els usuaris trobaran a faltar més.

Per tant si es vol apostar per l’adopció de programari lliure cal considerar implantacions progressives ( per això molts projectes de programari lliure ofereixen versions per a Windows ), combinades amb campanyes de capacitació dels usuaris i abduir els usuaris atraient-los amb noves funcionalitats i millores. Malauradament aquesta serà també l’estratègia dels fabricants de programari propietari, que ofereixen noves funcionalitats i programari de franc (que no lliure).

Actualment l’assignatura lliure el programari és la facilitat d’us i configuració del sistema operatiu Linux, esglaó que impedeix que molts usuaris no experts accedeixin al programari lliure.

Ludo out

Codi deonotògic per l'ensenyament de programari lliure

Els responsables del Màster en Enginyeria del Programari Lliure de la universitat de Lleida, han creat Codi Deontològic per regir-se.

Un codi deontològic s'estableix com el conjunt de principis i regles ètiques que inspiren i guien la conducta d'un professional.

Poeu trobar el document original a http://www.eup.udl.es/infoacad/master_pl/codi_deontologic.pdf
i us en recomano llegir el preàmbul.

1. Els aspectes socials i positius que han caracteritzat el programari lliure, com són la llibertat a escollir, el criticisme, la col·laboració i la solidaritat, han d'impregnar el caràcter del màster en totes les seves vessants, i han de ser igualment traslladats a l'alumne
2. El docent ha d'informar i conèixer el marc legal en el que ens movem, i en cap cas, incentivar i/o justificar cap mena de pràctica il·legal, particularment en aquells aspectes referents a la còpia, distribució i alteració de propietat intel·lectual.
3. Les dades i els estudis objectius guiaran qualsevol judici de valor que s'emeti sobre la qualitat de les eines, sistemes i/o màquines
4. Tota documentació lliurada o sol·licitada a l'alumne haurà de ser en formats oberts, garantint així la independència de l'aplicació i la llibertat a escollir les eines més adients
5. La docència que empri programari de suport s'impartirà emprant eines de codi obert, de manera que tot treball requerit a l'alumne ha de poder-se realitzar emprant eines i sistemes de codi obert, assegurant que l'alumne disposa allà on sigui de les eines i sistemes necessaris
6. D'igual forma, i d'acord amb el punt anterior, el professorat i el centre vetllaran perquè les instal·lacions informàtiques a disposició de l'alumne disposin de les eines i sistemes de codi obert adients per dur a terme les tasques encomanades
7. Tot material docent elaborat pel professorat del màster i destinat al màster haurà de ser publicat sota les condicions d'una llicència no restrictiva, com per exemple Creative Commons, i així haurà de figurar tant en els propis continguts com en els camps d'informació que el campus digital disposa a tal efecte
8. Els treballs final de carrera que resultin en generació de codi seran lliurats amb una llicència acceptada per la FSF (Free Software Foundation), tal i com contempla la secció IV.2 de la “Normativa sobre la protecció dels resultats de les activitats de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (propietat industrial i intel·lectual) a la Universitat de Lleida”.

Tot i que em congratulo de la idea i m'agrada força el codi, no puc dir que subscribeixi al 100% el codi, en especial el punt 2 que és excessivament políticament correcte. No crec que un codi ètic hagi de sotmetre's a la legalitat, donat que la ètica i les lleis no estan necessàriament de la mateixa part. Les lleis s'han de poder analitzar estudiar, debatre, interpretar i posar en dubte la seva adequació ètica. I en dir : " i en cap cas, incentivar i/o justificar cap mena de pràctica il·legal, particularment en aquells aspectes referents a la còpia, distribució i alteració de propietat intel·lectual." estem fent un "pre-emptive strike" a qualsevol debat relatiu aquesta temàtica.... Quan s'aprovin les lleis sobre patents de programari tampoc podrem escriure programes que les infringeixin?

Saludo i felicito la iniciativa, alhora que lamento la manca de coratge

Ludo out

La Unió Europea Publica un Informe sobre el programari lliure i els seus avantatges

I m'arriba a través de la llista de mail de la càtedra de programari lliure de la UPC:

La Comissió Europea ha publicat un informe sobre els avantatges d'utilitzar programari de codi obert en el sector empresarial europeu. L'estudi ha estat liderat per la Universitat de Nacions Unides de Maastricht Centre d'Investigació i Formació Social i Econòmica sobre Innovació i Tecnologia.
http://ec.europa.eu/enterprise/ict/policy/doc/2006-11-20-flossimpact.pdf

Quin horror.. ara m'hauré de llegir 400 pagines més per la meva tesi :-(((( això no s'acabarà mai :_(
Ludo out ( que tinc molt per llegir)

J2MEMicroDB Motor de Base de Dates Open Source desenvolupat a la UPC

Des de fa un any a la UPC hem estat desenvolupant un motor de bases de dades per a J2ME.

Davant aquesta informació poden aparèixer 2 preguntes :
1. Fantastic i què?
2. Fantastico i això que és i perquè serveix?

Pels s'hagin fet la primera pregunta els remeto a una notícia molt més interessant sobre un nen xinès que mata pollastres a crits.

Aquí contesto als que s'hagin fet la segona pregunta i potser tinguin la notícia dels pollastres a una pestanya aquí al costat. J2ME (Java 2 Micro Edition) , és un llenguatge de programació que permet als desenvolupadors programar per a la majoria de telèfons i PDA's. Sempre que el vostre operador no ho impedeixi, el vostre telèfon podrà executar programes fets en aquest llenguatge, la qual cosa té un gran potencial. J2ME és de lliure ús ( encara que encara no és Open Source ) pel que un programador pot descarregar-se gratis els kits de desenvolupament de java.sun.com o altres llocs com les webs de Nokia o Ericson.

El problema és que es tracta d'un kit de desenvolupament molt limitat i si un programador algú vol fer una mica extraordinari com ... no sé... emmagatzemar dades persistents en un arxiu, llavors ha de començar a gestionar els fitxers a nivell de byte. I això és molt bonic i meravellós, permet al programador un control total, però és el que es diu tècnicament "un rollo" . Si volem guardar dades estructurades com registres d'una base de dades, hem d'escriure molt codi, i això duu temps de codificar, provar i mantenir.

Per això hem desenvolupat una sèrie de llibreries, el que es coneix com API ( Application Programming Interface), que permeten al programador de J2EM tractar amb fitxers estructurats (que guarden objectes), amb una capa relacional (per a guardar taules com la d'una base de dades normal), amb indexació amb BTree (si no sabeu no pregunteu, no importa però és guay) i fins i tot una capa (*)que executa "query's SQL" (si, això del select from where ).

El cas es que hem desenvolupat aquestes API's i les hem fet publiques baixos llicència GPL a la nostra web on donem una visió més tècnica.

Fins a la data no existeix res de semblant, almenys que sigui programari lliure o codi obert. Aquest projecte ha estat liderat per Maria José Casany, Pablo Casado i un servidor i han participat els estudiants de projecte de fi de carrera Núria Lara, Jose Antonio Rodriguez, Yolanda Vigil, Miquel Teruel (risitas) a més dels alumnes de la primera edició del Postgrau de desenvolupament d'aplicacions Mòbils i PDA's que perpetrem a la UPC.

A la cuina tenim una part de l'invent que també permet obtenir i enviar dades d'un servidor de bases de dades ( jo que sé un mysql o un Oracle) i estem desenvolupant algunes joguines com una eina per a llegir els fòrums del Moodle des del mòbil.
Ja sabeu , per a més informació J2MEMIcroDB...
Ludo out
* Es que lo de les APIS com esl ogres i les cebes va per capes.

Firefox més usat que IE però windows encara guanya de llarg... estadístiques casolanes

Aquí us presento unes dades que he recopilat de 3 web sites que administro. Os mostro una comparativa del browsers i sistemes operatius que fas servir els visitants d'aquestes webs. La mostra sols té 25.000 visitants, pel que no és massa muy significativa pel que fa a Internet. Però la Web 2.0 va de "la llarga cula"... i aquestes 3 webs formen part d'aquesta cua... o sia que son petites però no despreciables
Espero que us sigui d'interès o/o utilitat.
Ludo out

I-Legal portal amb informació legal sobre programari lliure

La Càtedra de programari lliure (www.cpl.upc.edu ) de la UPC ha engegat fa un mes el portal i-legal on oferix informació i assessorament. La iniciativa aquesta liderada per la incansable Eulalia Formentí (en la foto) i per Malcom Bain de el bufete LegisTics. El Portal en castellà i català ens oferiex als desenvolupadors de programari lliure una informació molt valuosa si volem distribuir el nostre programari sense complicacions.
http://legal.cpl.upc.edu/
Ludo out

Sobre TIC , desenvoluapment i programari lliure... una mica de rollo a mitja setmana.

Fa uns dies que no dic res al blog en català. Noi, això va com va. avui vull compartir amb vosaltres una versió inicial a la introducció del capitol sobre TIC i Desenvolupament Sostenible de la meva tesi en gestació.
Qualsevol comentari serà benvingut i agrait.
Ludo out
----------

Introducció

La tecnologia és un dels factors que poden influir en aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és una evidència al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, que actualment es pot considerar quasi revolució. Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d'una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l'entorn a ritmes accelerats. Dins la nostre pròpia experiència fa sols 10 anys la World Wide Web o la telefonia mòbil eren sols productes a l'abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana . Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC, també dits infotecnologíes), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol eina, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones que la utilitzen.

El coneixement de l'eina, en aquest cas, és important per a saber si s'està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Les TIC

Les TIC son la unió de tres tecnologies: les telecomunicacions, els ordinadors i el software o programari. El potencial de les TIC ve donada per la sinergia de les tres. La característica principal comú a les dos primeres tecnologies, les comunicacions i els computadors, és que tenen un componen material molt important.

El hardware - maquinari, i les infraestructures de comunicacions.

El hardware o maquinari i les infraestructures de comunicacions son la part física i visible de les TIC, son els ginys que necessitem per accedir al mon d'idees virtuals que alguns anomenen ciber-espai . El hardware ens envolta arreu on anem, cada dia més imperceptible i ubiquí en la seva omnipresència, tant que fins hi tot el portem amb nosaltres en forma de telèfons mòbils, reproductors de música, rellotges, PDA', videoconsoles, navegadors GPS, marcapassos o velocímetres a la bicicleta tot terreny. Com pot tota aquesta ferralla pot influir en la sostenibilitat és un camp de recerca important. Cal trobar respostes aviat a tota una sèrie d'interrogants: Com fer arribar les comunicacions de forma equitable a tot arreu?
Com evitar els components nocius del maquinari(com els metalls pesats) i reciclar aquest material ? Hi ha alguna alternativa al model d'obsolescència planificada que ens "obliga" a canviar d'ordinador i telefon cada pocs anys ? Es pot re-aprofitar tot el maquinari que substituïm per la darrera novetat, allargant-ne el cicle d'utilitat i fomentant el desenvolupament a col.lectius menys privilegiats? Quines infraestructures organitzatives cal per mecanitzar i fer rutllar aquest re aprofitament ? O el que cal és construir maquinari de baix cost.

El software - programari

El programari o software, per la seva banda, és un element immaterial. No contamina i la seva reproducció -duplicació- té un cost menyspreable. No obstant el seu disseny i qualitat afecten a incomptables processos de la activitat humana, i per tant el seu impacte s'ha de tenir molt en compte a molts nivells. La forma en que es desenvolupa ( el programari no es produeix , es desenvolupa ), es distribueix i es manté tenen un impacte social i cultural que s'ha de tenir en compte.

L'economia del programari (i el contingut digital)

Si hom te dues pomes i en dona una a un altre, llavors hom es queda sols amb una poma i n'ha perdut una (i potser ha fet un amic o ha guanyat uns calerons amb la transacció). Però si hom té dos peces de programari ( o continguts digitals ) i els dona a un altre llavors tots dos tenen dues peces de programari.

Aquesta diferencia entre pomes ( o qualsevol bé material ) i el programari dona resultats sorprenents quan apliquem el concepte (ètic i econòmic) de valor a les coses:

Un col·leccionista de segells creia que tenia un segell únic al món. Un dia va esbrinar que existia un altre segell igual que el seu en mans d'un altre col·leccionista. El primer co.leccionista va comprar el segon segell a l'altre col.col·leccionista. Quan va tenir els dos segells en el seu poder en va cremar un dels dos. Així tenia un segell únic al món, quelcom més valuós que tots dos segells per separat ja que no eren únics.

El valor econòmic esta relacionat amb la seva escassesa, quan hom disfruta del recurs els altres en deixen de disfrutar.

Però la utilitat social del programari està sols limitada per la possibilitat de distribució d'aquest programari. Si aquesta distribució es fa de forma lliure, el seu potencial d'utilitat social és il·limitat.

El concepte de llicencia del programari apareix com a eina per fomentar l'aparició d'una industria de desenvolupament de Software. El programari no es duplica, sinó que se'n cedeix el dret d'us per a uns propòsits i condicions estipulades. Amb aquestes regles del joc podem aplicar les regles dels recursos escassos. Jo tinc dues llicencies d'us i tu no. Si te'n cedeixo una, sols me'n queda una.

Quan el programari es distribueix lliurement la utilitat social d'aquest és il·limitada. Però si es distribueix amb el seu codi font; de forma que hom pot modificar lo, millorar-lo i adaptar-lo; llavors en comptes d'existir un únic desenvolupador ( o empresa desenvolupadora ) hi ha una xarxa de desenvolupadors col.laboren desenvolupant el programari i fent-ne versions i adaptacions. La llei de Metcalf ens diu que la utilitat d'una xarxa social és proporcional al quadrat dels seus usuaris. Així doncs, la qualitat del procés de desenvolupament del software es veu beneficiada per aquesta llei.

Hi ha un canvi de regles del joc on si jo tinc dos programes i et dono els dos programes, junts col.laborarem a millorar, ampliar i pensar com podem aprofitar aquests programes. I tenim més que dos programes.

sostenibilitat, teoria de jocs y software lliure

El dimecres de la setmana passada vaig assistir a les la primera de les Jornades "Univers lliure" organitzades per la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació de la "Generalitat de Catalunya". L'esdeveniment va ser un èxit i personalment crec que ho vaig aprofitar a diferents nivells.

Però el que vull comentar és "la perla" de la jornada que per motius de *parkingware vaig estar a punt de perdre'm: el keynote inicial del Doctor Javier Bustamante sobre Sostenibilitat teoria de jocs i programari lliure. Bustamante és un d'aquests que realment té habilitat comunicativa i sap captivar l'audiència. Atès que aquesta és una de les habilitats que intento conrear, la comunicació oral i escrita, solc apreciar les "*performances" realment bones amb el delit d'un catador de vins. Però a més de l'habilitat comunicativa de Bustamante el discurs que ens duia és realment interessant ja que ens va venir a explicar on es troben les fallades de la racionalitat, la necessitat social del comportament ètic que duu a la cooperació i com aquesta cooperació es troba en el món del programari lliure.
No entraré en els detalls per a no xafar res.
En el següent enllaç teniu el vídeo i les dispositives de la presentació. http://www.lafarga.cat/universlliure
Que ho gaudiu.
Ludo out

Mobile AJAX? Antes de correr aprendamos a caminar...con J2ME

El fenomen de la Web 2.0 ( que ja comença a cansar) i la consolidació d'AJAX ( Javascript asíncron més XML) com la seva plataforma de desenvolupament insígnia, està deslligant les eufòries dels més pintats.

Alguns il·luminats ja prediquen el Mobile Web 2.0 i fins i tot vaticinen amb una arrogància digna del Capità del Titanic ( !Icebergs al meu! ) que AJAX reemplaçarà a J2M'i XHTML com plataforma de desenvolupament per a l'aplicacions mòbils.

Segurament a aquests auto ungits Gurús no els falta raó. AJAX avui dia és una gran tecnologia per a desenvolupar aplicacions contra un client web universal que es comunica asíncronament (és a dir sense recarregar la pàgina) amb webservices que s'executen en un servidor segur. I en un futur, diguem 5 anys vista, les comunicacions sense fils permetran una disponibilitat cuasi permanent de la connexió a preus semblants (o integrats ) a les ADSL que avui sofrim. Llavors el desenvolupament d'aplicacions mòbils es limités al desenvolupament aplicacions web tenint (i molt) en compte les limitacions d'accessibilitat de les pantalles diminutes d'aquestes andròmines.
Però això no va a succeir avui.

Les connexions que tenim a la nostra disposició són lentes, cares i la infraestructura no aquesta preparat per a tenir 40 milions d'usuaris de telèfon mòbil navegant la Mobile Web 2.0...

La velocitat de les connexions és limitada i solament arriba a les velocitats dels fullets que (hostesses esculturals reparteixen en els aeroports) quan s'usen serveis de streaming de video o àudio, però no s'aconsegueixen quan el trafico és Web o Wap, moment en el qual la latència ens porta reminiscències dels anys 90 i els mòdems de 33 kbps. També ens recordem del temps que demanàvem tarifa plana en els fòrums. Tornarem a demanar-la.


La capacitat de procés dels dispositius augmenta, però també ho fa el consum de bateria. Els propietaris de flamants mòbils 3G em comenten: abans la bateria em durava una setmana. Això ha passat a la història. I la seguretat de les dades en les lineas sense fils ? Com està la criptografia en AJAX ? (ho desconec, no és una pregunta retòrica)

Google ( sempre google... sempre google) fa poc ha alliberat una versió mobile de Google Maps i de Gmail implementades en J2EM (JAva 2 Micro Edition) demostrant la rodonesa del circulo: Deixem el Mobile Ajax per els Gurús i dediquem nos a fer aplicacions que funcionin avui i aportin valor. Doncs bé per Google!

J2EM funciona en la majoria dels mòbils del parc ( fins i tot Palm distribueix sense cost la maquina virtual per als smartphones (treo 650 - 680 - i aquest engendro anomenat treo 750 ) que no ho inclouen de sèrie. Amb el que no van a haver d'esperar que Mozilla tingui llesta uneixi versió estable de Minimo per a un sistema operatiu que no sigui Windows Mobile....

Dintre d'aquest escenari el DFWikiteam té alguna cosa que dir? Doncs clar que si!!! Des de fa uns mesos hem estat desenvolupant una llibreria J2EM que permet gestionar la persistència en dispositius mòbils com si tinguéssim un servidor (cutrecillo això si) de bases de dades en el propi telèfon. Com tot el nostre treball alliberem aquesta llibreria sota llicència GPL i la documentació amb llicencia Creative Commons i aquesta disponible aqui.

Com a millores estem desenvolupant un motor SQL per a accedir a les taules i indexos de tipus Btree. A més estem preparant unes micro aplicacions per a accedir des del telèfon mòbil al fòrum, el glossari i el wiki de Moodle.

Qui en dóna més?

Ludo out

Paisatges de la Web 2.0

El fenomen Web 2.0 a més d'implicar certs canvis en la forma de crear i experimentar la WWW ( que per altra banda es ja havien produït abans que els Gurús de Oreilly parlessin de Web 2.0) comporta amb si una segona bombolla tecnològica vinculada a la web. Estan apareixent com bolets sites web on oferixen "de gratix" serveis que fa pocs anys hagués estat impensable disposar pagant.

L'exemple paradigmàtic és YouTube. Recentment adquirida per Google per una pasta infecta (ja comentat en aquest blog el mes passat) YouTube oferei, com tots sabem ja, hosting de fitxers de vídeo.... I això és alguna cosa molt car!!! D'una banda, l'espai en disc costa diners, i no em refereixo als discos que podem muntar en els nostres PC's de sobretaula a 50 o 60€ diversos centenars de Gigues; sinó a discos durs de servidors amb alta disponibilitat i còpies de seguretat automatizades... Per altra banda, la factura de transferència de dades de YouTube no ha de ser petita... Les autopistes de la informació també tenen peatges!

YouTube no tenia model de negoci, no cobrava per cap servei estalvi pels anuncis GoogleAddSense, els quals no aconseguien justificar les factures de YouTube. Però l'objectiu de YouTube no era ésser rendible sinó crear un producte: una marca, i vendre'l al millor postor. Si pot ser Google. Qui té pasta i no li importa gastar-la per a posicionar-se en l'hegemonia que obtindrà si Yahoo o Microsoft no li planten cara seriosament

Existeixen moltes empreses en la línea de YouTube que estan intentant atreure i fidelitzar a una massa suficient d'usuaris que justifiqui que algun dels grans jugadors els planti un xec en blanc damunt de la taula ... Moltes d'elles es frotrán la gran nata . Això no és cap secret.

En tot cas, nosaltres internautes, hem d'aprofitar els serveis que ens ofereixin i tenir en compte no oblidar: d'una banda llicenciar els continguts que generem (els continguts són un valor en la societat de la informació) i per altra banda ser conscients del poder que la nostra activitat en la web té. La matèria primera en el joc de la Web 2.0 és l'atenció de l'usuari i no hem de regalar-la.

Un site interessant, dins aquesta linea, és TiddlySpot.com un servei de hosting de Tiddlywikis (Tiddlywiki ja de per si és interessant, com sabeu els lectors d'aquest blog.. que SE que existiu i us saludo!) i aquesta gent no solament oferix un servei sinó que ha desenvolupat una tecnologia FOSS que permet enviar les dades d'un Tiddlywiki ( per definició locals) a un servidor. Per tant els desitjo que tinguin molta sort!!!!

Per la meva banda vaig a usar TiddlyWiki i TiddlySpot.com en alguns projectes privats i públics com aquest.

Ludo out