Ara publico a Mossegalapoma.cat

Ep!
A partir d'ara escriuré les meves entrades de blog en català a Mossegalapoma.cat, i continuaré escrivint en castella a Orangoodling.
Mostrando entradas con la etiqueta fotos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fotos. Mostrar todas las entradas

domingo, diciembre 23, 2007

Fotografies del X0 OLPC

Com que som bons minyons, a DFwikilabs ens han deixat un regalet: Un OLPC X0 per poder treballar. D'entrada li hem fet unes fotos i potser després de nadal farem feina més seriosa.

Us deixo amb un parell de fotos i la resta les podeu veure al Blog sobre OLPC que escrivim a DFWIKILABS.

olpc-dfwikilabs  2152.jpg olpc-dfwikilabs  2153.jpg

Sí és un pigüi, la cosa executa Linux Fedora.

Doncs aquesta és la joguina.

sábado, enero 06, 2007

Croniques d'en Ludo: El Caire


El Caire, ,القاهرة AL-Qā*hira , la ciutat triomfant... wow. Com explicar-vos una mica sobre El Caire... millor citar de forma abusiva però justificada al, gran Neal Stephenson (segons l'Uri Nieto el Steve Vai de la literatura) ...

Bé, El Caire era una espècie de complice del que allí succeïa. Era prou gran com per a empassar-se a un exercit, i prou sàvia per a comprendre qualsevol pla, i prou antiga per a haver sobreviscut a pobles, nacions i religions. Així que allí no podia passar gens sense el consentiment de la ciutat. (Neal Stephensonn "La confusió" volum 2 del cicle barroc , primera part, edicions B colecció Nova nº178 pàgina 268)




El Caire es desparrama a banda i banda del Nil a la vora del delta (en el qual es troben ciutats tan llegendàries com Alexandria oRoseta ), és a dir, fa de frontissa entre els dos Egiptes, el fèrtil delta del nord i el Nilo del sud ... que s'estén fins a la presa de Aswan que inunda amb el llac Nasser el nord de Nubia.

El Caire va fagocitant els pobles ( cuitats!!) dels seus voltants integrant-los en una mega urbs de 60 x 40 kilometros... La població efectiva d'aquesta mega àrea urbana és de 40 milions de persones i uns quants camells.

Fins i tot si Jack no hagués sabut ( ...) que Egipte era el país més antic del món, d'hauria adonat després d'unes hores de lent passeig pels carrers del Caire. Ho veia en les cares de la gent, que eren una barreja de totes les races del les quals havia sentit a parlar i altres de les quals no. Cada rostre contava tantes històries com totes una galera plena d'esclaus. El mateix amb les cases, que estaven construïdes part en pedra, part en fusta, tan antigues i retorçades que semblaven petrificades, i en la seva majoria de maons fabricats a mà toscament cuits, algunes amb aspecte d'haver vist passar A Moisés. Es derrocaven tants edificis com es construïen, el que era raonable, ja que tot l'espai estava ja ocupat, i l'única cosa que es podia fer era desplaçar els materials d'un costat a altre(...). Fins i tot les Piràmides tenien un aspecte dentat com si les estiguessin usant com pedrera.(Neal Stephensonn "La confusió" volum 2 del cicle barroc , primera part, edicions B colecciño Nova nº178 pàgina 269)

Seguiré contant coses sobre El Caire i Egipte en el futur. Però ara us deixo amb un enllaç a les fotos que he tret del Caire (sense incloure les Piràmides que vindran en altre àlbum )
Fins a llavors Ludo out

IMG_2304

viernes, noviembre 24, 2006

Redescobrint fotos velles... La india del sud


La senzillesa d'us de Picasa 2 ( paquet de lliure distribució de Google ) convida a re visitar col.lecions de fotos que simplement ocupaven espai al disc. Jugant amb les 4 eines de retocat (il·luminació, contrast, retallat i rectificat ) fotos de qualitat mitja o dubtosa, tirades amb una càmera analògica ( si d'aquelles que anaven amb carret... 100, 200, 400 ISO - 24-36 fotos) i digitalitzades de diverses formes ( escaneig de revelats, de negatius..), es transformen al iluminarse ( i descobrir detalls que no sabíem... guaita si aquí hi ha la Mama!!!) I dedicant una estoneta a recordar les circumstancies en que es varen prendre les fotos... part de la nostre memòria.

Avui he pujat, de fet puja mentre escric, un àlbum a picasaweb, amb algunes les fotos del viatge a la índia del sud de 4 estius... com passa el temps. Els que heu parlat amb mi sobre el tema segur que sabeu que vaig tornar fart d'aquest viatge... veient la bellesa de les imatges i la singularitat de les escenes us podeu imaginar com n'és de dur per al viatger poc curtit ( encara que un ja va fent la pell dura ... ) aquest univers hiperrealista que és la india del Sud... Els colors, les olors, la miseria extrema al costat dels emporios i mercats espectaculars a rebossar. La profilaxi de la malaria, la calor, els bots del autocars ( i les secueles d'un accident de cotxe, fiblada cervical, uns mesos abans), els aires acondicionats extrems (encara no havia anat a hong kong), la llarga durada del viatge i els problemes que m'esperaven llavors a la tornada... I amb tot això potser em vaig perdre la part del viatge...

Potser algun dia hi hauré de tornar i redescobrir la India del sud... però no hi ha pas pressa.