NWiki vs OU Wiki: eleccions a Moodle.org

Benvolguts,
com alguns sabeu, des de fa 3 anys estem treballant desde la UPC per desenvolupar un mòdul
Wiki per sustituir el wiki oficial del programari lliure educatiu Moodle. Ja fa temps que la
comunitat al voltant de Moodle.org ha assumit que cal canviar aquest mòdul.

Ara com ara hi ha dues aternatives, el wiki que hem desenvolupat a la UPC consegut com a NWiki
i el wiki desenvolupat per la Open University, conegut com a UO Wiki.
Els darrers ays els meus projectistes/becaris i jo hem dedicat molt esforç a desenvolupar aquest
mòdul i a donar suport als milers d'usuaris de la comunitat que ara com ara estan usant NWiki.

Es per això que us demano que participeu a la votació que s'ha plantejat a la comunitat Moodle.
Per votar cal que registreu un compte d'usuari a http://wiki.moodle.org i en el curs "Wiki Playground"
voteu a les dues enquestes sobre funcionalitats i codi.

Gracies per endavant

Marc Alier , alies Ludo

ps. Una explicació més emfatica d'aquesta votació, qe no deixo de compartir la fan els autentics autors
d'aquest mòdul wiki en els seus blocs
http://laveudet.blogspot.com/2008/02/nova-votaci-per-incloure-la-nwiki.html

Fotografies del X0 OLPC

Com que som bons minyons, a DFwikilabs ens han deixat un regalet: Un OLPC X0 per poder treballar. D'entrada li hem fet unes fotos i potser després de nadal farem feina més seriosa.

Us deixo amb un parell de fotos i la resta les podeu veure al Blog sobre OLPC que escrivim a DFWIKILABS.

Sí és un pigüi, la cosa executa Linux Fedora.

Doncs aquesta és la joguina.

Moodle pa que sus entereis d'una ves

Si encara no sabeu que carai és Moodle aqui teniu uns videos meravellosos que us ho deixaran tot encara menys clar.
Proposo que es posi aquest a la propera Moodlemoot a Barcelona! Ahí va eso

Moodle y yo

---

Cómo instalarte Moodle

---

Los entresijos tecnológicos de Moodle

Gracies a Aaricia Thorgalson pel bon rato i a Anibal y Eloy Lafuente per avisar.

Parlant del OLPC .. a Mossegalapoma.cat

En l’episodi 13 del Mossegalapoma.cat parlem sobre l’OLPC i altres coses que us poden interessar. Efecte polimer entre d’altres.

Versió MP3 MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

Versió iPOD MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

I no oblidem el Blog sobre OLPC a dfwikilabs.

El DFWikiteam està treballant en l'OLPC

Ja no és cap secret. ens hi hem posat a treballar. Estem començant a generar documentació i ja tenim alguna linia de codi. I espero aviadet tenir màquines i tot. Si vols estar al corrent d'aquesta nova aventura o vols col.laborar estarem a http://blogs.dfwikilabs.org/olpc

foto de la OLPC Install Party (foto extreta de la La veu de T)

Presentació d’x3c, una xarxa internacional que promociona l’educació pel desenvolupament amb el suport de l’OLPC XO

El proper divendres, 16 de novembre, a les 12:30 hores, a la Sala d’Actes de la FIB, es farà una presentació pública d’x3c, una xarxa formada per tres Càtedres UNESCO (UPC, Universitat d’Andorra –Principat d’Andorra-, i Université Toulouse 1 Sciences Sociales –França-) amb la finalitat de promocionar l’educació mitjançant la formació i la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

El primer projecte desenvolupat per la xarxa x3c serà dissenyar i experimentar un model per facilitar i afavorir l’ús del portàtil de baix cost OLPC XO en diferents països en vies de desenvolupament (en una primera fase seran Burkina Faso, Camerun i la República Dominicana).

El projecte OLPC (One Laptop Per Child) és una iniciativa sorgida del MediaLab del MIT. Pretén obtenir un ordinador portàtil amb prestacions suficients i amb un cost inferior als $100. Aquest projecte és una il·lustració de la utilització de l'ordinador i d’Internet en els sistemes d'ensenyament i de formació de massa, gràcies al seu cost poc elevat, a la seva autonomia i a la seva configuració per treballar en xarxa.

La valoració i l'extensió d'aquesta eina és un dels factors que les tres càtedres volen aprofitar per tal de potenciar la sinergia entre innovació tecnològica, innovació educativa i desenvolupament.

Entrades relacionades: Negroponte parla del OLPC
Campanya 2X1 OLPC (Blog Anibal de la Torre)

A qui regalem informació sobre nosaltres a canvi del caliu social que enyorem ?

La Web 2.0 va, entre moltes altres coses, de recuperar el contacte amb la gent que el ritme de vida de les urbs no arravassa. Molts de nosaltres tenim una o més identitats digitals i analitzant l'embull d'enllaços, visites, comentaris, google, flickr, tube i... facebook o myspace es pot obtenir molta informació sobre cadascun de nosaltres, a titulo personal o respecte del col·lectiu al que semblem pertànyer. El gran germà observa i en aquest malson post-orwelliana nosaltres mateixos regalem les nostres dades i informació, en canvi de poder estar un poc més prop dels "nostres", sense a penes llegir els acords de privadesa d'aquestes webs 2.0 ni saber a qui serveixen aquestes companyies, a part del lloable propòsit de guanyar una pasta que et cagues.


El concepte de "popularitat" dels High School als quals les pel·lícules nord-americanes ens tenen acostumats ara es pot amidar contant comentaris en el nostre blog, o els contactes que tenim en facebook o *myspace. Però aquesta informació alimenta models estadístics d'investigació operativa per a conèixer millor la societat, grup per grup intentant aconseguir el major grau de granularitat possible.



Us deixo amb dos vídeos per a reflexionar. Un és l'episodi d'ahir de *MoobuzTV, dura 5 minuts i us pot ficar un poc en context. L'altre és un *video que recomana *Mobuzztv i que explica que és *Facebook i qui aquesta darrere. Si algun d *evosotros troba una versió subtitulada d'aquest segon *video que m'ho faci saber, per favor.

Gràcies...

L.

Del Memex a HyperWords... el plug-in de firefox que canvia les regles del joc.

Una mica d'història

El juliol de l’any 1945, un visionari del MIT anomenat Vannevar Bush va escriure a la revista The Atlantinc Monthly l’article "As we may think", on declarava que els mètodes d’aquell temps per emmagatzemar i transmetre informació de forma generacional començaven a estar obsolets davant els canvis tecnocientífics. Els llibres i les biblioteques no complien del tot amb aquest requeriment: "La ment humana no funciona d’aquesta manera. Opera per associació. Quan té un element al seu abast, salta cap al següent element que li ve suggerit segons una associació de conceptes. Aquesta associació està determinada per xarxes intricades contingudes en neurones del cervell." [Bush, Vannevar 1945]

Bush proposava una nova forma d'accedir a la informació: el Memex. El Memex es un artilugi amb forma de moble, molt semblant a un ordinador personal actual, on una persona podia llegir llibres de forma que quan trobés determinades paraules o frases destacada en un d’ells, podria sol·licitar l'accés a un altre llibre/paràgraf o capítol on es tracta el tema amb més profunditat. D'aquesta manera l'estudi de les matèries no es faria de forma seqüencial, sinó seguint un ordre d'associació de conceptes més semblant al procés de funcionament del pensament humà.

El 1965, el filòsof i programador Ted Nelson va ampliar la idea del Memex en descriure el Xanadu. El Xanadu també era un giny per accedir a continguts però estaria connectat a un repositori anomenat "docuvers" (document + univers) que contindria tota l’informació disponible a tot el món, mitjançant un sistema que va anomenar “hipertext”, podríem navegar-hi de forma semblant a la que ja descrivia Vannevar Bush en el seu article. Nelson tenia clar que muntar aquest sistema de gestió d’informació no es podia pas fer amb el paper convencional i és per això que va iniciar, fins i tot, l’estudi i disseny del famós Xanadu com a sistema informàtic.

Vint i tres anys després el 1988 apareixia una implementació del que Nelson i Bush havien pensat: la World Wide Web. El 1993 apareix el primer navegador gràfic: mosaic, i la resta ens és força familiar a la majoria de nosaltres.

La World Wide Web és realment hipertext?

Si naveguem per la Web podem veure que la majoria de les pàgines tenen links cap a seccions de la mateixa web i cap a altres webs. Però, realment s’utilitzen els enllaços de la forma que havien proposat Vanebar Bush i Ted Nelson ?

Els links que s’utilitzen per portar d’un lloc a un altre i per navegar per la web, generalment no corresponen amb enllaços conceptuals que sorgeixen del contingut del discurs del document. El més habitual es que els enllaços es trobin en el marc del contingut de la pagina web, a les barres superiors, inferiors i laterals. Però no dins el contingut.

Per exemple, a la web tenim la possibilitat d’accedir a les edicions web de molts diaris que tradicionalment han tingut i segueixen tenint una edició en premsa. Aquestes edicions on-line ofereixen els mateixos continguts que la versió en paper, afegint alguns valors afegits com una actualització més continuada i independent de les edicions i l’accés a les hemeroteques del propi diari. Però la lectura dels continguts del diari es exactament la mateixa que la de l’edició en paper, només que més incomoda ja que la pantalla del ordinador o PDA encara no té una qualitat comparable a la del paper ( per això la majoria dels informàtics acabem duent ulleres).

Hyperwords

Aquest mati el blog del Uri m'explica que existeix un nou plug-in per a firefox que porta més enllà la forma de navegar. Com tot gran programari HyperWords té una gran idea al darrera, recolzada per una línia de pensament currada.

A un sol click intuitiu Hyperwords ens permet cercar a diversos motors, traduir text, cercar en mapes, convertir divises o accedir a pàgines de wikipedies i diccionaris online. en sols 30 minuts m'he convençut que Hyperwords canvia la forma d'accedir a la web. Un pas més cap a Memex

Vota per NWiki a Moodle 2,0

Això és una cridad de socors!!! ;-)

Us poso en antecedents. Passeu del pròxim paràgraf si ja sabeu que va.

Des de fa 3 anys dirigeixo un projecte de programari lliure que consisteix a desenvolupar un nou mòdul *Wiki para *Moodle (ja que el mòdul que inclou per defecte és unes escombraries , i a la banya amb el *politicamente correcte :-p ). Fruit d'aquest projecte han nascut dos mòduls: *DFWiki i *NWiki. *DFWiki és un *wiki alternatiu, que pot coexistir amb el mòdul estàndard. El mòdul *NWiki ( o *New *Wiki ) reemplaça el mòdul *wiki oficial (important tots els continguts que hagués).

Des de fa més d'un any que estem proposats com entrada en la distribució oficial de *Moodle. No obstant això, per diversos motius tècnics i sobretot per un excés de conservadorisme per part dels capos de Moodle, vam seguir en la *recamara.

Sembla ser que NWiki pot entrar en la futura versió 2.0 de Moodle. A aquest efecte s'ha obert una votació en el tracker de Moodle.

Si sou usuaris registrats de moodle.org i a bé teniu, us demano que em doneu con cop de mà i voteu per NWiki a la votació oberta al tracker ( És al menú Actions a la zona inferior esquerra d'aquesta pàgina web). I us dic gràcies.

Ludo

pg. més informació al moodle docs nwiki roadmap i en la web del projecte

Usos educatius del wiki, patrons de disseny instruccional, i 2.

Fa uns dies publicava alguns patrons de disseny instruccional usant wikis, que vaig traduir d'una wiki educativa en anglès. Després de pensar una mica crec que he aconseguit afegir un nou patró a la llista.
Doncs aqui el teniu.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Llibre de text editable Material lectiu en format hipertext que el professor suministra als estudiants. Alternativa a publicar un PDF. Els estudiants poden editar el contingut, ampliar-lo o prendre notes. S’intenta reproduir l’efecte dels llibres de text subratllats que es troben a les biblioteques, que aporten coneixement adicional.	Distribució de documentació (sobretot si es incomplerta) i es vol que el text esdevingui un material de treball.	El professor proporciona el text en una o diverses págines. Els alumnes poden ampliar, posar notes i comentaris als apunts o crear pagines extenent la documentació o per exepressar dubtes. Es poden usar les págines de discussio o treballar en wikis per grups o individuals (com en el cas de Moodle) on cada estudiant o grup te una copia inicial dels apunts i els evoluciona a mesura que evoluciona.

Espero feedback!
Sigueu bons minyons.
Ludo out

Educació o colonització cultural corporativa

Va, que us etzibo una altre arenga copipastejada de la tesi

ls Continguts Lliures han de ser compartits amb formats estàndards i oberts que permetin la seva modificació i redistribució. Alguns continguts promocionats com a lliures o oberts venen en formats empaquetats en formats que malgrat ser lliures i oberts imposen barreres tecnològiques a la seva modificació. Formats com el SCORM que es distribueix compilat, o l’estàndard de facto PDF no permeten la modificació dels continguts si no es disposa d’accés als fitxers font. Llavors estarem davant de continguts gratuïts (Free as in Free Beer) no continguts Lliures o Oberts i poden ser part d’una campanya de colonització cultural emmascarada.

Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 d’Abril de 2007 Intel i Microsoft volen facilitar “Software barato para los pobres” en una iniciativa per ajudar als escolars del tercer mon. Intel proporcionarà un ordinador de baix cost per a educació en zones subdesenvolupades, aquest ordinador funcionarà amb una versió de Windows que incorporarà programari com Microsoft Office i continguts educatius com l’enciclopèdia Encarta. Hi ha diversos punts a comentar respecte d’aquesta noticia.

• Primer de tot cal recordar les conclusions de l’informe “ICT for poverty reduction”: “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology”. Quan es vol aplicar TIC a un procés educatiu cal tenir en compte aspectes com : on l’aplicarem ? per a que serà aplicada ? quina formació tenen els instructors ? quins objectius es volen assolir ? Les noticies i les webs
• Aquesta acció és clarament una resposta d’Intel i Microsoft a la iniciativa Children’s computer engegada per Nicolas Negroponte del MIT i Seymour Papert. Una plataforma no basada en el binomi tecnològic Wintel (Microsoft Windows + Intel ). Per tant no és una acció de cooperació amb voluntat d’ajuda, és una pràctica mercantilista.
• Segons Richard Stallman (definitivament no des d’una posició de neutralitat) aquest tipus d’iniciatives son una colonització cultural, (tecnologia de forma gratuïta però sense oferir el coneixement de com està feta)
• Qui decideix quins continguts son els adequats a incloure en aquests ordinadors? Quin impacte tindran aquests continguts en la cultura i el desenvolupament del país receptor d’aquesta sola versió de la educació.

Els Continguts Oberts o Lliures estimulen la creació de nous continguts i nous fluxos de coneixement. Els continguts gratuïts son una forma d’imposició d’una visió sobre un tema. Malgrat es vulgui disfressar d’estímul al desenvolupament, caritat o bona voluntat.

Doncs aquí queda dit.

Sigueu bons minyons.......

Ludo out

Coneixement lliure

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.


Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.

Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out

Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

Després de rumiar-ho molt he arribat a una decisió per a la meva tesi: Passar olímpicament dels estàndards elearning... passo de SCORM, de IMS, de LAMS i especialment de OKI (encara que l'he d'implementar). A mig escriure tinc la justificació, i a mode de provocació ( per si no us n'heu adonat m'encanta provocar per generar debat i aixi aprendre jo alguna cosa pel cami, i perquè em va la marxa) aquí us poso una mica del que he escrit.

Una decisió de treball

Durant molts mesos en la planificació d’aquest treball ha estat pendent la tasca de realitzar un ampli estudi dels estàndards del e-learning. Finalment s’ha pres la decisió de no incloure aquest estudi. Aquest treball està guiat per identificar el potencial que la forma de treball del FLOSS i la cultura Open Source poden aportar a les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards de programació i els formats d’interoperatibilitat, després de treballar uns anys en el sector he arribat a la conclusió que la col·lecció d’estàndards específics del e-learning son quelcom a ignorar en aquest treball.

Els estàndards e-learning estan essent definits TOP-DOWN, en processos on es prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Els processos educatius que proposa aquest treball que s’apliquin usen els formats genèrics de les TIC, no específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponencia “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius”[Vivancos, 2005] son més optimistes en quant al paper dels estàndards en l’aplicació de les TIC a les TAC [Vivancos, 2007]. Però la meva opinió és que els estàndards educatius tal com s’estan plantejant plantejen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessàriament el model de distribució de programari privatiu.

Per tant en aquest treball no tractarem els estandars elearning en més profunditat i deixarem bibliografía de referència per al lector interessat...
Ale, Ludo out.

Jornades Reutilitza a la UPC... Ludo & Blo live

El proper dijous 17 de Maig de 2007 a l'aula Master de la UPC (planta baixa edifici A3 al costat de la CUP - UPC ) tindrà lloc la segona jornada de les Jornades Reutilitza dedicades a les TIC i el desenvolupament sostenible. Veieu el programa.
El meu amic, ex-professor, company, director de tesi doctoral, editor de ciència ficció , i comissionat per la sostenibilitat de la UPC en Miquel Barceló i Garcia xerrarà sobre sostenibilitat a la UPC i una mica després jo mateix parlaré una mica de desenvolupament sostenible , educació, programari lliure, Moodle i potser wikis... ja veurem.
Us hi espero
Ludo

Dels Formats oberts i els no tant oberts

La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.

El format .DOC del processador de textos de Microsoft és actualment un format estàndard de facto controlat per aquesta companyia. Quan hom envia fitxers en aquest format estan obligant al receptor a utilitzar aquesta aplicació privativa i única que llegeix aquest format correctament . Usant formats tancats (no oberts o lliures) per a compartir informació potencia la creació d’estàndards de facto, la qual cosa implica estendre els monopolis de programari i la dependència absoluta d'un únic proveidor de programari per a accedir a la nostra documentació.

Un àrea en la qual els formats són summament importants és la Internet. El World Wide Web Consortium (W3C) defineix els protocols, llenguatges i formats estandars per a la web. Però els fabricants de programari privatiu apliquen la tecnica anomenada Embrace, extend and extinguish que consisteix en començar utilitzant un estàndard obert, afegir-li extensions privatives per a crear un format expandit, “compatible” amb l'estàndard oficial, en nom d'una suposada innovació, per a després convertir-lo en l'estàndard de facto i acabar amb la competència.

Una pàgines web, per exemple, només es poden veure adequadament amb cert navegador, obliguen a les persones que vulguin veure-les a usar aquest programari. Si s’usen extensions propietàries, encara que siguin gratuïtes, s’obliga als altres a instal•lar programari privatiu i tancat per a veure els nostres continguts multimèdia.

El navegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
IceWeasel (que son unes mostel·les precioses).

Altres estratègies conegudes són integrar el programari en el sistema operatiu fent de tal manera que sigui impossible la competència (com és el cas de Windows Media Player, Internet Explorer, Outlook Express pel que hi ha hagut litigis arreu del mon) o no facilitar informació vital sobre el sistema a la competència perquè el seu programari funcioni pitjor que el propi. Si un fabricant convertís en imprescindible el seu programari per a usar la xarxa, la Internet estaria completament en les seves mans.

Ludo out

Part d'aquesta entrada estè extreta d'un article d'en Jordi Adell que no se ben bé on ha publicat i pèr això no el cito ;-)

Es ben facil contribuir a Viquipedia

El terme Viquii, m'esgarrifa i em fa pensar en vailets Vikings, ja que no soc partidari de traduir termes com Wiki (sisplau!!!). Però els responsables de Wikipedia en Català han decidit anomenar-la Viquipedia. Què hi farem! Diuen que un país té els lingüistes que es mereix no? doncs nosaltres tenim els que van inventar termes com programari o maquinari.

Sic transit gloria mundi.

Bé l'objectiu d'aquesta entrada no és fer la guitza als lingüistes, tot i que el cos ho demana ;-) , sinó per comentar dues coses.

Una- la Viquipedia (ecs que malament que sona :-S ) té molt pocs articles i en general de baixa qualitat. Comparativament la Wikipedia en castellà té moltes més entrades i de més qualitat, i la versió anglesa està a anys llum d'ambdues. Renoi si la wikipedia en esperanto té més contingut que la catalana!!!
Dues- quan cerqueu informació a Viquipedia i no la trobeu, sempre podeu cercar a la versió en castellà i usar un traductor castellà a català com internostrum . Però no us pareu aquí. Perquè no perdeu una estoneta (dos, tres minuts) i useu aquesta traducció per alimentar la Viquipedia en Català ?

Aixi mica en mica tindrem una Viquipedia com cai i li podrem dir Wikipedia i tot! :-D

Aqui teniu el meu perfil de la wikipedia per si voleu corregir els daltabaixos que hi pugui causar!
Ludo out

Ens espiaran els nostres propis ordinadors en el futur?

La protecció dels drets d’autor és un problema més cultural que tecnològic o legal. Tal com diu Steve Jobs CEO, fundador i Gurú d’Apple Inc.

DRM’s haven’t worked, and may never work, to halt music piracy. (...)

there are many smart people in the world, some with a lot of time on their hands, who love to discover such secrets and publish a way for everyone to get free (and stolen) music.

Steve Jobs (Thougths on music)

No obstant la les principals companyies de la indústria informàtica (Intel, Microsoft, IBM i HP) han fundat la Trusted Computing Platforms Alliance (TCPA) amb l’objectiu de re-definir l’arquitectura del maquinari. La TCPA proposa la implantació de tecnologies tipus DRM (Digital Rigths Management ) en els mateixos xips de les plaques dels ordinadors. Bàsicament això comporta que els ordinadors construïts segons aquesta arquitectura (incloent l’anomenat xip Fritz) impediran al programari prendre control total del maquinari.

D’aquesta manera el maquinari tindrà dos modes d’us: privilegiat i no-privilegiat. El mode no-privilegiat no podrà executar les instruccions de descodificació de continguts digitals, o accedir a determinats perifèrics com les sortides digitals d’àudio i vídeo. El propietari (malgrat l’hagi pagat ) no podrà executar programari en mode privilegiat sinó és programari certificat i signat criptogràficament per la TCPA. No obstant el sistema operatiu si que podrà prendre accions sense el coneixement i autorització de l’usuari com denunciar telemàticament les activitats il·licites del propietari.

La Free Software Foundation està redactant la versió 3.0 de la GPL en la que es prohibirà la distribució de programari llicenciat sota GPL v3.0 juntament amb maquinari amb DRM. Però per la seva banda Linus Torvalds propietari de la llicencia del nucli (kernel) del sistema operatiu Linux s’oposa a aquest redactat i ja ha declarat que el kernel seguirà sota llicencia GPL v2.2

HP esta desenvolupant una versió de Linux que funcioni amb el xip Fritz. Una vegada el mecanisme de control està integrat en el maquinari, malgrat que l’usuari tingui accés a tot el codi font del programari que s’executa en el seu maquinari mai sabrà exactament que està fent en realitat el dispositiu.

Així doncs la computació fiable (trusted computing) és fiable per les gran companyies, no per els usuaris. De fet es una forma de prendre el control del maquinari i dipositar-lo en mans dels fabricants.

Windows Vista implementa les normes de la TCPA, aixi doncs quan compreu un nou ordinador infomeu-vos quin xipset porta.

!Big Brother is whatching you!


Ludo out

Pequè no s'implanta més programari lliure?

Malgrat la Open Source Initiative (OSI) vulgui mantenir el programari lliure en la part tècnica de l’equació, el cert és que, tal com planteja i promou la FSF, el terme “programari lliure” (Free software) té un pes polític que pot conduir a la presa de decisions tècniques basades en raonaments no tècnics. Ja sigui en un sentit o en un altre.

És cert que el programari lliure ha aconseguit posar a disposició universal un programari d’alta qualitat i seguretat. Però ni s’ha aconseguit que tot el programari sigui lliure, ni s’ha aconseguit que el programari lliure estigui a disposició de qualsevol usuari. El cost d’accés o la disponibilitat del codi font no son les úniques barreres d’accés al programari.

La facilitat d’us (usabilitat) i d’accés per a discapacitats (accessibilitat) son factors importants a tenir en compte en el moment d’adoptar una plataforma de programari, i sovint assignatures pendents del programari lliure. Els usuaris d'informàtica arrosseguen una inèrcia en l’hàbit d’us del programari amb que han après a fer anar els ordinadors. I aquest programari és propietari.

La introducció en una organització del programari lliure de forma obligatòria per decisió presa “des de dalt” pot ser una mala estratègia sinó és acompanyada per accions de formació, conscienciació dels usuaris i d’una parametrització del programari a usar per adaptar-lo a les necessitats especifiques de l’entorn on s’ha d’implantar.

La introducció d’un nou programari i forma de treballar causa inevitablement un rebuig en els usuaris. Es canvien els processos de treball, les interfícies i, per llei de Murphy, les antigues funcionalitats que el nou sistema no implementi seran les que els usuaris trobaran a faltar més.

Per tant si es vol apostar per l’adopció de programari lliure cal considerar implantacions progressives ( per això molts projectes de programari lliure ofereixen versions per a Windows ), combinades amb campanyes de capacitació dels usuaris i abduir els usuaris atraient-los amb noves funcionalitats i millores. Malauradament aquesta serà també l’estratègia dels fabricants de programari propietari, que ofereixen noves funcionalitats i programari de franc (que no lliure).

Actualment l’assignatura lliure el programari és la facilitat d’us i configuració del sistema operatiu Linux, esglaó que impedeix que molts usuaris no experts accedeixin al programari lliure.

Ludo out

Nova versió del NWiki per a Moodle 1.7 i plans del DFwikiteam

Després de dos mesos el DFwikiteam publiquem una nova versió del Moodle NWiki. De momento no incorporem massa noves funcionalitats llevat del nou parser amb format mediawiki (el de wikipedia) i resoldre alguns bugs que van sortint.
Ben aviat però treure'm unes quantes innovacions que faran les vostres del.licies:

• Wikibook... si finalment
• Exportació de documents word i open office directament a wiki i wikibook
• plantiles wiki
• Eina d'anàlisi basada en gràfics tipus Timeline per avaluar les wikis dels estudiants...

Algú dona més ? Doncs aviat podrem consultar offline els continguts d ela wiki i el fòrum de Moode des d'un telèfon mòbil J2ME .... I tot això abans de vacances... gracies a l'esforç del DFWikiteam i especialment en Jordi Piguillem ( alies el Gran Pigui!!!)

Que cal ? Doncs que feu rebombori i que el Martin Dougiamas no se'ns adormi i ens posi d'una vegada a la Moodle 1.9 en versió alpha encara. Tal com està planificat.

En aquest sentit moodlers tot ajut és poc.

I de cara a tornada de vacances que farem??? doncs farem una distribució standalone de nwiki ( és a dir un wiki sense moodle (bé amb un trosset que ens enduerm) una versió distribuïda del Wiki compatible am l'estandar OKI del MIT (on vam enviar el nostre tecnogeek de guàrdia, en Pablo Casado en tasques relacionades amb el projecte Campus que al capdavall si que gira al voltant de Moodle ) part d'altres coses que deixaré que us expliqui ell.

I les males llengües diuen que un tal Ludo s'enclaustra aquesta setmana santa per acabar la seva tesi i que aquest estiu mentre espera que es compleixin el tramits per poder llegir es posarà a programar sobre Second Life i que el setembre començarà a dirigir projectes de fi de carrera relacionats amb Moodle, Second Life, Dispositius mòbils i.... i el que faci falta.

Qui dona més?
Ludo out
----------------------------------------------------------------------

Més informació als blogs del dfwikiteam:
DFwikiteam Blogs

• http://orangoodling.blogspot.com/
• http://orangoodle.blogspot.com/
• The Hard Life of Apo
• DFWikiteam - Pigui
• http://elpigui-i-lawiki.blogspot.com/
  
• DFWikiteam - Uri
• Somatización del despropósito
• http://cartrons.blogspot.com/
• http://katiajose.blogspot.com/
• http://33pfc2006.blogspot.com
• http://albert719.wordpress.com/tag/pfc/
• http://porquenoquedaron.blogspot.com
• http://wikiwii.blogspot.com

Editant pàgines Wiki ... un video educatiu by Paco Riviere

En Paco Riviere és el Gurú català del TiddlyWiki. Ell s'ha encarregat de la traducció i s'encarrega de promocionar l'eina i formar usuaris. Aquí us poso un vídeo educatiu que ha preparat en Paco que us explicara com usar Tiddlywiki ... Que ho disfruteu:
Anteriors missatges sobre Tiddlywiki
http://galindaines.blogspot.com/search/label/TiddlyWiki