Ara publico a Mossegalapoma.cat

Ep!
A partir d'ara escriuré les meves entrades de blog en català a Mossegalapoma.cat, i continuaré escrivint en castella a Orangoodling.
Mostrando entradas con la etiqueta articles. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta articles. Mostrar todas las entradas

jueves, febrero 14, 2008

Compte amb el que tens al disc quan passis la frontera

Recordeu la pelicula Fortaleza Infernal (de Cristopher Lambert) on els guardes podien espiar els pensaments i els somnis dels reclusos ?

Ahir mentre feia el sopar tot escoltant el podcast This Week in Tech em va sobtar una història que el gran comunicador i Geek: Leo Laporte explica:


Es veu que cada vegada és més freqüent el fet que els duaners d’aeroports i de la frontera EEUU-Canadà exigeixin revisar els continguts dels ordinadors portàtils dels viatgers. Sembla ser que els duaners tenen prou competència tècnica per cercar informació en el disc i quan troben fitxers encriptats ( segur que en Tomàs ens farà un Leopard Vid Tip sobre com encriptar els continguts del Mac ) exigeixen que se’ls digui el password.


Curiosament a EEUU existeix quelcom anomenat la cinquena esmena a la constitució que diu que hom no pot ser obligat a fer declaracions autoincriminiatories. Per això un personatge que tenia un fitxer encriptat que podríem anomenar “jugant amb criatures”.avi es va acollir a la cinquena esmena i no va facilitar el password als duaners. L’home està ara acusat d’obstrucció a una investigació i hi ha alguna associació que l’esta defensant, perquè a EEUU son molt forófos dels seus drets constitucionals ( no com a altres llocs que s’usa la constitució com a pretexte d’anar en contra dels drets d’altres ).


El problema ètic és greu. Sabem que no té sentit inspeccionar els continguts dels portàtils en les duanes. Internet ens permet transmetre fàcilment qualsevol informacio, per tant els objectes informacionals no son un contrabando potencial. D’altre banda a base de tocar la pera al personal podem enganxar algun pederasta fill de puta de tant en tant.


Però tinguem en compte això, segons Laporte un jutge de no sé on (no ho recordo) ha anul·lat proves obtingudes en un escorcoll d’un portàtil en passar una frontera adduint que “El disc de l’ordinador és una extensió de la memòria de l’individuu, i que no es pot registrar d’ofici sinó existeix causa previa ni ordre judicial”. Personalment estic d’acord amb aquesta sentencia, si no hi ha indicis que hom esta delinquint ni hi ha una ordre judicial sisplau fotin el puto favor de mantenir les seves grapes lluny del meu portàtil, el que hi ha dins son dades privades i escorcollar-les atempta contra el dret a la intimitat i la dignitat.


A quants drets ens faran renunciar a canvi d’una falsa sensació de seguretat? A cagar home!


Ludo

martes, diciembre 04, 2007

Bloquejen l'accés a blogger desde la UPC, cada cop més a prop de xina

Nota /actualització: He tingut acces a la llista complerta i concreta de webs que es volen bannejar. (no la reproduiré per no fer-los un favor) Realment son webs de contingut insultant i lamentable. De ben segur que els seus autors d'aquestes webs que es volen bloquejar estan a favor de prohibir continguts i aplicar censures. Precisament per això estic en contra de la censura. Sobretot quan s'aplica de forma matussera


Així és, durant diversos dies els routers de la UPC han bloquejat els accessos al domini blogger.com i alguna que altra URL, atès que una resolució judicial ho imposa com mesura cautelar. Coses de la LSSI .

Sembla ser que algun blog allotjat a blogger (com que n'hi ha pocs) contenia continguts poc adequats sobre la base d'algun criteri. OK, estic d'acord que existeixen blogs a blogger en concret i a internet en general que seria millor que no existissin. Moltes de les coses que es diuen a la blocosfera no les comparteixo, igual que molta gent no compartirà les meves opinions.

!Però és que d'això es tracta! !Refot!!

Existeix un principi conegut com LLIBERTAT D'EXPRESSIO i després aquesta altra cosa coneguda com CENSURA.

Vejam, si una empresa privada vol bloquejar, com algunes que jo em es l'accés a blogger, a youtube o a la web dels teletubies, a mi plim. Si en una escola o intituto es vol implantar un control parental que eviti que els nens vegin continguts com els que els posen a la tele cada dia, d'acord.

Però una universitat publica, és una institució dedicada al coneixement on els seus alumnes i professors són majors d'edat i tenim un criteri. Jo sóc professor d'aquesta universitat i uso blogger com eina de treball (tinc altres plataformes per a bloggear, però a aquest bloc li he pres afecte, ves per on) i alguns dels meus estudiants usen blogger com diaris dels seus projectes de fi de carrera, Per no parlar de diposits de saviduriaimpressionants com The Julipedia creat per un dels nostres estudiants aventatjats.

Si la LSSI no permet certs continguts, doncs senyors vagin a Google (propietari de blogger) i obliguin-los a tancar un blog o toquin-els els nassos a ells. A veure que passa.

Però no comencem amb censures en universitats públiques, que això afortunadament no és xina, i crec que quelcom anomenat constitució reconeix un dret anomenat llibertat d'expressió.

Però igual m'equivoco.
Ludo out
ps.Gràcies per l'avís Ferran.
ps2. oviamente el comunicat s'ha realitzat en una llista d'avisos que ningú llegix i no a la web de la upc sinó a l'empresa de serveis que la UPC va crear per a externalitzar els serveis informàticos. I en la qual tinc bons amics., dit sigui de passada.

viernes, noviembre 02, 2007

A qui regalem informació sobre nosaltres a canvi del caliu social que enyorem ?

La Web 2.0 va, entre moltes altres coses, de recuperar el contacte amb la gent que el ritme de vida de les urbs no arravassa. Molts de nosaltres tenim una o més identitats digitals i analitzant l'embull d'enllaços, visites, comentaris, google, flickr, tube i... facebook o myspace es pot obtenir molta informació sobre cadascun de nosaltres, a titulo personal o respecte del col·lectiu al que semblem pertànyer. El gran germà observa i en aquest malson post-orwelliana nosaltres mateixos regalem les nostres dades i informació, en canvi de poder estar un poc més prop dels "nostres", sense a penes llegir els acords de privadesa d'aquestes webs 2.0 ni saber a qui serveixen aquestes companyies, a part del lloable propòsit de guanyar una pasta que et cagues.


El concepte de "popularitat" dels High School als quals les pel·lícules nord-americanes ens tenen acostumats ara es pot amidar contant comentaris en el nostre blog, o els contactes que tenim en facebook o *myspace. Però aquesta informació alimenta models estadístics d'investigació operativa per a conèixer millor la societat, grup per grup intentant aconseguir el major grau de granularitat possible.



Us deixo amb dos vídeos per a reflexionar. Un és l'episodi d'ahir de *MoobuzTV, dura 5 minuts i us pot ficar un poc en context. L'altre és un *video que recomana *Mobuzztv i que explica que és *Facebook i qui aquesta darrere. Si algun d *evosotros troba una versió subtitulada d'aquest segon *video que m'ho faci saber, per favor.

Gràcies...

L.

lunes, agosto 06, 2007

Video educatiu que explica que és un wiki... doblat al castellà.

Fa un parell d emesos vaig veure un vídeo educatiu que explicava de forma molt creativa i clara "què carai és un Wiki". Aquests dies abans d'anar de vacances he decidit traduir-lo al castellà (si el clamor popular ho demanés el traduiria al català.... però el meu blog en castellà té 4 o 5 vegades més visites que aquest i l'estic deixant una mica abandonat) Bé aqui teniu el link al
vídeo original i la versió que us he doblat. Useu-lo lliurement.
Ludo








El doblaje se ha realizado usando Garageband 3 y iMovie. La música de fondo es de Sargon http://sargonmetal.com

Blogroll:

viernes, junio 01, 2007

Nupedia o el fracàs del model burocràtic

Avui no hi ha qui em pari. Serà que l'oasi m'ha convertit en archivillà en un comic i això em dona empenta. :-D
Aqui va una altre chapa d'aquestes que etzibo darrerament.

Nupedia, o : el fracàs del model burocratic.

El Març del 2000 Jimbo Wales i Larry Sanger van iniciar el projecte Nupedia, amb l’objectiu de crear una enciclopèdia online. Nupedia es va concebre com a enciclopèdia de contingut obert, gratuït, amb llibertat de distribució, sotmesa a rigorosa revisió per iguals, internacional i lliure de prejudicis. L’objectiu dels creadors de Nupedia era que Nupedia es convertís amb el temps en la enciclopèdia més gran mai creada.

El projecte Nupedia es va organitzar de forma que pogués competir amb enciclopèdies comercials com la Enciclopèdia britànica o la Encarta de Microsoft (qui sembla ser a tots els fronts imaginables relacionats amb la societat de la informació). Acadèmics d’arreu foren convidats a participar de forma desinteressada en la creació d’articles en un procés molt rigorós de revisió entre parells. Com a resultat d’aquest feixuc procés de creació l’equip de Nupedia va aconseguir en tres anys i mig que 24 articles acabessin tot el procés de revisió i mentre que 74 articles estaven encara pendents d’aprovació definitiva.

L’any 2001 la Free Software Fundation havia iniciat, a proposta de Richard Stallman (el 1999) la GNUPedia ( la semblança del nom va comportar no poques controvèrsies a la xarxa) que var ser refugi de voluntaris fastiguejats amb el procés excessivament burocratitzat de Nupedia.

A causa del lent avanç del projecte Nupedia va iniciar un petit projecte paral·lel amb la finalitat de crear ràpidament articles que poguessin ser després revisats per experts per a ser inclosos a la Nupedia. La idea fou usar una aplicació wiki per a crear els continguts i no posar restriccions a contribuir (permetent fins hi tot que usuaris anònims sense registrar participessin en la edició de continguts). Es va posar en marxa una wiki, suportada per una modificació del programari wiki Usemod, i se la va batejar amb el nom de Wikipedia.

Sigueu bons minyons
Ludo out

Educació o colonització cultural corporativa

Va, que us etzibo una altre arenga copipastejada de la tesi

ls Continguts Lliures han de ser compartits amb formats estàndards i oberts que permetin la seva modificació i redistribució. Alguns continguts promocionats com a lliures o oberts venen en formats empaquetats en formats que malgrat ser lliures i oberts imposen barreres tecnològiques a la seva modificació. Formats com el SCORM que es distribueix compilat, o l’estàndard de facto PDF no permeten la modificació dels continguts si no es disposa d’accés als fitxers font. Llavors estarem davant de continguts gratuïts (Free as in Free Beer) no continguts Lliures o Oberts i poden ser part d’una campanya de colonització cultural emmascarada.


Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 d’Abril de 2007 Intel i Microsoft volen facilitar “Software barato para los pobres” en una iniciativa per ajudar als escolars del tercer mon. Intel proporcionarà un ordinador de baix cost per a educació en zones subdesenvolupades, aquest ordinador funcionarà amb una versió de Windows que incorporarà programari com Microsoft Office i continguts educatius com l’enciclopèdia Encarta. Hi ha diversos punts a comentar respecte d’aquesta noticia.

  • Primer de tot cal recordar les conclusions de l’informe “ICT for poverty reduction”: “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology”. Quan es vol aplicar TIC a un procés educatiu cal tenir en compte aspectes com : on l’aplicarem ? per a que serà aplicada ? quina formació tenen els instructors ? quins objectius es volen assolir ? Les noticies i les webs
  • Aquesta acció és clarament una resposta d’Intel i Microsoft a la iniciativa Children’s computer engegada per Nicolas Negroponte del MIT i Seymour Papert. Una plataforma no basada en el binomi tecnològic Wintel (Microsoft Windows + Intel ). Per tant no és una acció de cooperació amb voluntat d’ajuda, és una pràctica mercantilista.
  • Segons Richard Stallman (definitivament no des d’una posició de neutralitat) aquest tipus d’iniciatives son una colonització cultural, (tecnologia de forma gratuïta però sense oferir el coneixement de com està feta)
  • Qui decideix quins continguts son els adequats a incloure en aquests ordinadors? Quin impacte tindran aquests continguts en la cultura i el desenvolupament del país receptor d’aquesta sola versió de la educació.

Els Continguts Oberts o Lliures estimulen la creació de nous continguts i nous fluxos de coneixement. Els continguts gratuïts son una forma d’imposició d’una visió sobre un tema. Malgrat es vulgui disfressar d’estímul al desenvolupament, caritat o bona voluntat.

Doncs aquí queda dit.

Sigueu bons minyons.......

Ludo out

Coneixement lliure

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.


Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.
Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out

viernes, mayo 25, 2007

Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

Després de rumiar-ho molt he arribat a una decisió per a la meva tesi: Passar olímpicament dels estàndards elearning... passo de SCORM, de IMS, de LAMS i especialment de OKI (encara que l'he d'implementar). A mig escriure tinc la justificació, i a mode de provocació ( per si no us n'heu adonat m'encanta provocar per generar debat i aixi aprendre jo alguna cosa pel cami, i perquè em va la marxa) aquí us poso una mica del que he escrit.

Una decisió de treball

Durant molts mesos en la planificació d’aquest treball ha estat pendent la tasca de realitzar un ampli estudi dels estàndards del e-learning. Finalment s’ha pres la decisió de no incloure aquest estudi. Aquest treball està guiat per identificar el potencial que la forma de treball del FLOSS i la cultura Open Source poden aportar a les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards de programació i els formats d’interoperatibilitat, després de treballar uns anys en el sector he arribat a la conclusió que la col·lecció d’estàndards específics del e-learning son quelcom a ignorar en aquest treball.

Els estàndards e-learning estan essent definits TOP-DOWN, en processos on es prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Els processos educatius que proposa aquest treball que s’apliquin usen els formats genèrics de les TIC, no específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponencia “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius”[Vivancos, 2005] son més optimistes en quant al paper dels estàndards en l’aplicació de les TIC a les TAC [Vivancos, 2007]. Però la meva opinió és que els estàndards educatius tal com s’estan plantejant plantejen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessàriament el model de distribució de programari privatiu.

Per tant en aquest treball no tractarem els estandars elearning en més profunditat i deixarem bibliografía de referència per al lector interessat...
Ale, Ludo out.

viernes, enero 12, 2007

Decididament Flickr

Amb en Pablo Casado fa temps estem analitzant Flick (de yahoo) i el Picasa web (de google)...
Ambdós son productes que permeten penjar fotos a la web. Cosa que té diverses utilitats.



  • Potenciar la vanitat ( com a fotògraf, com a model - que no és el meu cas -, com a viatger - m'encanta ferme el xulo explicant on viatjo, però es que m'agrada viatjar renoi!!! - o ésser social )
  • Enviar les fotos amb amics i coneguts.
  • Penjar fotos a la teva web sense gastar amplada de banda ni espai en disc - enllaçant a les URL's de picasa o flickr...
  • O simplement per ampliar les visites de la teva web.
Avantatge e inconvenients.
Avantatges Picasa:
  • La integració amb el sofware Picasa Studio de Google és un punt molt fort. Picasa studio permet fer els retocs fotogràfics més habituals en el 99% dels casos ( aumentar lluminositat i contrast, ulls vermells, retallar i alinear la foto ) en poc més de dos clicks.
    Picasa pemet pujar les fotos a la web i compartir directament.
Desavantatges Picasa:
  • LLicencia: Google et fa cedir els drets de la imatge que penges.
  • Resolució. Google va entregant mica en mica la qualitat a la imatge mentre es descarrega. Això esta molt bé perque comences a veure la imatge ben aviat, però el veure les fotos uns segons borroses crea una sensació des agradable.
Flickr.
  • Proporciona una eina software molt senzilla per pujar les fotos i permet treballar amb el software d'edició que vulguis ( fins hi tot Picasa Studio)
  • Proporciona fins a 200 fotos gratis
  • Permet gestionar la llicencia permetent escollir les Creative Commons
  • Implementa un autentic software social web 2.0
Així que, he adquirit un compte "pro" de flickr per penjar fotos al menys durant el proper any... si us interessen, a la vostre disposició estan. A http://www.flickr.com/photos/orangoodle/
Ludo out
IMG_2204 Turquia del est IMG_2299 IMG_2299 IMG_2299

martes, diciembre 12, 2006

Sobre TIC , desenvoluapment i programari lliure... una mica de rollo a mitja setmana.


Fa uns dies que no dic res al blog en català. Noi, això va com va. avui vull compartir amb vosaltres una versió inicial a la introducció del capitol sobre TIC i Desenvolupament Sostenible de la meva tesi en gestació.
Qualsevol comentari serà benvingut i agrait.
Ludo out
----------

Introducció

La tecnologia és un dels factors que poden influir en aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és una evidència al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, que actualment es pot considerar quasi revolució. Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d'una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l'entorn a ritmes accelerats. Dins la nostre pròpia experiència fa sols 10 anys la World Wide Web o la telefonia mòbil eren sols productes a l'abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana . Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC, també dits infotecnologíes), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol eina, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones que la utilitzen.

El coneixement de l'eina, en aquest cas, és important per a saber si s'està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Les TIC

Les TIC son la unió de tres tecnologies: les telecomunicacions, els ordinadors i el software o programari. El potencial de les TIC ve donada per la sinergia de les tres. La característica principal comú a les dos primeres tecnologies, les comunicacions i els computadors, és que tenen un componen material molt important.

El hardware - maquinari, i les infraestructures de comunicacions.

El hardware o maquinari i les infraestructures de comunicacions son la part física i visible de les TIC, son els ginys que necessitem per accedir al mon d'idees virtuals que alguns anomenen ciber-espai . El hardware ens envolta arreu on anem, cada dia més imperceptible i ubiquí en la seva omnipresència, tant que fins hi tot el portem amb nosaltres en forma de telèfons mòbils, reproductors de música, rellotges, PDA', videoconsoles, navegadors GPS, marcapassos o velocímetres a la bicicleta tot terreny. Com pot tota aquesta ferralla pot influir en la sostenibilitat és un camp de recerca important. Cal trobar respostes aviat a tota una sèrie d'interrogants: Com fer arribar les comunicacions de forma equitable a tot arreu?
Com evitar els components nocius del maquinari(com els metalls pesats) i reciclar aquest material ? Hi ha alguna alternativa al model d'obsolescència planificada que ens "obliga" a canviar d'ordinador i telefon cada pocs anys ? Es pot re-aprofitar tot el maquinari que substituïm per la darrera novetat, allargant-ne el cicle d'utilitat i fomentant el desenvolupament a col.lectius menys privilegiats? Quines infraestructures organitzatives cal per mecanitzar i fer rutllar aquest re aprofitament ? O el que cal és construir maquinari de baix cost.

El software - programari

El programari o software, per la seva banda, és un element immaterial. No contamina i la seva reproducció -duplicació- té un cost menyspreable. No obstant el seu disseny i qualitat afecten a incomptables processos de la activitat humana, i per tant el seu impacte s'ha de tenir molt en compte a molts nivells. La forma en que es desenvolupa ( el programari no es produeix , es desenvolupa ), es distribueix i es manté tenen un impacte social i cultural que s'ha de tenir en compte.

L'economia del programari (i el contingut digital)

Si hom te dues pomes i en dona una a un altre, llavors hom es queda sols amb una poma i n'ha perdut una (i potser ha fet un amic o ha guanyat uns calerons amb la transacció). Però si hom té dos peces de programari ( o continguts digitals ) i els dona a un altre llavors tots dos tenen dues peces de programari.

Aquesta diferencia entre pomes ( o qualsevol bé material ) i el programari dona resultats sorprenents quan apliquem el concepte (ètic i econòmic) de valor a les coses:

Un col·leccionista de segells creia que tenia un segell únic al món. Un dia va esbrinar que existia un altre segell igual que el seu en mans d'un altre col·leccionista. El primer co.leccionista va comprar el segon segell a l'altre col.col·leccionista. Quan va tenir els dos segells en el seu poder en va cremar un dels dos. Així tenia un segell únic al món, quelcom més valuós que tots dos segells per separat ja que no eren únics.

El valor econòmic esta relacionat amb la seva escassesa, quan hom disfruta del recurs els altres en deixen de disfrutar.

Però la utilitat social del programari està sols limitada per la possibilitat de distribució d'aquest programari. Si aquesta distribució es fa de forma lliure, el seu potencial d'utilitat social és il·limitat.

El concepte de llicencia del programari apareix com a eina per fomentar l'aparició d'una industria de desenvolupament de Software. El programari no es duplica, sinó que se'n cedeix el dret d'us per a uns propòsits i condicions estipulades. Amb aquestes regles del joc podem aplicar les regles dels recursos escassos. Jo tinc dues llicencies d'us i tu no. Si te'n cedeixo una, sols me'n queda una.

Quan el programari es distribueix lliurement la utilitat social d'aquest és il·limitada. Però si es distribueix amb el seu codi font; de forma que hom pot modificar lo, millorar-lo i adaptar-lo; llavors en comptes d'existir un únic desenvolupador ( o empresa desenvolupadora ) hi ha una xarxa de desenvolupadors col.laboren desenvolupant el programari i fent-ne versions i adaptacions. La llei de Metcalf ens diu que la utilitat d'una xarxa social és proporcional al quadrat dels seus usuaris. Així doncs, la qualitat del procés de desenvolupament del software es veu beneficiada per aquesta llei.

Hi ha un canvi de regles del joc on si jo tinc dos programes i et dono els dos programes, junts col.laborarem a millorar, ampliar i pensar com podem aprofitar aquests programes. I tenim més que dos programes.

sábado, diciembre 02, 2006

Les 5 regles d'en Martin Dougiamas

Ahir a la tarda vaig dedicar una estoneta a traduir un nou article que en Martin Dougiamas, fundador lider del projecte Moodle i gurú de e-learning, ha publicat a http://docs.moodle.org la documentació oficial de Moodle.
Espero que en gaudiu. Ludo out

By: Martin Dougiamas. Trad. by Ludo

Anem a asseure'ns una estona a refexionar sobre la pedagogia que nosaltres, educadors online, estem intentant aplicar.

Moodle en tres breus paràgrafs

El cor de Moodle són els cursos que contenen activitats i recursos. Hi ha prop de 20 tipus d'activitats disponibles (fòrums, glossaris, wikis, tasques, qüestionaris, enquestes, reproductors scorm, databases etc...) i cadascuna d'aquestes pot ser adaptada bastant a plaer.

La potència d'aquest model basat en activitats ve donada al combinar les activitats en seqüències i grups, el que permet guiar als participants a traves de camins d'aprenentatge. Així doncs, cada activitat pot construir damunt dels fruits de l'anterior. Hi ha un bon numero d'eines que permet facilitar la tasca de construir comunitats d'estudiants, incloent els blogs, missatgeria, llistes de participants etc... així com altres eines com l'avaluació , els informes d'activitat, integracions amb altres sistemes etc...

Per a més informació sobre Moodle, vegin [*http://moodle.org], i en particular el "curs" principal de la comunitat Moodle anomenat "Using Moodle" (o el curs "Moodle en català) últimament està molt concorregut i atrafegat, simplement fica't dintre i segur que trobessis coses interessants, estic segur. Els desenvolupadors i els usuaris es troben allà deliberadament barrejats en els mateixos fòrums. L'altre gran lloc per on començar és nostra [http://docs.moodle.org/] documentació online que és una wiki desenvolupada per tota la comunitat.

El construccionisme social com referent.

Tinc una transparència amb 5 punts fixos en totes les presentacions que faig. Són referents molt útils trets de la recerca i que s'apliquen a l'educació en general i que he condensat sota l'etiqueta de "constructionismo social".

  1. '''Cadascun de nosaltres és un mestre i un estudiant en potència.- en un autentico entorn *colaborativo som ambdues coses alhora'''.

    Recordar això és realment important. Crc que aquesta perspectiva ens ha d'ajudar com a professors per retenir un cert nivell d'humilitat, aixi com a lluitar contra la tendència (absolutament natural!) a consolidar el propi bagatge i assumir la reverenciada posició de la “sàvia font de tot coneixement”(Amen!).

    Hem d'estar atents i propiciar que els altres participants del procés d'aprenentatge comparteixin les seves idees amb nosaltres. Hem de posar consciència en la necessitat d'escoltar atentament i formular les preguntes correctament per a treure el màxim dels nostres interlocutors. Personalment m' he de recordar a mi mateix això constantment, especialment quan la conjuntura d'una situació em situa en un rol central (!com ara!)

  2. '''Aprenem particularment bé de l'acte de crear o expressar quelcom per a una audiència.'''

    Per la majoria de nosaltres això consisteix en "Aprendre de la practica" (“learning by doing”), i és un principi obvi, que no obstant això val la pena recordar-nos i prendre 'n consciència. És sorprenent la proporció d'ensenyament online que encara es presenta en forma d'informació estàtica, proporcionant als estudiants poques oportunitats de practicar les activitats sobre les quals estan aprenent.

    Veig sovint professors d'ensenyament online dedicant gran quantitat de temps elaborant una documentació impecable per als seus cursos, en el que sens dubte és una experiència d'aprenentatge estupenda per a ells mateixos, però deneguen als seus estudiants la mateixa experiència d'aprenentatge. Fins i tot els llibres de text solen aportar més amb exercicis després de cada capítol o similars.

    El més important, aquest aprenentatge és àdhuc millor quan aquestes publicant en fòrums, desenvolupant projectes , tasques, etc '''perquè ho vegin altres'''. En aquesta situació les teves "apostes" personals són molt més altes, i té lloc un munt d'auto avaluació i reflexió que augmenta l'aprenentatge.

    Seymour Papert (l'inventor del llenguatge Logotip) va descriure el procés de construir quelcom perquè vegin altres com una poderosa eina d'aprenentatge, i realment aquest tipus de pensament arrenca de Plató, Socrates i fins i tot més enrere en el temps.

  3. '''Aprenem molt solament amb observar l'activitat dels nostres iguals'''.

    Bàsicament d'això va la "cultura d'aula" o l'aprendre per osmòsi (que no consisteix en posar-se un cataplasma d'apunts que química orgànica ''Nota del T ;-)''). Els éssers humans som molt bons observant als altres i aprenent què fer en una situació donada a partir de senyals de tercers.

    Per exemple: si entres en un aula on hom és assegut mirant cap al front, escoltant en silenci al professor i prenent apunts, segurament això és el que el teu vas a fer, cert? Si ets a una classe menys rígida on la gent formula preguntes tots alhora, segurament sentiràs que pots fer el mateix. Fent això estaràs aprenent sobre tema de la classe i sobre meta-tema de com el succeïx l'aprenentatge a força d'escoltar les discussions dels teus companys i el tipus de preguntes que formulen. Això condueïx a una immersió multi-dimensional en el procés d'aprenentatge .

  4. '''A l'entendre els contextos dels altres, podem ensenyar d'una manera més *trasformacional (*ein??) (*constructivisme)'''

    Segurament ja saps per experiència, el consell d'un mentor o amic pot aportar una millor, més duradora i adequada experiència d'aprenentatge que amb algú que no et coneix i aquesta parlant a cent persones més. Si comprenem el context de la gent amb la qual estem parlant podem adaptar el nostre llenguatge i expressar els conceptes de forma més adequada a l'audiència. Pots escollir metàfores que saps que l'audiència va a identificar. Pots usar argot quan ajuda o evitar fer-lo quan pot ser un impediment. Una vegada més això aquesta és una idea molt bàsica - tota guia sobre com parlar en publico parla sobre la necessitat de conèixer a la teva audiència - però en el online learning necessitem posar especial consciència en això perquè sovint mai haurem vist a aquesta gent i no podrem recolzar-nos en senyals visuals o gestuals.

  5. '''Un entorn d'aprenentatge ha de ser flexible i adaptable, asi pot respondre rápidamentea les necessitats dels seus participants '''.

    Combinant els elements anteriors, si com professor vols aprofitar allò que vas sabent dels teus estudiants, planificar oportunitats per a compartir idees, preguntar i expressar els seus coneixements , llavors necessites un entorn flexible tant en l'espai com en el temps. Si descobreixes que has de llençar per la broda la teva planificació perquè descobreixes que els teus estudiants saben bastant menys del que esperaves al dissenyar el curs, deuries forma senzilla poder reajustar la teva planificació i afegir noves activitats de suport (per a tot el curs o solament un grup). De la mateixa manera algunes grans idees per a una simulació o quelcom semblant, poden aparèixer durant un debat, hauries de poder afegir aquestes experencies al curs més endavant. Els teus estudiants poden estar dispersats en diferents zones horàries, o viuen en la mateixa zona horària però tenen distints horaris, aixi que hauries de poder oferir activitats asíncrones en les quals la gent pugui treballar en grup sense coincidir en el temps.
Jason Cole de la *Open University UK recentment es va referir a això com les “5 lleis de Martin(!*Jah!) però realment són referents: conceptes guia que trobo personalment útils i als quals em refereixo quan he de prendre una decisió en qualsevol situació educacional. En particular les trobo utils per a construir '''comunitats d'estudiants'''/ "Comunitats d'aprenentatge".

Suposo que probablement trobaràs molt d'això familiar, fins i tot si uses termes distints per referir-t'hi. En cas contrari doncs hi ha molta documentació i recerca sobre construccionisme social, constructivismo que pots trobar a [http://dougiamas.com/writing/ les meves publicacions més formals] (algunes d'aquestes obres están en procés de traducció, Ludo ).

martes, noviembre 21, 2006

Mobile AJAX? Antes de correr aprendamos a caminar...con J2ME

El fenomen de la Web 2.0 ( que ja comença a cansar) i la consolidació d'AJAX ( Javascript asíncron més XML) com la seva plataforma de desenvolupament insígnia, està deslligant les eufòries dels més pintats.

Alguns il·luminats ja prediquen el Mobile Web 2.0 i fins i tot vaticinen amb una arrogància digna del Capità del Titanic ( !Icebergs al meu! ) que AJAX reemplaçarà a J2M'i XHTML com plataforma de desenvolupament per a l'aplicacions mòbils.

Segurament a aquests auto ungits Gurús no els falta raó. AJAX avui dia és una gran tecnologia per a desenvolupar aplicacions contra un client web universal que es comunica asíncronament (és a dir sense recarregar la pàgina) amb webservices que s'executen en un servidor segur. I en un futur, diguem 5 anys vista, les comunicacions sense fils permetran una disponibilitat cuasi permanent de la connexió a preus semblants (o integrats ) a les ADSL que avui sofrim. Llavors el desenvolupament d'aplicacions mòbils es limités al desenvolupament aplicacions web tenint (i molt) en compte les limitacions d'accessibilitat de les pantalles diminutes d'aquestes andròmines.
Però això no va a succeir avui.

Les connexions que tenim a la nostra disposició són lentes, cares i la infraestructura no aquesta preparat per a tenir 40 milions d'usuaris de telèfon mòbil navegant la Mobile Web 2.0...

La velocitat de les connexions és limitada i solament arriba a les velocitats dels fullets que (hostesses esculturals reparteixen en els aeroports) quan s'usen serveis de streaming de video o àudio, però no s'aconsegueixen quan el trafico és Web o Wap, moment en el qual la latència ens porta reminiscències dels anys 90 i els mòdems de 33 kbps. També ens recordem del temps que demanàvem tarifa plana en els fòrums. Tornarem a demanar-la.


La capacitat de procés dels dispositius augmenta, però també ho fa el consum de bateria. Els propietaris de flamants mòbils 3G em comenten: abans la bateria em durava una setmana. Això ha passat a la història. I la seguretat de les dades en les lineas sense fils ? Com està la criptografia en AJAX ? (ho desconec, no és una pregunta retòrica)

Google ( sempre google... sempre google) fa poc ha alliberat una versió mobile de Google Maps i de Gmail implementades en J2EM (JAva 2 Micro Edition) demostrant la rodonesa del circulo: Deixem el Mobile Ajax per els Gurús i dediquem nos a fer aplicacions que funcionin avui i aportin valor. Doncs bé per Google!

J2EM funciona en la majoria dels mòbils del parc ( fins i tot Palm distribueix sense cost la maquina virtual per als smartphones (treo 650 - 680 - i aquest engendro anomenat treo 750 ) que no ho inclouen de sèrie. Amb el que no van a haver d'esperar que Mozilla tingui llesta uneixi versió estable de Minimo per a un sistema operatiu que no sigui Windows Mobile....

Dintre d'aquest escenari el DFWikiteam té alguna cosa que dir? Doncs clar que si!!! Des de fa uns mesos hem estat desenvolupant una llibreria J2EM que permet gestionar la persistència en dispositius mòbils com si tinguéssim un servidor (cutrecillo això si) de bases de dades en el propi telèfon. Com tot el nostre treball alliberem aquesta llibreria sota llicència GPL i la documentació amb llicencia Creative Commons i aquesta disponible aqui.

Com a millores estem desenvolupant un motor SQL per a accedir a les taules i indexos de tipus Btree. A més estem preparant unes micro aplicacions per a accedir des del telèfon mòbil al fòrum, el glossari i el wiki de Moodle.

Qui en dóna més?

Ludo out

domingo, noviembre 19, 2006

Paisatges de la Web 2.0

El fenomen Web 2.0 a més d'implicar certs canvis en la forma de crear i experimentar la WWW ( que per altra banda es ja havien produït abans que els Gurús de Oreilly parlessin de Web 2.0) comporta amb si una segona bombolla tecnològica vinculada a la web. Estan apareixent com bolets sites web on oferixen "de gratix" serveis que fa pocs anys hagués estat impensable disposar pagant.

L'exemple paradigmàtic és YouTube. Recentment adquirida per Google per una pasta infecta (ja comentat en aquest blog el mes passat) YouTube oferei, com tots sabem ja, hosting de fitxers de vídeo.... I això és alguna cosa molt car!!! D'una banda, l'espai en disc costa diners, i no em refereixo als discos que podem muntar en els nostres PC's de sobretaula a 50 o 60€ diversos centenars de Gigues; sinó a discos durs de servidors amb alta disponibilitat i còpies de seguretat automatizades... Per altra banda, la factura de transferència de dades de YouTube no ha de ser petita... Les autopistes de la informació també tenen peatges!

YouTube no tenia model de negoci, no cobrava per cap servei estalvi pels anuncis GoogleAddSense, els quals no aconseguien justificar les factures de YouTube. Però l'objectiu de YouTube no era ésser rendible sinó crear un producte: una marca, i vendre'l al millor postor. Si pot ser Google. Qui té pasta i no li importa gastar-la per a posicionar-se en l'hegemonia que obtindrà si Yahoo o Microsoft no li planten cara seriosament

Existeixen moltes empreses en la línea de YouTube que estan intentant atreure i fidelitzar a una massa suficient d'usuaris que justifiqui que algun dels grans jugadors els planti un xec en blanc damunt de la taula ... Moltes d'elles es frotrán la gran nata . Això no és cap secret.

En tot cas, nosaltres internautes, hem d'aprofitar els serveis que ens ofereixin i tenir en compte no oblidar: d'una banda llicenciar els continguts que generem (els continguts són un valor en la societat de la informació) i per altra banda ser conscients del poder que la nostra activitat en la web té. La matèria primera en el joc de la Web 2.0 és l'atenció de l'usuari i no hem de regalar-la.

Un site interessant, dins aquesta linea, és TiddlySpot.com un servei de hosting de Tiddlywikis (Tiddlywiki ja de per si és interessant, com sabeu els lectors d'aquest blog.. que SE que existiu i us saludo!) i aquesta gent no solament oferix un servei sinó que ha desenvolupat una tecnologia FOSS que permet enviar les dades d'un Tiddlywiki ( per definició locals) a un servidor. Per tant els desitjo que tinguin molta sort!!!!

Per la meva banda vaig a usar TiddlyWiki i TiddlySpot.com en alguns projectes privats i públics com aquest.

Ludo out