Fotografies del X0 OLPC

Com que som bons minyons, a DFwikilabs ens han deixat un regalet: Un OLPC X0 per poder treballar. D'entrada li hem fet unes fotos i potser després de nadal farem feina més seriosa.

Us deixo amb un parell de fotos i la resta les podeu veure al Blog sobre OLPC que escrivim a DFWIKILABS.

Sí és un pigüi, la cosa executa Linux Fedora.

Doncs aquesta és la joguina.

Moodle pa que sus entereis d'una ves

Si encara no sabeu que carai és Moodle aqui teniu uns videos meravellosos que us ho deixaran tot encara menys clar.
Proposo que es posi aquest a la propera Moodlemoot a Barcelona! Ahí va eso

Moodle y yo

---

Cómo instalarte Moodle

---

Los entresijos tecnológicos de Moodle

Gracies a Aaricia Thorgalson pel bon rato i a Anibal y Eloy Lafuente per avisar.

Curs de seguretat informàtica sobre Moodle

Us copio i enganxo quelcom que he llegit al forum de Moodle en català.

Hola,

Per si és del vostre interès us comunico que esta disponible un nou curs creat per Lluís Perez Vidal i jo mateix en format Moodle.

El podeu trobar al Moodle de l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa:

http://www.iescopernic.com/moodle/course/view.php?id=154

No se amb quina llicència es fa public aquest curs
però l'he vist per sobre i em sembla molt complert.
L.

Agregador dels feed dels blogs Macaires en català

Ho vam dir a la mítica quedada de macaires de fa unes setmanes, Cal tenir agregats tots els bloc macaires en català en un sol feed. Així ens podem tenri a tots controlats i incoure les entrades dels altres d’una sola tacada.

Doncs ja està fet. Malauradament Feedburner no proporciona aquest servei però druppal si que ho fa. I ja esta fet:

Podeu veure l’agregador aquí i suscriure-us al feed comú

Si algú de vosaltres hi falta no dubteu en enviar-m a mi o en Tomàs el link del feed que us ho posaré.

Ludo

Parlant del OLPC .. a Mossegalapoma.cat

En l’episodi 13 del Mossegalapoma.cat parlem sobre l’OLPC i altres coses que us poden interessar. Efecte polimer entre d’altres.

Versió MP3 MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

Versió iPOD MOSSEGALAPOMA_EPISODI_13

I no oblidem el Blog sobre OLPC a dfwikilabs.

El DFWikiteam està treballant en l'OLPC

Ja no és cap secret. ens hi hem posat a treballar. Estem començant a generar documentació i ja tenim alguna linia de codi. I espero aviadet tenir màquines i tot. Si vols estar al corrent d'aquesta nova aventura o vols col.laborar estarem a http://blogs.dfwikilabs.org/olpc

foto de la OLPC Install Party (foto extreta de la La veu de T)

Bloquejen l'accés a blogger desde la UPC, cada cop més a prop de xina

Nota /actualització: He tingut acces a la llista complerta i concreta de webs que es volen bannejar. (no la reproduiré per no fer-los un favor) Realment son webs de contingut insultant i lamentable. De ben segur que els seus autors d'aquestes webs que es volen bloquejar estan a favor de prohibir continguts i aplicar censures. Precisament per això estic en contra de la censura. Sobretot quan s'aplica de forma matussera


Així és, durant diversos dies els routers de la UPC han bloquejat els accessos al domini blogger.com i alguna que altra URL, atès que una resolució judicial ho imposa com mesura cautelar. Coses de la LSSI .

Sembla ser que algun blog allotjat a blogger (com que n'hi ha pocs) contenia continguts poc adequats sobre la base d'algun criteri. OK, estic d'acord que existeixen blogs a blogger en concret i a internet en general que seria millor que no existissin. Moltes de les coses que es diuen a la blocosfera no les comparteixo, igual que molta gent no compartirà les meves opinions.

!Però és que d'això es tracta! !Refot!!

Existeix un principi conegut com LLIBERTAT D'EXPRESSIO i després aquesta altra cosa coneguda com CENSURA.

Vejam, si una empresa privada vol bloquejar, com algunes que jo em es l'accés a blogger, a youtube o a la web dels teletubies, a mi plim. Si en una escola o intituto es vol implantar un control parental que eviti que els nens vegin continguts com els que els posen a la tele cada dia, d'acord.

Però una universitat publica, és una institució dedicada al coneixement on els seus alumnes i professors són majors d'edat i tenim un criteri. Jo sóc professor d'aquesta universitat i uso blogger com eina de treball (tinc altres plataformes per a bloggear, però a aquest bloc li he pres afecte, ves per on) i alguns dels meus estudiants usen blogger com diaris dels seus projectes de fi de carrera, Per no parlar de diposits de saviduriaimpressionants com The Julipedia creat per un dels nostres estudiants aventatjats.

Si la LSSI no permet certs continguts, doncs senyors vagin a Google (propietari de blogger) i obliguin-los a tancar un blog o toquin-els els nassos a ells. A veure que passa.

Però no comencem amb censures en universitats públiques, que això afortunadament no és xina, i crec que quelcom anomenat constitució reconeix un dret anomenat llibertat d'expressió.

Però igual m'equivoco.
Ludo out
ps.Gràcies per l'avís Ferran.
ps2. oviamente el comunicat s'ha realitzat en una llista d'avisos que ningú llegix i no a la web de la upc sinó a l'empresa de serveis que la UPC va crear per a externalitzar els serveis informàticos. I en la qual tinc bons amics., dit sigui de passada.

BCN Park: Maximitzem l'us de les places de parking a Barcelona

Un parell de vells amics ( que dur és dir això, per a mi i per aells que tenien 17 anys quan els vaig coneixer ;-) han engegat una iniciativa que em sembla interessant. Us en faig l'spam corresponent i els desitjo tota la sort del mon en aquesta iniciativa. endavant nois!!!

Després del caos ferroviari, molta gent ha d'agafar el cotxe i es troba amb la impossibilitat d’aparcar a Barcelona sense pagar preus abusius. Creiem que la millor opció per aparcar a ciutat és compartir pàrking i per tant després de la prova pilot que ja vam fer en el seu dia hem rellançat www.bcnpark.com , on els propietaris de places de pàrking les podeu llogar les hores que no les utilitzeu i els qui veniu de fora i estudieu o treballeu a Barcelona, hi podeu aparcar per només 0,80 € l’hora.
Visiteu www.bcnpark.com !!

Trobada de Mac-eros dissabte 1 de desembre per la tarda

Tal com anumnciem a Mossegalapoma.cat
1ª Trobada catalana de Maqueros
Serà una trobada informal el proper dissabte 1 de Desembre entre les 16:00 i les 19:00 hores a Barcelona, per xerrar, conèixer-nos i fer uns cafès, unes birretes o uns güiskeis en funció dels gustos.

Presentació d’x3c, una xarxa internacional que promociona l’educació pel desenvolupament amb el suport de l’OLPC XO

El proper divendres, 16 de novembre, a les 12:30 hores, a la Sala d’Actes de la FIB, es farà una presentació pública d’x3c, una xarxa formada per tres Càtedres UNESCO (UPC, Universitat d’Andorra –Principat d’Andorra-, i Université Toulouse 1 Sciences Sociales –França-) amb la finalitat de promocionar l’educació mitjançant la formació i la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

El primer projecte desenvolupat per la xarxa x3c serà dissenyar i experimentar un model per facilitar i afavorir l’ús del portàtil de baix cost OLPC XO en diferents països en vies de desenvolupament (en una primera fase seran Burkina Faso, Camerun i la República Dominicana).

El projecte OLPC (One Laptop Per Child) és una iniciativa sorgida del MediaLab del MIT. Pretén obtenir un ordinador portàtil amb prestacions suficients i amb un cost inferior als $100. Aquest projecte és una il·lustració de la utilització de l'ordinador i d’Internet en els sistemes d'ensenyament i de formació de massa, gràcies al seu cost poc elevat, a la seva autonomia i a la seva configuració per treballar en xarxa.

La valoració i l'extensió d'aquesta eina és un dels factors que les tres càtedres volen aprofitar per tal de potenciar la sinergia entre innovació tecnològica, innovació educativa i desenvolupament.

Entrades relacionades: Negroponte parla del OLPC
Campanya 2X1 OLPC (Blog Anibal de la Torre)

Leopard Vid Tips a mossega la poma

En Tomás de Mossagalapoma s'esta currant uns videos didactics sobre la migració de MacOSX Tiger a Leopard.
Aquest es el primer video i els podreu veure actualitzatas a http://mossegalapoma.cat
L.

Mossegant la poma

Fa uns mesos que vaig col.lborant amb el blog i podcast sobre Mac en català Moossegalapoma.cat
dissabte passat mentre feiem una Guiness vam estar xerrant amb en Tomàs Manzanares (el pare de la criatura) sobre MACOSX-Leopard i altres coses. Parts de la conversa estàn en l'episodi X del podcast mossega la poma.
A més a més hem quedat amb en Tomàs que la meva col.laboració amb el blog mossegalapoma i el podcast serà més regular.
MOSSEGALAPOMA_EPISODI_10 (alta qualitat audio m4a aviat estarà en format mp3 a Moossegalapoma.cat)
Vaig a escoltar-lo a veure com ha quedat.

A qui regalem informació sobre nosaltres a canvi del caliu social que enyorem ?

La Web 2.0 va, entre moltes altres coses, de recuperar el contacte amb la gent que el ritme de vida de les urbs no arravassa. Molts de nosaltres tenim una o més identitats digitals i analitzant l'embull d'enllaços, visites, comentaris, google, flickr, tube i... facebook o myspace es pot obtenir molta informació sobre cadascun de nosaltres, a titulo personal o respecte del col·lectiu al que semblem pertànyer. El gran germà observa i en aquest malson post-orwelliana nosaltres mateixos regalem les nostres dades i informació, en canvi de poder estar un poc més prop dels "nostres", sense a penes llegir els acords de privadesa d'aquestes webs 2.0 ni saber a qui serveixen aquestes companyies, a part del lloable propòsit de guanyar una pasta que et cagues.


El concepte de "popularitat" dels High School als quals les pel·lícules nord-americanes ens tenen acostumats ara es pot amidar contant comentaris en el nostre blog, o els contactes que tenim en facebook o *myspace. Però aquesta informació alimenta models estadístics d'investigació operativa per a conèixer millor la societat, grup per grup intentant aconseguir el major grau de granularitat possible.



Us deixo amb dos vídeos per a reflexionar. Un és l'episodi d'ahir de *MoobuzTV, dura 5 minuts i us pot ficar un poc en context. L'altre és un *video que recomana *Mobuzztv i que explica que és *Facebook i qui aquesta darrere. Si algun d *evosotros troba una versió subtitulada d'aquest segon *video que m'ho faci saber, per favor.

Gràcies...

L.

Estandards a l'e-learning

Fa quatre dies debatíem amb en Jordi Adell a la MoodleMoot de Caceres si la implementació dels estàndards OKI i IMS IT(que estèm realitzant en el projecte Campus) tenen algún sentit o conduiran a alguna banda.
Aqui van algunes consideracions al respecte:

Dubtes sobre el sentit dels estàndards d’e-learning

Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards oberts les arquitectures d’interoperatibilitat, no s’ha de perdre de vista el fet que estàndards e-learning, com la majoria els estàndards, estan essent definits TOP-DOWN, en processos on consells de “savis” prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Un exemple d’aquest tipus de procés és l’arquitectura d’objectes d’aprenentatge (Learning Objects) que proposa basar els processos educatius en la difusió de continguts multimèdia construïts com a “matxhembrat” d’objectes educatius. Aquesta proposta fortament suportada per la industria dels continguts educatius (qui òbviament veu un possible mercat) ha generat prou soroll els darrers anys en congressos i publicacions sobre e-learning, fins que afortunadament la opinió general està adonant-se que pedagògicament no s’aguanta per enlloc, ni des dels plantejaments conductistes més pavlovians, donat que els continguts han de ser adequats als itineraris d’aprenentatge.

Sovint entitats més o menys prestigioses diuen que publiquen un estàndard, quan en realitat el que fan es propostes d’especificacions, arquitectures i formats de dades, res més. Son les comunitats d’usuaris, desenvolupadors, recercaries i empreses els que fan que determinada proposta sigui un estàndard o no. Per exemple la ISO va proposar els anys 90 l’“estàndard” d’arquitectura de xarxa OSI. No obstant usuaris, desenvolupadors i empreses van adoptar el protocol TCP/IP que és realment un estandard.

Davant aquest plantejament el manifesto per la cultura lliure (Free culture) diu.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure.
Free culture manifesto. http://freeculture.org/manifesto.php

Els processos educatius que a m'interessen son aquells que usen els formats genèrics de les TIC, no necessariament específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Segons Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes89, es a dir per a finalitats d’interoperabilitat. D’aquí que formats com SCORM hagin esdevingut un estàndard real: perquè ha estat implementat i adoptat. Malgrat jo personalment l'avorreixi.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponència “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius” son més optimistes en quant al paper dels estàndard en l’aplicació de les TIC a les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) . Però la meva opinió és que alguns estàndards educatius tal com s’estan plantejant suposen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessariament el model de distribució de programari privatiu.

En canvi protocols com OKI o IMS TI ( O el mateix Moodle network de Catalyst i l'API de webservices que el DFwikiteam programarà per a Moodle) en comptes d'encaixonar l'aprenentatge ofereixen possibilitats de col.laborar entre diversos sistemes i comunitats... que no és poc.

... Toooma rollo!!!

Ludo

Del Memex a HyperWords... el plug-in de firefox que canvia les regles del joc.

Una mica d'història

El juliol de l’any 1945, un visionari del MIT anomenat Vannevar Bush va escriure a la revista The Atlantinc Monthly l’article "As we may think", on declarava que els mètodes d’aquell temps per emmagatzemar i transmetre informació de forma generacional començaven a estar obsolets davant els canvis tecnocientífics. Els llibres i les biblioteques no complien del tot amb aquest requeriment: "La ment humana no funciona d’aquesta manera. Opera per associació. Quan té un element al seu abast, salta cap al següent element que li ve suggerit segons una associació de conceptes. Aquesta associació està determinada per xarxes intricades contingudes en neurones del cervell." [Bush, Vannevar 1945]

Bush proposava una nova forma d'accedir a la informació: el Memex. El Memex es un artilugi amb forma de moble, molt semblant a un ordinador personal actual, on una persona podia llegir llibres de forma que quan trobés determinades paraules o frases destacada en un d’ells, podria sol·licitar l'accés a un altre llibre/paràgraf o capítol on es tracta el tema amb més profunditat. D'aquesta manera l'estudi de les matèries no es faria de forma seqüencial, sinó seguint un ordre d'associació de conceptes més semblant al procés de funcionament del pensament humà.

El 1965, el filòsof i programador Ted Nelson va ampliar la idea del Memex en descriure el Xanadu. El Xanadu també era un giny per accedir a continguts però estaria connectat a un repositori anomenat "docuvers" (document + univers) que contindria tota l’informació disponible a tot el món, mitjançant un sistema que va anomenar “hipertext”, podríem navegar-hi de forma semblant a la que ja descrivia Vannevar Bush en el seu article. Nelson tenia clar que muntar aquest sistema de gestió d’informació no es podia pas fer amb el paper convencional i és per això que va iniciar, fins i tot, l’estudi i disseny del famós Xanadu com a sistema informàtic.

Vint i tres anys després el 1988 apareixia una implementació del que Nelson i Bush havien pensat: la World Wide Web. El 1993 apareix el primer navegador gràfic: mosaic, i la resta ens és força familiar a la majoria de nosaltres.

La World Wide Web és realment hipertext?

Si naveguem per la Web podem veure que la majoria de les pàgines tenen links cap a seccions de la mateixa web i cap a altres webs. Però, realment s’utilitzen els enllaços de la forma que havien proposat Vanebar Bush i Ted Nelson ?

Els links que s’utilitzen per portar d’un lloc a un altre i per navegar per la web, generalment no corresponen amb enllaços conceptuals que sorgeixen del contingut del discurs del document. El més habitual es que els enllaços es trobin en el marc del contingut de la pagina web, a les barres superiors, inferiors i laterals. Però no dins el contingut.

Per exemple, a la web tenim la possibilitat d’accedir a les edicions web de molts diaris que tradicionalment han tingut i segueixen tenint una edició en premsa. Aquestes edicions on-line ofereixen els mateixos continguts que la versió en paper, afegint alguns valors afegits com una actualització més continuada i independent de les edicions i l’accés a les hemeroteques del propi diari. Però la lectura dels continguts del diari es exactament la mateixa que la de l’edició en paper, només que més incomoda ja que la pantalla del ordinador o PDA encara no té una qualitat comparable a la del paper ( per això la majoria dels informàtics acabem duent ulleres).

Hyperwords

Aquest mati el blog del Uri m'explica que existeix un nou plug-in per a firefox que porta més enllà la forma de navegar. Com tot gran programari HyperWords té una gran idea al darrera, recolzada per una línia de pensament currada.

A un sol click intuitiu Hyperwords ens permet cercar a diversos motors, traduir text, cercar en mapes, convertir divises o accedir a pàgines de wikipedies i diccionaris online. en sols 30 minuts m'he convençut que Hyperwords canvia la forma d'accedir a la web. Un pas més cap a Memex

Orangoodle al podcast de mossega la poma

Ahir per la tarda vam estar xerrant sobre diversos temes Mac-eros tot i que no exclussivament amb en Tomàs Manzanares, l'autor de Mossegalapoma el podcast sobre temes relacionats amb Apple en Català. Aquesta conversa apareix en l'episodi 7 de mossegalapoma. D'altre banda si us in teressa la fotografía digital us recomano l'episodi 6 on en Tomàs conversa amb un expert i no es limita al mon Apple ni molt menys.
Que ho disfruteu!
Ludo

Vota per NWiki a Moodle 2,0

Això és una cridad de socors!!! ;-)

Us poso en antecedents. Passeu del pròxim paràgraf si ja sabeu que va.

Des de fa 3 anys dirigeixo un projecte de programari lliure que consisteix a desenvolupar un nou mòdul *Wiki para *Moodle (ja que el mòdul que inclou per defecte és unes escombraries , i a la banya amb el *politicamente correcte :-p ). Fruit d'aquest projecte han nascut dos mòduls: *DFWiki i *NWiki. *DFWiki és un *wiki alternatiu, que pot coexistir amb el mòdul estàndard. El mòdul *NWiki ( o *New *Wiki ) reemplaça el mòdul *wiki oficial (important tots els continguts que hagués).

Des de fa més d'un any que estem proposats com entrada en la distribució oficial de *Moodle. No obstant això, per diversos motius tècnics i sobretot per un excés de conservadorisme per part dels capos de Moodle, vam seguir en la *recamara.

Sembla ser que NWiki pot entrar en la futura versió 2.0 de Moodle. A aquest efecte s'ha obert una votació en el tracker de Moodle.

Si sou usuaris registrats de moodle.org i a bé teniu, us demano que em doneu con cop de mà i voteu per NWiki a la votació oberta al tracker ( És al menú Actions a la zona inferior esquerra d'aquesta pàgina web). I us dic gràcies.

Ludo

pg. més informació al moodle docs nwiki roadmap i en la web del projecte

Podcast sobre Apple en català: Mossegalapoma:

Necessitava un corrector ortogràfic en català per fer servir en el meu MacBook pro (la nineta dels meus ulls geeks). L'Office 2004 inconcebiblement no dona suport per català, ni per localització (traducció de l'aplicatiu) ni per a diccionari. Softcatalà i google em varen suggerir que fes servir cocoAspell, un hack de macOSX que permet fer servir el Aspell (utilitat UNIX de corrector ortogràfic, open source i amb centenars de diccionaris disponibles ) com a diccionari de sistema. Curiosament fa 3 anys vaig ser jo mateix qui va integrar aspell a Moodle com a corrector ortogràfic, tot i que jo empro el corrector integrat de Firefox. Ara, tal com diu en Max : you've got to eat your own dog food. Com que (encara!) no soc massa expert en Macosx ( tampoc es que calgui massa perquè això és super intuitíu ) la vaig vessar. Vaig començar a cercar ajuda i vaig trobar el blog d'en Tomás Manzanares mossegalapoma.cat on ofereix unes instruccions prou detallades i em va respondre en poques hores a la petició d'ajuda. Gracies Tomás!

A més a més en Ton i enregistra un podcast molt amè on parla sobre temes prou interessants relacionats amb el mon de la pometa, encara que no exclusivament. Per exemple el número 6 conté una entrevista/xerrada sobre temes relacionats amb fotografia digital que a mi m'ha resultat prou interessant i entretingut.

Sort Tomàs
Ludo

Que son els RSS? Un altre video educatiu sobre la sindicació de continguts

He tornat a traduir un vídeo, un altre video en plan "sesame street" que explica que significa RSS o sindicació de continguts. Continuo dient que si hi ha clamor popular els doblaré també al català... però de moment no hi ha pressió. ;-)

Video educatiu que explica que és un wiki... doblat al castellà.

Fa un parell d emesos vaig veure un vídeo educatiu que explicava de forma molt creativa i clara "què carai és un Wiki". Aquests dies abans d'anar de vacances he decidit traduir-lo al castellà (si el clamor popular ho demanés el traduiria al català.... però el meu blog en castellà té 4 o 5 vegades més visites que aquest i l'estic deixant una mica abandonat) Bé aqui teniu el link al
vídeo original i la versió que us he doblat. Useu-lo lliurement.
Ludo








El doblaje se ha realizado usando Garageband 3 y iMovie. La música de fondo es de Sargon http://sargonmetal.com

Blogroll:

• DFWikilabs - crom's lair
• DFWikilabs.org
• Osos de viaje
  
• Orangoodle
• Orangoodling
• Ludosofia
• Cokezone
• Hard life of Apo

Perquè surten els ulls vermells a les fotografies amb flaix?

Bona pregunta. De fet mai m'ho havia demanat (igual que no havia pensat mai en com s'ho fa per arribar a la feina el senyor que condueix les màquines llevaneus fins que Terry Pratchet mp'ho va fer pensar). Havia suposat que era algun efecte tipus Doppler i m'havia quedat tan panxo.
Doncs en Ferran Recio (il.lustre membre del dfwikiteam) ens explica a la veu de T perquè és això i com resoldre-ho.
Ludo out

Desde el I congrés sobre educació sostenible de la UPC (part I)

Tal com ens expliquen l'Anna Sastre (vicerrectora UPC) i en Miquel Barceló (comissionat pel desenvolupament sostenible de la UPC i amic): El Pla UPC sostenible 20015 aprovat pel consell de govern de la UOC ens diu que Els titlats de la UPC a partir del 2015 han de tenir competencies relatives al desenvolupament sostenible. L'objetiu del congrés és contribuir a una futura doble proposta
• fer un esborrany de declaració de la UPC sobre el desenvolupament sostenible
• fer una proposta de com introduir la educació pel DS en els estudis de grau.
El 15 de novembre en una jornada que s'organitzara es presentarà un portal web on es comunicarà les intencións de la UPC respecte del DS. htp://www.upc.edu/sostenible2015 . Aquest portal estara opertiu el 16 de Novembre. No preten ser un portal institucional sino operacional.
Notem que hi ha un nou logo a la UPC con es fa servir el nou color del DS un vermell terra en comptes del verd tipic que ja no esta de moda.
Seguirem informant.
Ludo out.

TIC, desenvolupament sostenible i educació...

El problema del Desenvolupament Sostenible i la transformació social que s’intenta explicar amb el concepte de Societat de la Informació i el Coneixement, plantegen un nou escenari on la educació és clau per adreçar els nous reptes, però els models educatius vigents requereixen una revisió. Els coneixements que necessita un individu per desenvolupar-se en la societat estan vinculats en part al desenvolupament tecnològic. El model de coneixement basat en l’acumulació de sabers enciclopèdics per a tota la vida està esdevenint obsolet.

Un segon repte del sistema educatiu en l’actualitat és saber tractar l’educació com a eina i objectiu del desenvolupament sostenible. L’Informe a la UNESCO : “Education the endless frontier”, conegut com Informe Delors, proposa una educació atenta a les dimensions: mental, creativa, social i espiritual. L'’informe Delors ha sintetitzat així les necessitats de l’educació per el tercer mil•leni:

• aprendre a conèixer
• aprendre a fer
• aprendre a viure plegats
• aprendre a ser.

Dins aquest marc ens trobem que la introducció de les TIC a l’educació es un procés que no es pot aturar. Per imperatiu normatiu i legislatiu arreu, els nous models educatius han d’incloure les TIC com a vehicle de transmissió i creació de coneixement, com a eina de comunicació i d’expressió. Però, acceptar una nova tecnologia és com fer un pacte amb el diable: reps quelcom a canvi però perds una part de tu mateix i el pitjor de tot es que no recordes de què era; així doncs la introducció de les TIC en el sistema s’ha de fer conscientment de què s’està guanyant i de a que s’està renunciant.

Segur que hi ha elements dels que ens volem desprendre i altres que volem conservar, i segur que no tots estem d’acord sobre què cau a cada categoria.

No tots els usos tecnològics son adequats i en educació cal tenir en compte que el canal de transmissió forma part del missatge. La forma en que s’utilitza la tecnologia, sobretot en contextos educatius, també transmet valors i actituds. Entre els objectius de recerca plantejats a la meva recerca i desenvolupament s’hi conta identificar quines formes d’aplicar la tecnologia vibren en sintonia amb el models educatius compatibles amb la educació pel desenvoluapment sostenible. I quins comporten actituds culturals en línia amb les actituds que han generat el problema del DS.

Ludo out

Els nens ho imiten tot

Aquest post és mimètic de l'entrada del blog de l'Anibal de la Torre, però crec que val la pena clonar el missatge:

Els nens ho copien tot, ves en compte amb el que fas davant ells.

Usos educatius del wiki, patrons de disseny instruccional, i 2.

Fa uns dies publicava alguns patrons de disseny instruccional usant wikis, que vaig traduir d'una wiki educativa en anglès. Després de pensar una mica crec que he aconseguit afegir un nou patró a la llista.
Doncs aqui el teniu.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Llibre de text editable Material lectiu en format hipertext que el professor suministra als estudiants. Alternativa a publicar un PDF. Els estudiants poden editar el contingut, ampliar-lo o prendre notes. S’intenta reproduir l’efecte dels llibres de text subratllats que es troben a les biblioteques, que aporten coneixement adicional.	Distribució de documentació (sobretot si es incomplerta) i es vol que el text esdevingui un material de treball.	El professor proporciona el text en una o diverses págines. Els alumnes poden ampliar, posar notes i comentaris als apunts o crear pagines extenent la documentació o per exepressar dubtes. Es poden usar les págines de discussio o treballar en wikis per grups o individuals (com en el cas de Moodle) on cada estudiant o grup te una copia inicial dels apunts i els evoluciona a mesura que evoluciona.

Espero feedback!
Sigueu bons minyons.
Ludo out

Descripció funcional dels wikis

Estic preparant un curs sobre Wikis en educació pels amics de la URV, i per això vaig publicant part de la documentació que vaig generant. El document ja donté enllaços al wiki en qüestió.

Descripció funcional del wiki

TABLE OF CONTENTS

1. Procés Wiki bàsic
2. Edició pàgines Wiki
3. Llenguatge Wiki
4. Control de versions

Procés Wiki bàsic

Un Wiki? consisteix essencialment en una aplicació Web que permet visualitzar online un conjunt de pàgines (anomenades pàgines wiki) i permet que els usuaris editin al seu torn el contingut i creuen noves pàgines. Així amb un Wiki? tenim una eina de publicació, dició compartida i revisió de documents hipertext? molt fàcil d'usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web? i una connexió a Internet o la Intranet on resideixi el servidor Wiki? (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal·lat en un servidor).


Les pàgines Web s'escriuen en un llenguatge anomenat HTML (Llenguatge de Marques de Hipertext). L'usuari mig no necessita conèixer aquest llenguatge per a crear les seves pàgines, no és simple. Ward Cunninham? va proposar el 1995 usar un llenguatge molt simple que permetés descriure un document i poder concentrar-nos en el contingut. el va anomenar WML? (llenguatge de marques wiki). En realitat el llenguatge dissenyat per Ward Cunninham? fou sols el primer d'una llista de diferents llenguatges wiki i dialectes d'aquests.






Les pàgines Web? s'escriuen en el llenguatge HTML?. L'usuari genèric no necessita conèixer aquest llenguatge perquè no és simple. Cunningham? va proposar usar un llenguatge tan simple com fos possible. Llavors va escriure un programa emmagatzemava el text que l’usuari entrava en la base de dades i que després que traduia al llenguatge HTML? per generar pàgines Web?. Wiki-wiki, significa “ràpid” en llengua hawaiana, i com que aquesta és la forma més rápida de generar una página web, Kunighan? va anomenar Wiki a l’invent.

Edició pàgines Wiki

Qualsevol usuari pot decidir editar el contingut d’una página

Wiki i modificar-ne el contingut. Quan un usuari edita una página

wiki veurá el codi en format Wiki, no en HTML.  

Ward Cunningham? va definir un llenguatge de marques Wiki però des de llavors gairebé cada nou “motor wiki” (wiki engine: programari que gestiona un Wiki) defineix el seu propi dialecte del llenguatge wiki. A partir d’ara ens referirem al llenguatge wiki com a WML? (wiki markup language) malgrat no existeixi tal llenguatge sinó múltiples intrepretacions d’allò que ha de ser el WML? (fins hi tot hi ha programari que implementa el mecanisme Wiki sobre editors WYSIWYG que treballed directament en HTML o XML).

Llenguatge Wiki

El WML incorpora una eina per referenciar altres págines dins la mateixa Wiki (wikilinks). La primera solució per a implementar això foren les paraules en CamelCase. El format CamelCase consisteix en escriure una paraula amb majúscules intercalades entre minúscules. En trobar una paraula en CamelCase el motor Wiki interpreta que la paraula fa referència a una altre página del wiki i crea el link automáticament. A mesura que els Wikis han anat evolucionant el CamelCase s’ha anat abandonant per la costum de posar mots entre dobles claus “ …?” seguint l’estandar que Wikipedia? ha marcat.

Control de versions

Per acabar de descriure un sistema Wiki manca una característica fonamental. Un sistema Wiki? ideal és un sistema obert, en el que tot usuari pot editar i modificar els continguts. Aquest model no funcionaria sinó quedés registrat cada canvi que es fa en el sistema i es poguessin recuperar les pèrdues de dades que es pugin per error o intencionadament. Un motor Wiki ha d’incorporar un mecanisme que permeti consultar el registre històric de les modificacions de cada pàgina, consultar cada página tal com era, analitzar les diferencies entre versions per veure què ha canviat i que no, i eventualment desfer els canvis fets per un usuari.


Les pàgines d’un Wiki constitueixen un document hipertext, que un grup d’usuaris pot consultar, editar i ampliar simultàniament. Així en un Wiki tenim una eina de publicació, edició compartida i revisió de documents hipertext molt fàcil d’usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web i una connexió a Internet o la Intranet on aquest el servidor Wiki (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal•lat en un servidor).




Els motors wiki permeten veure la evolució de cada pàgina wiki. Podem veure quantes edicions s’han fet d’una pàgina i qui les ha fet. També es pot accedir al contingut de la pàgina de cada versió. El motor wiki permet restaurar una versió, desfent tots els canvis posteriors. Alguns motors wikis avançats permeten comparar visualment les diferències entre dues versions d’una pàgina. Això permet traçar quins canvis hi ha hagut i valorar la aportació de cada usuari. Una eina molt util en activitats que requereixen que es faci una valoració de la participació, com l’us en entorns docents.




El wiki de Moodle permet visualitzar les diferències de dos maneres, linia a linia o remarcant en color el que s’ha afegit o elimninat.

Usos educatius del wiki: patrons de disseny educatiu

Traduit de http://edwiki.org/mw/index.php/Design_Patterns_for_EduWikis

i a la vostre disposició si hi voleu contribuir a Aqui

Usos educatius del wiki

Els patróns de disseny son com els patrons de rova. Perfilen solucions particulars a situacions particulars i poden ser alterats per adaptar-los particularitats de cada entorn.
Aquí presentem alguns patrons que ens condueixen a usar wikis.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Micropedia Una versió reduïda i focalitzada de Wikipedia. El rang del contingut es restringit a un domini pre-definit. Cada entrada es una definició o com a mínim una descripció d'una entitat. Exemple: EdGamesWiki o Wiki ASAI	Dins una organització, una micropedia pot ser una forma de capturar coneixement específic pels interessos de la organitzazió. En un curs, una micropedia pot organitzar la recerca bibliogràfica dels estudiants i servir, en si mateixa, com a material de referència quan arriba a cert tamany.	Els participants contribueixen amb noves entrades o fent aportacions a entrades d'altres participants. Les dades poden provenir de fonts externes o els participants poden usar les entrades per capturar i comunicar el seu pròpi coneixement.
FAQ Es semblant a una micropedia en el fet que el tema a cobrir es habitualment concret. Estructural ment, en canvi, el wiki s'organitza al voltant de preguntes i respostes.	Útil organitzar i sintetitzar conceptes complexos o coneixement procedimental distribuït de forma no uniforme entre els participants. També es pot usar per a organitzar activitats d'investigació d'aprenentatge auto dirigit	Els participants generen tant preguntes com respostes. La generació de respostes s'ha de gratificar d'alguna manera, sigui explícitament(amb qualificacions) o per reconeixement de vàlua. Les preguntes s'han d'anar reformulant a mesura que augmenta el nivell de coneixement del problema.
Document de consens Creació col.laborativa d'un document que reflexa l'acord de grups que parteixen de punts de vista prou oposats i objectius divergents. Cal que sigui conduit en un escenari amb descripció de rols i un plan per assignar rols.	Usat per estudiar i resoldre situacions conflictives. Per Exemple tractats de pau, acords de fusió i redacció de contractes, o especificacions requisits de projectes.	Els participants generen esborranys on estipulen el seu punt de vista. Llegeixen els esborranys de les altres parts i van editant en ordre el document final durant diverses iteracions fins arribar a un consens. S'ha de prendre precaucions per evitar col.lisions en les edicions del document.
Història canviant (traducció siu generis de Branching story)Consisteix en escriure una hisòria col.lectivament. Un revival de les noveles canviants que es van posar d emoda fa 25 anys. La història comença amb un escenari i situació inicial seguit d'una sèrie d'enllaços (interns wiki) en funció de les opcions que pot triar el lector per determinar que succeirà a continuació	Es pot usar per intensificar l'estudi d'un paratge i període històric o per practicar i desenvolupar l'escriptura creativa.	Els participants generen pàgines a partir d'un punt de partida. Pot començar amb grans grups que es van tornant més petits a mesura que cada subgrup es fa càrrec d'una branca de la història.
Arbre de simulació Estructuralment semblant a una història canviant amb la diferència que els elements essencials d'una història (conflicte i resolució) no existeixen.	Es poden usar per simular les eleccions fetes per individuus en situacions complexes amb múltiples opcions possibles. Exemples: reacció davant emergències, situacions socipolítiques, conflictes inter-personals. també es pot usar en un context de gestió del coneixement modelar coneixement exepert.	Els participants generen opcions a partir d'una situació inicial i especulen sobre les conseqüències. Han de dissenyar opcions que no siguin trivials, i així altres puguin jugar amb la simulació com a entorn d'aprenentatge.
Granja de formigues És una simulació d'un espai i temps seleccionats amb diversos actors. Es com una història canviant però no hi ha un sol protagonista. Com un joc de rol en grup jugant totes les partides possibles o plausibles.	Util per millorar la comprensió d'aspectes d'una cultura, era o situació.	Els participants han de desenvolupar una serie d'opcions i les seves conseqüències per a un sol personatge, mentre es coordinen amb altres participants que treballen amb altres personatges. El professor ha de vetllar perquè les branques es s'entremesclin fins a un cert nivell.

Nupedia o el fracàs del model burocràtic

Avui no hi ha qui em pari. Serà que l'oasi m'ha convertit en archivillà en un comic i això em dona empenta. :-D
Aqui va una altre chapa d'aquestes que etzibo darrerament.

Nupedia, o : el fracàs del model burocratic.

El Març del 2000 Jimbo Wales i Larry Sanger van iniciar el projecte Nupedia, amb l’objectiu de crear una enciclopèdia online. Nupedia es va concebre com a enciclopèdia de contingut obert, gratuït, amb llibertat de distribució, sotmesa a rigorosa revisió per iguals, internacional i lliure de prejudicis. L’objectiu dels creadors de Nupedia era que Nupedia es convertís amb el temps en la enciclopèdia més gran mai creada.

El projecte Nupedia es va organitzar de forma que pogués competir amb enciclopèdies comercials com la Enciclopèdia britànica o la Encarta de Microsoft (qui sembla ser a tots els fronts imaginables relacionats amb la societat de la informació). Acadèmics d’arreu foren convidats a participar de forma desinteressada en la creació d’articles en un procés molt rigorós de revisió entre parells. Com a resultat d’aquest feixuc procés de creació l’equip de Nupedia va aconseguir en tres anys i mig que 24 articles acabessin tot el procés de revisió i mentre que 74 articles estaven encara pendents d’aprovació definitiva.

L’any 2001 la Free Software Fundation havia iniciat, a proposta de Richard Stallman (el 1999) la GNUPedia ( la semblança del nom va comportar no poques controvèrsies a la xarxa) que var ser refugi de voluntaris fastiguejats amb el procés excessivament burocratitzat de Nupedia.

A causa del lent avanç del projecte Nupedia va iniciar un petit projecte paral·lel amb la finalitat de crear ràpidament articles que poguessin ser després revisats per experts per a ser inclosos a la Nupedia. La idea fou usar una aplicació wiki per a crear els continguts i no posar restriccions a contribuir (permetent fins hi tot que usuaris anònims sense registrar participessin en la edició de continguts). Es va posar en marxa una wiki, suportada per una modificació del programari wiki Usemod, i se la va batejar amb el nom de Wikipedia.

Sigueu bons minyons
Ludo out

Educació o colonització cultural corporativa

Va, que us etzibo una altre arenga copipastejada de la tesi

ls Continguts Lliures han de ser compartits amb formats estàndards i oberts que permetin la seva modificació i redistribució. Alguns continguts promocionats com a lliures o oberts venen en formats empaquetats en formats que malgrat ser lliures i oberts imposen barreres tecnològiques a la seva modificació. Formats com el SCORM que es distribueix compilat, o l’estàndard de facto PDF no permeten la modificació dels continguts si no es disposa d’accés als fitxers font. Llavors estarem davant de continguts gratuïts (Free as in Free Beer) no continguts Lliures o Oberts i poden ser part d’una campanya de colonització cultural emmascarada.

Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 d’Abril de 2007 Intel i Microsoft volen facilitar “Software barato para los pobres” en una iniciativa per ajudar als escolars del tercer mon. Intel proporcionarà un ordinador de baix cost per a educació en zones subdesenvolupades, aquest ordinador funcionarà amb una versió de Windows que incorporarà programari com Microsoft Office i continguts educatius com l’enciclopèdia Encarta. Hi ha diversos punts a comentar respecte d’aquesta noticia.

• Primer de tot cal recordar les conclusions de l’informe “ICT for poverty reduction”: “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology”. Quan es vol aplicar TIC a un procés educatiu cal tenir en compte aspectes com : on l’aplicarem ? per a que serà aplicada ? quina formació tenen els instructors ? quins objectius es volen assolir ? Les noticies i les webs
• Aquesta acció és clarament una resposta d’Intel i Microsoft a la iniciativa Children’s computer engegada per Nicolas Negroponte del MIT i Seymour Papert. Una plataforma no basada en el binomi tecnològic Wintel (Microsoft Windows + Intel ). Per tant no és una acció de cooperació amb voluntat d’ajuda, és una pràctica mercantilista.
• Segons Richard Stallman (definitivament no des d’una posició de neutralitat) aquest tipus d’iniciatives son una colonització cultural, (tecnologia de forma gratuïta però sense oferir el coneixement de com està feta)
• Qui decideix quins continguts son els adequats a incloure en aquests ordinadors? Quin impacte tindran aquests continguts en la cultura i el desenvolupament del país receptor d’aquesta sola versió de la educació.

Els Continguts Oberts o Lliures estimulen la creació de nous continguts i nous fluxos de coneixement. Els continguts gratuïts son una forma d’imposició d’una visió sobre un tema. Malgrat es vulgui disfressar d’estímul al desenvolupament, caritat o bona voluntat.

Doncs aquí queda dit.

Sigueu bons minyons.......

Ludo out

Coneixement lliure

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.


Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.

Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out

Nova Catedra de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció,

Mira aquesta noticia m'agrada prou com per copiarla sencera de la Web de la UPC. Suposo que el bon amic Miquel Barceló (comissionat pel desenvolupament Sostenible de la UPC té quelcom a veure.) va que la copio sencera:

El conveni se signa avui divendres, 25 de maig, a les 16.45 hores a la Sala de Juntes de la Politècnica (C/ Jordi Girona, 31. Barcelona), en un acte al qual assistirà el conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el rector de la Universitat, Antoni Giró; el president del comitè executiu de SEAT SA, Erich Schmitt, i el director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, Ferran Puerta.

25/05/2007

L’empresa SEAT impulsa amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la Càtedra SEAT de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció, un vincle entre els agents implicats en la generació i difusió del coneixement en l’àmbit de l’R+D orientada a l’automoció. L’objectiu d’aquest nou centre és optimitzar, potenciar i dinamitzar els recursos disponibles i crear un fòrum tecnològic, d’alt valor afegit, que impulsi la innovació tecnològica i la competitivitat de la indústria catalana d’aquest sector. La Càtedra impulsarà iniciatives relacionades amb la innovació, el disseny i la sostenibilitat, dins el sector de l’automoció, tant en R+D+I com en formació, divulgació i comunicació.

En aquest marc, SEAT impulsa la creació d’una Càtedra d’automoció a la UPC, promoguda pel Centre Tècnic de SEAT (CTS) i dirigida a la formació de professionals altament qualificats i especialitzats en tecnologia de l’automòbil, cobrint així un dèficit actualment existent en aquest sector del mercat laboral.

La Càtedra SEAT-UPC, que tindrà la seu a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, estarà dirigida per la doctora Margarita González Benítez. Entre les activitats que desenvoluparà, destaquen les següents:
•Interlocució de les relacions UPC-SEAT en temes de docència i recerca
•Creació de grups de recerca per a projectes nacionals i internacionals i establir acords i convenis de col·laboració.
•Foment de les relacions amb altres universitats.
•Participació en la sol·licitud de fons europeus per a R+D+I.
•Impuls a la creació d’un Màster Europeu en disseny amb reconeixement de Màster oficial.
•Establiment de programes d’acollida per a estudiantat en pràctiques, projectes de final de carrera i tesis doctorals.
•Organització d’una jornada anual de treball en temes d’innovació en disseny de vehicles i components.
•Promoció d’activitats de formació per a la indústria de components.
•Participació en la implantació d’un Portal Industrial.

Amb la nova Càtedra SEAT de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció, la Universitat Politècnica de Catalunya disposa ja de 22 aules i càtedres d’empresa. L’objectiu d’aquestes unitats d’R+D+I és concretar la creixent relació que manté la institució amb el món empresarial, col·laborar i impulsar amb decisió la transferència del coneixement.

Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

Després de rumiar-ho molt he arribat a una decisió per a la meva tesi: Passar olímpicament dels estàndards elearning... passo de SCORM, de IMS, de LAMS i especialment de OKI (encara que l'he d'implementar). A mig escriure tinc la justificació, i a mode de provocació ( per si no us n'heu adonat m'encanta provocar per generar debat i aixi aprendre jo alguna cosa pel cami, i perquè em va la marxa) aquí us poso una mica del que he escrit.

Una decisió de treball

Durant molts mesos en la planificació d’aquest treball ha estat pendent la tasca de realitzar un ampli estudi dels estàndards del e-learning. Finalment s’ha pres la decisió de no incloure aquest estudi. Aquest treball està guiat per identificar el potencial que la forma de treball del FLOSS i la cultura Open Source poden aportar a les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards de programació i els formats d’interoperatibilitat, després de treballar uns anys en el sector he arribat a la conclusió que la col·lecció d’estàndards específics del e-learning son quelcom a ignorar en aquest treball.

Els estàndards e-learning estan essent definits TOP-DOWN, en processos on es prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Els processos educatius que proposa aquest treball que s’apliquin usen els formats genèrics de les TIC, no específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponencia “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius”[Vivancos, 2005] son més optimistes en quant al paper dels estàndards en l’aplicació de les TIC a les TAC [Vivancos, 2007]. Però la meva opinió és que els estàndards educatius tal com s’estan plantejant plantejen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessàriament el model de distribució de programari privatiu.

Per tant en aquest treball no tractarem els estandars elearning en més profunditat i deixarem bibliografía de referència per al lector interessat...
Ale, Ludo out.

Wikis, Viquipedia educació.... iniciatives interessants

En Jordi Vivancos ens anuncia al seu Blog la "Marató Viquipèdia, una iniciativa del Departament d'Educació per celebrar el Dia Mundial d'Internet i que s'estendrà fins a finals del 2007. Els objectius de la proposta es resumeixen en:

• Donar a conèixer la Viquipèdia com una obra de consulta de creació col·lectiva
• Promoure la participació de la comunitat educativa creant o millorant articles
  
• Ampliar la presència del català a la xarxa (es proposa la fita d'assolir 100.000 articles abans d'acabar l'any 2007)"

A més a més en Jordi ens explica molt didàcticament què és un wiki, viquipedia i altres dades d'interés. Visiteu el seu blog.
Ludo out

Articles relacionats
carnet de competencias tic
el wiki un camino para el trabajo colaborativo
Es ben facil contribuir a viquipedia

Jornades Reutilitza a la UPC... Ludo & Blo live

El proper dijous 17 de Maig de 2007 a l'aula Master de la UPC (planta baixa edifici A3 al costat de la CUP - UPC ) tindrà lloc la segona jornada de les Jornades Reutilitza dedicades a les TIC i el desenvolupament sostenible. Veieu el programa.
El meu amic, ex-professor, company, director de tesi doctoral, editor de ciència ficció , i comissionat per la sostenibilitat de la UPC en Miquel Barceló i Garcia xerrarà sobre sostenibilitat a la UPC i una mica després jo mateix parlaré una mica de desenvolupament sostenible , educació, programari lliure, Moodle i potser wikis... ja veurem.
Us hi espero
Ludo

La festafib 2007...

Des de fa molts anys la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) celebra el primer divendres de Maig la FestaFIB. Aquesta festa organitzada per els propis estudiants i amb una participació entusiasta per part de professors i altre personal de la Facultat.

L'activitat estrella de la Festafib és el gran dinar a l'aire lliure que es fa al mateix campus on els diferents grups de companys i amics s'organitzen per fer paelles ( el clàssic de la festa) carns a la brasa i elaborar pocions alquímiques amb un alt contingut alcoholic (com caipirinya, mojitos o menys glamuroses sangries amb vi de tetrabrik).

Estudiants, professors i altre personal passeja pel campus i s'establen converses (sovint influïdes per l'esperit de vi) en un context parell on el grau no compta.

Es fan moltes altres activitats (correvins, caraokes, concursos de futbolí, futbolí humà... ) tot organitzat pels alumnes de la DAFIB (Delegació d'alumnes) i la revista de la facultat: l'Oasi
I es que si un estudiant passa per la universitat i sols ha anat a classe, malgrat que hagi tret matricules d'honor no ha entès res. Participar en organitzar coses com la festafib, el forum fib o els actes del 30 aniversari de la facultat ensenyen coses que els professors no podem transmetre a classe.

Els nois del DFWikiteam van dissenyar i encarregar-se d'estampar unes samarretes per a la ocasió, cosa que a mi m'ha emocionat de veure com aquesta colla de bretols han desenvolupat un sentit de comunitat mentre fan el projecte d efi de carrera o compleixen condemna com a becaris d'en Ludo. Sou molt grans nois!!!!

I per la nit es van organitzar concerts (que els tècnics de so es van escarrassar per desmerèixer) ... en el concert, com no? vam actuar els Goblin City, tot i que ens vam endur un gust agredolç de boca per el tema comentat del so.

Recordeu, si esteu estudiant a la universitat no deixeu perdre-us la oportunitat de participar en les associacions d'estudiants i activitats "no acadèmiques" ...

Ludo out

Dels Formats oberts i els no tant oberts

La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.

El format .DOC del processador de textos de Microsoft és actualment un format estàndard de facto controlat per aquesta companyia. Quan hom envia fitxers en aquest format estan obligant al receptor a utilitzar aquesta aplicació privativa i única que llegeix aquest format correctament . Usant formats tancats (no oberts o lliures) per a compartir informació potencia la creació d’estàndards de facto, la qual cosa implica estendre els monopolis de programari i la dependència absoluta d'un únic proveidor de programari per a accedir a la nostra documentació.

Un àrea en la qual els formats són summament importants és la Internet. El World Wide Web Consortium (W3C) defineix els protocols, llenguatges i formats estandars per a la web. Però els fabricants de programari privatiu apliquen la tecnica anomenada Embrace, extend and extinguish que consisteix en començar utilitzant un estàndard obert, afegir-li extensions privatives per a crear un format expandit, “compatible” amb l'estàndard oficial, en nom d'una suposada innovació, per a després convertir-lo en l'estàndard de facto i acabar amb la competència.

Una pàgines web, per exemple, només es poden veure adequadament amb cert navegador, obliguen a les persones que vulguin veure-les a usar aquest programari. Si s’usen extensions propietàries, encara que siguin gratuïtes, s’obliga als altres a instal•lar programari privatiu i tancat per a veure els nostres continguts multimèdia.

El navegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
IceWeasel (que son unes mostel·les precioses).

Altres estratègies conegudes són integrar el programari en el sistema operatiu fent de tal manera que sigui impossible la competència (com és el cas de Windows Media Player, Internet Explorer, Outlook Express pel que hi ha hagut litigis arreu del mon) o no facilitar informació vital sobre el sistema a la competència perquè el seu programari funcioni pitjor que el propi. Si un fabricant convertís en imprescindible el seu programari per a usar la xarxa, la Internet estaria completament en les seves mans.

Ludo out

Part d'aquesta entrada estè extreta d'un article d'en Jordi Adell que no se ben bé on ha publicat i pèr això no el cito ;-)

Es ben facil contribuir a Viquipedia

El terme Viquii, m'esgarrifa i em fa pensar en vailets Vikings, ja que no soc partidari de traduir termes com Wiki (sisplau!!!). Però els responsables de Wikipedia en Català han decidit anomenar-la Viquipedia. Què hi farem! Diuen que un país té els lingüistes que es mereix no? doncs nosaltres tenim els que van inventar termes com programari o maquinari.

Sic transit gloria mundi.

Bé l'objectiu d'aquesta entrada no és fer la guitza als lingüistes, tot i que el cos ho demana ;-) , sinó per comentar dues coses.

Una- la Viquipedia (ecs que malament que sona :-S ) té molt pocs articles i en general de baixa qualitat. Comparativament la Wikipedia en castellà té moltes més entrades i de més qualitat, i la versió anglesa està a anys llum d'ambdues. Renoi si la wikipedia en esperanto té més contingut que la catalana!!!
Dues- quan cerqueu informació a Viquipedia i no la trobeu, sempre podeu cercar a la versió en castellà i usar un traductor castellà a català com internostrum . Però no us pareu aquí. Perquè no perdeu una estoneta (dos, tres minuts) i useu aquesta traducció per alimentar la Viquipedia en Català ?

Aixi mica en mica tindrem una Viquipedia com cai i li podrem dir Wikipedia i tot! :-D

Aqui teniu el meu perfil de la wikipedia per si voleu corregir els daltabaixos que hi pugui causar!
Ludo out

Finalment sé que faig!

Després d'escriure 125 pàgines ja sé cap on va la meva tesi...

Sabem que el programari lliure és una eina valuosa per al desenvolupament sostenible. Les eines de programari lliure es poden aplicar a la educació, que en sí mateixa és un objectiu i una eina clau del desenvolupament sostenible. Però l’objectiu d’aquest treball no és plantejar ni demostrar que l’ús de programari lliure en l’educació és una eina positiva per al desenvolupament sostenible. Sinó estudiar quins son els processos de creació de coneixement i cultura que s’apliquen en les comunitats generadores de programari i coneixement lliure es poden aplicar i reproduir en l’educació. I encara més important com educar nous hackers que es dediquin a resoldre els problemes del desenvolupament sostenible a nivell local i global.

Bé ara sols falten unes 80 pàgines més....
Ludo out

Ens espiaran els nostres propis ordinadors en el futur?

La protecció dels drets d’autor és un problema més cultural que tecnològic o legal. Tal com diu Steve Jobs CEO, fundador i Gurú d’Apple Inc.

DRM’s haven’t worked, and may never work, to halt music piracy. (...)

there are many smart people in the world, some with a lot of time on their hands, who love to discover such secrets and publish a way for everyone to get free (and stolen) music.

Steve Jobs (Thougths on music)

No obstant la les principals companyies de la indústria informàtica (Intel, Microsoft, IBM i HP) han fundat la Trusted Computing Platforms Alliance (TCPA) amb l’objectiu de re-definir l’arquitectura del maquinari. La TCPA proposa la implantació de tecnologies tipus DRM (Digital Rigths Management ) en els mateixos xips de les plaques dels ordinadors. Bàsicament això comporta que els ordinadors construïts segons aquesta arquitectura (incloent l’anomenat xip Fritz) impediran al programari prendre control total del maquinari.

D’aquesta manera el maquinari tindrà dos modes d’us: privilegiat i no-privilegiat. El mode no-privilegiat no podrà executar les instruccions de descodificació de continguts digitals, o accedir a determinats perifèrics com les sortides digitals d’àudio i vídeo. El propietari (malgrat l’hagi pagat ) no podrà executar programari en mode privilegiat sinó és programari certificat i signat criptogràficament per la TCPA. No obstant el sistema operatiu si que podrà prendre accions sense el coneixement i autorització de l’usuari com denunciar telemàticament les activitats il·licites del propietari.

La Free Software Foundation està redactant la versió 3.0 de la GPL en la que es prohibirà la distribució de programari llicenciat sota GPL v3.0 juntament amb maquinari amb DRM. Però per la seva banda Linus Torvalds propietari de la llicencia del nucli (kernel) del sistema operatiu Linux s’oposa a aquest redactat i ja ha declarat que el kernel seguirà sota llicencia GPL v2.2

HP esta desenvolupant una versió de Linux que funcioni amb el xip Fritz. Una vegada el mecanisme de control està integrat en el maquinari, malgrat que l’usuari tingui accés a tot el codi font del programari que s’executa en el seu maquinari mai sabrà exactament que està fent en realitat el dispositiu.

Així doncs la computació fiable (trusted computing) és fiable per les gran companyies, no per els usuaris. De fet es una forma de prendre el control del maquinari i dipositar-lo en mans dels fabricants.

Windows Vista implementa les normes de la TCPA, aixi doncs quan compreu un nou ordinador infomeu-vos quin xipset porta.

!Big Brother is whatching you!


Ludo out

Pequè no s'implanta més programari lliure?

Malgrat la Open Source Initiative (OSI) vulgui mantenir el programari lliure en la part tècnica de l’equació, el cert és que, tal com planteja i promou la FSF, el terme “programari lliure” (Free software) té un pes polític que pot conduir a la presa de decisions tècniques basades en raonaments no tècnics. Ja sigui en un sentit o en un altre.

És cert que el programari lliure ha aconseguit posar a disposició universal un programari d’alta qualitat i seguretat. Però ni s’ha aconseguit que tot el programari sigui lliure, ni s’ha aconseguit que el programari lliure estigui a disposició de qualsevol usuari. El cost d’accés o la disponibilitat del codi font no son les úniques barreres d’accés al programari.

La facilitat d’us (usabilitat) i d’accés per a discapacitats (accessibilitat) son factors importants a tenir en compte en el moment d’adoptar una plataforma de programari, i sovint assignatures pendents del programari lliure. Els usuaris d'informàtica arrosseguen una inèrcia en l’hàbit d’us del programari amb que han après a fer anar els ordinadors. I aquest programari és propietari.

La introducció en una organització del programari lliure de forma obligatòria per decisió presa “des de dalt” pot ser una mala estratègia sinó és acompanyada per accions de formació, conscienciació dels usuaris i d’una parametrització del programari a usar per adaptar-lo a les necessitats especifiques de l’entorn on s’ha d’implantar.

La introducció d’un nou programari i forma de treballar causa inevitablement un rebuig en els usuaris. Es canvien els processos de treball, les interfícies i, per llei de Murphy, les antigues funcionalitats que el nou sistema no implementi seran les que els usuaris trobaran a faltar més.

Per tant si es vol apostar per l’adopció de programari lliure cal considerar implantacions progressives ( per això molts projectes de programari lliure ofereixen versions per a Windows ), combinades amb campanyes de capacitació dels usuaris i abduir els usuaris atraient-los amb noves funcionalitats i millores. Malauradament aquesta serà també l’estratègia dels fabricants de programari propietari, que ofereixen noves funcionalitats i programari de franc (que no lliure).

Actualment l’assignatura lliure el programari és la facilitat d’us i configuració del sistema operatiu Linux, esglaó que impedeix que molts usuaris no experts accedeixin al programari lliure.

Ludo out