Ara publico a Mossegalapoma.cat

Ep!
A partir d'ara escriuré les meves entrades de blog en català a Mossegalapoma.cat, i continuaré escrivint en castella a Orangoodling.

martes, mayo 15, 2007

Jornades Reutilitza a la UPC... Ludo & Blo live

El proper dijous 17 de Maig de 2007 a l'aula Master de la UPC (planta baixa edifici A3 al costat de la CUP - UPC ) tindrà lloc la segona jornada de les Jornades Reutilitza dedicades a les TIC i el desenvolupament sostenible. Veieu el programa.
El meu amic, ex-professor, company, director de tesi doctoral, editor de ciència ficció , i comissionat per la sostenibilitat de la UPC en Miquel Barceló i Garcia xerrarà sobre sostenibilitat a la UPC i una mica després jo mateix parlaré una mica de desenvolupament sostenible , educació, programari lliure, Moodle i potser wikis... ja veurem.
Us hi espero
Ludo
reutilitza

lunes, mayo 07, 2007

La festafib 2007...

Des de fa molts anys la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) celebra el primer divendres de Maig la FestaFIB. Aquesta festa organitzada per els propis estudiants i amb una participació entusiasta per part de professors i altre personal de la Facultat.

L'activitat estrella de la Festafib és el gran dinar a l'aire lliure que es fa al mateix campus on els diferents grups de companys i amics s'organitzen per fer paelles ( el clàssic de la festa) carns a la brasa i elaborar pocions alquímiques amb un alt contingut alcoholic (com caipirinya, mojitos o menys glamuroses sangries amb vi de tetrabrik).

IMG_2637

Estudiants, professors i altre personal passeja pel campus i s'establen converses (sovint influïdes per l'esperit de vi) en un context parell on el grau no compta.

Es fan moltes altres activitats (correvins, caraokes, concursos de futbolí, futbolí humà... ) tot organitzat pels alumnes de la DAFIB (Delegació d'alumnes) i la revista de la facultat: l'Oasi
I es que si un estudiant passa per la universitat i sols ha anat a classe, malgrat que hagi tret matricules d'honor no ha entès res. Participar en organitzar coses com la festafib, el forum fib o els actes del 30 aniversari de la facultat ensenyen coses que els professors no podem transmetre a classe.
IMG_2607

Els nois del DFWikiteam van dissenyar i encarregar-se d'estampar unes samarretes per a la ocasió, cosa que a mi m'ha emocionat de veure com aquesta colla de bretols han desenvolupat un sentit de comunitat mentre fan el projecte d efi de carrera o compleixen condemna com a becaris d'en Ludo. Sou molt grans nois!!!!
IMG_2618

I per la nit es van organitzar concerts (que els tècnics de so es van escarrassar per desmerèixer) ... en el concert, com no? vam actuar els Goblin City, tot i que ens vam endur un gust agredolç de boca per el tema comentat del so.

Recordeu, si esteu estudiant a la universitat no deixeu perdre-us la oportunitat de participar en les associacions d'estudiants i activitats "no acadèmiques" ...

Ludo out





sábado, abril 14, 2007

Dels Formats oberts i els no tant oberts

La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.

El format .DOC del processador de textos de Microsoft és actualment un format estàndard de facto controlat per aquesta companyia. Quan hom envia fitxers en aquest format estan obligant al receptor a utilitzar aquesta aplicació privativa i única que llegeix aquest format correctament . Usant formats tancats (no oberts o lliures) per a compartir informació potencia la creació d’estàndards de facto, la qual cosa implica estendre els monopolis de programari i la dependència absoluta d'un únic proveidor de programari per a accedir a la nostra documentació.

Un àrea en la qual els formats són summament importants és la Internet. El World Wide Web Consortium (W3C) defineix els protocols, llenguatges i formats estandars per a la web. Però els fabricants de programari privatiu apliquen la tecnica anomenada Embrace, extend and extinguish que consisteix en començar utilitzant un estàndard obert, afegir-li extensions privatives per a crear un format expandit, “compatible” amb l'estàndard oficial, en nom d'una suposada innovació, per a després convertir-lo en l'estàndard de facto i acabar amb la competència.

Una pàgines web, per exemple, només es poden veure adequadament amb cert navegador, obliguen a les persones que vulguin veure-les a usar aquest programari. Si s’usen extensions propietàries, encara que siguin gratuïtes, s’obliga als altres a instal•lar programari privatiu i tancat per a veure els nostres continguts multimèdia.

El navegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
IceWeasel (que son unes mostel·les precioses).

Altres estratègies conegudes són integrar el programari en el sistema operatiu fent de tal manera que sigui impossible la competència (com és el cas de Windows Media Player, Internet Explorer, Outlook Express pel que hi ha hagut litigis arreu del mon) o no facilitar informació vital sobre el sistema a la competència perquè el seu programari funcioni pitjor que el propi. Si un fabricant convertís en imprescindible el seu programari per a usar la xarxa, la Internet estaria completament en les seves mans.

Ludo out

Part d'aquesta entrada estè extreta d'un article d'en Jordi Adell que no se ben bé on ha publicat i pèr això no el cito ;-)

sábado, abril 07, 2007

Es ben facil contribuir a Viquipedia


El terme Viquii, m'esgarrifa i em fa pensar en vailets Vikings, ja que no soc partidari de traduir termes com Wiki (sisplau!!!). Però els responsables de Wikipedia en Català han decidit anomenar-la Viquipedia. Què hi farem! Diuen que un país té els lingüistes que es mereix no? doncs nosaltres tenim els que van inventar termes com programari o maquinari.

Sic transit gloria mundi.

Bé l'objectiu d'aquesta entrada no és fer la guitza als lingüistes, tot i que el cos ho demana ;-) , sinó per comentar dues coses.

Una- la Viquipedia (ecs que malament que sona :-S ) té molt pocs articles i en general de baixa qualitat. Comparativament la Wikipedia en castellà té moltes més entrades i de més qualitat, i la versió anglesa està a anys llum d'ambdues. Renoi si la wikipedia en esperanto té més contingut que la catalana!!!
Dues- quan cerqueu informació a Viquipedia i no la trobeu, sempre podeu cercar a la versió en castellà i usar un traductor castellà a català com internostrum . Però no us pareu aquí. Perquè no perdeu una estoneta (dos, tres minuts) i useu aquesta traducció per alimentar la Viquipedia en Català ?

Aixi mica en mica tindrem una Viquipedia com cai i li podrem dir Wikipedia i tot! :-D

Aqui teniu el meu perfil de la wikipedia per si voleu corregir els daltabaixos que hi pugui causar!
Ludo out

viernes, abril 06, 2007

Finalment sé que faig!


Després d'escriure 125 pàgines ja sé cap on va la meva tesi...

Sabem que el programari lliure és una eina valuosa per al desenvolupament sostenible. Les eines de programari lliure es poden aplicar a la educació, que en sí mateixa és un objectiu i una eina clau del desenvolupament sostenible. Però l’objectiu d’aquest treball no és plantejar ni demostrar que l’ús de programari lliure en l’educació és una eina positiva per al desenvolupament sostenible. Sinó estudiar quins son els processos de creació de coneixement i cultura que s’apliquen en les comunitats generadores de programari i coneixement lliure es poden aplicar i reproduir en l’educació. I encara més important com educar nous hackers que es dediquin a resoldre els problemes del desenvolupament sostenible a nivell local i global.

Bé ara sols falten unes 80 pàgines més....
Ludo out

jueves, abril 05, 2007

Ens espiaran els nostres propis ordinadors en el futur?

La protecció dels drets d’autor és un problema més cultural que tecnològic o legal. Tal com diu Steve Jobs CEO, fundador i Gurú d’Apple Inc.

DRM’s haven’t worked, and may never work, to halt music piracy. (...)

there are many smart people in the world, some with a lot of time on their hands, who love to discover such secrets and publish a way for everyone to get free (and stolen) music.

Steve Jobs (Thougths on music)

No obstant la les principals companyies de la indústria informàtica (Intel, Microsoft, IBM i HP) han fundat la Trusted Computing Platforms Alliance (TCPA) amb l’objectiu de re-definir l’arquitectura del maquinari. La TCPA proposa la implantació de tecnologies tipus DRM (Digital Rigths Management ) en els mateixos xips de les plaques dels ordinadors. Bàsicament això comporta que els ordinadors construïts segons aquesta arquitectura (incloent l’anomenat xip Fritz) impediran al programari prendre control total del maquinari.


D’aquesta manera el maquinari tindrà dos modes d’us: privilegiat i no-privilegiat. El mode no-privilegiat no podrà executar les instruccions de descodificació de continguts digitals, o accedir a determinats perifèrics com les sortides digitals d’àudio i vídeo. El propietari (malgrat l’hagi pagat ) no podrà executar programari en mode privilegiat sinó és programari certificat i signat criptogràficament per la TCPA. No obstant el sistema operatiu si que podrà prendre accions sense el coneixement i autorització de l’usuari com denunciar telemàticament les activitats il·licites del propietari.

La Free Software Foundation està redactant la versió 3.0 de la GPL en la que es prohibirà la distribució de programari llicenciat sota GPL v3.0 juntament amb maquinari amb DRM. Però per la seva banda Linus Torvalds propietari de la llicencia del nucli (kernel) del sistema operatiu Linux s’oposa a aquest redactat i ja ha declarat que el kernel seguirà sota llicencia GPL v2.2

HP esta desenvolupant una versió de Linux que funcioni amb el xip Fritz. Una vegada el mecanisme de control està integrat en el maquinari, malgrat que l’usuari tingui accés a tot el codi font del programari que s’executa en el seu maquinari mai sabrà exactament que està fent en realitat el dispositiu.

Així doncs la computació fiable (trusted computing) és fiable per les gran companyies, no per els usuaris. De fet es una forma de prendre el control del maquinari i dipositar-lo en mans dels fabricants.

Windows Vista implementa les normes de la TCPA, aixi doncs quan compreu un nou ordinador infomeu-vos quin xipset porta.

!Big Brother is whatching you!


Ludo out

lunes, abril 02, 2007

Pequè no s'implanta més programari lliure?

Malgrat la Open Source Initiative (OSI) vulgui mantenir el programari lliure en la part tècnica de l’equació, el cert és que, tal com planteja i promou la FSF, el terme “programari lliure” (Free software) té un pes polític que pot conduir a la presa de decisions tècniques basades en raonaments no tècnics. Ja sigui en un sentit o en un altre.

És cert que el programari lliure ha aconseguit posar a disposició universal un programari d’alta qualitat i seguretat. Però ni s’ha aconseguit que tot el programari sigui lliure, ni s’ha aconseguit que el programari lliure estigui a disposició de qualsevol usuari. El cost d’accés o la disponibilitat del codi font no son les úniques barreres d’accés al programari.

La facilitat d’us (usabilitat) i d’accés per a discapacitats (accessibilitat) son factors importants a tenir en compte en el moment d’adoptar una plataforma de programari, i sovint assignatures pendents del programari lliure. Els usuaris d'informàtica arrosseguen una inèrcia en l’hàbit d’us del programari amb que han après a fer anar els ordinadors. I aquest programari és propietari.

La introducció en una organització del programari lliure de forma obligatòria per decisió presa “des de dalt” pot ser una mala estratègia sinó és acompanyada per accions de formació, conscienciació dels usuaris i d’una parametrització del programari a usar per adaptar-lo a les necessitats especifiques de l’entorn on s’ha d’implantar.

La introducció d’un nou programari i forma de treballar causa inevitablement un rebuig en els usuaris. Es canvien els processos de treball, les interfícies i, per llei de Murphy, les antigues funcionalitats que el nou sistema no implementi seran les que els usuaris trobaran a faltar més.

Per tant si es vol apostar per l’adopció de programari lliure cal considerar implantacions progressives ( per això molts projectes de programari lliure ofereixen versions per a Windows ), combinades amb campanyes de capacitació dels usuaris i abduir els usuaris atraient-los amb noves funcionalitats i millores. Malauradament aquesta serà també l’estratègia dels fabricants de programari propietari, que ofereixen noves funcionalitats i programari de franc (que no lliure).

Actualment l’assignatura lliure el programari és la facilitat d’us i configuració del sistema operatiu Linux, esglaó que impedeix que molts usuaris no experts accedeixin al programari lliure.

Ludo out