Des de fa molts anys la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) celebra el primer divendres de Maig la FestaFIB. Aquesta festa organitzada per els propis estudiants i amb una participació entusiasta per part de professors i altre personal de la Facultat.
La interoperabilitat és la capacitat d’un sistema informàtic per a compartir informació amb altres sistemes. Els formats d’emmagatzemament d’informació i els protocols de comunicació entre sistemes son elements estratègics a la societat de la informació i son usats per les empreses que volen implantar un estàndard de facto vinculat al seu programari.
avegador web programari lliure Mozilla Firefox integra en el seu codi part de codi privatiu per poder visualitzar extensions no estàndards ni obertes que acostumen a haver a les pàgines web. Quan la fundació Debian va voler incloure el codi de Firefox en una distribució plenament Open Source de Linux va haver de crear una distribució alternativa del codi de Firefox sense aquestes extensions, seguint els designis de la GPL aquesta distribució té un altre nom i logotip.
Sabem que el programari lliure és una eina valuosa per al desenvolupament sostenible. Les eines de programari lliure es poden aplicar a la educació, que en sí mateixa és un objectiu i una eina clau del desenvolupament sostenible. Però l’objectiu d’aquest treball no és plantejar ni demostrar que l’ús de programari lliure en l’educació és una eina positiva per al desenvolupament sostenible. Sinó estudiar quins son els processos de creació de coneixement i cultura que s’apliquen en les comunitats generadores de programari i coneixement lliure es poden aplicar i reproduir en l’educació. I encara més important com educar nous hackers que es dediquin a resoldre els problemes del desenvolupament sostenible a nivell local i global.
DRM’s haven’t worked, and may never work, to halt music piracy. (...)
there are many smart people in the world, some with a lot of time on their hands, who love to discover such secrets and publish a way for everyone to get free (and stolen) music.
No obstant la les principals companyies de la indústria informàtica (Intel, Microsoft, IBM i HP) han fundat la Trusted Computing Platforms Alliance (TCPA) amb l’objectiu de re-definir l’arquitectura del maquinari. La TCPA proposa la implantació de tecnologies tipus DRM (Digital Rigths Management ) en els mateixos xips de les plaques dels ordinadors. Bàsicament això comporta que els ordinadors construïts segons aquesta arquitectura (incloent l’anomenat xip Fritz) impediran al programari prendre control total del maquinari.
D’aquesta manera el maquinari tindrà dos modes d’us: privilegiat i no-privilegiat. El mode no-privilegiat no podrà executar les instruccions de descodificació de continguts digitals, o accedir a determinats perifèrics com les sortides digitals d’àudio i vídeo. El propietari (malgrat l’hagi pagat ) no podrà executar programari en mode privilegiat sinó és programari certificat i signat criptogràficament per la TCPA. No obstant el sistema operatiu si que podrà prendre accions sense el coneixement i autorització de l’usuari com denunciar telemàticament les activitats il·licites del propietari.
La Free Software Foundation està redactant la versió 3.0 d
Així doncs la computació fiable (trusted computing) és fiable per les gran companyies, no per els usuaris. De fet es una forma de prendre el control del maquinari i dipositar-lo en mans dels fabricants.
Malgrat la Open Source Initiative (OSI) vulgui mantenir el programari lliure en la part tècnica de l’equació, el cert és que, tal com planteja i promou la FSF, el terme “programari lliure” (Free software) té un pes polític que pot conduir a la presa de decisions tècniques basades en raonaments no tècnics. Ja sigui en un sentit o en un altre. És cert que el programari lliure ha aconseguit posar a disposició universal un programari d’alta qualitat i seguretat. Però ni s’ha aconseguit que tot el programari sigui lliure, ni s’ha aconseguit que el programari lliure estigui a disposició de qualsevol usuari. El cost d’accés o la disponibilitat del codi font no son les úniques barreres d’accés al programari.
La facilitat d’us (usabilitat) i d’accés per a discapacitats (accessibilitat) son factors importants a tenir en compte en el moment d’adoptar una plataforma de programari, i sovint assignatures pendents del programari lliure. Els usuaris d'informàtica arrosseguen una inèrcia en l’hàbit d’us del programari amb que han après a fer anar els ordinadors. I aquest programari és propietari.
La introducció en una organització del programari lliure de forma obligatòria per decisió presa “des de dalt” pot ser una mala estratègia sinó és acompanyada per accions de formació, conscienciació dels usuaris i d’una parametrització del programari a usar per adaptar-lo a les necessitats especifiques de l’entorn on s’ha d’implantar.
Ludo out
RSS Feed
