Els Objectius de desenvolupament del mileni i les TIC: la obsolescencia dels indicadors.

Continuo la serie de posts amb fragments de la tesi.
Ludo out
-----------------------------

Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni de les Nacions Unides.

El 13 de setembre de 2000 l'Assemblea General de l'ONU els caps d'estat de 189 van aprovar la Declaració del Mil•lenni . Aquesta declaració acorda la definició de vuit objectius específics prioritaris i que cal assolir l'any 2015. Malauradament a meitat de termini no sembla que s'hagin d'assolir. Aquests objectius son

1. Eradicar l'extrema pobresa i la fam
2. Aconseguir l'educació primària universal
3. Promoure la igualtat de gènere i l'autonomia de les dones
4. Reduir la mortalitat infantil
5. Millorar la salut materna
6. Ampliar l'accés a la planificació familiar i combatre la SIDA, la malària i altres malalties
7. Assegurar la sostenibilitat mediambiental
8. Desenvolupar una Associació Global per al Desenvolupament

Els objectius del mil.leni i les TIC.
Els objectius del Mil.leni es concreten amb 18 fites associades mesurades per 48 indicadors per a valorar el seu acompliment . La darrera d'aquestes fites menciona explícitament les TIC :

• Fita 18. Fer accessibles, en col•laboració amb el sector privat, els beneficis de les noves tecnologies, en especial les TIC .

On els indicadors associats són:

• 47. Línies de telèfon i abonats a telèfons cel•lulars per 100 habitants
• 48. Computadores personals en ús per 100 habitants i usuaris d'Internet per 100 habitants

Obsolescència dels indicadors.
Curiosament l'evolució tecnològica deixarà obsolets aquests indicadors prou abans del plaç del 2015.

• El model de línies de telefon i abonats a telèfons cel.lulars pot canviar dràsticament en els propers anys. L'evolució al model 4G de connexió a xarxes sense fils i la rapida adopció de la tecnologia de veu sobre IP, pot implicar en molt pocs anys que el concepte de línia telefònica i d'abonament a xarxa cel.lular es substitueixi per un únic abonament a internet. Aquest abonament serà independent d'un medi de connexió (cablejat, radio (xarxa mòbil cel.lular), fibra òptica ... etc) i s'usarà indistintament per el trafic d'Internet tradicional (Web, email, p2p), telefonia ( veu sobre IP) televisió ( cada cop més personalitzada i interactiva ) i altres entreteniments (jocs en xarxa, entorns de realitat virtual -second life etc...-) i altres usos que encara no hem inventat.
• Els ordinadors personals (PC) han deixat de ser l'única forma d'accedir al ciber-espai, i ben aviat deixaran de ser l'habitual. Cada dia hi ha més alternatives: telèfons mòbils intel.ligents (smartphones), PDA's connectades, reproductors de vídeo i música portàtils, consoles de videojocs (connectades al televisor o portables) i, per acabar, la domòtica oferirà l'oportunitat de connectar molts aparells. Els dispositius mòbils en concret tenen un ritme i potencial de difusió molt més gran que els PC, en països com Espanya o el Regne Unit la penetració de mercat dels telèfons mòbils és de més del 100%! Així doncs en plantejar estratègies per combatre la fractura digital, els dispositius mòbils son una alternativa clara als PC's. Complementant això els nous models del treball que apareixen a la xarxa (Web 2.0) desvinculen l'espai de treball dels discs del PC i els recursos comencen a trobar-se distribuïts en serveis online (com wikis).