Ara publico a Mossegalapoma.cat

Ep!
A partir d'ara escriuré les meves entrades de blog en català a Mossegalapoma.cat, i continuaré escrivint en castella a Orangoodling.

martes, diciembre 12, 2006

Sobre TIC , desenvoluapment i programari lliure... una mica de rollo a mitja setmana.


Fa uns dies que no dic res al blog en català. Noi, això va com va. avui vull compartir amb vosaltres una versió inicial a la introducció del capitol sobre TIC i Desenvolupament Sostenible de la meva tesi en gestació.
Qualsevol comentari serà benvingut i agrait.
Ludo out
----------

Introducció

La tecnologia és un dels factors que poden influir en aconseguir un desenvolupament sostenible. La incidència que té la tecnologia en l’evolució social i econòmica és una evidència al llarg de la historia. Actualment hi ha un grup de tecnologies que tenen una incidència espectacular en aquesta evolució, que actualment es pot considerar quasi revolució. Mentre que abans la els canvis en forma de vida, la organització social i econòmica no eren perceptibles al llarg d'una generació, en els darrers 100 anys l'impacte de la ciència i la tecnologia estan transformant l'entorn a ritmes accelerats. Dins la nostre pròpia experiència fa sols 10 anys la World Wide Web o la telefonia mòbil eren sols productes a l'abast de minories i no formaven part de la vida quotidiana . Ara no ens en podem escapolir.

Els camps de la biotecnologia i els de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC, també dits infotecnologíes), són dos àmbits que estan modificant molts, sinó tots, els aspectes de la vida social, econòmica i ambiental del planeta.

Les TIC tenen un potencial important per a contribuir a la sostenibilitat, però, al mateix temps, tenen uns efectes que contribueixen als desequilibris socials i afecten negativament al medi ambient. Les TIC, com qualsevol eina, depèn de la voluntat, capacitat i/o coneixement de les persones que la utilitzen.

El coneixement de l'eina, en aquest cas, és important per a saber si s'està contribuint positivament o, o no, a un desenvolupament positiu i sostenible.

Les TIC

Les TIC son la unió de tres tecnologies: les telecomunicacions, els ordinadors i el software o programari. El potencial de les TIC ve donada per la sinergia de les tres. La característica principal comú a les dos primeres tecnologies, les comunicacions i els computadors, és que tenen un componen material molt important.

El hardware - maquinari, i les infraestructures de comunicacions.

El hardware o maquinari i les infraestructures de comunicacions son la part física i visible de les TIC, son els ginys que necessitem per accedir al mon d'idees virtuals que alguns anomenen ciber-espai . El hardware ens envolta arreu on anem, cada dia més imperceptible i ubiquí en la seva omnipresència, tant que fins hi tot el portem amb nosaltres en forma de telèfons mòbils, reproductors de música, rellotges, PDA', videoconsoles, navegadors GPS, marcapassos o velocímetres a la bicicleta tot terreny. Com pot tota aquesta ferralla pot influir en la sostenibilitat és un camp de recerca important. Cal trobar respostes aviat a tota una sèrie d'interrogants: Com fer arribar les comunicacions de forma equitable a tot arreu?
Com evitar els components nocius del maquinari(com els metalls pesats) i reciclar aquest material ? Hi ha alguna alternativa al model d'obsolescència planificada que ens "obliga" a canviar d'ordinador i telefon cada pocs anys ? Es pot re-aprofitar tot el maquinari que substituïm per la darrera novetat, allargant-ne el cicle d'utilitat i fomentant el desenvolupament a col.lectius menys privilegiats? Quines infraestructures organitzatives cal per mecanitzar i fer rutllar aquest re aprofitament ? O el que cal és construir maquinari de baix cost.

El software - programari

El programari o software, per la seva banda, és un element immaterial. No contamina i la seva reproducció -duplicació- té un cost menyspreable. No obstant el seu disseny i qualitat afecten a incomptables processos de la activitat humana, i per tant el seu impacte s'ha de tenir molt en compte a molts nivells. La forma en que es desenvolupa ( el programari no es produeix , es desenvolupa ), es distribueix i es manté tenen un impacte social i cultural que s'ha de tenir en compte.

L'economia del programari (i el contingut digital)

Si hom te dues pomes i en dona una a un altre, llavors hom es queda sols amb una poma i n'ha perdut una (i potser ha fet un amic o ha guanyat uns calerons amb la transacció). Però si hom té dos peces de programari ( o continguts digitals ) i els dona a un altre llavors tots dos tenen dues peces de programari.

Aquesta diferencia entre pomes ( o qualsevol bé material ) i el programari dona resultats sorprenents quan apliquem el concepte (ètic i econòmic) de valor a les coses:

Un col·leccionista de segells creia que tenia un segell únic al món. Un dia va esbrinar que existia un altre segell igual que el seu en mans d'un altre col·leccionista. El primer co.leccionista va comprar el segon segell a l'altre col.col·leccionista. Quan va tenir els dos segells en el seu poder en va cremar un dels dos. Així tenia un segell únic al món, quelcom més valuós que tots dos segells per separat ja que no eren únics.

El valor econòmic esta relacionat amb la seva escassesa, quan hom disfruta del recurs els altres en deixen de disfrutar.

Però la utilitat social del programari està sols limitada per la possibilitat de distribució d'aquest programari. Si aquesta distribució es fa de forma lliure, el seu potencial d'utilitat social és il·limitat.

El concepte de llicencia del programari apareix com a eina per fomentar l'aparició d'una industria de desenvolupament de Software. El programari no es duplica, sinó que se'n cedeix el dret d'us per a uns propòsits i condicions estipulades. Amb aquestes regles del joc podem aplicar les regles dels recursos escassos. Jo tinc dues llicencies d'us i tu no. Si te'n cedeixo una, sols me'n queda una.

Quan el programari es distribueix lliurement la utilitat social d'aquest és il·limitada. Però si es distribueix amb el seu codi font; de forma que hom pot modificar lo, millorar-lo i adaptar-lo; llavors en comptes d'existir un únic desenvolupador ( o empresa desenvolupadora ) hi ha una xarxa de desenvolupadors col.laboren desenvolupant el programari i fent-ne versions i adaptacions. La llei de Metcalf ens diu que la utilitat d'una xarxa social és proporcional al quadrat dels seus usuaris. Així doncs, la qualitat del procés de desenvolupament del software es veu beneficiada per aquesta llei.

Hi ha un canvi de regles del joc on si jo tinc dos programes i et dono els dos programes, junts col.laborarem a millorar, ampliar i pensar com podem aprofitar aquests programes. I tenim més que dos programes.