Educació Sostenible.... revisant el llibre

Tal com vaig dir recentment ens ha caigut a les mans el següent llibre : "Educació Sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat als processos educatius" de la Dra.Angells Canadells que ha editat la Càtedra UNESCO de sostenibilitat tecnologia i humanisme de la UPC que és disponible en format electrònic aqui sota llicència creative commons.

Com ja sabreu estic en la feixuga tasca d'escriure la meva tesi doctoral que relaciona d'alguna forma esotèrica la educació, el desenvolupament sostenible, el programari lliure, moodle i els wikis... ja veure'm com m'en surto d'aquesta alquímia... però el cas és que aquest llibre omple molts forats que encara tenia per tapar en la meva línia d'alquímia argumentatoria. I per postres comparteixo la major part del que vaig llegint.

A continuació o en posteriors posts aniré citant alguns paràgrafs que m'han semblat prou interessants ja des de la introducció.

Proposem una reflexió amb els mestres, professors i educadors en general, per tal d’avançar cap a un canvi de consciència que pugui reflectir-se en una cultura de la sostenibilitat.

La major part del que s’ensenya a l'’educació formal –primària, secundària i universitària– està basat en la visió del món que ha originat l’'actual crisis socioecològica, fet que provoca una manca de credibilitat del model educatiu

No puc estar més d'acord, l'educació per al desenvolupament sostenible ha de començar per replantejar un canvi de consciencia que arrenca del model educatiu. I continua donant canya:

La dificultat principal que trobem a nivell educatiu és l’'estructuració fragmentada del coneixement en assignatures i la separació entre coneixement teòric i pràctic.

Toma ya! I segueix la meva heroina...

Un model basat en la concepció mecanicista que ha dominat l’àmbit científic des del s. XVII i que impedeix la visió sencera de la realitat que la comprensió dels problemes actual requereixen.

Estic intel·lectualment enamorat!

Comprendre el món des d’una visió sencera i interconnectada requereix superar dos dualismes fonamentals: l'’escissió entre els éssers humans i la naturalesa i la separació entre el pensament i l’'experiència. Des d’ells s’ha construït una cultura dividida que es reflecteix socialment en l’'absència de referents ètics i en el malestar creixent de la població.

M'encanta! Ara passem al capitol 1: Educar per al canvi de cultura, on es planteja clarament que educar per al desenvolupament sostenible no pot consistir sols en etzibar monsergues ambientalistes (personalment apreto a córrer) sinó que cal canviar una visió del mon que genera intolerància, violència, explotació de recursos i contaminació. Cal canviar els hàbits de pensament i de percepció del mon, fet que, inevitablement, transformarà els nostres hàbits de comportament.

Aquesta visió del mon arrenca de les nostres creences implícites que tenen les seves arrels en el dualisme que apareix en la grecia clàssica.

Per dualisme entenem la visió escindida del món que es va originar a Grècia, dividint el món de les idees, considerat l’autèntic i veritable, i el món dels fenòmens naturals, considerat il·lusori. Un paradigma que ha configurat tota la nostra civilització.
El dualisme filosòfic ha consolidat la separació entre ment i matèria i entre ésser humà i naturalesa, originant un buit cada vegada més gran entre l’'un i l'’altre. Un paradigma que ha anat desplaçant altres formes de saber creient en la superioritat de la racionalitat abstracta.

I no solament hem de culpar el dualisme, també ens afecta la visió lineal de la història que ens fa percebre una idea de progrés que sols pot anar cap endavant. Quan en realitat, si estudiem història amb cura veurem que son molt més freqüents els escenaris en els que la civilització ha reculat que els grans avenços. Us recordo que acabo d'arribar d'Egipte, un indret on es veu clarament com una civilització va anar degenerant. Vegeu com els temples dels faraons Ptolomeus (descendents de Cleaopatra germana d'Alexandre el gran) son sols burdes imitacions de les obres anteriors, i com les obres més magnifiques ( les piràmides ) estaven allà per recordar-los la seva progressiva decadència. Que cal preservar el coneixement perquè es pot perdre i oblidar en el temps (com recoi construien aquelles coses !!)

Bé ho deixo aquí per avui, però continuara...
Ludo out