Educación para el desarrollo sostenible...i II

Ahir comentant el llibre "Educació Sostenible. Criteris per a la introducció de la sostenibilitat als processos educatius"parlava de les limitacions que ens imposa la visió del món dualista, lineal i mecanicista (Seguiré quotant el llibre de l'Angells Canadells, tot i jo soc l'únic culpable de les reflexions i conclusions a les que jo pugui arribar... per a experiències de primera mà llegiu el llibre ;-) )

Tant a nivell social i polític com a nivell personal, aquests dualismes han provocat grans divisions, essent un factor de malestar permanent. El buit creat entre aquests dos móns ha causat la pèrdua de referents ètics, la disgregació social i el desinterès per un coneixement que ha perdut la connexió
amb la realitat viva. El sentiment d’'alienació del món és el principal obstacle a l'’hora d’educar, ja que bloqueja el sentiment d'empatia pels demés i impedeixque es desperti el sentit de responsabilitat amb l'’entorn.

El qüestionament d'aquestes premisses (dualisme, mecanicisme, linealitat) ha proporcionat noves formes de coneixement ...

...la teoria de sistemes, de la ciència holista, de la psicologia gestalt, de la física quàntica, de noves interpretacions de la biologia i, sobretot, del pensament ecologista que ha aportat el marc principal on incloure aquests altres continguts.

però

Del que no disposem tan bé és de les eines per canviar nosaltres mateixos (...) Aquest exercici requereix un descondicionament cultural i personal alhora. (...)Per això, els educadors necessiten eines de formació integral.

Crec que aquest és el tema que li correspon “desenredar” a la nostra generació. I no és casual que la nostra època sigui un temps d’intens intercanvi cultural

I ja som dos.

...una educació per a la sostenibilitat ha de situar-se en el lloc de l’'equanimitat; ha de trobar la justa proporció entre l'’acció i la contemplació, entre l’anàlisi i la síntesi. Ha de mirar que els estudiants creixin sencerament, sense perdre la seva pròpia mesura, el seu propi ritme interior.

Per canviar els patrons de comportament, pensament i percepció cal canviar els pressupòsits. La cita que atribueix a Einstein diu "Els problemes no es poden resoldre des del mateix nivell de consciencia que els ha generat",

oferir una perspectiva àmplia que permeti relacionar els diferents nivells de la realitat i, per tant, comprendre millor el moment que es viu.

I dic jo, que la societat de la informació ens pot ajudar a obtenir aquesta perspectiva, a través de les eines de comunicació entre pars i les comunitats virtuals on la col.laboració i el diàleg son l'actitud predominant. Aquí és on tenim eines educatives valuosisimes, no en filigranes educatives multimèdia interactives, sinó en les eines quye permetin la comunicació, l'establiment de relacions i comunitats que transmetin i generin valors.

Culturalment, necessitem fonamentar novament els valors en una interpretació del món no jeràrquica, ni milenarista. Uns valors que se sostinguin en ells mateixos, en la pròpia experiència d'’interrelació amb la comunitat humana i planetària.

Així doncs...

Com contribuir des de l’'educació formal a aquest doble canvi? Cap a on cal transformar l'’escola o la universitat per facilitar aquest procés? (...)
a) clarificar la visió del món emergent;
b) adequar els currículums, la metodologia i l’'organització escolar i la universitària, a aquesta visió del món;
c) admetre la necessitat de canviar interiorment i posar-se a disposició de treballar per aquest canvi.

L'’informe Delors ha sintetitzat així les necessitats de l’educació per el tercer
mil·leni: aprendre a conèixer, a fer, a viure junts i a ser. Educant per tant la
dimensió mental, creativa, social i espiritual

L'informe Delors titulat "learning the treasure within" (aprendre el tresor interior)
http://www.unesco.org/delors/delors_e.pdf és un informe per a la UNESCO elaborat per la comissió internacional per l'educació.

En què consisteix un coneixement no parcial? Com es transmet un coneixement que no és només mental? Com s’ensenya la responsabilitat? Com es fa veure que el món que vivim és el reflex de la nostra ment? Que el coneixement, si no va acompanyat d’un treball interior, no transforma la realitat? Per tant, com canviar interiorment? Com canviar els patrons de comportament, els hàbits socialment adquirits?.
Aquestes són les qüestions que es plantegen si volem anar més enllà d’'una educació teòrica sobre el medi ambient i fer front a la qualitat ètica de les relacions que establim amb les persones i amb el planeta. (...)
a) Com ensenyem? Com ens relacionem amb els alumnes, amb els continguts i amb els materials?
b) Com adequar els currículums acadèmics als valors que volem transmetre?

Som plenament consients els educadors que no sols estem transmetent continguts, sinó que també transmetem valors? Segurament els mestres de primaria en son, però ho son els professors de materies més especialitzades (matemàtiques, quimica, literatura o programació orientada a objectes)...

c) Què és important conèixer?

I aprofitant la benentesa ho deixarem aquí per avui amb una cita que no és de pero surt a Matrix...

Coneixte a tu mateix

Ludo out