TIC, desenvolupament sostenible i educació...

El problema del Desenvolupament Sostenible i la transformació social que s’intenta explicar amb el concepte de Societat de la Informació i el Coneixement, plantegen un nou escenari on la educació és clau per adreçar els nous reptes, però els models educatius vigents requereixen una revisió. Els coneixements que necessita un individu per desenvolupar-se en la societat estan vinculats en part al desenvolupament tecnològic. El model de coneixement basat en l’acumulació de sabers enciclopèdics per a tota la vida està esdevenint obsolet.

Un segon repte del sistema educatiu en l’actualitat és saber tractar l’educació com a eina i objectiu del desenvolupament sostenible. L’Informe a la UNESCO : “Education the endless frontier”, conegut com Informe Delors, proposa una educació atenta a les dimensions: mental, creativa, social i espiritual. L'’informe Delors ha sintetitzat així les necessitats de l’educació per el tercer mil•leni:

• aprendre a conèixer
• aprendre a fer
• aprendre a viure plegats
• aprendre a ser.

Dins aquest marc ens trobem que la introducció de les TIC a l’educació es un procés que no es pot aturar. Per imperatiu normatiu i legislatiu arreu, els nous models educatius han d’incloure les TIC com a vehicle de transmissió i creació de coneixement, com a eina de comunicació i d’expressió. Però, acceptar una nova tecnologia és com fer un pacte amb el diable: reps quelcom a canvi però perds una part de tu mateix i el pitjor de tot es que no recordes de què era; així doncs la introducció de les TIC en el sistema s’ha de fer conscientment de què s’està guanyant i de a que s’està renunciant.

Segur que hi ha elements dels que ens volem desprendre i altres que volem conservar, i segur que no tots estem d’acord sobre què cau a cada categoria.

No tots els usos tecnològics son adequats i en educació cal tenir en compte que el canal de transmissió forma part del missatge. La forma en que s’utilitza la tecnologia, sobretot en contextos educatius, també transmet valors i actituds. Entre els objectius de recerca plantejats a la meva recerca i desenvolupament s’hi conta identificar quines formes d’aplicar la tecnologia vibren en sintonia amb el models educatius compatibles amb la educació pel desenvoluapment sostenible. I quins comporten actituds culturals en línia amb les actituds que han generat el problema del DS.

Ludo out

Els nens ho imiten tot

Aquest post és mimètic de l'entrada del blog de l'Anibal de la Torre, però crec que val la pena clonar el missatge:

Els nens ho copien tot, ves en compte amb el que fas davant ells.

Usos educatius del wiki, patrons de disseny instruccional, i 2.

Fa uns dies publicava alguns patrons de disseny instruccional usant wikis, que vaig traduir d'una wiki educativa en anglès. Després de pensar una mica crec que he aconseguit afegir un nou patró a la llista.
Doncs aqui el teniu.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Llibre de text editable Material lectiu en format hipertext que el professor suministra als estudiants. Alternativa a publicar un PDF. Els estudiants poden editar el contingut, ampliar-lo o prendre notes. S’intenta reproduir l’efecte dels llibres de text subratllats que es troben a les biblioteques, que aporten coneixement adicional.	Distribució de documentació (sobretot si es incomplerta) i es vol que el text esdevingui un material de treball.	El professor proporciona el text en una o diverses págines. Els alumnes poden ampliar, posar notes i comentaris als apunts o crear pagines extenent la documentació o per exepressar dubtes. Es poden usar les págines de discussio o treballar en wikis per grups o individuals (com en el cas de Moodle) on cada estudiant o grup te una copia inicial dels apunts i els evoluciona a mesura que evoluciona.

Espero feedback!
Sigueu bons minyons.
Ludo out

Descripció funcional dels wikis

Estic preparant un curs sobre Wikis en educació pels amics de la URV, i per això vaig publicant part de la documentació que vaig generant. El document ja donté enllaços al wiki en qüestió.

Descripció funcional del wiki

TABLE OF CONTENTS

1. Procés Wiki bàsic
2. Edició pàgines Wiki
3. Llenguatge Wiki
4. Control de versions

Procés Wiki bàsic

Un Wiki? consisteix essencialment en una aplicació Web que permet visualitzar online un conjunt de pàgines (anomenades pàgines wiki) i permet que els usuaris editin al seu torn el contingut i creuen noves pàgines. Així amb un Wiki? tenim una eina de publicació, dició compartida i revisió de documents hipertext? molt fàcil d'usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web? i una connexió a Internet o la Intranet on resideixi el servidor Wiki? (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal·lat en un servidor).


Les pàgines Web s'escriuen en un llenguatge anomenat HTML (Llenguatge de Marques de Hipertext). L'usuari mig no necessita conèixer aquest llenguatge per a crear les seves pàgines, no és simple. Ward Cunninham? va proposar el 1995 usar un llenguatge molt simple que permetés descriure un document i poder concentrar-nos en el contingut. el va anomenar WML? (llenguatge de marques wiki). En realitat el llenguatge dissenyat per Ward Cunninham? fou sols el primer d'una llista de diferents llenguatges wiki i dialectes d'aquests.






Les pàgines Web? s'escriuen en el llenguatge HTML?. L'usuari genèric no necessita conèixer aquest llenguatge perquè no és simple. Cunningham? va proposar usar un llenguatge tan simple com fos possible. Llavors va escriure un programa emmagatzemava el text que l’usuari entrava en la base de dades i que després que traduia al llenguatge HTML? per generar pàgines Web?. Wiki-wiki, significa “ràpid” en llengua hawaiana, i com que aquesta és la forma més rápida de generar una página web, Kunighan? va anomenar Wiki a l’invent.

Edició pàgines Wiki

Qualsevol usuari pot decidir editar el contingut d’una página

Wiki i modificar-ne el contingut. Quan un usuari edita una página

wiki veurá el codi en format Wiki, no en HTML.  

Ward Cunningham? va definir un llenguatge de marques Wiki però des de llavors gairebé cada nou “motor wiki” (wiki engine: programari que gestiona un Wiki) defineix el seu propi dialecte del llenguatge wiki. A partir d’ara ens referirem al llenguatge wiki com a WML? (wiki markup language) malgrat no existeixi tal llenguatge sinó múltiples intrepretacions d’allò que ha de ser el WML? (fins hi tot hi ha programari que implementa el mecanisme Wiki sobre editors WYSIWYG que treballed directament en HTML o XML).

Llenguatge Wiki

El WML incorpora una eina per referenciar altres págines dins la mateixa Wiki (wikilinks). La primera solució per a implementar això foren les paraules en CamelCase. El format CamelCase consisteix en escriure una paraula amb majúscules intercalades entre minúscules. En trobar una paraula en CamelCase el motor Wiki interpreta que la paraula fa referència a una altre página del wiki i crea el link automáticament. A mesura que els Wikis han anat evolucionant el CamelCase s’ha anat abandonant per la costum de posar mots entre dobles claus “ …?” seguint l’estandar que Wikipedia? ha marcat.

Control de versions

Per acabar de descriure un sistema Wiki manca una característica fonamental. Un sistema Wiki? ideal és un sistema obert, en el que tot usuari pot editar i modificar els continguts. Aquest model no funcionaria sinó quedés registrat cada canvi que es fa en el sistema i es poguessin recuperar les pèrdues de dades que es pugin per error o intencionadament. Un motor Wiki ha d’incorporar un mecanisme que permeti consultar el registre històric de les modificacions de cada pàgina, consultar cada página tal com era, analitzar les diferencies entre versions per veure què ha canviat i que no, i eventualment desfer els canvis fets per un usuari.


Les pàgines d’un Wiki constitueixen un document hipertext, que un grup d’usuaris pot consultar, editar i ampliar simultàniament. Així en un Wiki tenim una eina de publicació, edició compartida i revisió de documents hipertext molt fàcil d’usar, i que exigeix molt pocs requisits al nostre ordinador. Solament un navegador web i una connexió a Internet o la Intranet on aquest el servidor Wiki (Un Wiki al ser una aplicació Web precisa ser instal•lat en un servidor).




Els motors wiki permeten veure la evolució de cada pàgina wiki. Podem veure quantes edicions s’han fet d’una pàgina i qui les ha fet. També es pot accedir al contingut de la pàgina de cada versió. El motor wiki permet restaurar una versió, desfent tots els canvis posteriors. Alguns motors wikis avançats permeten comparar visualment les diferències entre dues versions d’una pàgina. Això permet traçar quins canvis hi ha hagut i valorar la aportació de cada usuari. Una eina molt util en activitats que requereixen que es faci una valoració de la participació, com l’us en entorns docents.




El wiki de Moodle permet visualitzar les diferències de dos maneres, linia a linia o remarcant en color el que s’ha afegit o elimninat.

Usos educatius del wiki: patrons de disseny educatiu

Traduit de http://edwiki.org/mw/index.php/Design_Patterns_for_EduWikis

i a la vostre disposició si hi voleu contribuir a Aqui

Usos educatius del wiki

Els patróns de disseny son com els patrons de rova. Perfilen solucions particulars a situacions particulars i poden ser alterats per adaptar-los particularitats de cada entorn.
Aquí presentem alguns patrons que ens condueixen a usar wikis.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Micropedia Una versió reduïda i focalitzada de Wikipedia. El rang del contingut es restringit a un domini pre-definit. Cada entrada es una definició o com a mínim una descripció d'una entitat. Exemple: EdGamesWiki o Wiki ASAI	Dins una organització, una micropedia pot ser una forma de capturar coneixement específic pels interessos de la organitzazió. En un curs, una micropedia pot organitzar la recerca bibliogràfica dels estudiants i servir, en si mateixa, com a material de referència quan arriba a cert tamany.	Els participants contribueixen amb noves entrades o fent aportacions a entrades d'altres participants. Les dades poden provenir de fonts externes o els participants poden usar les entrades per capturar i comunicar el seu pròpi coneixement.
FAQ Es semblant a una micropedia en el fet que el tema a cobrir es habitualment concret. Estructural ment, en canvi, el wiki s'organitza al voltant de preguntes i respostes.	Útil organitzar i sintetitzar conceptes complexos o coneixement procedimental distribuït de forma no uniforme entre els participants. També es pot usar per a organitzar activitats d'investigació d'aprenentatge auto dirigit	Els participants generen tant preguntes com respostes. La generació de respostes s'ha de gratificar d'alguna manera, sigui explícitament(amb qualificacions) o per reconeixement de vàlua. Les preguntes s'han d'anar reformulant a mesura que augmenta el nivell de coneixement del problema.
Document de consens Creació col.laborativa d'un document que reflexa l'acord de grups que parteixen de punts de vista prou oposats i objectius divergents. Cal que sigui conduit en un escenari amb descripció de rols i un plan per assignar rols.	Usat per estudiar i resoldre situacions conflictives. Per Exemple tractats de pau, acords de fusió i redacció de contractes, o especificacions requisits de projectes.	Els participants generen esborranys on estipulen el seu punt de vista. Llegeixen els esborranys de les altres parts i van editant en ordre el document final durant diverses iteracions fins arribar a un consens. S'ha de prendre precaucions per evitar col.lisions en les edicions del document.
Història canviant (traducció siu generis de Branching story)Consisteix en escriure una hisòria col.lectivament. Un revival de les noveles canviants que es van posar d emoda fa 25 anys. La història comença amb un escenari i situació inicial seguit d'una sèrie d'enllaços (interns wiki) en funció de les opcions que pot triar el lector per determinar que succeirà a continuació	Es pot usar per intensificar l'estudi d'un paratge i període històric o per practicar i desenvolupar l'escriptura creativa.	Els participants generen pàgines a partir d'un punt de partida. Pot començar amb grans grups que es van tornant més petits a mesura que cada subgrup es fa càrrec d'una branca de la història.
Arbre de simulació Estructuralment semblant a una història canviant amb la diferència que els elements essencials d'una història (conflicte i resolució) no existeixen.	Es poden usar per simular les eleccions fetes per individuus en situacions complexes amb múltiples opcions possibles. Exemples: reacció davant emergències, situacions socipolítiques, conflictes inter-personals. també es pot usar en un context de gestió del coneixement modelar coneixement exepert.	Els participants generen opcions a partir d'una situació inicial i especulen sobre les conseqüències. Han de dissenyar opcions que no siguin trivials, i així altres puguin jugar amb la simulació com a entorn d'aprenentatge.
Granja de formigues És una simulació d'un espai i temps seleccionats amb diversos actors. Es com una història canviant però no hi ha un sol protagonista. Com un joc de rol en grup jugant totes les partides possibles o plausibles.	Util per millorar la comprensió d'aspectes d'una cultura, era o situació.	Els participants han de desenvolupar una serie d'opcions i les seves conseqüències per a un sol personatge, mentre es coordinen amb altres participants que treballen amb altres personatges. El professor ha de vetllar perquè les branques es s'entremesclin fins a un cert nivell.

Nupedia o el fracàs del model burocràtic

Avui no hi ha qui em pari. Serà que l'oasi m'ha convertit en archivillà en un comic i això em dona empenta. :-D
Aqui va una altre chapa d'aquestes que etzibo darrerament.

Nupedia, o : el fracàs del model burocratic.

El Març del 2000 Jimbo Wales i Larry Sanger van iniciar el projecte Nupedia, amb l’objectiu de crear una enciclopèdia online. Nupedia es va concebre com a enciclopèdia de contingut obert, gratuït, amb llibertat de distribució, sotmesa a rigorosa revisió per iguals, internacional i lliure de prejudicis. L’objectiu dels creadors de Nupedia era que Nupedia es convertís amb el temps en la enciclopèdia més gran mai creada.

El projecte Nupedia es va organitzar de forma que pogués competir amb enciclopèdies comercials com la Enciclopèdia britànica o la Encarta de Microsoft (qui sembla ser a tots els fronts imaginables relacionats amb la societat de la informació). Acadèmics d’arreu foren convidats a participar de forma desinteressada en la creació d’articles en un procés molt rigorós de revisió entre parells. Com a resultat d’aquest feixuc procés de creació l’equip de Nupedia va aconseguir en tres anys i mig que 24 articles acabessin tot el procés de revisió i mentre que 74 articles estaven encara pendents d’aprovació definitiva.

L’any 2001 la Free Software Fundation havia iniciat, a proposta de Richard Stallman (el 1999) la GNUPedia ( la semblança del nom va comportar no poques controvèrsies a la xarxa) que var ser refugi de voluntaris fastiguejats amb el procés excessivament burocratitzat de Nupedia.

A causa del lent avanç del projecte Nupedia va iniciar un petit projecte paral·lel amb la finalitat de crear ràpidament articles que poguessin ser després revisats per experts per a ser inclosos a la Nupedia. La idea fou usar una aplicació wiki per a crear els continguts i no posar restriccions a contribuir (permetent fins hi tot que usuaris anònims sense registrar participessin en la edició de continguts). Es va posar en marxa una wiki, suportada per una modificació del programari wiki Usemod, i se la va batejar amb el nom de Wikipedia.

Sigueu bons minyons
Ludo out

Educació o colonització cultural corporativa

Va, que us etzibo una altre arenga copipastejada de la tesi

ls Continguts Lliures han de ser compartits amb formats estàndards i oberts que permetin la seva modificació i redistribució. Alguns continguts promocionats com a lliures o oberts venen en formats empaquetats en formats que malgrat ser lliures i oberts imposen barreres tecnològiques a la seva modificació. Formats com el SCORM que es distribueix compilat, o l’estàndard de facto PDF no permeten la modificació dels continguts si no es disposa d’accés als fitxers font. Llavors estarem davant de continguts gratuïts (Free as in Free Beer) no continguts Lliures o Oberts i poden ser part d’una campanya de colonització cultural emmascarada.

Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 d’Abril de 2007 Intel i Microsoft volen facilitar “Software barato para los pobres” en una iniciativa per ajudar als escolars del tercer mon. Intel proporcionarà un ordinador de baix cost per a educació en zones subdesenvolupades, aquest ordinador funcionarà amb una versió de Windows que incorporarà programari com Microsoft Office i continguts educatius com l’enciclopèdia Encarta. Hi ha diversos punts a comentar respecte d’aquesta noticia.

• Primer de tot cal recordar les conclusions de l’informe “ICT for poverty reduction”: “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology”. Quan es vol aplicar TIC a un procés educatiu cal tenir en compte aspectes com : on l’aplicarem ? per a que serà aplicada ? quina formació tenen els instructors ? quins objectius es volen assolir ? Les noticies i les webs
• Aquesta acció és clarament una resposta d’Intel i Microsoft a la iniciativa Children’s computer engegada per Nicolas Negroponte del MIT i Seymour Papert. Una plataforma no basada en el binomi tecnològic Wintel (Microsoft Windows + Intel ). Per tant no és una acció de cooperació amb voluntat d’ajuda, és una pràctica mercantilista.
• Segons Richard Stallman (definitivament no des d’una posició de neutralitat) aquest tipus d’iniciatives son una colonització cultural, (tecnologia de forma gratuïta però sense oferir el coneixement de com està feta)
• Qui decideix quins continguts son els adequats a incloure en aquests ordinadors? Quin impacte tindran aquests continguts en la cultura i el desenvolupament del país receptor d’aquesta sola versió de la educació.

Els Continguts Oberts o Lliures estimulen la creació de nous continguts i nous fluxos de coneixement. Els continguts gratuïts son una forma d’imposició d’una visió sobre un tema. Malgrat es vulgui disfressar d’estímul al desenvolupament, caritat o bona voluntat.

Doncs aquí queda dit.

Sigueu bons minyons.......

Ludo out

Coneixement lliure

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.


Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.

Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out