Del Memex a HyperWords... el plug-in de firefox que canvia les regles del joc.

Una mica d'història

El juliol de l’any 1945, un visionari del MIT anomenat Vannevar Bush va escriure a la revista The Atlantinc Monthly l’article "As we may think", on declarava que els mètodes d’aquell temps per emmagatzemar i transmetre informació de forma generacional començaven a estar obsolets davant els canvis tecnocientífics. Els llibres i les biblioteques no complien del tot amb aquest requeriment: "La ment humana no funciona d’aquesta manera. Opera per associació. Quan té un element al seu abast, salta cap al següent element que li ve suggerit segons una associació de conceptes. Aquesta associació està determinada per xarxes intricades contingudes en neurones del cervell." [Bush, Vannevar 1945]

Bush proposava una nova forma d'accedir a la informació: el Memex. El Memex es un artilugi amb forma de moble, molt semblant a un ordinador personal actual, on una persona podia llegir llibres de forma que quan trobés determinades paraules o frases destacada en un d’ells, podria sol·licitar l'accés a un altre llibre/paràgraf o capítol on es tracta el tema amb més profunditat. D'aquesta manera l'estudi de les matèries no es faria de forma seqüencial, sinó seguint un ordre d'associació de conceptes més semblant al procés de funcionament del pensament humà.

El 1965, el filòsof i programador Ted Nelson va ampliar la idea del Memex en descriure el Xanadu. El Xanadu també era un giny per accedir a continguts però estaria connectat a un repositori anomenat "docuvers" (document + univers) que contindria tota l’informació disponible a tot el món, mitjançant un sistema que va anomenar “hipertext”, podríem navegar-hi de forma semblant a la que ja descrivia Vannevar Bush en el seu article. Nelson tenia clar que muntar aquest sistema de gestió d’informació no es podia pas fer amb el paper convencional i és per això que va iniciar, fins i tot, l’estudi i disseny del famós Xanadu com a sistema informàtic.

Vint i tres anys després el 1988 apareixia una implementació del que Nelson i Bush havien pensat: la World Wide Web. El 1993 apareix el primer navegador gràfic: mosaic, i la resta ens és força familiar a la majoria de nosaltres.

La World Wide Web és realment hipertext?

Si naveguem per la Web podem veure que la majoria de les pàgines tenen links cap a seccions de la mateixa web i cap a altres webs. Però, realment s’utilitzen els enllaços de la forma que havien proposat Vanebar Bush i Ted Nelson ?

Els links que s’utilitzen per portar d’un lloc a un altre i per navegar per la web, generalment no corresponen amb enllaços conceptuals que sorgeixen del contingut del discurs del document. El més habitual es que els enllaços es trobin en el marc del contingut de la pagina web, a les barres superiors, inferiors i laterals. Però no dins el contingut.

Per exemple, a la web tenim la possibilitat d’accedir a les edicions web de molts diaris que tradicionalment han tingut i segueixen tenint una edició en premsa. Aquestes edicions on-line ofereixen els mateixos continguts que la versió en paper, afegint alguns valors afegits com una actualització més continuada i independent de les edicions i l’accés a les hemeroteques del propi diari. Però la lectura dels continguts del diari es exactament la mateixa que la de l’edició en paper, només que més incomoda ja que la pantalla del ordinador o PDA encara no té una qualitat comparable a la del paper ( per això la majoria dels informàtics acabem duent ulleres).

Hyperwords

Aquest mati el blog del Uri m'explica que existeix un nou plug-in per a firefox que porta més enllà la forma de navegar. Com tot gran programari HyperWords té una gran idea al darrera, recolzada per una línia de pensament currada.

A un sol click intuitiu Hyperwords ens permet cercar a diversos motors, traduir text, cercar en mapes, convertir divises o accedir a pàgines de wikipedies i diccionaris online. en sols 30 minuts m'he convençut que Hyperwords canvia la forma d'accedir a la web. Un pas més cap a Memex