Compte amb el que tens al disc quan passis la frontera

Recordeu la pelicula Fortaleza Infernal (de Cristopher Lambert) on els guardes podien espiar els pensaments i els somnis dels reclusos ?

Ahir mentre feia el sopar tot escoltant el podcast This Week in Tech em va sobtar una història que el gran comunicador i Geek: Leo Laporte explica:

Es veu que cada vegada és més freqüent el fet que els duaners d’aeroports i de la frontera EEUU-Canadà exigeixin revisar els continguts dels ordinadors portàtils dels viatgers. Sembla ser que els duaners tenen prou competència tècnica per cercar informació en el disc i quan troben fitxers encriptats ( segur que en Tomàs ens farà un Leopard Vid Tip sobre com encriptar els continguts del Mac ) exigeixen que se’ls digui el password.

Curiosament a EEUU existeix quelcom anomenat la cinquena esmena a la constitució que diu que hom no pot ser obligat a fer declaracions autoincriminiatories. Per això un personatge que tenia un fitxer encriptat que podríem anomenar “jugant amb criatures”.avi es va acollir a la cinquena esmena i no va facilitar el password als duaners. L’home està ara acusat d’obstrucció a una investigació i hi ha alguna associació que l’esta defensant, perquè a EEUU son molt forófos dels seus drets constitucionals ( no com a altres llocs que s’usa la constitució com a pretexte d’anar en contra dels drets d’altres ).

El problema ètic és greu. Sabem que no té sentit inspeccionar els continguts dels portàtils en les duanes. Internet ens permet transmetre fàcilment qualsevol informacio, per tant els objectes informacionals no son un contrabando potencial. D’altre banda a base de tocar la pera al personal podem enganxar algun pederasta fill de puta de tant en tant.

Però tinguem en compte això, segons Laporte un jutge de no sé on (no ho recordo) ha anul·lat proves obtingudes en un escorcoll d’un portàtil en passar una frontera adduint que “El disc de l’ordinador és una extensió de la memòria de l’individuu, i que no es pot registrar d’ofici sinó existeix causa previa ni ordre judicial”. Personalment estic d’acord amb aquesta sentencia, si no hi ha indicis que hom esta delinquint ni hi ha una ordre judicial sisplau fotin el puto favor de mantenir les seves grapes lluny del meu portàtil, el que hi ha dins son dades privades i escorcollar-les atempta contra el dret a la intimitat i la dignitat.

A quants drets ens faran renunciar a canvi d’una falsa sensació de seguretat? A cagar home!

Ludo