Usos educatius del wiki: patrons de disseny educatiu

Traduit de http://edwiki.org/mw/index.php/Design_Patterns_for_EduWikis

i a la vostre disposició si hi voleu contribuir a Aqui

Usos educatius del wiki

Els patróns de disseny son com els patrons de rova. Perfilen solucions particulars a situacions particulars i poden ser alterats per adaptar-los particularitats de cada entorn.
Aquí presentem alguns patrons que ens condueixen a usar wikis.

Patró de disseny	Quan cal usar-lo	Accions dels participants
Micropedia Una versió reduïda i focalitzada de Wikipedia. El rang del contingut es restringit a un domini pre-definit. Cada entrada es una definició o com a mínim una descripció d'una entitat. Exemple: EdGamesWiki o Wiki ASAI	Dins una organització, una micropedia pot ser una forma de capturar coneixement específic pels interessos de la organitzazió. En un curs, una micropedia pot organitzar la recerca bibliogràfica dels estudiants i servir, en si mateixa, com a material de referència quan arriba a cert tamany.	Els participants contribueixen amb noves entrades o fent aportacions a entrades d'altres participants. Les dades poden provenir de fonts externes o els participants poden usar les entrades per capturar i comunicar el seu pròpi coneixement.
FAQ Es semblant a una micropedia en el fet que el tema a cobrir es habitualment concret. Estructural ment, en canvi, el wiki s'organitza al voltant de preguntes i respostes.	Útil organitzar i sintetitzar conceptes complexos o coneixement procedimental distribuït de forma no uniforme entre els participants. També es pot usar per a organitzar activitats d'investigació d'aprenentatge auto dirigit	Els participants generen tant preguntes com respostes. La generació de respostes s'ha de gratificar d'alguna manera, sigui explícitament(amb qualificacions) o per reconeixement de vàlua. Les preguntes s'han d'anar reformulant a mesura que augmenta el nivell de coneixement del problema.
Document de consens Creació col.laborativa d'un document que reflexa l'acord de grups que parteixen de punts de vista prou oposats i objectius divergents. Cal que sigui conduit en un escenari amb descripció de rols i un plan per assignar rols.	Usat per estudiar i resoldre situacions conflictives. Per Exemple tractats de pau, acords de fusió i redacció de contractes, o especificacions requisits de projectes.	Els participants generen esborranys on estipulen el seu punt de vista. Llegeixen els esborranys de les altres parts i van editant en ordre el document final durant diverses iteracions fins arribar a un consens. S'ha de prendre precaucions per evitar col.lisions en les edicions del document.
Història canviant (traducció siu generis de Branching story)Consisteix en escriure una hisòria col.lectivament. Un revival de les noveles canviants que es van posar d emoda fa 25 anys. La història comença amb un escenari i situació inicial seguit d'una sèrie d'enllaços (interns wiki) en funció de les opcions que pot triar el lector per determinar que succeirà a continuació	Es pot usar per intensificar l'estudi d'un paratge i període històric o per practicar i desenvolupar l'escriptura creativa.	Els participants generen pàgines a partir d'un punt de partida. Pot començar amb grans grups que es van tornant més petits a mesura que cada subgrup es fa càrrec d'una branca de la història.
Arbre de simulació Estructuralment semblant a una història canviant amb la diferència que els elements essencials d'una història (conflicte i resolució) no existeixen.	Es poden usar per simular les eleccions fetes per individuus en situacions complexes amb múltiples opcions possibles. Exemples: reacció davant emergències, situacions socipolítiques, conflictes inter-personals. també es pot usar en un context de gestió del coneixement modelar coneixement exepert.	Els participants generen opcions a partir d'una situació inicial i especulen sobre les conseqüències. Han de dissenyar opcions que no siguin trivials, i així altres puguin jugar amb la simulació com a entorn d'aprenentatge.
Granja de formigues És una simulació d'un espai i temps seleccionats amb diversos actors. Es com una història canviant però no hi ha un sol protagonista. Com un joc de rol en grup jugant totes les partides possibles o plausibles.	Util per millorar la comprensió d'aspectes d'una cultura, era o situació.	Els participants han de desenvolupar una serie d'opcions i les seves conseqüències per a un sol personatge, mentre es coordinen amb altres participants que treballen amb altres personatges. El professor ha de vetllar perquè les branques es s'entremesclin fins a un cert nivell.

Nupedia o el fracàs del model burocràtic

Avui no hi ha qui em pari. Serà que l'oasi m'ha convertit en archivillà en un comic i això em dona empenta. :-D
Aqui va una altre chapa d'aquestes que etzibo darrerament.

Nupedia, o : el fracàs del model burocratic.

El Març del 2000 Jimbo Wales i Larry Sanger van iniciar el projecte Nupedia, amb l’objectiu de crear una enciclopèdia online. Nupedia es va concebre com a enciclopèdia de contingut obert, gratuït, amb llibertat de distribució, sotmesa a rigorosa revisió per iguals, internacional i lliure de prejudicis. L’objectiu dels creadors de Nupedia era que Nupedia es convertís amb el temps en la enciclopèdia més gran mai creada.

El projecte Nupedia es va organitzar de forma que pogués competir amb enciclopèdies comercials com la Enciclopèdia britànica o la Encarta de Microsoft (qui sembla ser a tots els fronts imaginables relacionats amb la societat de la informació). Acadèmics d’arreu foren convidats a participar de forma desinteressada en la creació d’articles en un procés molt rigorós de revisió entre parells. Com a resultat d’aquest feixuc procés de creació l’equip de Nupedia va aconseguir en tres anys i mig que 24 articles acabessin tot el procés de revisió i mentre que 74 articles estaven encara pendents d’aprovació definitiva.

L’any 2001 la Free Software Fundation havia iniciat, a proposta de Richard Stallman (el 1999) la GNUPedia ( la semblança del nom va comportar no poques controvèrsies a la xarxa) que var ser refugi de voluntaris fastiguejats amb el procés excessivament burocratitzat de Nupedia.

A causa del lent avanç del projecte Nupedia va iniciar un petit projecte paral·lel amb la finalitat de crear ràpidament articles que poguessin ser després revisats per experts per a ser inclosos a la Nupedia. La idea fou usar una aplicació wiki per a crear els continguts i no posar restriccions a contribuir (permetent fins hi tot que usuaris anònims sense registrar participessin en la edició de continguts). Es va posar en marxa una wiki, suportada per una modificació del programari wiki Usemod, i se la va batejar amb el nom de Wikipedia.

Sigueu bons minyons
Ludo out

Educació o colonització cultural corporativa

Va, que us etzibo una altre arenga copipastejada de la tesi

ls Continguts Lliures han de ser compartits amb formats estàndards i oberts que permetin la seva modificació i redistribució. Alguns continguts promocionats com a lliures o oberts venen en formats empaquetats en formats que malgrat ser lliures i oberts imposen barreres tecnològiques a la seva modificació. Formats com el SCORM que es distribueix compilat, o l’estàndard de facto PDF no permeten la modificació dels continguts si no es disposa d’accés als fitxers font. Llavors estarem davant de continguts gratuïts (Free as in Free Beer) no continguts Lliures o Oberts i poden ser part d’una campanya de colonització cultural emmascarada.

Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 d’Abril de 2007 Intel i Microsoft volen facilitar “Software barato para los pobres” en una iniciativa per ajudar als escolars del tercer mon. Intel proporcionarà un ordinador de baix cost per a educació en zones subdesenvolupades, aquest ordinador funcionarà amb una versió de Windows que incorporarà programari com Microsoft Office i continguts educatius com l’enciclopèdia Encarta. Hi ha diversos punts a comentar respecte d’aquesta noticia.

• Primer de tot cal recordar les conclusions de l’informe “ICT for poverty reduction”: “Alleviating poverty with ICTs is not as straightforward as merely installing the technology”. Quan es vol aplicar TIC a un procés educatiu cal tenir en compte aspectes com : on l’aplicarem ? per a que serà aplicada ? quina formació tenen els instructors ? quins objectius es volen assolir ? Les noticies i les webs
• Aquesta acció és clarament una resposta d’Intel i Microsoft a la iniciativa Children’s computer engegada per Nicolas Negroponte del MIT i Seymour Papert. Una plataforma no basada en el binomi tecnològic Wintel (Microsoft Windows + Intel ). Per tant no és una acció de cooperació amb voluntat d’ajuda, és una pràctica mercantilista.
• Segons Richard Stallman (definitivament no des d’una posició de neutralitat) aquest tipus d’iniciatives son una colonització cultural, (tecnologia de forma gratuïta però sense oferir el coneixement de com està feta)
• Qui decideix quins continguts son els adequats a incloure en aquests ordinadors? Quin impacte tindran aquests continguts en la cultura i el desenvolupament del país receptor d’aquesta sola versió de la educació.

Els Continguts Oberts o Lliures estimulen la creació de nous continguts i nous fluxos de coneixement. Els continguts gratuïts son una forma d’imposició d’una visió sobre un tema. Malgrat es vulgui disfressar d’estímul al desenvolupament, caritat o bona voluntat.

Doncs aquí queda dit.

Sigueu bons minyons.......

Ludo out

Coneixement lliure

Bé, segueixo incorporant part del material que vaig preparant per a la tesi... com sempre he de dir, que no es definitiu i tal... o sia que si el contingut no es bo es que soc dolent i prou ;-)

Coneixement Lliure

S’entén per Continguts Lliures o Continguts Oberts (Open Content) aquells que son compartits sota les llicencies desenvolupades per Creative Commons (CC) . Aquestes llicencies permeten, sota determinades condicions, la distribució de qualsevol tipus de creació digitals. Algunes llicencies permeten la modificació dels continguts per a crear obres derivades. Així doncs entendrem per Continguts Oberts o Continguts Lliures aquells permeten l’accés universal i la creació d’obres derivades.

Suposem que un autor escriu un tractat sobre l’imperi Romà i el publica amb llicencia CC. Un professor d’institut por elaborar una versió resumida del tractat (a base d’anar retallant i enganxant), ampliar-lo amb continguts propis o d’altres fonts com Wikipedia i fins hi tot enriquir-lo amb fotografíes de runes romanes publicades a la Web, sempre que citi els autors originals de les fonts usades el nostre professor hipotètic pot compartir legalment els seu treballs derivats.

En canvi, fer quelcom així amb llibres de text publicats amb copyrigth és il•legal. Generalment la il•legalitat del preparar apunts a partir de continguts amb copyrigth no atura els professors amb empenta, però aquests treballs fets pels professors sols es podran usar dins l’entorn de les aules dels seus autors furtius.

Els continguts lliures propicien l’aparició de nous continguts, de nou coneixement, de noves versions i formes d’interpretar un tema. En definitiva son una eina que enriqueix la societat general. Son una eina que estimula la creació de coneixement. El moviment Free Culture o Open Culture és un moviment paral•lel al del programari lliure aplicat a tot tipus de contingut.

The mission of the Free Culture movement is to build a bottom-up, participatory structure to society and culture, rather than a top-down, closed, proprietary structure. Through the democratizing power of digital technology and the Internet, we can place the tools of creation and distribution, communication and collaboration, teaching and learning into the hands of the common person -- and with a truly active, connected, informed citizenry, injustice and oppression will slowly but surely vanish from the earth.

El moviment Free Culture reclama la naturalesa participativa dels bens culturals, on hom és receptor i creador de bens culturals (continguts); i rebutja una cultura imposada per la industria.

We believe that culture should be a two-way affair, about participation, not merely consumption. We will not be content to sit passively at the end of a one-way media tube (…) The freedom to build upon the past is necessary for creativity and innovation to thrive. We will use and promote our cultural heritage in the public domain. We will make, share, adapt, and promote open content. We will listen to free music, look at free art, watch free film, and read free books. All the while, we will contribute, discuss, annotate, critique, improve, improvise, remix, mutate, and add yet more ingredients into the free culture soup.

La societat de la informació i les TIC son l’escenari i el cavall de batalla per desenvolupar aquesta cultura lliure.
With the Internet and other advances, the technology exists for a new paradigm of creation, one where anyone can be an artist, and anyone can succeed, based not on their industry connections, but on their merit.

El moviment Free Culture no descarta la “alliberació de continguts”, o pirateig, donat que no accepta la legislació actual i les arquitectures de control (Digital Rigths Management) que impedeixen l’accés lliure a la cultura.

We won't allow the content industry to cling to obsolete modes of distribution through bad legislation. …. If we allow the bottom-up, participatory structure of the Internet to be twisted into a glorified cable TV service (…) then the window of opportunity opened by the Internet will have been closed, and we will have lost something beautiful, revolutionary, and irretrievable.


Quan es parla de Coneixement Lliure o Coneixement Obert (Free Knowledge / Open Knowledge) es sol fer referència a la utilització de Continguts Lliures per a finalitats educatives.

Au, així ja teniu caldo de cap per fer bullir i coses per traduir...
Ludo out

Nova Catedra de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció,

Mira aquesta noticia m'agrada prou com per copiarla sencera de la Web de la UPC. Suposo que el bon amic Miquel Barceló (comissionat pel desenvolupament Sostenible de la UPC té quelcom a veure.) va que la copio sencera:

El conveni se signa avui divendres, 25 de maig, a les 16.45 hores a la Sala de Juntes de la Politècnica (C/ Jordi Girona, 31. Barcelona), en un acte al qual assistirà el conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el rector de la Universitat, Antoni Giró; el president del comitè executiu de SEAT SA, Erich Schmitt, i el director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, Ferran Puerta.

25/05/2007

L’empresa SEAT impulsa amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la Càtedra SEAT de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció, un vincle entre els agents implicats en la generació i difusió del coneixement en l’àmbit de l’R+D orientada a l’automoció. L’objectiu d’aquest nou centre és optimitzar, potenciar i dinamitzar els recursos disponibles i crear un fòrum tecnològic, d’alt valor afegit, que impulsi la innovació tecnològica i la competitivitat de la indústria catalana d’aquest sector. La Càtedra impulsarà iniciatives relacionades amb la innovació, el disseny i la sostenibilitat, dins el sector de l’automoció, tant en R+D+I com en formació, divulgació i comunicació.

En aquest marc, SEAT impulsa la creació d’una Càtedra d’automoció a la UPC, promoguda pel Centre Tècnic de SEAT (CTS) i dirigida a la formació de professionals altament qualificats i especialitzats en tecnologia de l’automòbil, cobrint així un dèficit actualment existent en aquest sector del mercat laboral.

La Càtedra SEAT-UPC, que tindrà la seu a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, estarà dirigida per la doctora Margarita González Benítez. Entre les activitats que desenvoluparà, destaquen les següents:
•Interlocució de les relacions UPC-SEAT en temes de docència i recerca
•Creació de grups de recerca per a projectes nacionals i internacionals i establir acords i convenis de col·laboració.
•Foment de les relacions amb altres universitats.
•Participació en la sol·licitud de fons europeus per a R+D+I.
•Impuls a la creació d’un Màster Europeu en disseny amb reconeixement de Màster oficial.
•Establiment de programes d’acollida per a estudiantat en pràctiques, projectes de final de carrera i tesis doctorals.
•Organització d’una jornada anual de treball en temes d’innovació en disseny de vehicles i components.
•Promoció d’activitats de formació per a la indústria de components.
•Participació en la implantació d’un Portal Industrial.

Amb la nova Càtedra SEAT de Gestió de la Innovació i Disseny Sostenible en Automoció, la Universitat Politècnica de Catalunya disposa ja de 22 aules i càtedres d’empresa. L’objectiu d’aquestes unitats d’R+D+I és concretar la creixent relació que manté la institució amb el món empresarial, col·laborar i impulsar amb decisió la transferència del coneixement.

Ignorare els estàndars elearning.... i que ample que em quedo

Després de rumiar-ho molt he arribat a una decisió per a la meva tesi: Passar olímpicament dels estàndards elearning... passo de SCORM, de IMS, de LAMS i especialment de OKI (encara que l'he d'implementar). A mig escriure tinc la justificació, i a mode de provocació ( per si no us n'heu adonat m'encanta provocar per generar debat i aixi aprendre jo alguna cosa pel cami, i perquè em va la marxa) aquí us poso una mica del que he escrit.

Una decisió de treball

Durant molts mesos en la planificació d’aquest treball ha estat pendent la tasca de realitzar un ampli estudi dels estàndards del e-learning. Finalment s’ha pres la decisió de no incloure aquest estudi. Aquest treball està guiat per identificar el potencial que la forma de treball del FLOSS i la cultura Open Source poden aportar a les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). Malgrat que els hackers que desenvolupen FLOSS, acostumen a respectar molt els estàndards de programació i els formats d’interoperatibilitat, després de treballar uns anys en el sector he arribat a la conclusió que la col·lecció d’estàndards específics del e-learning son quelcom a ignorar en aquest treball.

Els estàndards e-learning estan essent definits TOP-DOWN, en processos on es prenen decisions que determinen la forma en que s’ha de produir la educació, on es dissenyen eines, formats i processos que els autors, formadors i estudiants hauran d’emprar sense comprendre del tot el perquè de com han estat dissenyats.

Els processos educatius que proposa aquest treball que s’apliquin usen els formats genèrics de les TIC, no específics de la educació, on autors, professors, tutors i estudiants tinguin a l’abast les mateixes eines TIC per a accedir i compartir coneixement que les que farien servir per treballar normalment. Aquest tipus de TIC aplicada a l’educació, com l’autèntic FLOSS, es construeix BOTTOM-UP [Oreilly, 2007] i sols te en compte els estàndards quan s’han de comunicar amb altres sistemes.

Alguns autors com Jordi Vivancos en la seva ponencia “Estandars oberts i llicencies lliures: un nou paradigma en la creació i la utilització de continguts educatius”[Vivancos, 2005] son més optimistes en quant al paper dels estàndards en l’aplicació de les TIC a les TAC [Vivancos, 2007]. Però la meva opinió és que els estàndards educatius tal com s’estan plantejant plantejen barreres d’accés a la creació i a la difusió dels continguts, tant en la complexitat innecessària d’alguns models com en les formes de distribució. Per exemple un objecte SCORM es distribueix “compilat”, sense la possibilitat d’editar-lo i modificar-lo, reproduint innecessàriament el model de distribució de programari privatiu.

Per tant en aquest treball no tractarem els estandars elearning en més profunditat i deixarem bibliografía de referència per al lector interessat...
Ale, Ludo out.

Wikis, Viquipedia educació.... iniciatives interessants

En Jordi Vivancos ens anuncia al seu Blog la "Marató Viquipèdia, una iniciativa del Departament d'Educació per celebrar el Dia Mundial d'Internet i que s'estendrà fins a finals del 2007. Els objectius de la proposta es resumeixen en:

• Donar a conèixer la Viquipèdia com una obra de consulta de creació col·lectiva
• Promoure la participació de la comunitat educativa creant o millorant articles
  
• Ampliar la presència del català a la xarxa (es proposa la fita d'assolir 100.000 articles abans d'acabar l'any 2007)"

A més a més en Jordi ens explica molt didàcticament què és un wiki, viquipedia i altres dades d'interés. Visiteu el seu blog.
Ludo out

Articles relacionats
carnet de competencias tic
el wiki un camino para el trabajo colaborativo
Es ben facil contribuir a viquipedia